756.- Breu història d’un
epíleg.-
El
President Aragonés, després de l’error majúscul comés per la Diada, torna a l’error en proposar un
suposat acord de claredat al Govern Central, acord comparable
aquell que ha servit al govern canadenc per a no tornar a convocar el tercer
referèndum que demanava el Parlament
quebequès (acord que, abans d’acabar d’exposar-lo al Parlament, Madrid
ja el va rebutjar de ple ) i que el propi President perd la en votació final en
el debat de l’Estat de la Nació. En fer la proposta de
claredat, donava al País, recordant
i sabent del que està passant a Canadà, la possibilitat de continuar sent in
aeternum una autonomia... Per
arrodonir els errors, el President
tampoc va participar en el actes de celebració
del 1 d’Octubre d’enguany.
D’altra
banda, Junts al·lega incompliments de l’acord de govern, però ha estat tant
tebi, tant fred, amb el tema de la independència com ho ha estat ER. Insinua una
moció de confiança del Govern. Junts, tot i que ha obert la caixa del trons amb
la qüestió de confiança, no fa res més que demanar al President Aragonés
el mateix que els votants demanem a tots dos partits, perquè ambdós han
incomplert flagrantment els programes electorals pels que varen ser votats i
tots dos, flagrantment també, han incomplert els acords de govern.
És a
dir: tots dos, acompanyats per una CUP que ja havia trencat relacions en votar en contra els pressupostos pel Novembre de 2021,
que
es manté absolutament inoperant, que no ha fet altra cosa que xerrar proclames
per la consecució d’una determinada forma de País que encara està per aconseguir, i que ha posat més pals a les rodes que altra cosa,
han portat aquest País, que es va jugar la pell ara fa cinc anys, a una situació
clarament difícil. El que no vol dir irrecuperable, tot i que Jordi Sánchez, anterior secretari de
Junts, sembla fregar-se de mans
dient-nos que el Procés, s’ha acabat.[1]
Aragonés
pàl·lid, anuncia a TV3 que Puigneró, vicepresident del Govern i únic
càrrec institucional que li queda a Junts, després de la defenestració de
Borràs, ha estat cessat. Per manca de confiança. Si Junts deixa clara la
desconfiança amb els companys de govern, i aquest responen defenestrant
Puigneró, ha d’actuar en conseqüència. Però Turull obra la porta a un nou possible
acord i dona un termini fins la nit del diumenge
proper perquè Aragonès reconsideri posicions i es pugui refer el govern de
coalició, i deixa finalment la decisió, d’estar o no en el Govern, a la
militància. La militància diu no al Govern. ER es queda sola al Parlament
amb 33 escons i Aragonés ens diu que continuarà la legislatura en solitari. El
Parlament, Catalunya, inicia una nova etapa en la que queda clar que, finalment,
ER ho té tot. Ha de Governar amb 33 escons, sense la possibilitat d’excuses per disparitat de criteris interns, a l’espera
dels ajuts, puntuals o no (allò que en
diuen geometria variable...), que li
puguin oferir PSC i Comuns, i, per què no, Junts, i a l’espera del preu a que els haurà de pagar, aquests
ajuts... Amb aquestes condicions, es fa difícil pensar en esgotar la
legislatura. Potser fora hora de que des
de Brussel·les se’ns assenyalés un camí concret perquè massa silencis colpidors
ens han deixat mig orfes...
En qualsevol cas és ben cert, no en tinc
dubtes, que tot el que ens fa arribar fins
aquest epíleg no ha estat res més que la presència multitudinària al carrer de
la societat clarament independentista, societat que en té la pipa plena de que la ignorin, i
li vulguin fer entendre que el seu vot va estar venut a cap preu. Els carrers,
com ja es va dir, son nostres. I amb la nostra presència permanent, com ha anat passant, aquests que ens neguen el
pa i la sal, hauran de posar-se a la cresta de la onada per poder
sobreviure. Una vegada més, està a les
nostres mans.
J.
Vinyeta
9 d’Octubre de 2022
