105.- Comentaris a l’actualitat.-
Ressonen encara els ecos de la visita de Benet XVI a Anglaterra. La contestació ciutadana (no tinc dades concretes per a quantificar-la) va ser, quan menys, sonada. El anglesos, tan seus i melics del món (només cal recordar aquella dita atribuïda a un diari anglès de “Temporal al Canal... Europa incomunicada...”), no podien deixar escapar el moment de glòria que els hi suposava ventar-li a la cara al Papa la seva injustificable actuació amb els pederastes, representants de la seva persona, que encara estan en actiu i que Benet XVI s’ha entossudit en no sancionar. Ja vaig dir que un Cap d’Estat que no sanciona la pederàstia en el seu Estat, em mereix poc crèdit. Si a més, alguns dels seus representants arreu de món ho son convictes i confessos i els tolera, la situació ja és d’escàndol i el descrèdit, absolut. Per això mateix, quan es permet insinuar certes semblances entre els ateus i els nazis, no mereix més que la indiferència per resposta. De totes maneres, no em puc estar de recordar-li la actuació del seu Estat, finalitzada la segona guerra mundial, precisament amb els nazis que varen passar pel Vaticà, que varen ser protegits de Pius XII i que varen poder fugir amb nova identitat facilitada per l’Església. Val més que calli.
El Molt Honorable Sr. Montilla i el PSC continuen entestats en voler-nos fer creure que Independència és pràcticament igual a caos i, en conseqüència, equivalent a decadència. Pot ser sí que hi ha algun cas en la història en que ha estat així (evidentment no son de referència el casos en els que la independència ha estat proclamada i posteriorment tutelada pel dictador de torn i que han acabat, o continuen encara, en guerra civil, però en qualsevol cas sota una llei marcial sigui o no encoberta). Ans al contrari. Segles d’història ens evidencien que els països han anat més bé separats de la metròpoli. El Sr. Montilla i el PSC juguen amb la por a la llibertat (ja sé que no els hi agradarà la comparança, però en Franco també s’ho feia venir bé amb allò de la llibertat i el llibertinatge que, en el fons assenyalava allò de o jo o el caos). Però obliden que per a molts la llibertat és tan o més important que la vida mateixa i que la llibertat no ens en fa cap de por. Per si no ha quedat clar, Independència és igual a llibertat. I si el PSC no ho entén així, potser ha de fer-se mirar algun tic que encara li queda de no sé ben bé què... O sí sabem de què?
Els nostres polítics son capaços de vendre a la família per un vot. I si no, només cal reflexionar una mica en la nova Llei sobre els Correbous. Per no perdre els vots dels llocs on es celebren, han aprovat una Llei que els deixa amb les vergonyes a la vista. A la vida, si no hi ha un mínim de sentit comú i una mica de coherència, tot campa pels seus gambals. I aquests dels que parlem han demostrat l’absència de les dues coses. Perquè és de sentit comú que els animals els podem matar per menjar (hi ha personal estrictament vegetarià que diu que ni això, però els altres ens fotem un bon filet sense fer escarafalls), però el sentit comú ens orienta a fer que, els escorxadors, per exemple, vagin adoptant mesures perquè la mort de l’animal sigui, i ho dic entre cometes, “lo més dolça possible” eliminant el patiment innecessari. El sentit comú ens fa veure que ha de ser així i que no hi ha perquè fer patir a ningú, animal o persona, perque sí o, senzillament, per diversió i a vegades amb fruïció, acció que, en qualsevol cas, se’n diu, sense floritures, sadisme. D’altra banda, si s’ha aprovat una Llei amb la que es prohibeixen les famoses “Corridas”, no hauria d’haver-se prolongat aquesta mateixa Llei, per allò de la mínima coherència, incloent-t’hi els correbous? Dons bé: ni sentit comú ni coherència, però sí sadisme. Que Deu ens agafi confessats...!
Ara resulta, potser perquè s’acosten eleccions, que els límits de la anomenada velocitat variable a determinats trams de les autopistes i autovies, podrà ser revisat... a l’alça. La mesura es va imposar en el seu moment perquè, es va dir, el medi ambient milloraria amb la moderació de la velocitat. Gent que hi entén, com el RACC, ja va dir que, per altres coses, la disminució de la velocitat podria servir, però que pel tema de la contaminació atmosfèrica seria un fracàs rotund. I així ha estat. Ser verd i ecologista d’esperit no és equivalent a ser tècnic en medi ambient. I per aplicar idees, tot i que sigui amb tota la bona fe del món, s’ha d’estar a l’alçada dels que les apliquen, sense tanta bona fe però amb criteris tècnics suficients. El més collonut de tot serà quan els que han esta multats, amb qualsevol de les variants possibles per aquest tema, posin al crit al cel quan la rectificació es porti a terme i amb tota la raó. Com ho resoldran?
J. Vinyeta
Setembre, 2010
Ressonen encara els ecos de la visita de Benet XVI a Anglaterra. La contestació ciutadana (no tinc dades concretes per a quantificar-la) va ser, quan menys, sonada. El anglesos, tan seus i melics del món (només cal recordar aquella dita atribuïda a un diari anglès de “Temporal al Canal... Europa incomunicada...”), no podien deixar escapar el moment de glòria que els hi suposava ventar-li a la cara al Papa la seva injustificable actuació amb els pederastes, representants de la seva persona, que encara estan en actiu i que Benet XVI s’ha entossudit en no sancionar. Ja vaig dir que un Cap d’Estat que no sanciona la pederàstia en el seu Estat, em mereix poc crèdit. Si a més, alguns dels seus representants arreu de món ho son convictes i confessos i els tolera, la situació ja és d’escàndol i el descrèdit, absolut. Per això mateix, quan es permet insinuar certes semblances entre els ateus i els nazis, no mereix més que la indiferència per resposta. De totes maneres, no em puc estar de recordar-li la actuació del seu Estat, finalitzada la segona guerra mundial, precisament amb els nazis que varen passar pel Vaticà, que varen ser protegits de Pius XII i que varen poder fugir amb nova identitat facilitada per l’Església. Val més que calli.
El Molt Honorable Sr. Montilla i el PSC continuen entestats en voler-nos fer creure que Independència és pràcticament igual a caos i, en conseqüència, equivalent a decadència. Pot ser sí que hi ha algun cas en la història en que ha estat així (evidentment no son de referència el casos en els que la independència ha estat proclamada i posteriorment tutelada pel dictador de torn i que han acabat, o continuen encara, en guerra civil, però en qualsevol cas sota una llei marcial sigui o no encoberta). Ans al contrari. Segles d’història ens evidencien que els països han anat més bé separats de la metròpoli. El Sr. Montilla i el PSC juguen amb la por a la llibertat (ja sé que no els hi agradarà la comparança, però en Franco també s’ho feia venir bé amb allò de la llibertat i el llibertinatge que, en el fons assenyalava allò de o jo o el caos). Però obliden que per a molts la llibertat és tan o més important que la vida mateixa i que la llibertat no ens en fa cap de por. Per si no ha quedat clar, Independència és igual a llibertat. I si el PSC no ho entén així, potser ha de fer-se mirar algun tic que encara li queda de no sé ben bé què... O sí sabem de què?
Els nostres polítics son capaços de vendre a la família per un vot. I si no, només cal reflexionar una mica en la nova Llei sobre els Correbous. Per no perdre els vots dels llocs on es celebren, han aprovat una Llei que els deixa amb les vergonyes a la vista. A la vida, si no hi ha un mínim de sentit comú i una mica de coherència, tot campa pels seus gambals. I aquests dels que parlem han demostrat l’absència de les dues coses. Perquè és de sentit comú que els animals els podem matar per menjar (hi ha personal estrictament vegetarià que diu que ni això, però els altres ens fotem un bon filet sense fer escarafalls), però el sentit comú ens orienta a fer que, els escorxadors, per exemple, vagin adoptant mesures perquè la mort de l’animal sigui, i ho dic entre cometes, “lo més dolça possible” eliminant el patiment innecessari. El sentit comú ens fa veure que ha de ser així i que no hi ha perquè fer patir a ningú, animal o persona, perque sí o, senzillament, per diversió i a vegades amb fruïció, acció que, en qualsevol cas, se’n diu, sense floritures, sadisme. D’altra banda, si s’ha aprovat una Llei amb la que es prohibeixen les famoses “Corridas”, no hauria d’haver-se prolongat aquesta mateixa Llei, per allò de la mínima coherència, incloent-t’hi els correbous? Dons bé: ni sentit comú ni coherència, però sí sadisme. Que Deu ens agafi confessats...!
Ara resulta, potser perquè s’acosten eleccions, que els límits de la anomenada velocitat variable a determinats trams de les autopistes i autovies, podrà ser revisat... a l’alça. La mesura es va imposar en el seu moment perquè, es va dir, el medi ambient milloraria amb la moderació de la velocitat. Gent que hi entén, com el RACC, ja va dir que, per altres coses, la disminució de la velocitat podria servir, però que pel tema de la contaminació atmosfèrica seria un fracàs rotund. I així ha estat. Ser verd i ecologista d’esperit no és equivalent a ser tècnic en medi ambient. I per aplicar idees, tot i que sigui amb tota la bona fe del món, s’ha d’estar a l’alçada dels que les apliquen, sense tanta bona fe però amb criteris tècnics suficients. El més collonut de tot serà quan els que han esta multats, amb qualsevol de les variants possibles per aquest tema, posin al crit al cel quan la rectificació es porti a terme i amb tota la raó. Com ho resoldran?
J. Vinyeta
Setembre, 2010
