478.- De què
varen parlar?.-
26 d’Agost de 2017. Son
gairebé les sis de la tarda. Només minuts resten perquè arribi l’hora anunciada per començar la manifestació al Passeig de Gràcia i van
arribant, mica a mica, les diferents autoritats que han de formar la segona
línia de la manifestació. Puigdemont els
espera, arriben, es saluden i suposo que es donen la benvinguda. Es van
col·locant segons ha previst el protocol: a la dreta o esquerra de Puigdemont.
Arriba Felip VI. Xiulada que es fa sentir, perquè Catalunya té una marcada
tradició republicana. Però aquesta vegada la escridassada va més per les
relacions de la corona amb Aràbia Saudí.
Aràbia té massa bona relació amb
els sunnites salafistes, i els terroristes que varen actuar a Les Rambles i
Cambrils estaven adoctrinats precisament per un imam salafista que algú
finançava, a ell i al “projecte a realitzar”. L’ombra de finançaments d’aquests individus i d’aquestes
accions, està permanent sobre Riad. Si a més hi afegim que Aràbia
és un bon client de l’Estat espanyol que li ven les armes que corren pel Mig Orient i, vés a saber, si algunes
van a parar a mans dels terroristes amics
(i deixant de banda, per aquesta ocasió, els orígens franquistes de
l’actual cap d’estat), s’entén que, per tot plegat, l’arribada de Felip hagi estat
rebuda amb xiulets.
Però Puigdemont, Felip,
Rajoy, Soraya, etc..., han estat junts, pel cap baix, un parell d’hores. Han
parlat? De què han parlat? Perquè se’m fa difícil pensar que poguessin mantenir
una conversa fluïda i distesa.
Perquè no
crec que parlessin de quan es
posarien en marxa els acords presos el passat mes de Juliol durant la reunió de
la Junta de seguretat, aquella reunió que va trigar vuit anys en produir-se
perquè els ministres espanyols sempre estaven ocupats. Tot i que Soraya, Rajoy,
Zoido no es cansen de repetir que allò de la connexió promesa a l’Europol és
complicada i difícil i ja veurem si és pot fer, que depèn d’Europol... Però Europol respon que la connexió depèn només de Madrid... Sabem
que l’Erzantza disposa de la connexió i que per obtenir-la només va ser
necessari que el PNB aprovés els pressupostos del PP, per tant, quina és la
real dificultat? Serà merament política...? No crec que parlessin d’això i de solucionar-ho, perquè a
Rajoy i companyia els importa més el seu credo imperial que la seguretat de
Catalunya i dels seus ciutadans – visitants. Que tampoc és nou.
No crec que parlessin de
per què tenint informació de l’imam de
Ripoll, amb antecedents clars, no es fes arribar a la central d’informació dels
Mossos, sabent que els mossos no tenen accés als arxius policials estatals dels
que la podrien traure, la informació. No crec que parlessin de la magnífica actuació
dels serveis en general i de la ciutadania en particular, perquè, com que
tampoc els de Madrid no son tontets, podrien
arribar a entendre el sentit d’Estat amb que es va viure, viu i conviu
la ciutadania catalana. Així ho varen
manifestar els sindicats policials de l’Estat espanyol en la famosa nota en que
es queixaven de no haver estat convidats
a participar en tot plegat però afegien, clara i rotundament, que des de Madrid
s’havia escaquejat informació als Mossos...
Tampoc crec que parlessin
del tracta que en general es dona a la societat catalana, i molt especialment a
l’actuació dels Mossos, des d’ els mitjans d’informació madrilenys. La deslleialtat és la paraula més
fina que es dona a l’actuació de la policia catalana. I des de 13TV ho fan de
forma repugnant. Però, està clar que, vist el sermó del cardenal Omella a la
Sagrada Família, què es pot esperar dels seus acòlits?
Ni crec que es parlés de
les declaracions de Puigdemont al Financial
Times que assegurava tenir més de 6000 urnes a punt, de com l’Estat
boicotejaria el Referèndum ni de per què es va boicotejar des de Madrid la
convocatòria de 500 Mossos més.
Tampoc crec que es parlés
dels imams, de la seva procedència, del
seu nomenament, dels seus antecedents, del seu tarannà i del finançament de que
disposen i de la procedència d‘aquest finançament.
Honradament: diria que no
varen parlar de res de res, es varen
saludar protocol·làriament, es varen posar a als llocs corresponents i... varen
iniciar la marxa. Perquè totes aquestes
coses de les que es podia haver-ne parlat, no eren més que nimietats i coses
sense importància...
A la Sexta, afegint-se a
la festa, es deixava anar ahir mateix,
després de la mani, que els Mossos “no havien dejado ni uno vivo para poder ser
interrogado...” D’aquí a tractar als mossos d’assassins, i vés saber per
quins foscos interessos, només queda una línia molt fina... Però d’això sí que
és segur del que no en varen parlar, perquè va succeir després de la mani, com
ja he dit. Però, no sé per què, tinc el convenciment de que alguns dels
presents a la mani esperaven l’ocasió per poder-ho dir i ben alt...
J. Vinyeta
27 d’Agost de 2017
