602.- De la JEC i dels d’aquí

602.-  De la JEC i dels d’aquí.-

Passa massa sovint, especialment en el món de l’esport, que allò que no es guanya en el camp, ha de forçar-se a guanyar en els despatxos.  Alberto Carlos  i els seus  (i també Casado), saben que VOX els passarà per la seva dreta. Per intentar compensar la fugida de votants per aquell extrem, s’han de definir com a ultres davant d’aquests que els hi  volen fugir. Després renegaran, en els moments en que també sigui necessari, d’aquelles posicions ultres manifestades, però també ho faran  amb una certa recança perquè, si els grates una mica, encara que només sigui de forma superficial, els hi surt la vena  salva pàtries de forma incontrovertible.

Catalunya, a més de ser l’ase dels cops permanent, és la musa de tota la seva dialèctica que només te una raó fonamental: que Catalunya deixi de ser la que és, que quedi destruïda de forma especial  socioculturalment,  però que pugui continuar pagant i què així l’EspaÑa – Au Fènix  pugui reeixir de les cendres del imperi en el que no si posava  el sol, vol gallinaci perquè des de fa més de cent anys, aquest Au Fenix porta plom a les ales.

Aquesta manera de funcionar  és greument reaccionària. Comporta, inevitablement, censura i repressió. De les dues coses els indepes en sabem un munt. El que passa és que els que no ho son, també pateixen els excessos de tota aquesta trepa, però sembla, incomprensiblement,  que les pateixen amb acceptació masoquista.

Bé. Tot  ve  al cas per l’última decisió de la JEC prohibint a TV3 i CATradio la utilització  de expressions com presos polítics  i paraules com exili durant el període electoral que, no oblidem, com que empalma generals, autonòmiques, municipals i europees, suposa un silenci al respecta  fins a Maig. No és cosa nova. Des de la seva existència  la JEC troba raons per a limitar-nos: forma part de la seva quotidianitat.

Personalment em sorprenen algunes coses, per exemple que no es prohibeixi l’expressió golpista, amb connotacions molt més greus que presos polítics  que, de moment, son innocents. O determinats insults que només son sancionats quan fan referència a la figura del rei, una figura intencionadament mitificada per aquells mateixos per fer bona una transició que ha demostrat ser un gran fracàs i figura que no compta amb la benedicció de les urnes, mentre que  els altres insultats sí hi compten, fent així més important el mite que  la realitat…

Però potser el que més em sorprèn és que ni els partits, indepes o senzillament democràtics, ni les associacions de juristes, que n’hi ha,  son proactius davant del que ens sembla a molts una vulneració de drets. La JEC prohibeix expressions populars que beneeixen, com a mínim, el 47% de la població electoral, ho fan per la requisitòria d’uns que no ha obtingut més que el voltant del  25%  de vots, i beneits per uns altres que compten només en quatre escons en el  parlament  català. Que, com diu en Sanchís, la baralla ho és contra un mur, és cert. Però entenc que en aquest mur hi haurien de quedar-hi perfectament estampades – enganxades - gravades les queixes jurídiques dels que hi entenen i especialment dels que ens representen, perquè si aquests últims no ho fan de defensar-nos, confirmarem que no els necessitem per tirar endavant, cosa que, en la meva opinió, sembla que malauradament vagi quedant dia a dia més clar...

J.  Vinyeta

31 de Març de 2019

601.- Testimoni estel·lar

601.- Testimoni estel·lar.-

El judici continua. I els testimonis, ara de l’acusació, només s’entrebanquen o no recorden a l’hora de  respondre a les preguntes dels defensors. Tal és l’oblit que Marchena ha hagut de recordar algun d’aquests testimonis, que està sota jurament. Van den Eynde ja explicava a TV3 (serà una raó més dels unionistes per tancar-la?) l’alliçonament dels testimonis de la GC que anaven compareixent..., la repetició d’expressions similars o idèntiques,  situacions idèntiques repetides en diferents llocs, de les males arts, en general, dels Mossos, de l’odi reflectit en els rostres, etc... Marchena continua sense autoritzar la visió dels vídeos que tots sabem, perquè els hem vist desenes de vegades, que refutarien els testimonis de forma clara i evident. Però no. Suposo que Marchena sap que, al contrari del que diu el poeta, tot ja està fet i de forma irreversible, i els vídeos  desarmarien el que sembla que ja està, com a mínim, in mente a l’hora de dictar la sentència: els vídeos deixarien sense feina al TS en aquesta causa que resulta evident que  no pretén  aclarir la veritat.

L’estrella d’aquesta setmana ha estat el tinent coronel Baena. És l’estrella  perquè dels seus atestats i informes  se’n dedueix tot el que ha vingut darrera: és la peça clau en les investigacions que utilitzaren l’instructor i la fiscalia.  Però el Sr. Baena sembla que porta cua de palla. En una conversa telefònica, Baena  es reconeix com a Tácito, i és sabuda la bel·ligerància de Tácito a twiter amb  el Procés i els seus protagonistes. Baena ho nega davant del tribunal i podria incórrer en  fals testimoni... Quan les defenses  demanen que el periodista que va gravar la conversa en la que Baena s’identificava com a Tácito[1]  sigui  citat com a testimoni, el tribunal denega la petició, i denega també la petició de que el propi tribunal ordeni la investigació a Twiter de la identitat de Tácito. Per què? Perquè sembla clara la manca d’imparcialitat de Baena, segons el vist a twiter, per a  dirigir investigacions i redactar els informes i atestats que seran  la base per l’empresonament i posterior judici dels Jordis i companyía, belibegerància que, sense necessitat d’anar massa lluny, podria significar la nul·litat de tot el procés judicial... Per arrodonir-ho, Baena inicia les investigacions sobre el Procés sense ordre judicial i, quan aquesta ordre arriba, és precisament el fiscal Zaragoza, actualment component del tribunal, qui  la cursa a Baena[2]. Les defenses denuncien tot plegat, però és inútil.

El judici continuarà amb la mateixa tònica de voler demostrar el que és indemostrable... Però continuarà.

J.  Vinyeta.-  

27 de Març de 2019

---

^[1] https://www.elnacional.cat/es/politica/audio-daniel-baena-tacito_368677_102.html

[2] https://elmon.cat/especial-judici-1-o/fiscal-zaragoza-campana-evitar-baena-peo

600.- Jo, també

600.-  Jo, també.-

He llegit l’Editorial del VilaWebb titulat  Farts[1].  Jo també n’estic de fart i per les mateixes raons per la exposa en Partal  en el seu editorial. És ben cert que la distància entre governants i governats  sembla (intento ser  més discret, però no menys eloqüent) es va fent gran, dia a dia més gran.  Per  tant, de solucions, poques: o ells s’acosten, o ens hi acostem nosaltres (no se com, perquè el suport ja els hi hem donat quan l’han demanat, o inclús sense demanar-lo), o anem per lliure...

Però  parlant exclusivament per mi, com fa en Partal, entenc que aquesta fartusa amb pa viudo  amb la que ens estant empatxant des del món polític, se surt de mare. Ja no cal assenyalar les dates de la pèssima actuació del món polític, com fa Partal, perquè  la situació de inacció, fins que sabem, és evident tot i dient, a l’hora, que l’acció internacional, que no dona fruïts clars, està en marxa. Però res més.

La meva proposta és simple. És evident que presoners i exiliats s’han jugat la pell i no sabem fins quant s’hauran de llepar les ferides, si és que els en hi queda alguna que sigui sanable. I això, sobre de totes les coses, requereix del nostre suport, que és, en la meva opinió, inqüestionable. Però res més. Catalunya necessita avançar i ni Waterloo ni Barcelona em donen al sensació d’avenços reals. Solidaritat, tota. Però, o la societat civil es posa en marxa i passa per davant del que estigui al mig, especialment per davant d’aquells que ens diuen que hem de ser més i que només fan que posar pals a les rodes, o ens quedarem on som esperant aquell apropament que citava al principi però que sembla que des del Poder no hi ha garanties de que hi sigui. La  decisió és nostra, de la societat civil. Però decidim nosaltres: no ells, que, de moment,  no ens porten en lloc. Dit això, la pregunta que ens queda pendent és si, quan aquesta situació injusta en que es troben presos i exiliats acabi  amb tots els pronunciaments favorables i es reincorporin a la societat i a la política, hauran de ser ells mateixos els que reprenguin la conducció de Catalunya? Vol dir això que Catalunya estarà aturada  fins que Estrasburg sentenciï? És possible que mentrestant ens  trobem en una situació de impàs que pot arribar a ser una prolongació, i res més, de la situació actual?  Sé que son preguntes de difícil resposta, però em sembla evident que son respostes necessàries, perquè d’elles en depèn l’actuació, ara i aleshores, de tots nosaltres.

Dels llaços, poca cosa a dir. Si els acaben traient per la força estaran físicament trets, però continuaran sent-hi i això ho sabem tots i els Rivera boys, també. I seguiran sent-hi fins que quan surtin/tornin els vegin posats, perquè nosaltres sabem què  volen dir  i per què hi son, aquests llaços grocs. Els impositors de criteris, no, no ho  saben.  Perquè afirmant que els presos i exiliats no son presos i exiliats polítics si no senzillament polítics i exiliats presos, cauen en la contradicció de considerar als llaços com a símbols polítics quan, segons el seu propi relat, només haurien de ser símbols penals i prou. I si es pengen llaços i pancartes intel·ligents en lloc dels grocs que hi havia,  encara els hi farà més mal i també les trauran amb més ràbia. Facin el que facin, els llaços, no sent-hi hi seran sempre. Arrimadas i companyia s’amaguen sota les faldilles de la JEC d’on trauran la força, però en cap cas la raó. Parafrasejant  Unamuno, em sembla inútil demanar-los-hi que observin  la realitat que els envolta...

J.  Vinyeta.--- 

21 de Març de 2019

---

[1] https://www.vilaweb.cat/noticies/farts-editorial-partal/

599.- Vergonya aliena

599.- Vergonya aliena.-

S’han iniciat, en el Procés, els interrogatoris dels membres de la GC. Ignoro la graduació dels que hi intervenen com a testimonis perquè no hi he estat al cas,  però, els que he sentit,  m’han donat una sensació  de pobresa intelectual d’una banda i, per l’altra banda, d’un alliçonament pèssim, amb declaracions contradictòries i faltant a la veritat, com es va encarregar de mostrar la defensa,  fent que el interrogat finalment es retractés, després de forçar que el tribunal li recordés al testimoni   que estava sota jurament. Només ens va faltar allò de la bandera de Òmnium que aquell testimoni havia vista clarament i que, a l’hora de la veritat, no va saber definir més que  amb una concreció tristíssima que va omplir de riotes la sala:  un palo, una tela verde, con una raya... Pensant que son els testimonis  de la acusació, notem també el paparàs que hi està fent VOX. Em sembla que tot plegat deriva de que els testimonis es troben “embolcallats”  per una instrucció judicial llunyana de la realitat i que pot arribar a fer-los faltar a la veritat per ajustar-se, tot i els alliçonaments necessaris, al relat oficial.

Marchena, rearmant-se,  continua impertèrrit negant-se a projectar els vídeos, potser perquè sap perfectament que, amb la visió de la realitat, aquests vídeos deixaran clarament amb les vergonyes a l’aire als testimonis alliçonats i allò que, ja verbalment, les defenses s’encarreguen de desmuntar quedaria meridianament clar. Continuarà el judici, avergonyint-nos.

El tema dels llaços grocs ha acabat com sembla que havia d’acabar. S’havia de dir no fins que és pogués. I no sé si calia ficar-hi pel mig a  Ribó. Treure els llaços, en el meu entendre,  no ha estat cap victòria dels  C’s perquè tots sabem, i ells també,  que no sent-hi, els llaços hi seran. A vegades una resposta com la d’aquell Ajuntament, que en circumstàncies similars, va substituir el llaç per aquell  “Tu ja m’entens...”  és més intel·ligent  (del que avui encara se’n   parla) i ridiculitza més als maldestres pinxos que s’imposen sense raons. Els llaços no marxaran de Catalunya mentre aquells estiguin a la presó. I aquests que els fan treure, entren en la contradicció, una més, de considerar-los, als presos, com a polítics presos (i no presos polítics...) assenyalant el llaç groc com a element clarament polític. S'enten...? Tot plegat, perquè han de ser més ultres que VOX... Vergonya  aliena...!

J.  Vinyeta.---

20 de Març de 2019

598.- Madrid, 16 de Març de 2019

598.-  Madrid, 16 de Març de 2019.-

El sobiranisme català, acompanyat de 60 agrupacions de la resta de la resta de l’Estat espanyol que bàsicament no demanen res més que llibertat, han participat en la primera manifestació sobiranista que, sota el lema L’autodeterminació no és delicte, ha omplert des d’Atocha fins La Cibeles.

El Madrid unionista ho volia ignorar i, com ve fent cada cop que Catalunya aixeca la mà, molts dels entrevistats per la TV  (3, per suposat), ni tan sols sabien que hi havia manifestació. Els mitjans amics i els que diuen que no ho son tant, amaguen l’ou amb la vana esperança de que un fet com el que havia de transcórrer a Madrid, passi tant ignorat i minimitzat com sigui possible.

La ignorància així forçada no és més que un amagar el cap sota l’ala, amb el final generalment catastròfic per aquells que així ho fan. La minimització és una constant: la pròpia delegació del Govern Central a Madrid, va tenir el valor de quantificar en 18.000 els assistents, ignorant que més de 500 autocars (per cert molt controlats per la GC...) es varen desplaçar a la Capital del Reyno i que aquests sols en portaven pel cab baix uns 30.000, als que hi hem de sumar  els milers arribats amb AVE (15 AVE amb capacitat entre 300 i 600 viatgers cada un), els arribats en avió, els desplaçats en cotxes particulars i els pertanyents  a totes aquelles agrupacions que s’hi van afegir, deixant clar que, en massa ocasions, la mentida el que fa és el ridícul. Com aquella altra, rectificada després, en que  el inefable ABC ens anunciava la presència de separatistas en cuentagotas... Per cert, els Comuns no hi eren.

Tan se val perquè, per pocs que siguin, Casado i Rivera s’esvaloten de seguida i no els hi queda més remei que pixar fora de test. Rivera fa un panegíric sobre les forces de l’ordre. I  Javier Maroto ens ve a dir que amb Casado mai hi haurà una manifestació com la que hi havia en aquell moment, pel qual la reflexió és immediata: quina diferència hi haurà a les hores entre Casado i Franco...?

En fi, poques coses més a dir.  Com sempre, una manifestació digna, pacífica i festiva, però que col·loca una estelada a La Cibeles (curiosament il·luminada de verd,  de color verd Fairy...), i amb un final amb aquell himne quasi internacional que interpreten cada dia més els pobles sotmesos, L’Estaca, cantada en aquesta ocasió per milers i milers de veus que l'aniran  estirant... fins que tombi  

J.  Vinyeta.-  

17 de Març de 2019

597.- Trapero

597.-  Trapero.-

Hi ha vegades en que un discurs  és l’expressió més clara de la veritat. El que sol acompanyar normalment al descobriment de la veritat és que aquesta, la veritat quan es descobreix, és incontrovertible, ja no hi ha remei, res s’hi pot oposar: saps allò que no sabies, que intentaves saber i, un cop sabut, en general, genera dolor, però saps que, a partir d’aquest descobriment, la vida  que tens al davant és la que és i no una altra.

Dic tot això perquè la declaració de Trapero desmunta tot allò, i quant dic tot intento expressar la màxima  amplitud amb la  intento parlar,  que els Marchena boys s’entesten en voler fer-nos creure. Trapero desmunta, amb claredat meridiana i repetint el que ja havia dit a l’Audiència Nacional (raó per la qual sembla clar que la pròpia fiscalia del TS no l’havia demanat com a testimoni), que de rebel·lió res de res, que a GC ni tenia oficialment més pla d’actuació que el de la localització de les seves unitats a Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona i que la PN no tenia ni això. Ens deixa clar que el famós pla B de les forces de l’Estat espanyol no era si no el pla A pensat  com a tal des del principi i amb la violència prevista. Que els Mossos estaven al costat de la llei espanyola des d’un bon principi, que no eren el braç armat que la rebel·lió considera com a imprescindible com a tal i que, si el  TSJC els hi hagués demanat, tenien plans per a detenir a Puigdemont i consellers, als qui, a tots plegats, assenyala com autors d’una certa irresponsabilitat.

Cau tot, tot el judici queda en entredit i em sembla que hi ha alguns que no ho han entès així. Però, com deia al principi, aquesta és la realitat, la veritat que sempre és dolorosa, no ja pel TS, que arriarà en la barbaritat fins arribar a Estrasburg, si no per aquells, que hi son, que entenen que la declaració de Trapero és una traïció perquè no és la veritat que els hi agradaria sentir: la confusió del desig i la realitat és allò que, des del punt de vista psicoanalític, s’anomena  projecció, que porta a confondre   el que vols i el que voldries.

Personalment només em queda per dir que, quan arribi el dia que molts esperem, voldria tenir coma a cap de la Policia de la República Catalana a Trapero, un home valent i íntegre a qui l’Estat espanyol, del que encara no sabem el grau  d’emmerdament en els atemptats  de l’agost dl 2017 a Barcelona, no ha perdonat la ràpida resolució del conflicte que, a dia que passa, dona més la imatge de que estava conxorxat per portar  al grau 5 d’alerta antiterrorista, el que hagués suposat el desplegament de l’exercit a Catalunya, amb intencions molt possiblement no precisament de seguretat ciutadana.

J.  Vinyeta.-  

16 de Març de 2019

596.- Mogudes...

596.-  Mogudes...

No voldria equivocar-me, però diria que el món indepe està, com un gat després de jalar agust, rellepant-se els llavis. Ñ, com es diu ara, està esvalotada: Puigdemont diu que torna... i només de sentir-ho dir, va tota Ñ amb cagalera. L’hi entre el pànic només de pensar que, novament el ex presidente rebelde y fugado se’ls hi pugui passejar per La Castellana amb la immunitat parlamentària que resultaria de guanyar  l’escó corresponent en les imminents  eleccions europees. Gonzalo Boye em sembla que ha estat un home jurídicament fiable i amb seus   ...Y ahí lo dejo...  sempre ens ha insinuat que  el que havia  de venir després ens havia de portar  alegries  a nosaltres i decepcions constants al món unionista, com així ha estat. Evidentment, donat l’abast jurídic de tot plegat, els que no hi entenem hem de ser més que prudents. Però convindrem, perquè així se’ns mostra la quotidanietat boyera, que la riota del món indepe pot arribar a sentir-se a La Castellana,oi?

Soraya, ha fitxat pel Bufet barceloní  Quatrecasas. És evident que tots recordem els problemes del titular d’aquest grup amb hisenda, fa uns anys.  El que passa és que  Soraya era, en aquell  moment, qui controlava l’advocacia de l’estat  i que, el resultat del plet, va ser clarament favorable al líder del despatx. El rebombori ha estat  de nivell, perquè, a més, Soraya ha tingut sobre de la taula tota, repeteixo, tota la informació privilegiada de la que ha gaudit l’estat espanyol durant la seva participació en el govern de la nació, i ignorem que en pot arribar a fer amb ella. Per una manca de professionalitat  d’uns i la escassa qualitat moral de l’altra, s’ha posat en evidència, una vegada més, la pèssima legislació existent en el país respecta a la finalització en  funcions públiques immediatament compensades, per raons clarament inconfessables i inconfessades, amb regals econòmics  vitalicis. Com  deia una avi estimat, tot acabarà sabent-se. Però pot ser que massa tard...

C’s torna ha estar a la cresta de l’ona. El Sr. Rivera que gairebé ens volia imposar des de la constitució la obligatorietat de que els partits fessin primàries, es troba emmerdat fins el coll amb les primàries de Castilla  La Mancha i, també, a Les Balears. A Castella, ha quedat clara la tupinada que Rivera imposava. I a Les Balears el seu candidat no ha estat el triat. En aquest país nostre resulta evident que les primàries no serveixen per res: un cop fetes, l’aparell del partit fot el que vol i així s’acaba la cançó. Però el problema està en que el Sr. Rivera, tant presumit, fabrica tupinades quan el seu candidat no va per on ell volia que anés. Que  arribi fins on i fins a qui hagi d’arribar, però que es recordi també al candidat de C's per Reus a les properes municipals, cesat immediatament després de insinuar que hi havia hagut altres tupinades per part de C's   ens  aquestes primàries...

J. Vinyeta.-  13 de Març  de 2018

595.- Ajudes

595.- Ajudes.-

Hem de reconèixer la capacitat de l’Estat espanyol per fer-nos propaganda. Ens tenen en el centre de qualsevol debat, per intranscendent que sigui. I per si fora poc, traslladen la situació de Catalunya oficialment a Europa. Tajani prohibeix una conferència de Puigdemont al Parlament europeu  i hi  permet una de VOX dedicada exclusivament a Catalunya. Tajani, cofundador de Forza Italia i membre del Govern de Berlusconi, no amaga les seves predileccions. Amb tot això, tant en el debat electoral actual com en aquests entestaments de la UE, només van aconseguint  que dia a dia la cua per marxar d’Ñ, com es diu ara a les xarxes, es vagi fent més llarga. Tot i el favor,  Europa hauria de ser menys “enemiga” de Catalunya perquè arribarà un dia en que, per poc  que els hi agradi, per pagar bona parta del deute  d’Espanya, Europa dependrà de la capacitat demostrada de Catalunya per poder-ho fer. I crec que ha de tenir present que els indepes de Catalunya no som Europa-escèptics, però els dirigents com Tajani, Junkers o Tusk  i la pèssima deriva política i social  que està prenen  una multinacional amb 27 o 28 gerents – directors generals des coordinats, pot ajudar molt a que ens hi fem, d’euroesceptics.

El judici també ajuda. Es va convertint en el que l’Estat espanyol volia que fos: un al·legat intensiu i permanent de la fiscalia cercant una suposada violència que no es troba per en lloc  i que  cada vegada, les defenses  se’n carreguen de fer desmentir i contradir als testimonis.  Ningú pot dir que la sentència estigui escrita, és cert, però dia a dia ens arriba el convenciment de quin serà el veredicte. Amb testimonis a qui Marchena  s’oblida de preguntar-li si ha estat encausat; o amb  testimonis infamants, com el de Millo, als que  Marchena és incapaç de recordar que estan sota jurament. O amb testimonis que dona la sensació de que hagin estat prèviament alliçonats per la fiscalia (només tenen dubtes i contradiccions davant  les preguntes de les defenses...). O amb pors gairebé diríem que patològiques (no mostrant la imatge de la testimoni perquè, segons la fiscalia, “...la  testimoni viu a Catalunya...”). Tot plegat, flaire a tot allò que imaginàvem  i que, com diuen els que hi entenen, quan aquesta flaire arribi a Estrasburg li quedarà clar al TEDH  que no és precisament la de les flors que adornen i alegren els carrers de la ciutat... Però el mal als encausats ja estarà fet, que és el que volía.

J.  Vinyeta

7 de Març de 2019

594.- Ineptes

594.-  Ineptes.-

Arriba l’hora en que els membres del Govern Central son cridats a declarar per aquells fets que aquí recordem tots i per confirmar les acusacions que apareixen en una instrucció que dia a dia va resultant més  ad hoc, perquè de violència només va haver-n’hi una.

Rajoy, Soraya, Montoro i, fins ahir, Zoido, es varen asseure al lloc dels testimonis per respondre les preguntes de fiscals i defensors. Les respostes es poden resumir en uns no sé, no recuerdo, no me consta,  carregant, en tots els casos, les responsabilitats apreciables  en centenars de gravacions de vídeo i de forma sistemàtica, als seus  subordinats: Rajoy declina en Soraya, Soraya declina en Zoido i Zoido declina de Pérez de los Cobos. En no poder-ho fer sobre de ningú, com en el cas de l’exministre Montoro, en parlar de la suposada malversació de la Generalitat,   declara que  “...no se pagó, però tenian la intención de hacerlo...”. Ara ens queda per veure en quin subordinat carregarà Perez de los Cobos la responsabilitats de tots aquells fets... Què hi ha de mentida, davant del TS,  en aquests no sé, no recuerdo, no me consta...? Son investigables per part de la fiscalia aquestes ombres que des de fora ens semblen sospitoses? I no poden crear sospites de fals testimoni al pròpia tribunal? (de totes maneres els entesos diuen que el delicte de fals testimoni és el menys perseguit en tot l’Estat...)[1] 

L’Estat espanyol va viure, i encara n’arrossega les conseqüències de les que de moment no se’n preveu un final, una crisi espectacular i els que n’estaven al front, no en saben res, no recorden res i les responsabilitats sobre les decisions preses tots les carreguen sobre dels seus subordinats o, precisament, en els que varen rebre les patacades (físiques i sagnants o patacades no tant físiques o sagnats però que deixen l’anima feta a miques, amb procés penal pendent o directament presó i exili). La pregunta que es desprèn és: per què l’estat espanyol necessita un govern que no pren decisions? Perquè el que en resulta evident és una flagrant ineptitud per governar, o no? I aquesta ineptitud, no mereix ni el més mínim retret, mal sigui?

És evident que tot plegat no està en les nostres mans. Però també és  evident que, per si en teníem poques, dia a dia  van afegint raons   al nostre voler marxar... perquè em sembla que inclús aquells unionistes  de bon cor, que també hi son, deuen experimentar una autèntica sensació de vergonya davant la flagrant ineptitud expressada pel seu Govern per resoldre problemes de clara indole política.  

El que ens ha de  sorprendre i hem de preguntar-nos és el per què, davant de tanta ineptitud i irresponsabilitat, encara no som República.

J. Vinyeta.- 

1 de Març de 2019

---

[1] El Tweed  de Jaume Asens respecta la declaració de Zoido és demolidor  https://twitter.com/Jaumeasens/status/1101191486497046528