448.- Dades que diferencien.-
La corrupció a
l’Estat espanyol està sortint a la llum de forma vertiginosa. Les implicacions
ja evidents de sectors de la fiscalia, de dependència
jeràrquica del Ministeri de Justícia o determinades
trobades al ministeri de l’Interior, fan anar tot plegat més enllà del exclusiu
problema econòmic que en resulta del que es genera amb la corrupció. S’està
ampliant aquella ombra que intuíem d’una determinada forma per anar-se
convertint en una figura concreta que amenaça perillosament la subsistència
d’una societat civil ja cremada amb els
escàndols gairebé diaris. Perquè ara es comença a albirar que tots aquests
escàndols estaven curosament custodiats
per determinades persones que han estat anomenats en els seus càrrecs
precisament per a protegir aquests disbarats. Ho intuíem, però ara ho hem constatat i aquella forma que s’ampliava va prenen cos concret. F. Sáez Mateu ens deia el passat dimecres[1] que un
cop destapada l’Operació Catalunya, ha estat possible (les teories totes son
opinables, és cert) que aquells jutges i fiscals que els feien anar per on
molts ja no volien, han dit prou i s’han posat a treballar per salvar, al menys,
la seva dignitat professional. Tan de bo s’hagi encetat aquest camí.
Com sol ser
habitual, quan a Madrid algú esternuda a Catalunya ens porten un tsunami. Però
si a Madrid hi ha un Tsunami, amb majúscula, com és el cas, pot ser que per la proximitat a La Gàl·lia, vulguin fer que el cel caigui sobre dels nostres caps. Els casos Pujol, Palau, Púnica o 3% tornen a
sortir i se’n fa parlar més a tots el mitjans
afins d’aquells desvergonyits: tot s’hi val per tapar allà el que es pugui. Però aquesta realitat
mediàtica que tots aquells proposen, sense ser una realitat virtual, sí
que és una realitat molt distorsionada. Anem a pams perquè, com diu l’Obelix ils
sont fous ces romains...
A Catalunya hi ha
corrupció, és cert. I molta més de la que voldríem, també és cert. I també és
cert que al menys el món independentista
malda perquè la corrupció surti, se’n pugui fer ressò i n’exigeixi la correcció
corresponent. La realitat demostra que
voler insinuar descaradament que la corrupció a Catalunya és quan menys del mateix
gruix i intensitat, quan no superior, a la que
es va destapant a l’Estat espanyol és, senzillament, mala fe. Perquè
quan unes Patums com Pujol, Alavedra o Millet son acreditats com a corruptes els
fotem, parodiant les CUP, a la paperera
de la Història i l’oblit és immediat. L’expresident Pujol ja només està en la
traca mediàtica necessària per poder-lo fer sortir de nou quan convingui. Dit això, anotem dades generals.
És veritat que les
dades de que disposem son fins l’any 2014,
però en aquest any, ja estaven obertes a Catalunya les diligències corresponents al Cas Palau i
al Cas 3%. El Cas Pretòria s’inicia el 2009, Oriol Pujol dimiteix, pel cas ITV,
el 2013 i el Cas Pujol s’inicia amb l’auto-confessió de l’expresident el 26 de
Juliol del 2014. És a dir que els que sembla que poden ser els més seriosos
casos de corrupció a Catalunya, estan
inclosos en les dades
que ens arriben fins el 2014. Per tant, podem donar com acceptables
les dades següents referides a
Catalunya:
A 2 de Novembre del 2014[2] el
número d’imputats corruptes a Catalunya era de 178 (ja he assenyalat que els
casos de corrupció havien set investigats abans del 2014) A la resta d’Espanya,
entre imputats i condemnats la xifra arriba als 907[3] per a
les mateixes dates. Però els tribunals espanyols, han obert judici oral per delictes de corrupció contra 1.378
responsables públics implicats en un total de 166 casos entre juliol de 2015 y
setembre de 2016. Per tant, sabuts i
coneguts: 907[4] més 1378[5]. En
aquest mateix període 303 persones de Catalunya han estat enviades a Judici[6]. No
obstant, contradient a El Mundo, El Economista.es[7] assegura
que PP i PSOE lideren el ranking de la corrupció a l’Estat.
El CCN (Centre Català de Negocis) [8]
assenyala en el seu estudi que Catalunya compta amb 5 casos de corrupció per
milió d’habitants, que a la resta de l’Estat aquesta xifra arriba a 14 casos
per milió i s’hi pot afegir que
Catalunya, amb un 16% de la població de l’Estat, compta amb el 7% de casos de
corrupció totals. El munto dels diners corruptes a Catalunya, segons les
mateixes fons i en el mateix període, està al voltant del 2% del munto global a
tot l’Estat. L’últim cas amb implicats es va obrir el mes passat: Catalunya
Caixa que, evidentment, no està inclòs en les dades referenciades i de la que
si sabem que estava, fins al crac ara investigat, en mans del PSC.
Una altra pàgina de consulta és el Corruptódromo[9]
que no he sabut veure si està posat al dia. Però, mirant la web, el nom de Catalunya és dels que menys s’hi troba.
Amb tot això, el
que vull dir és que intentar tapar les corrupcions del PP o del PSOE atiant el
foc del 3%, o cas Pujol, actualment a primera plana, no
és més que una estafa més, perquè el volum de corrupció a Catalunya, per molt
important que sigui (i que consti que el que hi pugui haver, sempre serà massa)
és un joc de nines comparat amb la corrupció que presenta actualment
l’Estat espanyol.
Però ja sabem com
se’ns tracta. L’Estat espanyol necessita escudar-se en fal·làcies per
sortir-ne-se’n. Però això és una cosa,
deplorable però real, i una altra de pitjor és voler fer creure que la
corrupció només es dona en un sector polític i, concretament, en el sector
indepe. Els mitjans de comunicació, amb capçaleres certament vàries però sense
possibilitat de rèplica de continguts dins de cada una d’elles, van deixant el
llast a tot l’estat de que la corrupció a Catalunya ve ocasionada per les
derives secessionistes. I els números no diuen això.
Per acabar, fer
notar una qüestió que hauré de plantejar com d'estrictament personal. Des que varen esclatar els casos Palau i Pretòria, vaig tenir la sensació de que, en el
dos casos, existiria una trama per blanquejar diners i per a tots els partits.
No obstant no han aflorat aquestes suposades trames i, de l’únic a que s’ha fet
referència, i sense aprofundir-hi, ha estat la donació del Govern d’Aznar al
Palau. Deu de ser segur que estic equivocat...
J. Vinyeta
29 d’Abril de 2017
P.S.: Redactant
aquestes ratlles, salta la notícia de que Podemos vol efectuar una moció de
censura al Govern de Rajoy per la corrupció evident. La resta de partits
s’alineen amb el PP. Susana Diaz es manifesta més PPera que ningú. Pedro Sánchez
aplaudeix Iglésias. Els socialistes
tenen a tocar les primàries...Veurem.
