754.- “Memoria
del Fiscal del Ejército de Ocupación” (i II)
Vaig
recordant el text de l’exgovernador de Barcelona, i no me’n puc estar d’assenyalar
les barbaritats que em semblen evidents que
es desprenen de les afirmacions d'Acedo Colunga. Quan parla del delicte de Rebelión
Militar, mostra la folia amb que sembla que s’havia de jutjar tot el
que ell entén com a Rebelión Marxista (que
és pràcticament tot) i adoctrina i
justifica als que han de formar part dels tribunals que ja estan sembrant de
mort totes les terres de l’Estat Espanyol[1]
per continuar-ho fent, dient-los-hi:
Alejándonos de toda hermenèutica de la Ley y de todo pensamiento
filosófico, vamos a exponer algunas ideas o si se me permite la palabra,
recetas de aptitud, para la buena aplicación actual de los preceptos que en la
Ley se contienen sobre éste delito. (...) El delito de Rebelión
Militar puede ser cometido hoy por la simple ejecució. Por la adhesión,
por el auxilio, por la inducción y la
excitación... por la frustración, porque
la simple disposición espiritual
exteriorizada ya puede ser considerada como Rebelión Militar... y alcanza a las
inducciones políticas desarrolladas en el período del Frente Popular... Los
delitos contra el sentimiento religioso hemos de considerarlos como Rebelión militar... El Caballero oficial
que ha servido a la causa roja, ha dejado de cumplir sus deberes militares... Apurando
el razonamiento (referint-se a la negligència), podríemos decir que el precepto penal indicado no comprende solo hechos
negligentes, dejaciones ú omisiones reglamentarias, sinó olvidos espirituales
de un orden más elevado.
En
el capítol que dedica a Eximentes, atenuantes y agravantes, davant del delicte de Rebelión Militar, només son
aplicables com a circumstàncies eximents la minoria d’edat, i la bogeria o incapacitat mental permanent incloent-hi la
sordmudesa. I continua:
La locura deberà ser probada (...) con
lo cual indicamos (a los tribunales) la conveniència de ser muy parcos en su admisión...
Arrodonint,
indica que una absolució o un sobreseïment
definitiu referents al delicte de Rebel·lió Militar no poden barrar el pas a una nova instrucció
sumarial per tant el jutges, donada la inseguretat que això crea, han de ser
prudents i procurar donar només sobreseimentos provisionales.
Anul·la
l’amnistia donada el 1936 (pàg.46) i estableix les normes de
responsabilitat civil amb l’embarg immediat dels bens dels processats. La
revolució marxista afirma, és un crim i
per tant, tots els que en ella han intervingut, són uns criminals... Segueix
amb un discurs patriòtic de justificació d’actuacions i d’afirmació personal religiosa,
concloent que els tres pilars de sustentació de la societat no són altres que... los
sacerdotes, los jueces y los militares... Separa els jutges i militars que
considera com a rojos i assenyala, como autènticament rojos, aquells militars anomenats directament
pel Govern de la República.
Els
delinqüents són tots aquells que puguin
tant sols semblar opositors o contraris al Glorioso Movimiemto Nacional i, com era d’esperar, hi ha una
referència específica a Catalunya (pàg.
59)
quan diu que son subjectes criminals:
Todos los individuos de los Comités
Regionales en las zones aisladas y, singularment, en la zona catalana.
Finalment
acaba amb suposada humilitat i amb una
relació de modificacions legals que han de fer-se i relació d’organismes a
crear i/o modificar, signant el document a Saragossa el 15 de Gener de 1939.
Quan
algun membre del cos jurídic assenta càtedra dient allò de
Alejándonos de toda hermenèutica de la Ley y de todo pensamiento
filosófico... per marcar el camí jurídic a
aplicar, queda clar que la hermenèutica i la filosofia que interpreten i sustenten la Llei a aplicar, no son més que
paraules per justificar precisament les interpretacions específiques en un interès concret i a una finalitat espúria,
com així va anar. Però, tant lluny estem ara de tota aquella definición
jurídica? O encara hi som immersos...? Em sembla inevitable recordar i comparar com s’han aplicat resolucions similars avui dia, en la línia expressada per
Acedo, a Catalunya. Resolucions clarament regressives i forçant la Llei, amb
hermenèutica i filosofia particular, efectuades
per membres de tot un cos jurídic que s’ha cregut
inabastable, però que ara estan sota l’ombra de la Justícia Comunitària Europea, i ja amb resolucions inequívoques i contràries del TJEU i del TEDH a
aquelles aplicades de no fa tants anys aquí a Catalunya. A vegades, massa
vegades, penses que fa 83 anys encara és
avui...
Malauradament,
Acedo ja només serà jutjat per la història
J. Vinyeta
18
d’Agost de 2022
