748.- D’allà (Ucraïna) i d’aquí (a casa nostra)
Existeix,
en la meva opinió, una clara dicotomia en la apreciació del conflicte ucraïnès
intentant establir bondat i maldat, intentant assenyalar dolents i més dolents
encara, amb plantejaments de la situació de forma que, els arguments, d’uns i
altres, són diametralment oposats.
Noam Chomsky, professor emèrit del Instutut de Tecnologia de Massachusetts i
crític permanent les polítiques exteriors dels EUA, ha estat entrevistat per la
organització americana Trouthout.Org, i publicada l’entrevista en el seu setmanari. L’entrevista ho era sobre
el tema de la guerra d’Ucraïna i ha estat traduïda per Octuvre[1].
Li pregunta l’entrevistador sobre de l’OTAN apropant-se a Rússia i perquè, ara, la
invasió. La prèvia a la resposta de Chomsky a la pregunta del periodista, és
d’una claredat enlluernadora. La transcric literal:
“Abans
de passar a la pregunta, hauríem d’establir alguns fets que són incontestables.
El més crucial és que la invasió russa d’Ucraïna és un crim de guerra majúscul,
equiparable a la invasió nord-americana de l’Iraq i la invasió de Polònia per
part de Hitler i Stalin el setembre de 1939, per posar només dos exemples
eminents. Sempre té sentit buscar explicacions, però no hi ha justificació ni
atenuació.”
Després,
entra en relatar la situació creada pel creixement de la NATO, hi fa referència
al intent de Bush fill de que Ucraïna demanés l’entrada en la organització
europea. En fi, del Bush fill, es recorda tot plegat.
I no
vull oblidar-ho. Però allò va estar. Voler
refer una història que ja vàrem repudiar no ens permet, perquè precisament ho podem
dir tal i com ho vàrem dir en el seu moment que, com Bush ho va estar, Putin és
un criminal de guerra. Ara, tot i que no sabem quan s’acabarà la guerra, el
President ucraïnès ens diu allò de no a l’OTAN, el que preludia una possible
pau. Però això no ens farà oblidar quina
ha esta l’actitud de Putin. Com tampoc hem oblidat la que va estar de Bush ll.
A
banda de la situació general de la guerra d’Ucraïna, hi ha un qüestió que em
preocupa. Polònia està en litigi amb la
UE i personant-se, en l’actuació de TJUE a favor d’Espanya, en les aclaratòries
de Llarena. Europa, en aquests
moments, està aplaudint Polònia per la seva actuació davant els milions de refugiats
que va rebent cada dia i, per molt que no ho creguem, Polònia demanarà compensacions.
La compensació del milió d’euros diaris que arrossega arrel de l sentència del
TJUE, serà suficient?. El que està en litigi és el sistema judicial polonès,
com ho està el sistema judicial espanyol. La pregunta del milió: per a
compensar la rebuda dels milions de refugiats ucraïnesos, la UE oblidarà
la sentència del TJUE que, és evident, ens beneficia? ¿Serà possible una
sentència condemnatòria dels exiliats catalans, per a compensar la bona
voluntat polonesa amb els refugiats ucraïnesos que Europa no sé si vol
deixar acabar d’entrar i que, potser, vol que es quedin a Polònia (va passar
amb els sirians a Turquia...)? És una qüestió a tindre en compta.
D’altra
banda, ER continua en les buidors que pretén carregar als que no som de la seva
corda. Les CUP, que no gosen del meu favor, varen ser capaces de muntar un jeroglífic
espectacular amb 3000 assistents en una
assemblea en la què, per conveniències de la pròpia direcció de les CUP, hi va haver un empat decisori. Però, eren 3000...
ER munta un congrés general (Conferència
General) del partit en el que, segons dades, dels 9000 afiliats només n’hi
participen uns 650 (un 7% dels afiliats),
aproven, com en els referèndums franquistes, per més del 95% dels participants
una moció i pretenen que, aquesta moció, que només és seva, faci empremta en la
resta de la ciutadania del País. Entenc que
tinguin por, entenc que la seva feblesa és dia a dia manifesta perquè res del
que ens diuen que volen (i que ens diuen que és el què volem,...) va sent
realitat. Perquè es fa evident que la seva voluntat no és altre que mantenir-se
en el poder i que, per mantenir-s’hi
sense arguments, la opció no és altre que difuminar, per a dir-ho de forma suau, a tot allò, que és tot, els hi
pot fer ombra. Per això, em sembla, que ens arriben aquestes declaracions de
Rufián (Mare de Déu, quin cognom més
adient...) amb les que, entre d’altres possibles raons (un possible tripartit
que els deixi en pau, o una voluntat personal
de Rufián de no tornar a Santaco i quedar-se a Madrid...), arrossega la de desfigurar el CxR amb allò dels russos, (que
el propi Borrell, ha desmentit). Tot plegat perquè, en el CxR, hi han quedat
en clara minoria i no hi poden intervenir.
Allò de l’eguineu... No poden entendre que ja hem mort al pare, que ja ens hem
arrencat els ulls i que ja hem fet el desert. I, el que els hi és pitjor:
sabrem esperar, tot i que ells i nosaltres sabem que tampoc haurem d’esperar
tant. Que el Mossèn pregui Déu...
J.
Vinyeta
16
de Març de 2022
