670.- Capità Aranya

670.- Capità Aranya.-

Des de sempre ERC ens ha anat empenyent per perquè recolzéssim el somni d’una Catalunya independent i republicana. I molts  ens hi vàrem afegir. Varen anar  passant els anys i, a  la mort del dictador i amb la consegüent legalització dels partits polítics, ERC va entrar ja oficialment en la via política catalana i en conseqüència en l’espanyola per les accions derivades d’aquella participació. Era, o ens resultava evident, que ERC anava per davant d’allò que en el temps hem anat denominant l’època del peix al cove i que era conseqüent amb allò que va definir Heribert Barrera, en tornar de Madrid després de pactar amb Suárez, de que “... ens havien marcat un gol per l’escaire...” s’imposava barallar-nos.

Però el temps continua implacable. Maragall com a President de la Generalitat, amb un Govern que resulta de l’anomenat Pacte del Tinell amb ERC i Iniciativa,  proposa un nou Estatut  i Rodríguez Zapatero ens alegra les carns amb aquell famós “Apoyaré...”  Aquest nou Estatut, que  es va votar si no recordo malament el 2006, va anar a parar a Las Cortes i ERC,  convençuda de la seva realitat, ens va dir que si aquest Estatut era retocat a Madrid, el retornarien abans de que fos modificat. Com que ho va ser de modificat,  i ERC  no va fer res per a  retornar-lo, va arribar a Catalunya mutilat per a ser votat per la ciutadania. No va ser retornat com ERC ens havia dit que ho faria   i, en aquestes circumstàncies i amb tota la seva patxoca, ERC ens va dir  que, a l’hora de votar, votaria no aquell  Estatut retallat. Ens vàrem quedar perplexos: ens havien embarcat i ERC es quedava a terra, com aquell famós Capità Aranya... Amb aquest antecedents i amb la genial actuació dels Rajoy Boys posterior, arribem a la famosa i històrica manifestació de Juliol del 2010 en resposta al TC  per les retallades que a més  va fer a l’Estatut, que ja havia estat cepillado en expressió d’aquell que ben bé podríem definir com el Súslov del PSOE: Guerra.  És l’inici del que venim  anomenant Procés, amb un Estatut actual que, havent estat substancialment modificat per uns i altres no ha estat mai referendat pel poble de Catalunya en la seva versió final.

ERC ens ha anat dient permanentment que el seu objectiu no és altra que la independència de Catalunya, però sempre havíem de ser més, de que sota del balcó hi fóssim tots, que era necessària la participació de tots, que res era possible sense majories clares, sempre més, més, mai érem prou... I nosaltres embarcats, sempre embarcats i el vaixel aturat...

Un nou episodi es presenta quan, efectuades les eleccions muntades per Rajoy, el President del Parlament obeeix al partit, que no és altra que ERC,  i no hi ha manera de que s’investeixi a Puigdemont: una altra vegada, ERC, amb el President del Parlament, Torrent, ens deixa embarcats...

Però la traca final va ser la de dilluns passat. El TSJC condemna a Torra  pel tema de la famosa pancarta a favor dels presos. La JEC, sense sentència ferma, inhabilita a Torra i demana se li retiri l’acta de diputat. Reunits el partits independentistes acorden, per unanimitat, mantenir l’acta  del President Torra, i  el  Ple del Parlament, el 4 de Gener,  actua en conseqüència i ratifica  Torra com a Diputat. Però, ai las...! tot i que en una nova reunió els partits independentistes asseguren que no els hi tremolaran les cames, Torrent, inesperadament per a uns, tot i  que gens inesperadament per a molts altres entre els que m’hi trobo, ens indica, iniciant el Ple, que no podrà comptabilitzar-se el vot del President, tot i que assegura que el càrrec de la Presidència no queda en entredit. El Parlament queda absolutament des legitimitat i, el que és pitjor, reconeixent  a la JEC una autoritat que no posseeix, posa  sobre de la taula la possibilitat de que qualsevol diputat de qualsevol  Parlament, inclús del Parlament de Madrid, pugui estar sota l’hègira de la JEC  si, qui sigui, no li cau bé als que  paguen  a la JEC. I posats a rumiar, inclús el President Sánchez hauria d’estar sobra avís...  Però és la imatge dels membres d’ERC asseguts i callats a l'hemicicle del Parlament amb suposada indiferència al discurs de Torra defenestrat i  amb un Aragonès que no sabia on posar les mans, que queda per a la història. Nosaltres, novament embarcats i el capità es queda a terra fotent-se una tatxa...

ERC presenta com un èxit la constitució de la taula de diàleg amb el PSOE de Sánchez i, per anar-hi amb tranquil·litat, necessitava desbrossar el camí del propi Sánchez: debilitar a Torra de cara a la propera reunió anunciada pel proper dia 6 i poder així mantenir ERC tot el protagonisme. Però ara resulta que és ERC qui necessita del PSOE perquè les eleccions estan a tocar i ERC necessitarà trumfos a les mans. I aquests només els hi pot donar el PSOE mentre no s’aprovin els pressupostos del 2020. Després, si les coses no van tant bé com ERC pensa, podria ser que, aleshores, sí hagués de pujar-se al vaixell  i embarcar-se: sense trumfos i sense coalició no té l’horitzó electoral massa clar. Quan pugi al vaixell. li recordarem aquella imatge indolent del Parlament... Però em temo que els hi serà igual.

J.  Vinyeta

30 de Gener de 2020

P.S1.: Redactant aquestes quatre ratlles, Sánchez ens diu que mantindrà la reunió amb Torra el proper dia 6, però que, és clar que aquesta reunió no es parlarà del dret d’autodeterminació: cap sorpresa. Però, ens diu després, que la Taula acordada amb ERC, no es reunirà fins que hi hagi un nou Govern a Catalunya. És a dir: fins que no hi hagi noves eleccions...  Tampoc és cap sorpresa però, com explicarà ERC aquesta la situació...?

P.S2.:  Fa pocs minuts que Sánchez ha rectificat i anuncia que sí hi haurà reunió de la mesa pel dialeg pactada amb ERC però abans de les eleccipns catalanes. No hi ha data concreta...