246.- De les vacances, del Sr. Pujol i altres coses.-
Les vacances, a més d’interrompre
la quotidianitat, interrompen també el curs polític oficial, però això no vol
dir que la vida política no continuï.
Els mitjans necessiten cobrir
especialment portades i això fa que, en moltes ocasions els
protagonistes habituals dels medis de comunicació, donin pas a segones figures
o enalteixin problemes que, sense deixar de ser problemes o situacions reals i
preocupants, anirien, molt possiblement, en segones pàgines en temps diguem-ne
normal. Aquest any hi ha hagut més sort. El cas Pujol ha animat especialment al personal i ha donat
corda als mitjans.
Els brams arriben de tot arreu.
Especialment, com no podia ser d’una
altra manera, des de la Villa y Corte. No és estrany. La patacada Pujol
ha estat de les que fan època i només ha faltat que la icona per excel·lència
de Catalunya quedi tacada de per vida i en la Història. No és un assumpta fàcil de tractar perquè qui
més qui menys, tots, ens hem omplert la
boca magnificant unes essències. Perquè aquestes essències realment hi han estat (no
crec que ningú, ni els que bramen, puguin negar la qualitat política i de lideratge d’en Pujol),
però ara només ens queda un flascó buit del que només podem recordar aquelles essències que va contenir... De
totes maneres, em sembla important que les coses segueixin el seu curs perquè,
ens agradi o no (i segur que no ens agradarà), tot, el que és veritat i el que
no ho és, sortirà a la llum. Perquè l’objectiu real d’aquests que bramen no és
bàsicament l’expresident, si no tot el procés que estem vivint. Donat que entre
les essències de les que parlava no hi havien
pas les que oloraven a
independència del nostre País, cosa que els d’aquí ja ho sabíem, resulta
evident que els d’allà volen, com sempre, confondre l’ou amb la gallina.
Però el mes d’Agost, ens ha portat
algunes reflexions que ens posen sobre avís del moviments de el que podríem
anomenar esquerra extraparlamentària. L’últim article d’en Manuel Delgado, El
perill d’un lerrouxisme “antisistema”[1],
que entenc de lectura obligada, posa sobre la taula el
fet de que el mitjans unionistes puguin utilitzar a Podemos i Guayem, com a
elements anti sobiranistes en el procés endegat. Sembla evident que ICV, que ha
quedat a la dreta de Podemos i Guanyem, manté el seu sí a la consulta. El
altres, també. Però també sembla evident en tots els casos allò de “sociolitzar” la consulta amb
arguments que semblen més pròxims als
arguments de Societat Civil Catalana i al seu cap de comunicació Juan Arza[2]
que no pas a la voluntat que sembla majoritària de cara a la independència del
País. D’aquí, l’article d’en Manuel Delgado posant l’accent en aquest aspecte i
alertant sobre del futur comportament d’aquests moviments populistes.
Personalment, i com dic sempre, primer llibertat. Després ja administrarem
aquesta llibertat en tots els aspectes. I tot allò no vagi per aquest camí, em sembla que no va
ben encarrilat.
El final de les vacances ens ha
portat també dues “perles” de gran mida.
La primera posa en evidència la
nul·litat de poder de la Comissió Europea. Tan és així, que Merkel i Rajoy,
lluny de la Comissió, pacten (o Merkel imposa, tan és una cosa com una altra)
els noms de determinats Comissaris (si no hi ha sorpreses d’última hora de
Guindos i Cañete). Si només es pacta amb Merkel o imposa Merkel, quin poder queda reservat a la
Comissió si està condicionat a la voluntat de Merkel? No és que sigui una
sorpresa. Però el que sí és es un confirmació d’allò de que Europa només son
interessos.
La segona és la imputació directa
de Christine Lagarde la directora gerent del Fons Monetari Internacional, per
“neglicència” en un afair de més de 400 milions d’€ adjudicats, mentre era
Ministra d’Economía amb Sarkozy, a Bernard Tapie, aleshores amic del President Francés. No m’és cap consol.
Només em fa pensar en que cada cop sembla més difícil creure que aquests que ens manen pugin ser
capaços de resoldre el problemes que patim la gent del carrer. I és precisament
per això que aquí volem girar la truïta.
J.
Vinyeta
28 d’Agost de 2014
