566.- Comentaris

566.-  Comentaris.-

Les CUP tornen a endurir la seva participació en els Plens del Parlament. Vagi per endavant, a banda de que la seva actitud em sigui simpàtica o no, que estan en els seu dret. Entenen  que la desobediència és una eina clau per tirar endavant el procés i fer República. Sense gent a la presó, les coses sempre son més fàcils, però és una actitud que precisa d’una coherència extrema i en tot moment.  I si aquesta coherència manca en determinats moments i per part d’un membre significat del grup, la pròpia i suposada coherència del grup en general queda en entredit. Dic això recordant l’actuació de l’alcaldessa de Berga davant la sentència condemnatòria de sis mesos d’inhabilitació: no va desobeir explícitament, però la coherència de les CUP és tant fina que diferencia la desobediència Política de la desobediència  Judicial[1].  Per allò generalista, quins ovaris...!

Arrimades ens diu allò tan dolç i bonic de  que no va ser l’Estat espanyol qui va afusellar Companys  És clar que s’ha fotut de peus en un bassal que l’ha deixada xopa fins el moll de l’os. Però ha tingut la sort de que el seu cap de files li ha donat  un cop de mà inesperat en crear una situació còmic–dramàtica a l’aeroport del Part en la que el Sr.  Rivera es va estalviar, pel que sembla per oposició directa dels seus escoltes, un control de drogues aleatori[2].  Un líder polític,  més si pretén arribar a governar i per allò de que en qualsevol cas a més de ser honrat ha de semblar-ho, ha d’estar disposat sa sotmetre’s a tot  tipus de control, aleatoris o no,  i en qualsevol hora. Rivera tenia en aquell moment l’oportunitat de desfacer entuertos  i quedar com un bon ciutadà. Ara podem legítimament dubtar de tot plegat...

Casado, des de que VOX està en línia, és un cavall desbocat, amb presses i sense el més mínim pudor, enfangant-se  ell i el partit que té al darrera. Diuen que dins del PP hi té veus en contra: però jo crec que, si hi son, deuen  ser com llàgrimes de cocodril, segur...

J.  Vinyeta

22 d’Octubre de 2018

---

[1] https://politica.e-noticies.cat/lalcaldessa-de-berga-desobeeix-a-mitges-119832.html

[2] https://www.larepublica.cat/aldarull-al-prat-els-escortes-de-rivera-eviten-que-el-politic-passi-un-control-antidroga/

565.- Rectificació del Suprem

565.- Rectificació  del Suprem.- 

La rectificació del Suprem deixa a la vista les misèries d’un sistema judicial que actua en funció dels interessos d’aquells que dominen el cotarro. Que un Estat que pertany al club (possiblement mai tant ben dit...) dels suposats països més progressistes del món mundial  i amb una suposada justícia independent, sigui capaç de donar espectacles com el que ha donat el seu tribunal Suprem reconsiderant les sentències pròpies, fa por. El fet  ens diu, i penso que de forma definitiva que, en aquest País,   el moll de l’os de la justícia es mou per interessos que resulten ser concrets i a favor dels de sempre.  I, el que és encara pitjor,  amb l’aquiescència dels membres del Govern Central, mes pendents del premi  a obtenir amb la utilització de les portes giratòries.

La situació d’indefensió jurídica que el Suprem ha creat amb les seva decisió, deixa als ciutadans de l’Estat, en especial els que tenen pendents la firma d’hipoteques  i que, per  tant, tenen en joc unes arres que  poden perdre per l’endarreriment de les signatures corresponents, és realment alarmant. Perquè al mateix temps que el Suprem ens diu que la famosa sentència queda  penjada com un fuet, res ens diu  de com queden  garantits els  drets que en res venen afectats per la reconsideració de la sentència i que res tenen a veure amb el caràcter bancari de la mateixa en tant que el Suprem no prengui decisió definitiva: imaginem que avui, per exemple, alguns havien de signar davant de notari i avui, precisament avui, els hi vencen les arres i no han pogut signar, les perdran? Perdran els drets que han anat adquirint durant tot el procés de la creació de la hipoteca, arribant a perdre les arres perquè el Suprem ha creat una situació d’inseguretat jurídica alarmant? La banca no hi perd res. Però pel ciutadà afectat pot ser dramàtic...

És evident que, aquesta decisió, mostra la debilitat d’un sistema judicial que davant duna decisió tècnica que lesiona interessos dels poderosos, és capaç de reconsiderar-la en funció i momentàniament a favor d’aquells interessos lesionats. ¿Aquest és el tracta que els que de poder en tenim gens podem esperar d’una justícia  que és a  l’estructura bàsica de qualsevol estat de dret que s’apreciï com a tal...? Sí...? No...? Estem a la intempèrie...?

Potser el que no hem  oblidar és que aquest suposat Estat de dret es diu Espanya...

J. Vinyeta.---

20 d’Octubre de 2018

564.- 12/O/2018

564.-  12/O/2018.-

La declaració del Parlament de Catalunya respecta de la abolició de la monarquia afegia un plus als que volien manifestar els seus desitjos unitaristes que, com sol passar, no solen ser demandes de que ens quedem sinó, ans al contrari, exigint la nostra permanència en un Estat que ells, precisament, entenen com seu en la seva totalitat (qüestió que, per sí sola,  ja porta annex un cert concepte de vassallatge, i colonial....)

I es van manifestar. 60.000 persones segons la guàrdia urbana, 300.000 segons els organitzadors. És evident que els números son el que menys compta: en cap cas son comparables amb les  de la manifestació del passat 11/9.  Els propis organitzadors unionistes varen agrair la presencia de ciutadans de Madrid, València, Aragó i Navarra. I amb tota  aquesta ajuda vinguda de la resta de l’Estat espanyol, varen fer figa  una vegada més.

Pel que diu la premsa, les demandes de presó per a Puigdemont i  les arengues als jutges perquè condemnin sense miraments als presos polítics varen ser ben corejades. Els insults al President Torra, també formaven part del repertori. I, perquè quedés clara l’autoritat dels manifestants, uns càmeres – tècnics de TV3 (aquella TV que els hi han dit que és doctrinària, però que molts no saben ni el que vol dir la paraula   i, el que és pitjor, ni han vist mai...) varen ser agredits i van haver de ser protegits per la policia.

És evident que son menys, molts menys que els que aspirem a un Estat República a Catalunya. Varen cometre l’error de no acceptar la celebració d’un referèndum vinculant quant el podien haver guanyat i ara no es poden permetre’s el convocar-lo perquè tenen ja massa por de perdre’l. Així les coses, els líders de tot plegat, titelles de poderosos interessos econòmics, saben que el pas del temps els hi va en contra,  que el desprestigi del País que diuen defensar està sota mínims a Europa i que a més el País compta  amb un sistema  judicial  desprestigiat, entre d’altres coses. Els hi queda poca cosa més que l’insult, l’amenaça i la força bruta per canviar l’epíleg de tot plegat que també veuen venir... I per completar,  temen que els autèntics amos els hi  tallin els cordams amb els que els maneguen, per la obscura i antipatriòtica raó de defensar, arribat l’epíleg, uns interessos que, aleshores, aquests líders, consideraran espuris.

J.  Vinyeta.---  13  d’Octubre de 2018

563.- Comentaris.

563.- Comentaris.-

Els/les Ministres del govern central sembla que han de ser una constant inquietud per  Sánchez. Entre els que han plegat i els que haurien de plegar, comencen a fer un bon número en un govern que, com qui diu, en prou feines ha començat. Algú, amb agudesa envejable, li recordava a Sánchez allò de la maledicció de la tomba del Faraó: els que la profanaven,  morien. I li deia  a Sánchez que, tota aquesta brama que corra defenestrant ministres, podria ser conseqüència de la voluntat de retirar al faraó sanguinari de la tomba maleïda del Valle de las Caídos... Tanta agudesa com la que ens sembla demostrar la pròpia vicepresidenta del mateix govern quan ens diu allò de que a Escòcia no va haver-hi cap referèndum pactat...

El cert és que Borrell sembla que ha rebut una noteta de la CNMV respecta a l’ús de determinada informació per a la venda d’unes accions quan pertanyia al Consell d’Abengoa... Per aquesta mateixa pertinença ja va haver de dimitir, fa uns anys, de la presidència del Institut Universitari Europeu, a Florència,  per l’oblit de ressenyar-ho en el seu currículum... Un ministre, i més el d’Exteriors, a més de ser honrat, ha de semblar-ho. Amén.

Tornant a la tomba del faraó  sanguinari, sembla que la mòmia la volen traslladar a la catedral de Madrid. La Almudena, a tocar del Palau Reial, és una construcció iniciada en la segona meitat del S. XIX sense massa valor històric llevat d’un retaule del S. XV. Suposo que el trasllat, de portar-se a terme, estarà perfectament d’acord amb la mentalitat de aquesta Església tant lligada al franquisme i al dictador al que entrava sota tàlem precisament en aquesta Catedral. Suposo que Rouco (si és que encara viu) i els seus successors estan aplaudint amb les orelles aquesta possibilitat. I la ciutadania madrilenya, si no s’hi oposa, vol dir que també...

Els pressupostos generals han entrat en escena. Podemos ja ha comprat l’entrada.  ERC diu que  anirà a l’espectacle sota condicions, però Rufián ja els ha qualificat de bons... JxCAT diu que no hi anirà. De totes maneres, que ens temptin amb 2200 M d’€ quan n’hem pagat 200 vegades més[1] és totalment ofensiu. Però com diu el Poeta, Tot està per fer i tot és possible...

J.  Vinyeta.---  

10 d’Octubre de 2018

P.S.: Quedem  pendents de  les manis del dia 12. En parlarem.

---

[1] 440.000 M d’€ des de la implantació del FLA,  segons Niño Becerra a TV3

562.- Dignitat [1]

562.-  Dignitat [1].-

Les coses es van aclarint.  Posem-hi una mica de fantasia.  Junqueras pacta poder-se presentar a les europees i, al mateix temps, prepara a Sr. Torrent, President del Parlament, com a candidat a President de la Generalitat en  les “properes” eleccions catalanes, qüestió que ERC s’encarregarà de forçar amb desplantes permanents a l’acció de Govern de Quim Torra que no tindrà altra remei que convocar-les. La república, segons aquest esquema, quedarà  encallada, potser definitivament, arrel de la preparació d’un nou Estatut (això si, de caràcter federal...) acció que permetria a Sánchez presentar-se com el gran  “solucionador” de l’anomenat problema català i a ERC la Presidència de la Generalitat. Convindrem que  se non è vero è ben trobato... Però és molt possible que la fantasia sigui real i veritat.

El Sr. Torrent,  té els sants bemolls de dir-nos que el que no s’hi vegi en  pit per arriar el Procés que plegui: em sembla evident que s’hauria d’auto escoltar, perquè en massa ocasions no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Primer va estar la suspensió del Ple per evitar el nomenament de Puigdemont i, després, ha anat frenant el Parlament de forma constant, suposo que seguint ordres del partit i cuidant-se de que res pugui alterar judicialment la seva feina, per arribar al dia d’avui en que s’alia amb l’enemic per deixar Quim Torra en minoria al Parlament. ERC va perdre les eleccions, no ho ha paït i, com els unionistes, vol guanyar als despatxos i des de la presó el que va perdre amb les urnes. Malauradament confirmo allò de la manca de fiabilitat de ERC en el procés independentista.

Avui, refullejant  Mafalda (un exercici que entenc molt recomanable), sempre aguda amb l’esdevenir de cada dia, n’he trobat una de les seves tires que em sembla s’adapta als fets d’avui.  Mafalda va pel carrer i es troba un cartell que diu “Prohibido pisar el cespet”  i mirant-se el cartell, i amb aquell to tan propi respon preguntant  “¿Y la dignidat no?”  Dons no, Mafalda, no està prohibit trepitjar-la, potser  perquè  molts ni tan sols saben el que és  ser digne ni saben protegir la dignitat dels càrrecs que ocupen.

Ah...!  I a les CUP, quan ens parlin de desobediència, les hi recordarem la desobediència  exemplar i de saló de l’alcaldessa de Berga...

J.  Vinyeta

10 d’Octubre de 2018

---

^{[1]  http://www.wordreference.com/definicio/dignitat}    És la definició més complerta que he trobat

561.- Setmana inquieta

561.- Setmana inquieta.-

Substitució  de parlamentaris  o  delegació de vot de parlamentaris: sembla que ha estat el rovell de l’ou de tot el merdé amb que ens han obsequiat aquesta setmana passada ERC i  JxCAT, amb un  President de la Generalitat fent de baula extra  perquè la corda no es trenqués. El que que ERC proposava era la  substitució de Puigdemont al Parlament, qüestió inadmissible. Per arreglar-ho, l’ultimàtum de Torra a Sánchez va esparverar a les files d’ERC (Rufián va saltar només sentir-lo...).   Torra i Aragonés,  varen sortir a dir-nos que faran bondat al menys fins les sentències... ERC, és fiable?  Penso que no. Continuo preguntant  qui mana al Parlament i si s’hi respecta la figura del President Torra per part dels partits suposats sobiranistes, especialment per part d'ERC.  Ningú respon.

I abunden les sospites: com que ERC sembla portar una deriva autonomista, amb el relat permanent de l’increment de la base republicana (relat que des de fa anys que li vinc sentir dir) sense res més concretat al respecta, ens surt el Sr. Tardà per a dir-nos que si l’Estat espanyol proposés un Estatut de caràcter federal, podria ser acceptat per una bona part del sector sobiranista, la qual indicació encara fa tremolar més a tot el sector al que el Sr. Tardà es refereix... i no em sembla pas que descontextualitzem les seves paraules. ERC, és fiable? Penso  que no.

És evident que la situació  política actual catalana és d’una complexitat  escandalosament especial i que son necessàries discreció,  astúcia i prudència. Però també és ben cert que mai fins avui una majoria del 51% segons enquestes, brama fort pel compliment del resultat del 1-O/2017. Òmniun i ANC empenyen seriosament i  sabem de les respostes que obtenen. A ERC li queden ja poques oportuitats per deixar de posar pals a les rodes,  perquè si no  l'onada que es veu venir li passarà per sobre.  

El temps juga a favor nostre, no ho dubto. Però l’espera no pot ser il·limitada. Òmniun i ANC ja ho diuen. I  ERC ha de recordar que no va guanyar les últimes  eleccions.

J.  Vinyeta

7 d’Octubre de 2018

560.-1 d'Octubre 2018

560.-1 d'Octubre  2018

Ja han passat el 29 i 30 de Setembre i el 1  0 del 2018. Ara, un cop acabat tot, entenc que comença l’hora de reflexionar i si s’escau traure’n conclusions.

Entenc que Interior no ha cuidat les coses. Que les manifestacions no necessiten autorització i, per tant, Interior no les pot prohibir, va a missa.  Però deixar feixistes i antifeixistes a tocar, és garantia de que acabarà malament. Tinc la sensació de que Buch i companyia volien quedar bé i em sembla que tot, el dispositiu i actuacions dels mossos, tenien la finalitat d’agradar a Madrid. No volen ser tatxats d’inoperants..., però, l’autoritat i les decisions organitzatives estan en mans del Conseller...? Totes...? A vegades no dona aquesta sensació.

Jusapol suposo que té clar que, per molt que inventi, no té suports a Catalunya. Dues-centes persones, i no gaire més, no son res més que un intent de  provocació orquestrada. No hi havia res a manifestar: si tenen problemes laborals, que es manifestin al Psg. de La Castellana, a Madrid. Tot el que no sigui això només és provocació. La ciutadania va omplir el carrers del centre de la Ciutat per evitar que els feixistes se’n apoderessin, perquè  recordin que no son ben vinguts, mai.

La ciutadania indepe necessita i  demana lideratge. No vol  (no volem...!) que any rere any anem celebrant un resultat  guanyat amb sang (perquè  va  haver-ne) i sense  la seva aplicació. Vàrem posar uns polítics per endegar-ho. Uns, ERC, ja s’han tornat autonomistes. Els altres, segueixen aquell mateix camí? Que ens parlin clar, que ens tractin com adults, i si les decisions s’han de prendre des de Brussel·les, entendrem que ha d’haver-hi la prudència que vagin marcant els advocats. Abans del 1 O – 2017 se'ns deia  amb   claredat que hi haurien urnes i paperetes... Les vàrem defensar, vàrem votar i vàrem  guanyar. Per tant,  què es pensen? Què no defensarem altres coses més transcendents? El que deia: que se’ns tracti com adults...

J. Vinyeta

                                                   

2 d’Octubre de 2018   

 P.S.:  Aquestes ratlles han estat escrites abans del discurs del President en el Ple d’avui al Parlament. Sembla que va en la línia del comentat en l’últim paràgraf i estableix un mínim full de ruta. El llegirem em calma.