675.- El més calent...

675.- El més calent....-

La dita catalana és  prou clara: “El més calent és a l’aigüera...” Reflecteix que res és a punt, i que tot està per fer. Diuen que la dita neix de l’arribada a casa dels homes després de la feina i que les dones, per la raó que fos, no havien tingut temps de preparar la menjada. De fet, és igual l’origen: tots entenem, quan fem menció a la dita, que el que sigui va per a llarg.

Vull fer referència, amb aquesta dita, a la situació en que es troba la famosa Taula pel diàleg acordada entre ERC i el PSOE. Aquesta taula havia d’estar en marxa  quinze dies després de la investidura de Pedro Sánchez que, si no recordo malament va estar pels vols de la diada de Reis d’enguany, és a dir, si no vaig mal comptat, va ja per la setena setmana. I, com diu la dita, el més calent és a l’aigüera...

Hem anat sentint suposades condicions per l’establiment definitiu d’aquesta ja famosa Taula que ha tingut la virtut d’enervar a tiris i troians. Des del món socialista hi ha veus en contra de la més mínima diferenciació entre comunitats  que, per causa d’aquesta taula, pogués afectar positivament Catalunya (Lambán, Sánchez Paje...). Els altres, a cor amb totes les veus possibles, no diuen res de nou, però van mantenint el discurs d’altra traïció amb el que acusen a Sánchez, saben que en tenen prou amb el control judicial sobre de tot plegat. I l’esverament ha pujat de to quan des del Parlament català es demana la presència d’un relator en tots els contactes que es puguin mantenir i derivar-s’hi després.

ERC ens hauria d’explicar què pensa fer, perquè el seu silenci és eixordador I si, amb la seva actitud entén allò de sempre de que s’augmenta la base, perquè, des de fa anys, és la gran premissa que addueixen els republicans per a no fer res. Per què, corejant PSOE,  hi ha oposició  a la presència d’un relator? No s’entén que si ha d’haver-hi reunió no se’n aixequin actes per algú que res té a veure amb les parts dels acords i que es facin aquests documents públics; per què encara el més calent és a l’aigüera, sense dates?;  acceptarà, com deien alguns, que Iceta presideixi la reunió? Estarà disposada ERC a forçar al PSOE abans de l’aprovació dels pressupostos d’enguany perquè, em sembla que molts tenim la impressió de que, un cop aprovats els pressupostos, el PSOE ja haurà fet el cim...?

Els presos comencen a sortir de la presó. El Persistirem de Carme Forcadell o el permanentment recordat  Ho  tornaren a fer  de Jordi Cuixart,  i les que vindran al darrera, no han de fer res més que anar senyalant camí que, pel que sembla, no és precisament el que volen seguir els rufianboys. El persistirem, a més, ha de recordar permanentment a Torrent fins on ha d’arribar la seva talla política i, evidentment, humana. Desprestigiat després de les ordres donades al secretari del Parlament (Muro no podia actuar d’ofici en el tema de la inhabilitació parlamentaria de Torra, si no que si ho feia era per ordres directes del President del Parlament, de qui depèn jeràrquicament...), ara, més que mai, tindrà un  gra al cul permanent amb Carme Forcadell sortint de la presó unes hores durant uns dies que, sens e dir res més que el que ja ha dit, convertint-se en un dit acusador per no haver fet el que el Parlament li demanava.  Ara, com abans, també li tremolaran les cames. Perquè, si algú va fer les coses ben fetes, va ser la seva antecessora.  Torrent ho sap. No crec que pugui dormir, per tot plegat, tranquil. Potser que fins i tot tingui malsons... O pot ser té molt clar que compleix ordres. Els que així ho fan, mai fan res mal fet i, per tant,  no han de comptar cap xaiet fins que es quedin adormits...

J.  Vinyeta

17 de Febrer de 2020

674.- Es suspèn el MWC

674.- Es suspèn el MWC.-

El Mobile  ha estat suspès per  causa major...  És cert que el famós coronavirus ens ha acollonit, especialment com a conseqüència de la magnitud que sembla  està prenent a  la Xina i, com que l’estat  xinès és sobradament autoritari  i opac, desconeixem la ferma realitat de la situació, els seus orígens en el temps i en la seva causalitat. En aquestes condicions, oficialment s’ha optat per evitar l’arribada de milers i milers d’asiàtics a Barcelona,  hipotètics portadors  o no. Aquesta sembla ser la raó oficial. El que no queda gens clar és qui haurà de pagar ara la festa suspesa i  que promet ser cara...

Per l’altra banda, les empreses que ja havien  anunciat la seva no participació, assenyalaven que l’atenció i cura del seu personal era prioritària i, en conseqüència, no la podien posar en risc. En aquest cas, no em deixa de sorprendre que multinacionals sense massa escrúpols es preocupin pels que no s’han preocupat gairebé mai, donat  que només tenen present res més que no sigui el compta de resultats. Per tant, se  m’acut pensar que els directius de les multinacionals que cancel·laven la participació el que realment temien no era a la contaminació dels seus tècnics, sinó a les possibles demandes milionàries de que pudien haver estat objecta en cas de que algun treballador, obligat a desplaçar-se  a Barcelona, hagués resultat infectat.

Però entenc que hi ha un  altra aspecte que no es pot deixar a banda i que, en el fons pot haver estat la real causa de tot plegat. Sense voler, la veritat és que he començat a recordar allò del oli de colza que tantes destrosses va arribar a consumar a l’Estat espanyol. I, es clar, allò de que l’Estat espanyol s’estava convertint en el primer productor de colza del món i per tant en el primer controlador de l’alimentació de la proteïna animal (de tot el sector boví, per exemple), era una qüestió que no agradava gens als productors de colza que anaven sent desplaçats a segones files. Les mans negres  han estat una constant en la història de la humanitat. Conflictes amb orígens  poc clars bellugats des de bambolines estranyes (qui no recorda el cas de l’enfonsament del cuirassat americà Maine fondejat a badia de L’Havana i del que es deriva la Guerra de  Cuba..., i només n’és un exemple) han estat arreu. Sense oblidar-nos d’allò que en la novel·la negre es pregunta  com allò de  a qui beneficia el crim,  que té la seva expressió llatina, més complexa i sofisticada, amb aquell quid pro quo... Hi ha qui  n’ha  sortint guanyant amb la clausura del MWC 2020 a Barcelona...? Trump va ser el primer en esvalotar al personal americà...

Dic això perquè, en plena guerra tecnològica mundial (per a  no centrar-la només entre les disputes USA – Xina), ¿ no pot ser que determinats i concrets interessos hagin malmès  la trobada de Barcelona en benefici d’aquells propis interessos particulars determinats i concrets? El poeta ens diria, tot i que en un altra context, és cert, allò de que  tot es possible...

Un avi bon amic meu, davant de situacions que li semblaven recargolades o sospitoses, opinava, deia el que li semblava però, al final de la xerrada, sempre afegia allò de que  .. no patiu, no cal dir res més,  tot s’acaba sabent... El problema, en el meu entendre, pot estar en que, si arribem a saber una veritat inculpatòria, ens la prenguem amb absoluta indiferència. Com ens ve passant, anem assimilant com a normal massa coses que no ho son, coses  que, al contrari, son autèntiques barbaritats, però que deixem passar inclús amb indiferència. Potser que ens ho rumiem.

J.  Vinyeta

14  de Febrer de 2020

673.- L’ARA , L’ANC i Òmnium

673.-  L’ARA , L’ANC i Òmnium.-

Ahir, 6 de Febrer d’enguany, el diari ARA ens posa en la cruïlla de decidir a qui hem de donar el nostre suport: Òmnium o l’ANC[1]. En  llegir-lo em sembla que, com des de fa temps, es va inclinant per les tesis més continuistes, properes i propenses al diàleg tou (que no dic que estiguin malament, tot i que no son les meves preferències ni les que més resultats ens venen donant), i que em recorden les de l’ERC. Dic això perquè el diari, en l’editorial que deixo referenciada, ens proposa una amnistia com la solució al conflicte català, que és la proposta d’Òmnium,  i la contraposa a la uniteralitat que defensa l’ANC.

Res estaria de més si es tractés d’un debat entre parts i opinions, si no fos que, queda clar, que el diari tendeix a les tesis en l’actitud d’Òmnium i, per demostrar la pèssima línia que porta l’ANC, comença a tergiversar les dades sobre la composició i ideologia de l’Assemblea. Fins a tal punt que l’ANC ha hagut de publicar un twiter[2] en el que esmena la plana al redactor de la columna del diari que em sembla, perquè la premsa malauradament funciona així, ha seguit instruccions directes de l’amo de la capçalera que, com queda clar, no és gens procliu a res que no sigui el que sembla anar tirant. El twiter de l’ANC, desmunta, un a un, els arguments que el redactor utilitza per menysprear, sí, així i per dir-ho suaument, l’actitud de l’ANC. Paga la pena llegir un i altra.

No sé que dirà Òmnium, però per bé de l’actitud que una i altra han anat representant en les accions en que s’han posat liderant la societat civil, Òmnium, si és que realment no combrega amb els postulats   i intents demostratius del diari, hauria de fer una mínima declaració al respecta, sense haver de fer cap negació de la seva proposta d’actuació perquè és tant legítima, quan menys, que la que proposa l’ANC. Ignoro si, després de la clatellada de l’ANC, ARA rectificarà.

A la vida, per ser àrbitre s’ha de ser neutral i quan un  arbitra i no ho    és de  neutral, se li veu el llautó quan pita penals inexistents contra de l’equip que no és el del seu cor. És evident que les  capçaleres  son propietat d’algú i, és per això, que la ideologia de les seves editorials segueixen  la ideologia del que les paga. Sabem que és així. Però d’aquí a mentir descaradament, com ha estat aquest cas és, com vulgarment és diu, de jutjat de guàrdia..., com la premsa més fake de les espanyes

J.  Vinyeta

7 de Febrer de 2020

---

[1] https://www.ara.cat/editorial/Omnium-ANC-amnistia-unilateralitat_0_2393760799.html

[2]   https://twitter.com/assemblea/status/1225366477311807488

672.- Comentaris

672.-  Comentaris.-

La reunió de Presidents està anunciada per al mig dia. Torra rebrà Sánchez a Palau. ERC està cofoia per allò de que la reunió es farà gràcies a la seva actuació. Sánchez  ha col·locat la trobada en mig d’una mar de cites i entrevistes a fi de diluir-la perquè la trobada no tingui el mínim signe d’exclusivitat. Torra, President amb valor en alça per molt que molts s’entestin en el contrari, hi va amb la dignitat que li correspon i que nosaltres, en donar-li, li exigim. Ara serà el moment de que Sánchez se’n recordi d’allò  del 155  en que hi  va participar tant alegrement, i ens digui si ha canviat o no de criteri. Serà el moment de fer-nos-ho veure, en un sentit o altra. Serà el moment, certament. Però tot quedarà sense aclarir res més del que ja va quedar clar en aquell  moment i que perdura en el temps.

Sent sincers, em sembla que ningú n’espera res de la trobada, excepte ERC, que crec que n’espera precisament el resultat negatiu. M’explico: ERC està portant com estratègia  que Torra  es vagi esmicolant pel camí. Sap que Torra no afluixarà i la solució que intenta ERC és que les converses presidencials no funcionin, per voler-nos fer creure després que el fracàs ha estat per culpa del President Torra, que no haurà sabut pilotar la/es trobada/es. ERC sempre hi sortirà guanyant: si va bé s’apunta l’èxit, si va malament, la culpa sempre  serà de Torra i de les seves exigències  (que com tots sabem i veiem, poc o res coincideixen amb les d’ERC), el que suposadament abundarà  en el desprestigi de Torra   que és, fonamentalment, del que es tracta. Mentre, ERC és incapaç de fer complir els suposats acords d’investidura i la famosa mesa de diàleg encara no té data de convocatòria. Però està clar que això no té importància, perquè hi ha el compromís amb el govern de portar-la a terme.... si s’aproven uns pressupostos, oi...?

Llarena s’ha emportat una altra clatellada: el jutge escocès ni tan sols ha tingut en compta la demanda de retenir Ponsatí a Edimburg mentre la justícia escocesa preparava la vista d’extradició. Ponsatí, amb coneixement de les autoritats judicials escoceses, se  n’ha anat a Brussel·les i ha recollit l’acta que l’acredita com eurodiputada de la legislatura 2019 – 2024  fent oficial, de forma definitiva i incontrovertible,  la seva immunitat parlamentària, allò que el TJUE va dictaminar amb la  ja famosa Doctrina Junqueras  i que la justícia espanyola, amb  allò tan castellà de sostenella y no enmemndalla s’entesta en voler ignorar. La  JEC, que havia anul·lat la candidatura, ha rebut també, en conseqüència,  la resposta d’Europa amb el que queda clar que, per molt que es vulgui com a qüestió interna, la JEC no és ningú per posar o treure  diputats electes. El  que també ens deixa clar és que la JEC tampoc és l’arbitra neutral que necessita un procés electoral. Ara, Ponsatí, Comín i Puigdemont, estan a l’espera de la resolució del suplicatori que la justícia espanyola ha posat en marxa.

Seria bo que els lletrats del Parlament, que imagino estan sota les ordres de Torrent, fessin de lletrats i, coma tals, ens diguessin el què, el com i el quan de l’afer Torra  JEC - Diputat – President. Les contradiccions son permanents i la veritat és que no sé si volen servir a Déu o al César. El sou els hi paguem els ciutadans i, com a tals, ens mereixem, a més de la prestació corresponent al sou rebut, respecta i tracte d’adults... El que passa és que, els ciutadans,  sabem  que som el César. Ells , també ho saben. Però, tal com van,  em sembla clar que aniran a l’infern...

J.  Vinyeta

6 de Febrer de 2020

671.- Algunes de les coses inadmissibles

671.- Algunes de les coses inadmissibles.-

Hem vist per TV les imatges de la policia nacional apallissant pagesos extremenys.  Quan els hi dèiem aquells ara apallissats que allò de ... A por ellos es convertiria en un  ... A por todos, no s’ho volien creure.  El PSOE, que ja va formar part en la  presa d’aquelles decisions  que alegraven a molts, és ara qui governa i ho fa com aquells que les capitanejaven, aquelles decisions. La policia nacional, ara a les ordres directes de  Marlaska, actua amb la mateixa  contundència que ja va emprar  davant d’aquells que també pacíficament  esperàvem poder votar. La pregunta del milió pot ser realment aquesta: fins on  pensa arribar el govern central amb aquesta permanent intolerància  a tot allò que no sigui encens i aplaudiment? Perquè si la democràcia que predica ho és   perquè el garrot la fa suposadament efectiva, convindrem que més que en una democràcia estem instal·lats en una dictadura encoberta (durant molts anys se’n deia democràcia orgànica i sembla que ens hi vulguin tornar...)

El President del Parlament, Roger Torrent, sembla un inoperant. Les cames li han tremolat sempre en moments decisius. Aplica el reglament com li convé o se’n oblida, ja sigui per inoperància o per autoprotecció. L’altra dia, la bestioleta amb faldilles (o pantalons, depèn...) de nom Lorena, femella Alfa  d’un ramat assilvestrat, (no és una rara avis si recordem que d’aquest ramat  han sortit veus tant o més assilvestrades que aquesta: Cañas, Girauta, Inés,... sense oblidar-nos del mascle Alfa per excel·lència anomenat Alberto),  va proferir insults al President de Catalunya. Li deia/en delinqüent, a cor. Bestioletes sempre prestes a recordar-nos les lleis, però oblidant en aquesta ocasió que de sentència ferma, que donés validesa a l’insult, cap. Dons bé, el President del Parlament que entre les seves funcions està la de protegir a tots els diputats en situacions parelles, no va estar capaç d’expulsar Lorena, tal com assenyala el Reglament del Parlament. Després passa el que passa...  només  es repeteix el que ja havia passat abans. I que es reiterarà...

Hem pogut escoltar les declaracions del que va estar el cap (ell només  es defineix com a coordinador i res més...) de la repressió de l’1 d’Octubre del 2017 a Catalunya: Diego Pérez de los Cobos, coronel de la guàrdia civil. De les seves tendències polítiques (Google ens les dona amb pels i senyals) no n’hauríem de parlar-ne si no fos  (ai...! pel si no fos...!) que ens explica coses que sabem positivament que no son veritat. Aleshores sí que, per entendre’l, hem de recordar la seva nissaga...  Sort que els fets en qüestió els vàrem viure de forma directa i intensa perquè si no, podríem pensar que el pas d’aquest senyor en les dates assenyalades per Catalunya no va ser més que una estada turística. Té una marcada tendència, tot i que  només amb suposicions i sospites, a desprestigiar aquells que un parell de mesos abans varen fer palpable la inoperància d’unes forces policials per resoldre un fet luctuós terrible com va ser l’atemptat a les Rambles de Barcelona. Es clar que, per la pròpia actuació d’aquestes forces policials, tenim fermes sospites de que hi estesin implicades. No sé per què, però em sembla entendre que en les seves declaracions, va recordant l’absoluta ineficàcia en trobar unes urnes que, una a una, varen anar arribant als col·legis electorals. Hi ha coses que fan mal i, com  que no es poden amagar, couen...

J.  Vinyeta

31 de Gener de 2020

670.- Capità Aranya

670.- Capità Aranya.-

Des de sempre ERC ens ha anat empenyent per perquè recolzéssim el somni d’una Catalunya independent i republicana. I molts  ens hi vàrem afegir. Varen anar  passant els anys i, a  la mort del dictador i amb la consegüent legalització dels partits polítics, ERC va entrar ja oficialment en la via política catalana i en conseqüència en l’espanyola per les accions derivades d’aquella participació. Era, o ens resultava evident, que ERC anava per davant d’allò que en el temps hem anat denominant l’època del peix al cove i que era conseqüent amb allò que va definir Heribert Barrera, en tornar de Madrid després de pactar amb Suárez, de que “... ens havien marcat un gol per l’escaire...” s’imposava barallar-nos.

Però el temps continua implacable. Maragall com a President de la Generalitat, amb un Govern que resulta de l’anomenat Pacte del Tinell amb ERC i Iniciativa,  proposa un nou Estatut  i Rodríguez Zapatero ens alegra les carns amb aquell famós “Apoyaré...”  Aquest nou Estatut, que  es va votar si no recordo malament el 2006, va anar a parar a Las Cortes i ERC,  convençuda de la seva realitat, ens va dir que si aquest Estatut era retocat a Madrid, el retornarien abans de que fos modificat. Com que ho va ser de modificat,  i ERC  no va fer res per a  retornar-lo, va arribar a Catalunya mutilat per a ser votat per la ciutadania. No va ser retornat com ERC ens havia dit que ho faria   i, en aquestes circumstàncies i amb tota la seva patxoca, ERC ens va dir  que, a l’hora de votar, votaria no aquell  Estatut retallat. Ens vàrem quedar perplexos: ens havien embarcat i ERC es quedava a terra, com aquell famós Capità Aranya... Amb aquest antecedents i amb la genial actuació dels Rajoy Boys posterior, arribem a la famosa i històrica manifestació de Juliol del 2010 en resposta al TC  per les retallades que a més  va fer a l’Estatut, que ja havia estat cepillado en expressió d’aquell que ben bé podríem definir com el Súslov del PSOE: Guerra.  És l’inici del que venim  anomenant Procés, amb un Estatut actual que, havent estat substancialment modificat per uns i altres no ha estat mai referendat pel poble de Catalunya en la seva versió final.

ERC ens ha anat dient permanentment que el seu objectiu no és altra que la independència de Catalunya, però sempre havíem de ser més, de que sota del balcó hi fóssim tots, que era necessària la participació de tots, que res era possible sense majories clares, sempre més, més, mai érem prou... I nosaltres embarcats, sempre embarcats i el vaixel aturat...

Un nou episodi es presenta quan, efectuades les eleccions muntades per Rajoy, el President del Parlament obeeix al partit, que no és altra que ERC,  i no hi ha manera de que s’investeixi a Puigdemont: una altra vegada, ERC, amb el President del Parlament, Torrent, ens deixa embarcats...

Però la traca final va ser la de dilluns passat. El TSJC condemna a Torra  pel tema de la famosa pancarta a favor dels presos. La JEC, sense sentència ferma, inhabilita a Torra i demana se li retiri l’acta de diputat. Reunits el partits independentistes acorden, per unanimitat, mantenir l’acta  del President Torra, i  el  Ple del Parlament, el 4 de Gener,  actua en conseqüència i ratifica  Torra com a Diputat. Però, ai las...! tot i que en una nova reunió els partits independentistes asseguren que no els hi tremolaran les cames, Torrent, inesperadament per a uns, tot i  que gens inesperadament per a molts altres entre els que m’hi trobo, ens indica, iniciant el Ple, que no podrà comptabilitzar-se el vot del President, tot i que assegura que el càrrec de la Presidència no queda en entredit. El Parlament queda absolutament des legitimitat i, el que és pitjor, reconeixent  a la JEC una autoritat que no posseeix, posa  sobre de la taula la possibilitat de que qualsevol diputat de qualsevol  Parlament, inclús del Parlament de Madrid, pugui estar sota l’hègira de la JEC  si, qui sigui, no li cau bé als que  paguen  a la JEC. I posats a rumiar, inclús el President Sánchez hauria d’estar sobra avís...  Però és la imatge dels membres d’ERC asseguts i callats a l'hemicicle del Parlament amb suposada indiferència al discurs de Torra defenestrat i  amb un Aragonès que no sabia on posar les mans, que queda per a la història. Nosaltres, novament embarcats i el capità es queda a terra fotent-se una tatxa...

ERC presenta com un èxit la constitució de la taula de diàleg amb el PSOE de Sánchez i, per anar-hi amb tranquil·litat, necessitava desbrossar el camí del propi Sánchez: debilitar a Torra de cara a la propera reunió anunciada pel proper dia 6 i poder així mantenir ERC tot el protagonisme. Però ara resulta que és ERC qui necessita del PSOE perquè les eleccions estan a tocar i ERC necessitarà trumfos a les mans. I aquests només els hi pot donar el PSOE mentre no s’aprovin els pressupostos del 2020. Després, si les coses no van tant bé com ERC pensa, podria ser que, aleshores, sí hagués de pujar-se al vaixell  i embarcar-se: sense trumfos i sense coalició no té l’horitzó electoral massa clar. Quan pugi al vaixell. li recordarem aquella imatge indolent del Parlament... Però em temo que els hi serà igual.

J.  Vinyeta

30 de Gener de 2020

P.S1.: Redactant aquestes quatre ratlles, Sánchez ens diu que mantindrà la reunió amb Torra el proper dia 6, però que, és clar que aquesta reunió no es parlarà del dret d’autodeterminació: cap sorpresa. Però, ens diu després, que la Taula acordada amb ERC, no es reunirà fins que hi hagi un nou Govern a Catalunya. És a dir: fins que no hi hagi noves eleccions...  Tampoc és cap sorpresa però, com explicarà ERC aquesta la situació...?

P.S2.:  Fa pocs minuts que Sánchez ha rectificat i anuncia que sí hi haurà reunió de la mesa pel dialeg pactada amb ERC però abans de les eleccipns catalanes. No hi ha data concreta... 

669.- Glòria, el Pin Parental, la CUP i Colau

669.-  Glòria, el Pin Parental, la CUP  i Colau.-

Ha passat la llevantada i ha deixat rastre de tristesa i desolació. Ha esta una llevantada més de les que solem tenir, però amb resultats molt més  catastròfics. Ara, un cop passada, entenc que s’imposa una reflexió profunda.  Escoltava divendres pel matí a RAC 1 a la tertúlia, un entès que el varen definir com a paleontòleg climàtic, que a més era historiador.  Mentre xerrava, una classe magistral del sentí comú que demanava per actuar davant de la situació, el silenci entre els tertulians era absolut.  Val la pena escoltar la xerrada[1] perquè la reflexió que se’ns hi imposa cal tenir-la en compta de cara un futur que ja el tenim a sobre. No la deixeu passar.

Vox, suposo que per inspiració opussista, té la genial idea de dotar als pares de la opció perquè triïn si els seus fils poden o no poden assistir a les classes de determinades matèries que son, ras i clar, les que fan referència a l’ensenyament de sexualitat  i comportaments adients.  Ja sé que son franquistes fins el moll de l’os. I ho demostren, perquè  els que vàrem viure la dictadura recordem el tractament de idèntiques característiques al que entre censors, capellans i polítics adeptes vàrem estar sotmesos. Recordo l’esverament de tota aquesta trepa,  quan ja la dictadura donava certs símptomes d’incapacitat, per allò de “...la ola de libertinaje que nos invade...”  Son gent que volgudament han interpretat el llibertinatge  pejorativament i oblidant que la filosofia dels  llibertins (de la que es deriva realment el llibertinatge) al que s’enfronten és precisament a la intolerància religiosa (pot ser per  la seva visió hedonista de la vida, tot s’ha de dir).   La finalitat de tot plegat era, com  és ara, la d’amagar el creixement en el camí de la llibertat i respecta pels altres perquè, per a tots aquells, aleshores, i aquests ara, la llibertat els hi fa pànic.  Que no ens enganyin.

La CUP té la gosadia de demanar que la legislatura acabi dignament. No sé què vol dir amb exactitud, però m’ho temo: que Torra plegui i es convoquin eleccions immediatament. La CUP, com ha fet sempre, tira la pedra i amaga la mà. Son aquells que presumin d’assembleistes, quan l’assemblea ha de decidir resulta que, curiosament, un sorprenent empat deixa la decisió nen mans dels capitostos del partit. Ho recordeu...?

Colau ha aconseguit aprovar els pressupostos municipals. Un acord amb ERC i PSC ha deixat els números afinats i a punt. Però, es clar, Colau és com és i, immediatament que els ha tingut aprovats, pren l’acord que presenten Valls i PP amb la complac ència de Collboni (PSC), de demanar que Barcelona sigui cocapital de l’Estat amb Madrid oblidant, arterament, que més de dos milions de catalans vàrem votar perquè Barcelona fos la Capital de la República catalana. I  deia que ella també havia votat si...!

Ara haurem d’esperar la sessió del Parlament de demà dilluns i de l'actuació del seu President.

J.  Vinyeta

26 de Gener de 2020

---

[1] RAC  1  a la carta. Divendres 24 de Gener de 9 a 10   i  10 a 11.- https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon

668.- Borrell

668.-  Borrell.-

El  Punt  Avui de dilluns 20 de Gener ens publicava, a la pàg. 5, una frase que, sortint de l’ínclit Borrell,  em sembla que mereix ser referenciada. Diu, ni més ni menys, que: “La violència contra manifestants pacífics és sempre inacceptable” Ens ho diu sense inmutar-se i haig d’entendre que vol que ens el creiem.

No sé si és perquè el càrrec europeu li comporta moderació. O deu de ser per alguna cosa semblant  que ara, després de participar de forma directa i amb prèdiques eloqüents al costat dels de ...A por ellos!! ens vingui a dir que els cossos policials  han de ser molt curosos amb els ciutadans pacífics. I ens ho diu aquell mateix que els  hi deia a aquells que l’escoltaven quan deia   que Catalunya s’hauria de desinfectar, qüestió que, en aquells moments, no semblava que ens ho volgués fer precisament de forma curosa...

La frase la publica el diari esmentat, justament el dia en que l’Audiència Nacional inicia el judici contra Trapero, contra aquell que, precisament i seguint ordres judicials (així ho va fer constar en Trapero mateix, davant de Marchena), va tractar curosament als ciutadans pacífics  que es trobaven en les entrades dels col·legits electorals aquell passat  i memorable 1  d’Octubre del 2017 i que,  amb la seva actitud pacífica i dialogant amb els manifestants, va aconseguir retirar més urnes que els altres dos cossos (PN  i GC) repartint bufetades a tort i a dret  i ocasionant més de mil ferits.

És indignant la hipocresia manifesta de Borrell que ara, quan els que varen tractar curosament als ciutadans pacífics estan  asseguts a la banqueta d’acusats, i els que varen actuar de forma segons Borrell inacceptable campen amb impunitat i reben medalles, ens vulgui fer entendre  que ha caigut del cavall.

Em sembla, tot i que soc agnòstic, que ni Déu pot posar-hi remei...

J.  Vinyeta

22 de Gener de 2020

667.- De jutges i jutjats.-

667.- De jutges i jutjats.-

Van guanyant batalles, però tinc la convicció,  convicció  que no vull que s’interpreti ni com esperança ni com  desig, de que, com els alemanys  durant la segona guerra mundial, tota aquesta crosta  erta i erma que envolta el podriment   de l’esperit imperial, anirà de victòria en victòria fins la espectacular explosió i derrota final. Dic  això perquè em sembla que poc a poc, és cert que amb lentitud, ens anem posant en mans de la justícia europea i, com deia Pérez Royo, l’única arma que té Europa per a defensar-se i sobreviure és  precisament la Justícia, entesa com a component definidor precisament de la Unió Europea. No té  res més.

 És cert que el Parlament Europeu s’ha plegat davant d’interessos  determinats. Però també és cert que aquest plegament deixa les coses, segons els entesos, davant la resposta obligada i immediata del TJUE (posterior a la primera instància en el Tribuna General de la UE) al tema de la immunitat Junqueras, donat que el propi Sassoli, recomana recórrer la decisió del Parlament Europeu davant de la justícia europea. Haurem d’esperar al proper dilluns 13, per escoltar les explicacions que Sassoli ens doni respecta de la seva actuació en el tema.

Queda clar que el poder judicial, perquè em sembla que l’hem de definir així, com a poder, està proclamant un cop d’estat. Els jutges, anomenats pel PP,  son majoria en tots els estaments que composen l’àmbit judicial del País: en L’anomenat Consell General del Poder Judicial, en el Tribunal Constitucional, en l’Audiència Nacional (Audiència que si no recordo malament es va definir com a provisional mentre es desmantellava aquell tribunal de trist record anomenat d’Ordre Públic...), sense deixar de citar un orgue merament administratiu, com és la JEC. Son els que realment controlen l’Estat, allò  que ara definiríem com a deep  state i, em sembla que fan por inclús als mateixos que els varen anomenar. En aquestes circumstàncies, i nper evitar disgustos, és evident que PP, VOX i el que queda de C’s, no volen ni sentir parlar de les renovacions que estan pendents des de fa més d’un any., no fos cas... Amb l’agreujant de que, mentre aquesta situació es mantén, Lesmes anomena als que li son més propers o que més convenen per els seus interessos i, per tant, aquells que li deuran agraïment pel nomenament inclús quan ell ja no hi sigui (l’ex jutge Vidal parlava de 46 nomenaments en aquesta situació clarament anòmala).

És, en la meva opinió, per tot aquest  panorama judicial que el PP se  sentia segur quan va creure  que la millor manera d’aturar el Procés era la seva judicialització. Mal càlcul. El procés no ha estat eliminat com pretenia Rajoy, al contrari,  i succeix que ara, els propis jutges han radicalitzat aquesta situació  fins l’extrem d’enfrontament directa amb la Justícia europea, comprometent la viabilitat d’un govern, encara en bolqués,  en corejar, amb la seva independència dependent  a tots aquells que no han paït que, tot i sent els que son en número, varen perdre les últimes eleccions generals. I comprometen també al propi estament judicial  espanyol.

Tots sabem, per dir-ho de manera suau, que els jutges han interpretat la llei en funció dels interessos polítics del grup al que pertanyen. I que s’equivoquen. Però els jutges, ¿podran ser jutjats un dia per la seva actuació que entenem, en el millor dels casos i amb forçada contenció verbal, com a desmesurada? Aquesta pot ser, a la fi, la pregunta del milió...

J.  Vinyeta

12 de Gener de 2020

P.S.: Ignorem si serà Salvador Illa el que presentarà una nova LOAPA...

666.-Una altra vegada...

666.-Una altra vegada....-

No hi ha hagut sorpreses. La JEC, un orgue merament administratiu, ha seguit fil per randa les instruccions dels que la varen  muntar i ha retirat l’acta de Diputat al President Torra, qüestió de la que es podria derivar una suposada inhabilitació pel càrrec de President que ostenta perquè, si no recordo malament, per a ser President s’ha de ser Diputat; tot plegat  en un acte sense precedents, avançant-se a una sentència que no es ferma del TSJC i que està, per més controvèrsia,  recorreguda.  Perquè la festa fos complerta, ignorant  la decisió del TJUE que va establir allò que ja s’ha denominat doctrina Junqueras, inhabilita també al propi Junqueras com a Eurodiputat. Des de Europa, a molts se’ls hi ha sortit els ulls de les òrbites en sentir disbarats d’aquest gruix i, encara que no ho ens ho vulguem creure, arxiven... 

És evident que totes aquestes barbaritats les pot esmenar el TS (ja ho va fer durant el període electoral a les passades europees), però em temo que, per sobre de les hipotètiques nímies  voluntats d’esmena de la JEC  que hi pogués haver dins del Tribunal, hi impera la idea de que el més important és boicotejar (i per aqueta raó i no altra ja la JEC es pronuncia avui, un dia abans de que s’iniciï) el procés de investidura de Sánchez (una investidura, per cert, que no farà res més que posar en evidència les constants contradiccions en que incorrerà Sánchez respecta de la seva actitud abans i després del pacte PSOE – Podemos – ERC...). Però, a banda, que aquestes barbaritats puguin estar a l’ordre del dia i en el tarannà d’un País, ens mostra la pèssima qualitat organitzativa i democràtica  del país referenciat. Com he assenyalat,  Europa també va acumulant dossiers...

Sabem quina és la quimera  de l’unionisme extrem, és a dir de tot l’unionisme: trinxar-nos.  Però a cada passa que fa aquest unionisme,  és una passa que a  nosaltres ens en fa fer una endavant, perquè sabem que darrera i com a conseqüència de la  mentalitat imperial que el domina  (l’entrada a l’ambaixada Mexicana  a Bolívia de fa pocs dies ens ho ratifica, per si hi havia dubtes, i sense pal·liatius...), sempre, hi haurà una ratxa negativa de vent que ens dificulti arribar a Ítaca. El que passa és que, imagino que sense voler i inclús ignorant-ho, PP – C’s – VOX, tots ells amb els no permanents, ens ha ensenyat a navegar contra-vent... I es per això que avancem.

No crec que a Sánchez li hagi fet gaire gràcia la decisió de la JEC. Sánchez tenia pressa en arribar a la investidura abans de que tant la JEC com el TS es pronunciessin  respecta de Torra i Junqueras. Però el PP, C’s i VOX han guanyat la primera de les batalles que ells mateixos varen  plantejar.  Ara ERC haurà d’aguantar el ruixat tempestuós que li caurà a sobre.  Farà el que li convingui. I si de totes les garanties que el PSOE li dona no n’expressen cap de vinculant (al menys jo no n’he sabut trobar-ne cap expressada en el document fet públic), encara amb més raó.

El Parlament, tot i que donades les possibilitats que dia a dia es van generant podrà ser desautoritzat ara ja inclús per la JEC, haurà de prendre alguna decisió al respecta.  I entenc que l´única resposta possible és la ratificació del President Torra en els seu càrrecs de diputat i President. Veurem que fan PSC i Comúns:  Iceta   i el  tàndem  Albiach -  Segovia  s’hauran de mullar.

Una vegada més ens toca esperar, i d’entre d’altres, estar a l’aguait de la propera animalada amb que ens obsequiaran les forces vives d’un País embogit perquè hi ha quelcom que se li escapa de les mans... Personalment, continuaré esperant la reacció del la societat civil catalana que és qui realment haurà de prendre el timó de la nau per evitar anar ciant o  en derives sospitoses i, perquè no dir-ho, inclús més sagnants de les que ja ens toquen viure. Per alguns, el temps se’ls hi acaba: com a mostra,  el fet de que, en la votació,  de tretze  membres de la JEC hi ha sis vots,  sis vots,  particulars...

J.  Vinyeta

3 de Gener de 2020

665.- Godot....-

665.-  Godot....-

Tot esperant Godot ha estat majoritàriament entesa com una gran obra de l’anomenat teatre de l’absurd. Alguns inclús afirmen que l’obra de Becket és la millor de les d’aquesta corda. Personalment sempre he tingut aquesta obra com a bon referent en quan es produeixen circumstàncies ens les que, com en l’obra, van passant els dies sense que passi res, sense que arribi Godot. I ara, i des de fa massa dies, ERC espera l’arribada de Godot, que no arriba  avui  però que, com en l’obra,  potser vindrà demà per la tarda...

ERC  està esperant Godot que, en aquest cas no és res més que l’informe de l’Advocacia de l’Estat respecta de l’aplicació de la ja famosa doctrina Junqueras  per al propi Junqueras encara a la presó,  després de la sentència del TJUE. Aquest informe haurà d’anar al Suprem i, finalment aquest decidirà. Entenc que son necessàries uns  aclariments  de les que  ERC no en parla o no en  vol parlar.

El primer és recordar que, quan el TS comença a veure que el delicte de rebel·lió trontolla i fa aigües estrepitosament, és precisament l’advocacia de l’Estat la que inclou en tot el plet el delicte de Sedició, que és bàsicament pel que s’ha condemnat a tots plegats.  Si la sedició no hagués estat inclosa, tots sabem que la qüestió  (les condemnes) hagués anat d’una altra manera.

La segona consideració, i que és deriva de la primera, és una pregunta que en diríem del milió: ¿com pot ara canviar l’advocacia de l’Estat una decisió que, en el seu moment va ser cabdal per a les condemnes? Que digui que s’ha d’aplicar la sentència del TJUE és una perogrullada, i dir ara que es la pròpia advocacia de l’Estat es va equivocar, es possible? De ser-ho, fins a quin punt podrien canviar les coses?

Finalment, i com a tercera consideració, la decisió, sigui quin sigui el contingut del informe de l’advocacia de l’Estat,  estarà en mans del TS, que és qui prendrà la decisió final. La fiscalia i les acusacions particulars del tribunal s’oposen a la alliberació de Junqueras (i demanen, a més,  la retirada de la immunitat de Puigdemont) Per complicar les coses,  que encara que no agradin han de tenir-se han compta, el TS, i  tots els que han estat anomenats i formen el moll de l’os del nucli dur de l’actual judicatura espanyola, ho han estat, precisament, per tots aquells als que no els hi  fa cap  gràcia que la investidura de Sánchez, i menys en les circumstàncies que estan plantejant-la, sigui un fet. Aleshores, què podem pensar que farà el TS?

ERC en tindrà prou amb un suposat informe sense saber quina serà la decisió final del Suprem?  Abans de considerar-ho, que tinguin clar que alliberar Junqueras és de justícia, però que Catalunya és més important. Entenc que hauríem de repetir aquella pregunta anterior: ERC en tindrà prou amb un suposat informe sense saber quina serà la decisió final del Suprem?  ERC ens hauria de respondre amb claredat aquesta última pregunta, més que res perquè tots entenguéssim l’actitud rels Rufian Boys i  precisar-nos fins on volen arribar i en quines condicions, per saber nosaltres si ERC formarà part de la pinya, per continuar  empenyent, contra tota oposició i a banda de les decisions represives o, un cop hagi arribat Godot, aniran per lliures.  I que consti que molts sabem perquè volem que se’ns respongui la pregunta...

J.  Vinyeta

28 de Desembre  2019

664.- Clatellada

664.-  Clatellada.-

El  19 de Desembre d’aquest 2019, pot definir, en l’agenda de l’Estat Espanyol, un abans i un després: Europa assenyala amb el dit a la màxima autoritat judicial espanyola, en el millor dels  casos i dient-ho amb suavitat i amb un excés de generositat, com a inepta.  

Dic que  pot definir perquè ignorem, i no sense por, què farà aquesta Autoritat judicial i com resoldrà la papereta que li imposen. És realment la pregunta del milió.  Junqueras encara està a la presó; la fiscalia demana que se li executi la inhabilitació que té suspesa; la mateixa fiscalia s’oposa al seu alliberament; Marchena demana cinc dies de termini. El President  del Parlament Europeu diu que s’ha de complir la sentència del TJUE i que no n’admetrà discussions. Però la fiscalia espanyola demana, al mateix temps, la inhabilitació de Puigdemont, tot i estar a punt d’entrar al PE amb tots els drets i per la porta gran... El PP, C’s i VOX, bramen per la ferida infringida  al seu orgull, i la imatge d’un Puigdemont aterrant a Barcelona, amb els braços alçats celebrant la victòria, els embogeix.  I el PSOE dubta... La premsa unionista sembla que voldria donar la notícia amb lletra petita: a tots plegats els interessa més la inhabilitació de Torra, sentència donada i no casualment, en el mateix moment en que Europa es pronunciava en contra de la justícia espanyola.

L’Estat espanyol, en autèntic acte reflex del seu ADN, s`ha anat foten en un jardí que és un autèntic fangar i del que no en pot sortir si no és ple de merda. Rajoy, que tan ufanosament va presentant un llibre que difícilment ens podrem creure, va iniciar aquest desastre que, impasible el ademán, va demostrant a Europa quin és l’autèntic tarannà del país, fins a quin nivell arriba la merda que ofega al sistema democràtic que tant s’entesten en assenyalar des del poder però que, dia a  dia, per més INRI i per mal record de molts ciutadans, fa que ens vingui a la memòria una que en deien democràcia orgànica...

Ara, després de la clatellada, aquesta justícia que alguns entesos assenyalen com  prevaricadora,  tindria l’oportunitat de redimir-se davant dels injustament penats i exiliats, i també davant d’una societat, no cal pensar que només  sigui davant la   secessionista, que observa esverada la perillosa deriva que va prenent un Estat que navega ciant recercant velles glòries ens la ja ha començat a posar-s’hi el sol i a les que s’hi apropa la fosca  nit de lluna nova. Només se li demana que apliqui una sentència que ens ve a dir, com crèiem però que aquí es tractava amb prepotència imperial de no fer-ne massa cas, que la llei europea està per sobra d’una llei espanyola: llei espanyola, i justícia corresponent, que per a massa entesos i per a molts que no  som res més que ciutadans, han estat clarament polititzades amb fins espuris. Una justícia que es va treure la vena dels ulls amb la sola finalitat  de mantenir uns privilegis  concrets, de impedir la fi definitiva d’un imperi i que, per tals raons,  no ha estat possible de deixar-la a l’alçada  de les justícies europees (i no cal assenyalar precisament la d'Alemanya, o Bèlgica o Anglaterra) en les que els ciutadans de l’Estat corresponent si que hi  creuen (Suècia, Dinamarca, Holanda...) i que els d’aquí envegem profundament.

Que la classe política, gran responsable de la continuació i manteniment d’aquesta justícia ara assenyalada, justícia  que aquesta classe política ha anat muntant també a mida dels seus interessos particulars, faci, si no acte de contrició (qüestió que crec estructuralment  impossible), al menys una mínima reflexió de fins on han portat amb la seva deixadesa, ineptitud i corrupció a un País que va posar la sortida d’una dictadura duríssima a les seves mans i que, tal com va quedant demostrat, han estat incapaços de convertir-lo en allò que tots els sotmesos a la tirania, a la mort del dictador, desitjàvem.

Restarem a l’espera, desconfiats, de les decisions que aquesta justícia assenyalada acabi prenent. No prendre’n cap i deixar les coses tal com estan, també és una decisió. Però molt perversa, pot ser i tot massa perversa i de conseqüències imprevisibles...  En qualsevol cas, als d’aquí ens queda encara més clara la necessitat de marxar per poder crear de nou, i com a mínim, una justícia com la d’aquells països que envegem.

J.  Vinyeta

20 de Desembre  de 2019

663.- Avui, El Clàssic

663.- Avui,  El  Clàssic

TsunamiD, a cridat els seus  fidels a manifestar-se  al voltant del Camp Nou justa abans del anomenat  El clàssic, és a dir, o així m’ho sembla, abans, durant i després del partit Barça – Real Madrid que s’hauria d’haver celebrat el passat 26 d’Octubre i suspès per la tensió creada arrel de la sentència del TS (pronunciada el 14 abans) i perquè  el Sr. Tebas, amic d’aquestes coses, va imposar el seu criteri inclús en contra de la voluntat dels clubs. Avui es realitzarà aquest clàssic aplaçat.

 Però més important que el partit em sembla que ha estat, i sense discussió, la proposta del TsunamiD que, tot ha de dir-se, encara no sabem ben bé, a banda de les concentracions habituals en aquestes crides  en els llocs assenyalats, què faran els convocats. Baños ha piulat, i penso que amb certesa, que l’acció del Tsunami D  “... és  una manifestació en la que hi haurà un partit de fútbol...” Tot l’Estat està pendent d’aquesta manifestació que, una vegada més, voltarà per tot al món (s’espera una audiència del partit de més de 640 milions de telespectadors...). No sabrem la gent que hi participarà, bàsicament perquè la informació que últimament ens dona d’aquests fets la Guàrdia Urbana sembla allunyada  de la realitat (els mal pensats entenem que això passa des de que la GU de Barcelona està controlada per ERC, però deuen ser mals, molt mals pensaments...).

El que si ja sabem és que el pànic ha atabalat i molt a les forces vives de l’Estat que ha bellugat entre Mossos, PN i vigilància privada del  Barça a prop de 5000 agents (1000,400 i més de 3000 respectivament, segons dades oficials.  S’ignora el número de infiltrats amb la mateixa finalitat o potser amb altres finalitats més fosques...) que vetllaran per la seguretat dels assistents al camp i per la correcta realització del partit. Això, quan el propi TsunamiD que s’autodefineix com no-violent, que ha insistit en que les TVs podran retransmetre el partit, que els que ho vulguin el podran veure, que res de violència etc..., el que han aconseguit  ha estat  el donar un major altaveu d’abast internacional al lema que sembla distingir a l’agrupació, aquell Spain Sit & Talk,  als recons més inesperats i inusitats de l’univers. Potser que TsunamiD i el món independentista al complert, haguem d’agrair al Sr. Tebas aquell càstig que va voler imposar a la culerada suspenen el partit. El partit és important perquè hi ha en joc la titularitat provisional en la Lliga. Però de moment, TsunamiD ha guanyat i per golejada, ja abans de començar el partit...

Si malauradament arriba que hem de recordar aquelles nits posteriors  a l’anunci de la sentència, recordarem allò de La Síndrome de Sherwood que sembla va ser la  norma en la actuació  policial en aquells fets. Ens varen ensenyar què i com ho feien i ara, si hi tornen, se’ls  hi veurà el llautó. De repetir-se actes violents veurem, si hi son, qui son o qui seran realment els violents.

J.  Vinyeta

18 de Desembre de 2019