196.- Serps d’estiu.-
En diuen serps d’estiu: quan les vacances i la canícula
deixen a baix nivell l’actualitat política, han de fer-se coses que distreguin
a la ciutadania. O bé, quan els problemes, o uns de determinats, creen una situació difícil de
resoldre, es fa necessari que aquells
que ens haurien de donar la solució d’aquells problemes, creïn cortines de fum
amb notícies que, per la seva magnitud, passin a primera línea del dia a dia. Alguns
exemples.
El Govern Central té un problema que es diu Bárcenas.
El President Rajoy n’explicà el que alguns pocs volien sentir, però no aclarí
res. S’entestà en voler fer-nos creure
en la seva innocència penal (cosa no massa difícil perquè del que ens parla,
fins avui, és de fets penalment prescrits), quan el que
esvera a tot l’Estat és l’abast polític
de tot plegat. El tuf és esparverador. I el PSOE, podrit per allò dels ERO d’Andalucía,
que prometen un escàndol de dimensions econòmiques impressionants (hi ha que avalua
l’afer per sobre del 1300 milions d’€s)
va per la corda fluixa sense poder mirar
més enllà del nas perquè, de fer-ho, es precipitarà a l’abisme abans de que la
jutgessa que intrueix el cas tanqui la carpeta. Dit d’una altra manera, sap que
la seva credibilitat està també sota mínims. El debat sobre el tema Bárcenas va
tancar el curs polític, deixant oberta alguna comissió com la que fa referència a l’accident
ferroviari de Galícia, que ha deixat evident allò que tots pensàvem: que la
seguretat a tota la xarxa ferroviària ha
de ser millorada. Vol dir això que les coses no s’han fet bé o és que jo soc molt
mal pensat?
Així les coses, quan el més d’Agost ens ha vingut a sobre, es fa necessari un nou
front i ens apressen una altra vegada amb el tema de Gibraltar. Ha estat sempre
un bona excusa per irritar al nacionalisme espanyol, arribant a demanar l’abolició
del tractat d’Utrecht. Les tertúlies, totes de la mateixa banda, això sí, en
van plenes i distreuen al personal amb la
propera arribada dels vaixells de guerra anglesos al Penyal. La premsa espanyolista baveja volent fer-nos creure quant
dolents que son els anglesos. I pot ser sí que ho son de dolents, molt,
especialment a partir del moment en que l’Imperi espanyol comença a fer aigües,
mai tan ben dit, amb la desfeta de l’armada Invencible, i dona pas a l’Imperi
britànic. Un País que ha dominat més d’una
quarta part del món, no ho aconsegueix amb carantoines, com tampoc es va fer
així, amb carantoines, l’Imperi en el que mai s’hi posava el sol. Però tot i
les seves dolenteries, passats els temps imperials, prefereixo la democràcia
Anglesa a la democràcia espanyola. I com exemple un botó. Entenc que el tema de Gibraltar, ho he
comentat altres vegades, té una bona i possiblement única solució:
preguntar-los-hi al gibraltarenys que volen ser, si espanyols o britànics. Hi
ha millor solució? Estic convençut de que Anglaterra hi jugaria a aquest joc, al joc democràtic (no ho està fent així amb Escòcia?),
de la mateixa manera que també ho estic, de convençut, que el Govern espanyol,
no. Per por d’una resposta contrària als
seus interessos? Tampoc. Senzillament perquè, independentment de qui hi visqui,
allò era, i per tant és, seu. El joc
espanyol en cap cas serà democràtic. I aquí sabem molt bé que vol dir això. Atiar
la situació fa oblidar, al menys momentàniament, altres coses.
Això de Gibraltar va estar precedit pel famós
indult a un pederasta, empresonat a Marroc pel Rei marroquí. Sembla que una
organització (Change.org, així ho
explica en la seva pàgina Web) va enviar més de 60 mil signatures al Rei i al
Sr. Margallo demanant la alliberació d’un
presoner concret, anomenat Antonio Garcia, també empresonat al Marroc. La org afirma
que la demanda d’indult per António García va ser presentada per Joan
Carles al Rei marroquí en la visita que va realitzar a Marroc
el més passat. Si el pederasta era o no membre del CNI, com s’ha dit després,
si se’l va incloure per aquesta raó en la llista oficial o va ser indultat per error o per que era la
torna, per l’existència d’un pacte anterior o per qualsevol altra causa, el cas és que fins i tot el Rei marroquí, en
una declaració insòlita posterior, va reconèixer haver errat en l’indult que va
concedir.
El cas és que avui de Bárcenas i dels ERO se’n parla poc. No
era aquest l’objectiu o és que soc mal pensat?
J.
Vinyeta
9 d’Agost del 2013
