682.-
Cinc mil
morts després....-
Sánchez
anunciava ahir el confinament de tots els treballadors que no pertanyin als
serveis essencials, serveis que quedaran fixats
en el consell de ministres extraordinari que es celebrarà avui. És
l’anunci del confinament de la població que va a començar a demanar el
President Torra fa quinze dies. Sánchez insistia en afirmar que les mesures
preses pel seu govern eren les més extremes d’Europa. Mentia, perquè ho deia
mentre Itàlia confinava in extremis tot
el país, Àustria tancava fronteres o lands alemanys, com Baviera, confinaven
tot la població amb el vist i plau de Merkel, entre d’altres decisions similars
a Europa. El President Torra donava les gràcies per la confinació prevista a
partir de dilluns però assenyalava que si es confinava ara era perquè abans no
hi havia confinació. Haurem de veure com es porta a terme aquesta confinació i si realment va de veres, perquè
de confiança en qui ha d’aplicar-la ja
no ens en queda.
Sánchez
no ha parlat de confinació total de la ciutadania. Parteix de la base de que la
població no laboral ja ho està de confinada (tot i el fracàs evident de la
mesura inicial presa, permetent que Madrid escampés el Covid arreu potser el més greu dels errors comesos)
i per tant, el que fa ara és concedir un permís laboral, des de dilluns 30 de
Març fins el 9 d’Abril proper, a tots els treballadors que no siguin dels que s’anomenen serveis essencials.
Sánchez es mig justifica dient que, enganxant la setmana santa, només es perdran 8 dies laborals. Però no fa
referència als milers de morts que ha causat aquesta tardança en prendre la
decisió. De fet es diu de totes les maneres
possibles el que es fa per no dir que s’ha fet allò que el President Torra (al que s’hi varen afegir posteriorment
els presidents murcià, valencià i si no recordo malament la de Madrid i el
d’Andalusia) i un munt de científics demanaven a crits.
I es
fa quan ja hi ha cinc mil morts més als cementiris. Quan la situació als
hospitals comença a ser dramàtica. En un moment en que ja no es pot amagar el
fracàs en la gestió de la situació, que
culmina amb la compra a Xina de 659.000 tests ràpids de la infermetat que han
hagut de tornar-se per defectuosos, comprats, com deia la ministra espanyola
d’exteriors[1],
Gonzalez Laya, perquè eren gangas... Fracàs en la gestió per a l’obtenció del
material sanitari imprescindible que resulta de la centralització d’uns serveis
que es realitzaven, amb les competències cedides, des de les comunitats
autònomes, i que, per aquesta cessió,
havien convertit al ministeri de sanitat en un ens purament administratiu i inexpert en la
matèria. En un moment en que, qui més qui menys, té ja un familiar, amic o
conegut afectat. Fracàs inclús sorprenent per alguns mitjans escrits estrangers,
però assenyalat severament per tota la premsa internacional.
Sánchez ha
rectificat. Zaragoza el tracta de demagog. Iceta i Granados callen. No estaria
de més que ara tinguessin el petit detall de dir, només dir encara que fos amb
la boca petita, que s’ha fet el que
Torra demanava ampliant-lo a tot l’Estat.
Guanyarien algun punt de la credibilitat perduda, tot i que encara quedaria
sota mínims. Alguns, potser i tot, començarien a pensar que realment els
ciutadans els hi preocupen. Veurem si el PSC confirma l’actuació del ministre
Illa, tot i demostrar la seva
incompetència. O confirma l’actuació del cap de la diplomàcia europea, l’inclit
Borrell, membre aplaudit des del PSC
quan desinfectava Catalunya i que ara, com a bon bocamoll, ha irritat a la
societat xinesa amb les seves declaracions. Serien les cireretes del pastís.
J. Vinyeta
29
de Març de 2020
