divendres, d’abril 30, 2021

729.- Comentaris

 

729.- Comentaris.-

L’Estat espanyol, esta molt esvalotat. Les eleccions madrilenyes posen de manifest el feixisme més descarnat i aquells que cridaven i corejaven   allò de  “a por ellos...”,  comencen a  pensar que també van a per ells. Quan aquí veiem dianes amb els rostres de Más  o Puigdemont, o les seves cares amb bigotets hitlerians, ridículs però de malèvola  intenció, tots aquells reien i  en gaudien. Ara, quan a Madrid, arriben paquetets amb bales de cetme, o navalles ensangonades, a adreces concrets, s’esveren i diuen que el feixisme  està tornant. Perich, aquell humorista que va deixar empremta i que va morir el 1995, ens deixa (abans de 1995, la data és per tenir-la en compta...) aquell acudit gloriós en el s’hi veia un dels seus ninots típics mirant un missatge escrit en una paret que  deia “El fascismo ha vuelto”. El personatge es pregunta allò de “Ah, pero ¿se havía ido...?” Aquesta és  avui la realitat. Mai havien marxat, però estaven esperant l’oportunitat de tornar a ser els feixistes de sempre, els mateixos de Mussolini, Hitler o J.A.Primo de Rivera. Ara, quan el  deep State  els ha deixat  sortir perquè l’hi convé, s’hi han posat per a limitar les llibertats individuals i col·lectives que són el seu perill, inclús econòmic,  més immediat. Segons aquests feixistes  i tots els seus  corifeus, el nazis i feixistes érem, i encara som, nosaltres, el món independentista perquè reclama Llibertat, amb majúscules. Llibertat que els deixarà a fora,  de qualsevol espai realment lliure i fora, en conseqüència,   de l’entorn econòmic que els paga.   Però ara la  malaltia ha  travessat  l’Ebre i s’estén com taca d’oli. Els hi  havíem advertit. Pel què sembla, el resultat de les eleccions madrilenyes ho deixaran encara més evident.  De retruc, ja sabem qui en rebrà les conseqüències si no marxem.

Però hi ha més coses. Potser una de les més sonades ha estat la sentència del TC ratificant la sentència del TS sobre del conseller Turull. Això pressuposa la fi dels recursos possibles dins de l’Estat espanyol i obre la porta a instar a la justícia europea. Però tot i la transcendència de la decisió del TC, potser encara ho és més el fet de que la sentència, després de no sé quan de temps de sentències per unanimitat del TC, en aquesta ocasió, té dos vots particulars contraris a la decisió i que qüestionen obertament la sentència[1] per desproporcionada i emesa havent contravingut llibertats bàsiques.  És ben cert que, tot i que llunyanes, les decisions del tribunal europeus sobre els fets d’Octubre a Catalunya, es veuran  més d’hora que tard. I entenc que els propis jutges veuen a venir una possible clatellada amb  l’anul·lació del famós judici. Amb això a la vista, sembla que hi ha dos de jutges en el TC que no volen ser considerats maldestres en la seva feina. I emeten uns vots particulars realment diferents de la doctrina oficial i municionen, qualitativa i quantitativament, al TEDH que en tindrà la última paraula.

Ja sabem que una flor no estiu. Però resulta que el TC admet a tràmit  el recurs sobre del tema de la inhabilitació del President Torra. I si no vaig mal informat, també admet a tràmit el de Josep Costa, ex secretari del Parlament, processat per allò de no fer les coses que la ingerència inadmissible del poder judicial assenyalava: no permetre determinats debats. Però és que un altra jutge del TSJC,  també discrepa de la sentència per la famosa pancarta al Palau de la Generalitat... Repeteixo, ja sé que un a flor no fa estiu. Però sembla que la futura intervenció de la Justícia europea, va condicionant a determinats jutges, que comencen a entendre que la dramàtica escenificació de la vulneració de tots el drets més bàsics que va mantenint la judicatura, ja no pot anar més lluny ni en el temps ni en l’espai.

Ens han muntat el ciri de la vacunació Covid dels GCs  i PNs. Forcen  una situació que algun ministre de sanitat espanyol va esgarrar en prohibir determinades vacunes per a sectors d’edats determinades. Com que som l’ase dels cops, ens assenyalen coma malvats... Però, totes les comunitats, han vacunats a tots el GCs i PNs que tenen assignats? Lambán, tan vigilant de les sagrades essències (per cert, Xixena ha hagut de tancar després de l’espoli de Lleida, incapaç Lambán de mantenir el cenobi en condicions...), ha vacunat a tothom? Ayuso, també ha vacunat a tots els seus? Hauríem de saber-ho. És clar que és una dada que no ens donaran mai.

Ja sé que soc mal pensat de mena, però estem acostumats a que hi hagi algun merdé seriós mentre se’ns en prepara una de grossa, i aquest de les vacunes ha donat molt de joc. El repartiment dels  fons europeus (que compten amb el beneplàcit de VOX...), pot ser-ne una de les raons amagada sota de la vacunació de marres? El temps ens ho dirà.

 

J,  Vinyeta

30 d’Abril de 2021

dijous, d’abril 22, 2021

728.- De Cotarelo i altres coses

 728.- De Cotarelo i altres coses.-

Ha quedat  clar que el FAQS de divendres passat a TV3 16 d’Abril, ha fet mal.  El FAQS ja venia calentet  perquè, en l’edició anterior, l’entrevista a l’escriptor Cercas va ser difícil de pair. L’escriptor es va manifestar constantment de forma dogmàtica, proposant una veritat exclusiva i emetent judicis que, personalment, els entenia com a més pròpis d’un historiador. I sempre, com ja sol ser habitual, expressant el seu amor per Catalunya. L’enrenou a les xarxes per l’aparició de Cercas a TV 3, va durar tota la setmana, i es va apaivagar quan, en l’edició següent del FAQS, que va ser en divendres i no en dissabte, com era habitual (perquè l’ atenció del dissabte tots sabem que estaria més pendent del final de la copa Bilbao – Barça) s’anunciava la presència de Ramón Cotarelo, vetat durant dos anys per la Corpo...  L’expectativa era màxima. I no va defraudar.

Cotarelo, instal·lat des de fa poc temps a Catalunya, va fer l’esforç d’expressar-se en català i va donar, amb aquest esforç,  una lliçó de modus a molts. D’altra banda, Huguet, que va ser el que va triar ER per deixar les coses clares a l’emèrit[1], va  rebre el primer disgust quan, en iniciar-se el programa, va sortir una piulada del 2019 d’ell, d’Huguet, que, en tornar-la a llegir, li van fer sortir el colors a la cara (la TV actual és amb color i, ja se sap...)[2]. Del que va passar després, poca cosa a dir: les xarxes en van plenes. Només assenyalar que el que va dir Huguet de fer-se primer  amb les institucions (sindicats, col·legits professionals, associacions empresarials, etc...) abans de la Independència del País, em va  acoquinar perquè em va semblar que, el que Huguet m’estava  dient, era com si es volgués tornar a una unitat orgànica... que ostentés  tots els diguem-ne poders civils de la ciutadania. Cotarelo ho va definir molt millor (no podia ser d’una altra manera...),  aparellant la proposta  d’ER amb el que va ser el   PRI mexicà. Huguet, va seguir expressant la voluntat d’ER. Un senyor, que no conec, en va fer un bon resum en un fil-twuitt. En el punt 24/24 del twuitt, hi posa un vídeo - declaració de Junqueras el dia 14/2, amb el resultat electoral a la mà[3], a  Junqueras se li escapa que “...quan a Catalunya governa ER..., el partit va bé...”  PRI en el fons de tot...?

Però hi ha més coses. Per exemple la guerra que els mitjans  de comunicació han obert contra twitter. La raó, a mi també em sembla clara: twitter és un mitjà que pot replicar als mitjans que fins ara han tingut el monopoli informatiu. A twitter hi ha gent que, després de treballar-hi, arriba, per exemple, a les hemeroteques i això, a massa gent, li fa mal. L’opinió ara és a l’abast de qualsevol. I això  si que és inadmissible  pels que presumeixen de donar-nos la veritat cada matí. Personalment, m’agradaria que no hi hagués secret identitari. Però, quant més àmplia sigui l’opció de llibertat, més a favor de tots. Només s’hi oposaran aquells, com passa en massa ocasions, als que la llibertat els hi fa por. I n’hi ha molts més dels que jo pensava.

L’Audiència Nacional ha decidit processar Jordi Pujol i a  tota la família  Pujol  Ferrusola. Jordi Pujol es va manifestar, en el seu moment, com a defraudador fiscal de l’Estat espanyol: aquesta és l’única certesa. Reportatges televisius de TV3 sobre d’Andorra i el seu sistema bancari, hi han  anat oferint informació, afegint-hi  l’actuació de les clavegueres de l’Estat. I que quedi clar que no pretenc defensar només que el que sigui defensable. El llibre  El fill del Xofer[4] hi afegeix més informació sobre de la famosa deixa de l’avi  Florenci  i Banca Catalana. Poc hi puc afegir. Només espero que, davant del judici, d’arribar a celebrar-se,  Jordi Pujol trenqui el seu silenci i faci caure els nius,  dels que va parlar en sessió parlamentària. Em sembla que el País, si caiguessin nius, els  que caiguessin, li agrairia. Depèn d’ell. Si ho fa, podria ser que recuperés credibilitat.

La CUP, aquells batejats com adolescents polítics, no han tingut millor idea que insinuar que Marta Rovira ha de liderar el CxR... Hi ha vegades en que la CUP sorprèn encara més: a la seva adolescència li queden clars tics d’infantilisme de difícil, pel que sembla, superació. Mireia Boya, que és qui insinua tal possibilitat, està de banda d’ER que frissa per abatre el CxR. El que passa és que, avui per avui, el CxR està en mans alienes a  CUP i ER i, per més INRI, fora de les grapes de l’Estat espanyol. Per tant entenc com a infantil   plantejar modificar  una institució en la que no hi participa i que està en mans dels inscrits i participants en ella. És evident que si Marta Rovira arribés a liderar el CxR, aquest desapareixeria i, com sabem, aquest és el gran objectiu d’ER.  Si la CUP entra al Govern pendent de formació,  i accepta, com he dit des del primer dia, la Conselleria de Governació enfrontant-se a la remodelació dels Mossos, perquè tots sabem que és un cos amb deficiències greus i que la CUP ha tingut sempre en el seu punt de mira, potser, he dit potser, faré un intent  de credibilitat perquè potser, he dit potser, hauran començat a fer-se adults.

I del Govern...?  Com deien Tip  i  Coll, en parlarem la setmana que ve...

 

J.  Vinyeta

22 d’Abril de 2021



[1] Ramón Cotarelo  és  Catedràtic emèrit de Ciència Política i Administració de la UNED

[2] El Twitt i tota la xerrada es pot trobar a TV3 a la carta

[4] El fil del xofer.-  Jordi Amat.- Edicions 62.-  Barcelona

dilluns, d’abril 12, 2021

727.- Enginyeria social

 

727.- Enginyeria  social.-

És una expressió  que no és meva. És d’un professional de la medicina que me la va comentar. És  una expressió – idea del que ens envolta, i que em va agradar. Li vaig demanar permís per utilitzar-la. Me’l va donar  i així ho faig. Ve l’expressió en raó del que estem vivint aquest dies (i ja fa mesos...), amb el tema de la pandèmia.

Vagi per endavant que no  soc, ni molt menys, negacionista. Tant és així que, si tot va bé, en un parell de dies em vacunaran. Però, potser perquè tinc molts anys i, en conseqüència, menys por que molts dels que em volten, se’m acut que, tot i la gravetat de la situació, dels centenars de morts entre els quals hi ha familiars directes, dels ingressos diaris als hospitals, de tot plegat, tinc la sensació de que tot es fa més gros del que realment és. No es tracta de minimitzar les coses. Però, tinc la sensació de que  volen que tot vagi en favor del Poder, en majúscules. Que tots estiguem quietets i calladets, forma part de de tota aquesta ordenació necessària sense la qual el desastre, que ens volen fer veure com a permanentment i imminent,   ens serà inevitable.

Ja sé que, dit així, sembla una bajanada. Però la realitat, al menys la que em sembla veure, és que la por ens té arraulits en un racó de casa, sense pensar en res més que no sigui les maldats que ens toquen viure. Dic que no hi ha cap protesta i ho afirmo, tot i que sense dogmatitzar. Però que amb els motius perquè hi hagi  protestes, que tota la ciutadania estigui aturada  ens hauria de fer pensar. De respostes populars a tot allò que podríem dir-ne, suaument, abusos clars del sistema, no n’hi ha cap i això encara és més definidor. Certament, només son tolerades manifestacions dels negacionistes, bellugades per VOX o, encara pitjor, les manifestacions directes de l’extrema dreta  (recordem la celebració recordatori de  la participació pro Hitler  de l’anomenada divisón azul), perquè tenen molt clar, uns, altres  i nosaltres també,  que ells poden celebrar-les amb autèntica impunitat.

El  Deep  State està a l’aguait  de tot el que no sigui  correspondència ideològica.   Ens deixa clar que, tot allò que pot fer-li pessigolles, ha d’estar absolutament vetat. Exemples elementals, en aquest sentit, com les declaracions de renda que, segons s’ha dit, dels errors de l’agència tributària en serà responsable el declarant, i que ni ningú ho posi el carrer com a resposta, mostren que  la ciutadania està/estem respectant, acollonits, les consignes  per arribar a la fi del túnel en el que se’ns hi ha fet entrar de forma immisericorde. I ho fem sense preguntar ni tant sols de quina allargada és, on ha començat,  o  per què ens hi hem hagut de posar. Ni quines han estat les raons per les què, aquells que haurien d’haver estat  vetllant perquè no haguéssim hagut d’entrar-hi al túnel, han caigut, en no saber respondre per ineptes a una pandèmia, en l’autoritarisme més dictatorial, i en la confiscació, en massa casos, dels drets universals de la ciutadania, com element justificador de la seva incapacitat. Perquè, potser la voluntat d’aquest Deep  State  està en mantenir tot allò que defineix l’estatus, ni que tan sols sigui social, com element absolutament definitori de la voluntat política que, teòricament es vol  mantenir. Tot plegat, causat  per la seva ineficàcia, i per la seva incapacitat de pensar que hi ha gent que necessita que, allò que la ciutadania ha  aportat durant tota la vida, que en diem impostos, puguin servir perquè, tot i que ho diuen espectacularment,  ningú quedi darrera:  no és més que un eufemisme de la negació de la misèria que van deixant i en la que molts estan  vivint...     

Diguin el que diguin, el poder utilitza la situació en la que ens trobem per a mantenir-se en la cresta de la onada. Hi ha interès, i no crec que ningú  ho dubti, en mantenir una suposada pau social, mostrant-nos  els morts diaris amuntegats a les portes dels cementiris: la culpa sempre serà de la maleïda pandèmia  que amaga els errors comesos des de les administracions i que, per raons de la mateixa pandèmia i per la por malauradament real de contagi, no podem ni contestar. I el que és pitjor, les víctimes mai son les que diuen ser: tot ha d’estar a l’alçada de la voluntat i formes dels que manen, de forma que, tot quedi arrodonit i clar...

Això, aquest tractament, és el que aquell professional de la medicina, em definia com Enginyeria Social: tot es presenta com un infern del que no se’n pot sortir; la responsabilitat que tots tenim, s’ha posat tant dins de tot plegat que els que no estan  malalts,  poden ser contaminadors immediatament  tant si son curosos en les mides oficialment necessàries, com si no. L’eventualitat és la norma que en obliga a quedar-nos a casa. En  cap cas, podem anar més lluny del que la situació permet. Els que depenen econòmicament de les decisions de l’Estat, tampoc poden manifestar-se perquè les mides de seguretat ho impedeixen, i els autònoms encara estan pitjor.  L’Estat, amb la seva Enginyeria  Social, ens deixa clavats a casa. I  se n’aprofita.  El que no diu, suposo que és perquè no té el valor de dir-ho, és que no té ni un duro per fer front a les de demandes socials que aquesta pandèmia, que hi és  i que en cap cas vull negar, exigeix. Han estat més importants els AVES (com els inaugurats a València o a Toledo... o la comunicació  d’Atocha  a Chamartín...) que les   misèries que ens trobem dia a dia al carrer...

Res és etern. Per tant, a pesar de la voluntat de tenir-nos enganxats, aquesta situació tindrà un final.  I el tindrà també  a Catalunya.  Amb la diferència tremendament important de que, aquí, a Catalunya,  la  fi de la enginyeria social,  es correspondrà amb la resposta amplament majoritària de la societat catalana que sap que, en el pitjor del  les situacions, el 52% de la població ha votat per a ser una República Independent de l’Estat espanyol. Tenir un mínim de paciència (que la pandèmia arribi al final...), no vol dir, en cap cas, que necessitem ampliar la majoria republicana per haver  d’actuar.  Que alguns, que pacten precisament amb aquests que ens pressionen amb aquesta enginyeria  social  (i, en conseqüència, enginyeria política  repressiva), vulguin mantenir la idea de que si no estem ben alliçonats, el resultat serà esfereïdor, entenc que val més que s’ho facin  mirar, perquè, tot i ser jo agnòstic, l’esperança en la gent del País la tinc plena.

 

J.  Vinyeta

12 d’Abril  de 2021

 

 

 

dissabte, d’abril 03, 2021

726.- I ara, què?

 

726.-   I  ara, què?.-

Illa entén que ha guanyat unes eleccions que estaven muntades perquè les guanyés.  És cert. Però, com va passar amb la victòria electoral d’Arrimadas, la victòria no li serveix de res. ER, que ha quedat en segon lloc, entén que ha de controlar el que, segons ella, és el procés independentista. JuntsxCat, que ha quedat a la par amb ER (un escó menys),  entén que  el Procés, amb majúscules, està a les seves mans i per tant, acceptant un segon lloc en el Legislatiu català, no vol que els Procés es converteixi en un procés continuista i, per tant, autonomista. Les CUP, sembla que vulguin integrar-se. Jèssica Albiach i  Gallego, amb la boca oberta i implorant una participació en un Govern que, amb menys escons que les CUP, és de participació pràcticament inviable.  Vox arrasa  a la dreta, C’s, anunciant el que els hi ve al darrera, perd aquella majoria cridanera i, juntament amb el PP, queden  absolutament residuals. Àngels Chacón i Marta Pascal no han fet res més que restar milers de vots a la Llista de Laura Borràs.

I ara, què?. De moment estem sense Govern i, ja sé que soc molt agosarat, em sembla que va  per dies.

El resultat electoral ens dona unes dades incontestables: el 52% dels electors han votat a favor de la independència de Catalunya i, aquest resultat, equival a 72 escons dels 135 que composen el Parlament català, és a dir: majoria absoluta. Del que es tracta ara és de que el Govern que es formi, incorpori de manera inequívoca aquest resultat electoral. Però això, que ER, com a suposat grup independentista més votat,  pacti i formi  un Govern que expressi aquesta realitat, sembla precisament el gran escull per a la  formació del govern que defineixen les urnes.

No hem d’amagar la decepció que en molts, i des de fa temps, ens ve provocant l’actuació d’ER. Per adobar-ho, vol mantenir una taula de diàleg amb el Govern Central que tots sabem que no anirà en lloc i ens diu que el  52% dels vots, no serveixen per res. Per forçar als de Laura Borràs, signa amb les CUP  un acord marcadament social i de tal envergadura que, per molt que si posin, no hi ha diners suficient per poder-lo posar en marxa ni tant sols espiritualment[1]:  fum  i res més que fum. D’altra banda, en l’hipotètic cas en que les CUP entressin a formar part del Govern, voldrien la injuriada  Conselleria d’Interior...?

Junts  col·loca  Laura Borràs en  la Presidència del Parlament. Ha estat una Presidenta frustrada a la Generalitat, però amb un resultat electoral excel·lent: un partit al que ni tant sols se li reconeixien drets electorals, que ha de començar des de cero, sense cap participació publicitària en  els mitjans públics durant la campanya, amb tota la oposició del Deep  State que sap que l’odiat i ensems temut MHP Puigdemont  en manega els fils, ha aconseguit uns resultats electorals espectaculars que, com a mínim, es tradueixen en la Presidència del Parlament. El fet és important perquè podem recordar  l’actuació de la Mesa en l’anterior legislatura, comandada pel President Roger Torrent, que torpedinava sistemàticament les accions  del President  Torra.

En joc hi ha   el Consell Per la República. Waterloo i el que representa,   està en plena efervescència després dels èxits internacionals que ha tingut, política i judicialment. Certament està   a l’espera de les decisions dels TJUE, del TEDH i de la Justícia belga, però  gosaria dir que ningú en dubta de la seva positivitat favorable respecta de les moltes qüestions que els tribunals espanyols (així com el Parlament Europeu) van presentant. I potser en aquesta qüestió està la mare del ous...El  CxR posa contra les cordes Junqueras, a tots els seus portaveus mediàtics (Sol, Heredia, Voltas i companyia...) i, en conseqüència, a tota ER en general i  Aragonés  en particular. ER  vol mantenir el partit per  sobre de tot.  Junts vol que CxR estigui present en l’ideari polític del dia a dia. ER planteja un CxR que no estigui controlat per Puigdemont...

És per tot plegat que, sense voler ser bestioleta   de mal averany,   em costa de veure  un final més o menys proper. A més, cal afegir el tema del rescat que ens ve d’Europa i caldrà preguntar (i preguntar-nos) si Junts ha de formar part d’un Govern que haurà de protegir el patrimoni català davant  les restriccions que ens imposaran  rescatadors, que arrasaran l’Estat, i fer-ho sense l’autoritat necessària derivada de la inexistència  d’un Estat  Propi. O, si pel contrari,  només cal investir Aragonés i prou, facilitant-li durant la legislatura els acords puntuals que es creguin adients.

A tot plegat, sumem-hi els jutges, que s’han fet els amos de l’Estat espanyol, sense el mínim contrapoder necessari i que modificaran qualsevol decisió que no els hi convingui... 

J.  Vinyeta

3 d’Abril de 2021