672.- Comentaris

672.-  Comentaris.-

La reunió de Presidents està anunciada per al mig dia. Torra rebrà Sánchez a Palau. ERC està cofoia per allò de que la reunió es farà gràcies a la seva actuació. Sánchez  ha col·locat la trobada en mig d’una mar de cites i entrevistes a fi de diluir-la perquè la trobada no tingui el mínim signe d’exclusivitat. Torra, President amb valor en alça per molt que molts s’entestin en el contrari, hi va amb la dignitat que li correspon i que nosaltres, en donar-li, li exigim. Ara serà el moment de que Sánchez se’n recordi d’allò  del 155  en que hi  va participar tant alegrement, i ens digui si ha canviat o no de criteri. Serà el moment de fer-nos-ho veure, en un sentit o altra. Serà el moment, certament. Però tot quedarà sense aclarir res més del que ja va quedar clar en aquell  moment i que perdura en el temps.

Sent sincers, em sembla que ningú n’espera res de la trobada, excepte ERC, que crec que n’espera precisament el resultat negatiu. M’explico: ERC està portant com estratègia  que Torra  es vagi esmicolant pel camí. Sap que Torra no afluixarà i la solució que intenta ERC és que les converses presidencials no funcionin, per voler-nos fer creure després que el fracàs ha estat per culpa del President Torra, que no haurà sabut pilotar la/es trobada/es. ERC sempre hi sortirà guanyant: si va bé s’apunta l’èxit, si va malament, la culpa sempre  serà de Torra i de les seves exigències  (que com tots sabem i veiem, poc o res coincideixen amb les d’ERC), el que suposadament abundarà  en el desprestigi de Torra   que és, fonamentalment, del que es tracta. Mentre, ERC és incapaç de fer complir els suposats acords d’investidura i la famosa mesa de diàleg encara no té data de convocatòria. Però està clar que això no té importància, perquè hi ha el compromís amb el govern de portar-la a terme.... si s’aproven uns pressupostos, oi...?

Llarena s’ha emportat una altra clatellada: el jutge escocès ni tan sols ha tingut en compta la demanda de retenir Ponsatí a Edimburg mentre la justícia escocesa preparava la vista d’extradició. Ponsatí, amb coneixement de les autoritats judicials escoceses, se  n’ha anat a Brussel·les i ha recollit l’acta que l’acredita com eurodiputada de la legislatura 2019 – 2024  fent oficial, de forma definitiva i incontrovertible,  la seva immunitat parlamentària, allò que el TJUE va dictaminar amb la  ja famosa Doctrina Junqueras  i que la justícia espanyola, amb  allò tan castellà de sostenella y no enmemndalla s’entesta en voler ignorar. La  JEC, que havia anul·lat la candidatura, ha rebut també, en conseqüència,  la resposta d’Europa amb el que queda clar que, per molt que es vulgui com a qüestió interna, la JEC no és ningú per posar o treure  diputats electes. El  que també ens deixa clar és que la JEC tampoc és l’arbitra neutral que necessita un procés electoral. Ara, Ponsatí, Comín i Puigdemont, estan a l’espera de la resolució del suplicatori que la justícia espanyola ha posat en marxa.

Seria bo que els lletrats del Parlament, que imagino estan sota les ordres de Torrent, fessin de lletrats i, coma tals, ens diguessin el què, el com i el quan de l’afer Torra  JEC - Diputat – President. Les contradiccions son permanents i la veritat és que no sé si volen servir a Déu o al César. El sou els hi paguem els ciutadans i, com a tals, ens mereixem, a més de la prestació corresponent al sou rebut, respecta i tracte d’adults... El que passa és que, els ciutadans,  sabem  que som el César. Ells , també ho saben. Però, tal com van,  em sembla clar que aniran a l’infern...

J.  Vinyeta

6 de Febrer de 2020