328.-Comentaris (Tercera vía, Universitat de Prada)
Parlar de Tercera via com a solució a l’anomenat
“problema català” és parlar, amb la intensitat que es vulgui, això sí, d’una
modificació constitucional. El PP diu ara que vol modificar la Constitució però
reconeix que la reforma que va madurant no deixarà contents als catalans i per
ratificar-ho, afirma que s’oposa a
singularització alguna per Catalunya. D’altra
banda, els Barons del PSOE s’oposen també a un hipotètic finançament diferencial per a Catalunya tot i que insisteixen en un canvi constitucional que en
cap cas trencarà la unitat d’Epanya. Si hi afegim C’s, acèrrim defensor de la
unitat pàtria, i Podemos, que sí que
parla de reforma constitucional però en el llenguatge del qual ja no hi ha el dret d’autodeterminació, tot i que es va
escorant al centre... (dreta?), sembla que, d’una vegada per totes, queda
tancat el debat de la famosa tercera via
que, encara que pugui semblar estrany,
ja no era més que un acostament dels que la predicaven als plantejaments
unionistes i una forma més menys dissimulada de preparar als seus
incondicionals al No per resposta al
27S.
Així les coses, Rabell, Duran, Iceta etc..., ens
haurien d’explicar com pensen encarar i resoldre i amb qui, la reforma
constitucional que proposen i que els/ens doni autoritat suficient des de la
pròpia Constitució, i sense eufemismes,
per efectuar el referèndum plebiscitari per decidir el famós Si o NO
(i si el referèndum ha de ser acordat,
ja em diran amb qui...) que tant aferrissadament defensen, reforma que, pel que
ens van deixant clar des de Madrid, els
hi pot representar quelcom més difícil que la quadratura del cercle: els
directa i necessàriament implicats
parlamentàriament ja avui majoritaris, diuen obertament que no a una
reforma com la que aquells necessiten.
Duran, potser més intel·ligent que els altres, i sabedor de la impossibilitat
d’anar pel camí que ell i companys voldrien anar, sosté que no caldria més que
un afegitó a la Constitució per solucionar el tema, que és tant com dir que
donades les dificultats que el canvi constitucional representa...
I ja posats,
que PP, PSOE, C’s, que diuen i volen entendre
que el 27S no és més que una contesa electoral més, que ens exposin alguna cosa més que
constitucionalitat i “amor pátrio”, que ja no caldria ni
exhibir-los en unes eleccions normals ni en cap d’altres, i ens facin veure les bondats de quedar-nos
(econòmiques, socials, fiscals, etc...,etc...) bondats que fins avui, tot ha de
dir-se, no hem vist per enlloc i que, tot i que no sé com, deixessin clara i manifesta la voluntat de compliment
posterior d’aquestes suposades bondats, cosa difícil perquè de compliments de
tots els Governs centrals, pocs, molt pocs per no dir que cap. Hi ha una cosa que em crida
l’atenció: tot i no ser unes eleccions plebiscitàries, PP i C’s malden per
construir un front pel No. En que quedem, son o no plebiscitàries?
La
Universitat d’Estiu a Prada,
ha donat algunes potser que més que anècdotes.
Germà Gordó, conseller de Justícia en funcions fins
el nomenament del nou Govern, ha recordat la necessitat de fer Països i
completar el mapa amb “l’apropament” de la Catalunya Nord, La Franja, València
i Balears. És evident que l’objectiu final
ha de ser aquest, com és evident
que sempre i en qualsevol cas seran benvinguts, ben tractats i ajudats en el
que calgui. Però entenc que, i en primer lloc, han de ser ells els que diguin
d’afegir-s’hi. I en segon lloc, en cap cas, aquest objectiu ha o hauria de ser o representar un retard en
la conquesta de la independència del Principat. Dit de forma més planera:
no tenim temps d’esperar-los. Ja vindràn.
Però les declaracions de Gordó han posat en peu de guerra al Govern aragonès i
al PP Valencià.
Va haver-hi un primer debat en el que hi varen
intervenir Muntañola (UDC), Rabell (Sí que Pot), Baños (CUP) i Comín (Junts pel
sí). Continua sent Mas la diana especialment per Rabell (que va ser xiulat en
alguna ocasió) i que insisteix en la celebració d’un referèndum pactat, com
Muntañola; també Baños, desconfia
de Mas tot i que és més discret[1],
però entén que a Madrid ja no s’ha d’anar a demanar res més...Tot plegat és un
bon inici del final que s’acosta.
J. Vinyeta
24 d’Agost de 2015
[1]
http://www.europapress.es/nacional/noticia-proceso-soberanista-centra-primer-debate-preelectoral-20150822202900.html
