559.- Comentaris

559.- Comentaris.-

ERC dinamita el seu candidat a les properes municipals a BCN i es passa pel forro el resultat d’unes primàries en les que va votar la militància. Hem de pensar que pretén un millor resultat electoral. Pot ser sí. Però ERC està, permanentment, reconsiderant la seva situació política  definitòria: amb l’excusa d’ampliar la base social, va alentint el camí cap la república. Que no s’enganyi: molts, potser molts més dels que es pensa la pròpia ERC, tenim el partit ullat. No ens tornarà a enganyar. I això expressa, si més no,  una voluntat  electoral...

El Parlament es va deixar  arrabassar la sobirania quan el jutge Llarena va imposar uns parlamentaris suplents. Ara torna  estar sobre de la Taula del Parlament la decisió al respecta. El President ha de tenir la valentia que ens va mostrar Carme Forcadell quan ocupava el seu lloc. Ja sé que pot semblar un desig infantil, però si el President del Parlament entén que ens ha de fer naufragar perquè no té finalment la valentia necessària per encarar obertament un Procés que la ciutadania reclama (només cal recordar el passat  11/09), potser val  més que plegui. Ell ho ha de decidir...

Iceta? Doncs muntant xous... La Festa de la Rosa sempre ha estat l’escenari perfecta  pel seu histrionisme (no sé si un home de la seva suposada capacitat intel·lectual es pot definir, a més,  com a histriònic: per definir ja hi ha qui hi entén...) Les seves compareixences allà on se l’espera, sempre donen per parlar-ne. El PSC (per cert que he demanat al PSC còpia o exemplar d’aquella publicació atribuïda a P. Maragall, titulada PER CATALUNYA. ARA, UN NOU FEDERALISME    i no hi ha manera de que se’m faci arribar...) està adscrit i adjunt a un PSOE que, tot i que ara Pedro  ens ha alliberat de Rajoy, va per la corda fluixa. Iceta ho sap i sap que l’ombra de Sánchez no és tan allargada com per a garantir-li a ell i al PSC  cobertura suficient estant com s'està pendent, hores d’ara, de la aprovació dels pressupostos generals del 2019. Però Iceta continuarà amb l’histrionisme, potser  per amagar alguns temors personals...

La rumorología està a l’ordre del dia. Siguem prudents per no prendre mal...

J.Vinyeta

25 de Setembre de 2018

P.S.:  Acabats aquests Comentaris, arriba la notícia de que serà el Ple del Parlament i no la Mesa qui decidirà sobre dels Diputats substituts  de Llarena. 

558.- Aclariments necessàris

558.-  Aclariments necessàris.-

En aquest País  nostre, en massa ocasions es fa necessari  aclarir les coses. No perquè no ho siguin de clares  des d’un  bon principi sinó perquè es vol imposar una  realitat  i unes respostes   que facin que aquesta realitat s’aproximi més a determinats i concrets interessos.

Desconec si el Sr. Oller voreja, participa o està immers en allò que molts definim com a Procés o si, pel contrari, entén que el Procés no és més que dèria d’uns quants eixelebrats. Personalment entenc que si és indepe, bé. I si no, també. El que passa és que quan la Fura dels Baus estrena a Madrid el Faust de Gounot sota la seva direcció, queda esgarrifat quan dos dels seus col·laboradors surten a l’escenari per agrair els aplaudiments del públic assistent, i ho fan  lluint  uns llaços grocs que, des de ambdós bandes esmentades, se sap què volen dir. El Sr. Oller demana disculpes al públic madrileny, entre el que hi havia Felip VI, perquè  entén que  les ideologies personals no poden barrejar-se  amb les qüestions laborals i dona a entendre que aquells dos dels llaços passaven inoportunament per allà...

Al mateix temps, es fan públics uns correus electrònics  d’uns jutges que, barrejant feina i ideologia, tracten als indepes de nazis, terroristes i de no sé quantes coses més. Per molt que s’ha intentat amagar, el xat en el que es troben els mails no es un xat privat, com ens volien colar, si no que està publicitat i forma part del entramat electrònic del CGPJ, és a dir del moll de l’os del poder judicial: un aclariment, aquest,  absolutament necessari.

Resumint:  uns llaços grocs a l’escenari fan que el Sr. Oller s’inquieti pel que entén com  una barreja inadmissible de feina i ideologia. Què ho facin uns jutges, no l’inquieta més? O serà que les declaracions del jutges les entén emparades per la llibertat d’expressió  i les manifestacions  dels seus col·laboradors, no? O és que tem una reacció del públic que li faci perillar, econòmicament parlant, l’espectacle? Penso que seria bo que ho aclarís, pel bé de la Fura transgressora...

J.  Vinyeta

21 de Setembre de 2018

557.- Degradació

557.-  Degradació.-

En pocs dies ha quedat clara la degradació que el sistema polític espanyol va patint, necessitant cortines de fum permanents. La guerra de màsters n’és una bona  mostra  del nivell de  desfeta al que es pot arribar. Rivera, el gran promotor,  ha resultat esquitxat de ple.  I si és tan reformista com s’ha volgut presentar, no li queda mes remei, seguint els estatuts del seu propi partit, que abandonar C’s i sortir-ne per la porta del darrera.

Una mostra més d’aquesta degradació ha estat el donar credibilitat a  unes declaracions recollides  per El confidencial sobre una suposada reprimenda de la Fundació Luther King al President Torra. Borrell, (ministre d’exteriors!!), Iceta, Arrimadas... i la caverna, evidentment, tots donen per bones unes declaracions sense confirmar continguts i procedència... però contra Torra tot dona joc. La pròpia Fundació, en boca del seu Director  Clayborne Carson, ens ha explicat que les declaracions recollides pel diari, han estat clarament manipulades (el text íntegre de les declaracions de Clayborne demostrant les manipulacions, està a les xarxes). Cap dels que hi ha participat ha reconegut l’error...

Però tot si val quan els sistema trontolla perquè  com  més es degrada el sistema més augmenta la seva paranoia. Això vol dir que augmenta la repressió, les mentides oficials, els suports a qui o aquell que  el propi sistema s’ha anat creant com a bastida estructural,  i allargant, de forma temerària però segura, el braç polític fins a cobrir el braç judicial que el sistema ha alletat generosament. Com més augmenti la repressió, més eloqüent serà la degradació que el sistema va patint: Franco, dos mesos abans de morir, assassinava per intentar frenar la degradació que el sistema ja patia...

I la degradació condueix inevitablement a la destrucció del sistema...

J.  Vinyeta

16 de Setembre de 2018

556.- Diada 2018

556.- Diada 2018.-

Poques coses a dir: la Diagonal plena de gom a gom i la Plaça del Rei buida. Penso que son les dues localitzacions que defineixen a bastament l’11  de Setembre d’enguany. La societat civil entenia, per a dir-ho d’alguna manera, que estava en deute amb  els empresonats i exiliats, i que ara li (ens) tocava estar a l’alçada. I així ha estat. Com sempre ni un paper a terra, ni una resposta violenta o fora de to, ni la senyora que embolcallada amb una bandera espanyola i provocant obertament i amb certa dosi de violència, va aconseguir trencar els valors que ens son tan propis.

A Madrid, la caverna sospirava perquè la manifestació a la Diagonal punxés. Inda, gran vocero del sistema, afirmava taxatiu que no hi havia manera d’omplir els trams que l’ANC havia anat marcant per mantenir un mínim d’ordre en tot plegat. Ara, calla. Rivera parla de tessis i d’altres coses, Albiol, potser per recuperar espai perdut, dona la sensació de suavitzar el to. Iceta?  Ni està i se l’espera.  Colau, no toca bola...

Tants anys sense voler entendre i menyspreant inclús la ciència que, des del segon principi de termodinàmica, ens assabenta  d’allò de que tot procés natural o espontani és irreversible... Facin el que facin, posin tots els pals possibles a les rodes, el Procés, per natural i espontani, el sabem  irreversible, com sabem  que el temps juga al nostre favor.

I  ahí lo dejo, com diria l’advocat Boye.

J.  Vinyeta

13 de Setembre de 2018