671.- Algunes de les coses inadmissibles.-
Hem vist per TV les
imatges de la policia nacional apallissant pagesos extremenys. Quan els hi dèiem aquells ara apallissats que
allò de ... A por ellos es
convertiria en un ... A por todos, no s’ho volien
creure. El PSOE, que ja va formar part
en la presa d’aquelles decisions que alegraven a molts, és ara qui governa i
ho fa com aquells que les capitanejaven, aquelles decisions. La policia
nacional, ara a les ordres directes de
Marlaska, actua amb la mateixa
contundència que ja va emprar davant d’aquells que també pacíficament esperàvem poder votar. La pregunta del milió
pot ser realment aquesta: fins on pensa
arribar el govern central amb aquesta permanent intolerància a tot allò que no sigui encens i aplaudiment?
Perquè si la democràcia que predica ho és
perquè el garrot la fa suposadament efectiva, convindrem que més que en
una democràcia estem instal·lats en una dictadura encoberta (durant molts anys
se’n deia democràcia orgànica i sembla que ens hi vulguin tornar...)
El President del
Parlament, Roger Torrent, sembla un inoperant. Les cames li han tremolat sempre
en moments decisius. Aplica el reglament com li convé o se’n oblida, ja sigui
per inoperància o per autoprotecció. L’altra dia, la bestioleta amb faldilles (o
pantalons, depèn...) de nom Lorena, femella
Alfa d’un ramat assilvestrat, (no és
una rara avis si recordem que d’aquest
ramat han sortit veus tant o més
assilvestrades que aquesta: Cañas, Girauta, Inés,... sense oblidar-nos del mascle Alfa per excel·lència anomenat
Alberto), va proferir insults al
President de Catalunya. Li deia/en delinqüent, a cor. Bestioletes sempre
prestes a recordar-nos les lleis, però oblidant en aquesta ocasió que de
sentència ferma, que donés validesa a l’insult, cap. Dons bé, el President del
Parlament que entre les seves funcions està la de protegir a tots els diputats
en situacions parelles, no va estar capaç d’expulsar Lorena, tal com assenyala
el Reglament del Parlament. Després passa el que passa... només
es repeteix el que ja havia passat abans. I que es reiterarà...
Hem pogut escoltar
les declaracions del que va estar el cap (ell només es defineix com a coordinador i res més...) de
la repressió de l’1 d’Octubre del 2017 a Catalunya: Diego Pérez de los Cobos,
coronel de la guàrdia civil. De les seves tendències polítiques (Google ens les
dona amb pels i senyals) no n’hauríem de parlar-ne si no fos (ai...! pel si no fos...!) que ens explica
coses que sabem positivament que no son veritat. Aleshores sí que, per entendre’l,
hem de recordar la seva nissaga... Sort
que els fets en qüestió els vàrem viure de forma directa i intensa perquè si no,
podríem pensar que el pas d’aquest senyor en les dates assenyalades per
Catalunya no va ser més que una estada turística. Té una marcada tendència, tot i que només amb suposicions i sospites, a desprestigiar aquells que un parell de
mesos abans varen fer palpable la inoperància d’unes forces policials per
resoldre un fet luctuós terrible com va ser l’atemptat a les Rambles de
Barcelona. Es clar que, per la pròpia actuació d’aquestes forces policials,
tenim fermes sospites de que hi estesin implicades. No sé per què, però em
sembla entendre que en les seves declaracions, va recordant l’absoluta ineficàcia
en trobar unes urnes que, una a una, varen anar arribant als col·legis
electorals. Hi ha coses que fan mal i, com
que no es poden amagar, couen...
J. Vinyeta
31 de Gener de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada