dijous, de juliol 30, 2015

323.- A les Espanyes.-

323.-  A les Espanyes.-

És evident que, enllà de l’Ebre, estan passant coses i, més d’una, sonada. L’actualitat porta algunes qüestions concretes que no es poden obviar, tot i que, malauradament,  formen part de la quotidianitat en la que estem immersos.

Potser, i per confirmar això de la quotidianitat, el més rellevant, al menys per la popularitat a la que sembla que està   arribant, ha estat l’aixecament del secret sumarial de la ja famosa xarxa corrupta denominada Púnica. Pel que es va fent públic, no és més que una nova trama de corrupció del Partit Popular potser, per les coses que es van dient, amb precaucions “més refinades” preses a conseqüència de les trames anteriors  posades ja al descobert. Però, una vegada més, el que és d’escàndol gruixut és allò que, si no hi ha qui hi posi remei, serà una continuació més d’aquesta espècie d’immunitat política  de la que frueix el Partit Popular. És possible que molts dels implicats acabin a la presó i, encara que ens sembli estrany, sense  retornar els calés volatilitzats. Però que el PP s’escapi de nou dient, com sempre, que el posat sobre de la taula és cosa del passat i que el que ara ha de fer-se és mirar endavant passa, i ja fa dies que el setrill es va vessar,  de la mida de taca d’oli que el propi partit ens vol fer veure. I  el que fa riure, al menys a mi, és que Esperanza Aguirre (que per cert ha estat exonerada de la baralla que va mantenir amb la policia per allò de la aturada en un carril – bus, més la persecució posterior, més etc...) es manifesti com a la gran denunciadora precisament de la trama.  Sort que ja som grans...!

Pel que sembla, a Madrid, s’han començat a posar muntes a les dones que exerceixen la prostitució als carrers. Ho fan amb la famosa i flamant Llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada llei mordassa, i sota un epígraf que, pel que diuen els que hi entenen, la Llei no es aplicable. Les muntes que, en alguns casos, arriben fins els 600€,  s’imposen per “Vestuario indecoroso” de les noies que solen anar, pel que es veu a les carreteres,  lleugeretes de roba. Em sembla un  retorn a la famosa “Llei de Vagos  y maleantes” de trista memòria i exercida pel franquisme, a través dels més  tristament recordats, Tribunals d’Ordre Públic. És evident el retorn a la caverna que, amb clara acceleració, el PP hi ha posat el rumb.  Penso que no es tracta d’entrar ara en el funcionament de les xarxes de prostitució[1], però si que penso que, d’alguna manera, haurà de posar-se sobre de la taula, més aviat que tard,  el tema de la legalització de la prostitució. Ja inclosa en les avaluacions oficials del PIB, la legalització topa, en el meu entendre, en dos punts clau: la dificultat, tot i que no la impossibilitat, d’enfrontar-se a xarxes mafioses internacionals i, especialment, en que les dones que l’exerceixen, que haurien d’estar sota control i identificació, com tots els treballadors, en cap cas volen ser portadores d’un carnet que identifiqui la seva professió. El que si sembla dins de la versemblaritat és que, com afirmen alguns, el negoci belluga a tot l’Estat 5 (cinc) milions d’euros diaris. Si la xifra és  certa equival, pràcticament, a 1,8 vegades el dèficit públic de l’Estat espanyol...

Castella –La Mancha ha canviat de govern arrel de les darreres eleccions. Ha passat a mans del PSOE que ha pactat amb Podemos la governabilitat. I una de les decisions més immediates ha estat el fet d’ampliar un parc d’especial protecció per a les aus en 25.000 hectàrees.  Aquesta ampliació enganxa de ple al municipi Villar de  Cañas, a pocs quilòmetres de Conca, i en el que s’havia de construir el nou cementiri nuclear, aprovat pel Govern de  Zapatero i que ja havia estat començat, pel que fa a les carreteres que hi condueixen, per Rajoy. El poble, Villar de Cañas, protesta pel que entén ha estat una decisió orquestrada per Podemos i entén que la decisió condueix al municipi al ostracisme i destrucció. Personalment jo entenia que el cementiri nuclear hauria de construir-se a Ascó, donat que és el municipi que econòmicament gaudeix dels beneficis de  tenir una central nuclear en el seu territori (dels riscos derivats de la central nuclear ja hi participem tots els catalans...). Però en el seu moment es va decidir de fer-lo a Conca (Villar de Cañas). No entro en el debat. Només dir que la no existència del cementiri ens costa, pel que he llegit, 60.000 euros diaris a pagar a França i a Anglaterra, que reben els nostres  residus. Per tant, alguna cosa s’ha de fer, i ràpid.  El Ministre Soria, ja ens ha amenaçat amb un increment del 30% del rebut de la llum si el cementiri no es tira endavant tal com estava programat. Sigui com sigui, ja sabem qui pagarà els sobrecostos derivats...

Només fer notar que, tot i que parlem de casos de fet a les Espanyes, ens impliquen en un o altra sentit. No hem de tenir clar el nostre vot el 27S?

J. Vinyeta
30 de Juliol de 2015


[1] Una bona amiga,  Mestre de professió, els hi va preguntar als alumnes a què es dedicaven els seus pares. Un nano, amb la candidesa que els hi  és pròpia, va respondre que “…mi papá carga a las señoritas en la furgoneta y las va repartiendo...”

dimecres, de juliol 29, 2015

322.- Comentaris (Albiol, Forcades, Turquia)

322.-  Comentaris  (Albiol, Forcades, Turquia).-

Rajoy a jugat fort i ha  anomenat a Xavier García Albiol com  candidat del PP  la Presidència de la Generalitat el 27S. Ja s’ho faran, però si que hi ha coses que em fan entendre que el PP, a Catalunya, té, en el millor del casos, nervis. L’ínclita Alícia, tot i els bons resultats el 2012, no ha pogut ultrapassar La Camarga.  La presència i creixement de C’s, tot i la fugida de Rivera cap a la Meseta i el vaticini de les enquestes, tot plegat,   ha posat les orelles dretes  a Rajoy i, per aixecar els ànims  dels més incondicionals, ha triat  un dretà dur, amb antecedents xenòfobs i racistes tot i ser-ne absolt pels tribunals. Però els pamflets publicitaris que corrien per Badalona, deien el que deien. No sé si, en realitat, el que volen és fer competència a PxC...

La Sra. Alícia ens ha dit i repetit, en el discurs del seu “comiat” com a candidata, que ella continuarà de Presidenta del PPC i no veig tan clar que ho hagi de repetir fins a tres vegades, si no recordo malament, si no és perquè quedi diàfana una suposada autoritat en l’elecció dels  tres primer membres de la llista (Albiol, A. Levy i Millo), qüestió que, per molta autoritat de la que es vulgui atorgar, difícilment ens farà creure, com ha dit, que la elecció dels candidats s’ha fet a Barcelona. Diu que ostentarà la Presidència del Partit fins el proper Congrés i el que no sabem és si aquesta suposada autoritat presidencial   limitarà Albiol en la elecció del seu equip.

De nº 2 de la llista hi va Andrea Levy. Desconec el perfil d’Andrea. Però que hagi estat triada per Rajoy a Madrid primer com a Vicesecretària d’Estudis quan, pel que diuen, estava destinada a suplir Alícia a Catalunya, i fer-la aterrar a Barcelona en una situació electoral compromesa, potser forma part d’aquesta idea de renovació lampedusiana de  Rajoy. He vist i escoltat Andrea en alguna tertúlia de radio o TV. M’ha semblat, i no és més que una opinió de primera volada, que és d’aquelles dones que, conscient de que ha d’enfrontar-se a un món masculí, sap que si no s’imposa perdrà el match. I ja se sap que imposar-se, si  no es fa bé, pot portar a fer perdre els nervis, com ja li va passar a Rac 1 amb Basté i Sala i Martin[1]

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres han optat per a no presentar-se a les eleccions del 27S. Em semblava difícil que un grup independentista com el seu es podés integrar en un grup que, en el millor dels casos, aspira a una modificació constitucional per mantenir les coses  de forma similar a com estan ara (potser una pujada d’un esglaó institucional, tot lo més i sempre amb els dos terços del Parlamento a favor  d’aprovar la hipotètica reforma). D’altra banda, anar a les eleccions per enfrontar-se amb unes CUP, amb un ideari similar, em semblava un suïcidi. Sembla que abandonen dons la cursa electoral i que aconsellaran als seus de donar-los-hi el vot a les CUP. La pregunta que volta per l’aire és que farà Teresa Forcades, perquè no sé si això del “divorci” religiós te una altra alternativa que no sigui “l’anulació” del matrimoni... De totes maneres, i com és lògic, farà el que més li convingui encara que sigui a costa de  donar-nos  una relativa sorpresa.

Turquia, després d’un atemptat suposadament efectuat pel EI, ha decidit bombardejar les zones fronteres amb  Síria i Iraq que a més del EI és  on s’hi troben “casualment” els milicians kurds del PKK.

Turquia ha estat jugant a la puta  i  la ramoneta amb l’Estat Islàmic. És sabut que les fonts de finançament del EI es basen, principalment en l’exportació del petroli que han conquerit a Síria i a Iraq. L’única possibilitat de sortida d’aquest petroli era precisament per Turquia a menys que, com diu un bon amic meu, aquest petroli es volatilitzés i tornés a concentrar-se en els ports de no sabem on. Erdogan no deixava a l’OTAN la utilitzacio de les  bases de les que disposa a Turquia perquè està engrescat en el tripijoc amb l’EI. Quan Erdogan, perduda la majoria absoluta i amb unes noves eleccions a mig termini, decideix, en la meva opinió, jugar la carta kurda de forma electoral i l’OTAN autoritza els bombardejos als kurds, Turquia autoritza, a canvi, utilitzar les bases que la pròpia OTAN té al país, per bombardejar l'EI. Res és gratuït...

Un aspecte a tenir en compta és que  el mapa geoestratègic de la zona, amb el reconeixement d’Iran i per tant del món xiita, casualment contraposat al món suní del EI o possiblement per aquesta oposició, ha donat un tomb important al problema i per tant, com diria el poeta “tot està per fer i tot es possible...” Potser veurem com Iran, pel que semblava,  més preocupat pel dictador sirià que  pel EI,  s’integra a la roda anti suní...


J. Vinyeta
29 de Juliol de 2015




[1] http://www.rac1.org/elmon/blog/el-perque-de-tot-plegat-02-06-15/

divendres, de juliol 24, 2015

321.- Primeres conseqüències del ¡Anem a totes!.-

321.- Primeres conseqüències  del  ¡Anem a totes!.-

La frase “Anem a totes” la va pronunciar Romeva durant el discurs de presentació de la llista  “Junts pel sí” i la premsa se’n va fer ressò a l’endemà encapçalant-hi les primeres planes. Pel contingut del discurs i  les circumstàncies en que es va pronunciar, la frase equival a una declaració d’intencions a dur a terme  solemne i que  no deixa dubtes. En el meu entendre afegeix oli nou a una llàntia que s’anava llanguint  per l’actuació dels propis polítics i que, de nou, ara, ens deixa veure el  camí i de forma clara.  Imagino que tants pocs dubtes deixa que a Madrid ja han començat les amenaces  perquè més que una declaració d’intencions ho han convertit en una  autèntica declaració de guerra.  Les declaracions de Rajoy, Catalá, Margallo, etc..., han estat de gros calibre: han amenaçat amb tot el que se’ls hi ha ocorregut excepte, de moment, amb la intervenció militar i, el Govern de Rajoy, ha aprovat  una Llei de Seguretat Nacional que permetria intervenir una Autonomia (diuen que no està pensada per a Catalunya...) via decret. Tot i que així van creant més independentistes, suposo que convindrem que atiar la por no fa més que corroborar la idea gairebé ancestral de que només saben conviure, si se li pot dir així, amb el peu posat al coll del veí perquè no es pugui bellugar.

Davant de la rotunditat de Romeva, Construïm s’ha posat en marxa tot i  que insisteix  en que està desvinculat de la UDC d’en Duran. Neix amb un marcat accent cristià (amb Miró i Ardevol i Francesc Torralba d’entre d’altres) però ignoro si aquesta vena cristiana  anirà lligada també a les doctrines socials de l’Església i de les  que en fa gala  el Papa Francesc. Dic això perquè el seu fundador Duran i el seu inseparable Espadaler van predicant  entre les elits catalanes (no sé si massa afins als postulats papals) i aquestes aplaudeixen la contribució prestada per UDC en general i d’en Duran en particular des del Palace en favor dels seus interessos elitistes. Així ho va deixar clar el President de la Cambra de Comerç Miquel Valls, al mateix temps que expressava recel per les incerteses que presentava el 27S. Com  que l’auditori és el que és, Espadaler s’uneix al cor de tragèdia grega que des de Madrid brama i afirma que no seria estrany que el Govern poses en marxa l’article 155 de la Constitució...
                                                                                                                                     
Com que suposo que l’eix social marcat per Romeva te més dosi de credibilitat que el de “Catalunya, si que pot” aquests s’han afanyat a trobar cap de llista per Barcelona, que ha recaigut, a falta de la ratificació de tots els grups, en Lluïs  Rabell, President de la Federació de Veïns de Barcelona. La renuncia d’Oliveres a encapçalar la llista i, pel que sembla, que Procés Constituent tampoc s’hi hagi volgut afegir, ha obert la aporta a Rabell. És home del “Si – Sí” , proper a Ada Colau i semblava també prop del PSC quan va participar en un spot publicitari amb Jordi Martí per  a les primàries del Partit.  Vinculat als moviments veïnals de Barcelona, potser dóna, per al grup d’ICV, més bon perfil extern que Oliveres, home aquest últim, en el meu entendre,  més difícil de menar.

El que queda d’UPyD, també s’ha esverat molt i ha fet una crida a la unió de tots els bons germans... i envia una carta a tots els partits constitucionalistes i a tots els que estan pel dret a decidir no plebiscitari, proposant una llista única per fer front a Junts pel Sí. Diuen que les eleccions del 27S no son plebiscitàries però, potser sense voler o ignorant-ho, volen muntar un frontisme clar que, per sí mateix, les converteix en plebiscitàries.

No sabem més noms dels que aniran  a la llista amb Romeva i companyia. Però el fet de que la tanqui Guardiola, ha fet mal. Les declaracions de Fernández Díaz no poden ser més barroeres i inversemblants, perquè sembla que aquestes coses només son criticables si els esportistes que ho fan i es fiquen en política s’embolcallen amb l’estelada. No deu voler recordar als esportistes que llegien manifestos polítics el 12 d’Octubre... Dir que la participació en la selecció nacional responia només a raons crematístiques, quan la participació és obligatòria i el no voler-hi participar pressuposava la immediata suspensió de la llicència federativa és, com diuen els francesos, una autèntica “boutade”.

Continuarem esperant noves conseqüències, perquè tot plegat no ha fet més que començar.

J.  Vinyeta
24 de Juliol de 2015


P.S.:  M’arriba la informació de que Francesc Torralba a abandonat Construïm. Uns tuits en contra del full de ruta del Procés, sembla que n’han estat la causa.

dilluns, de juliol 20, 2015

320.- Comentaris: hora d’aclariments

320.-  Comentaris: hora d’aclariments.-

Sembla que el fet de desmuntar la operació “anti Mas” ha  causat sorpresa i, a  més, ha fet mal.  Sempre passa que quan més esverada és la resposta, és senyal evident de que més indignant ha estat la pregunta. I així ha estat.

Vull assenyalar amb això que tota l’esfera que envolta l’unionisme (hi incloc aquestos que malden per una república catalana dins l’Estat  monàrquic espanyol, qüestió que no sé com pot arribar a ser explicable...) ha estat generosa amb els seus desqualificatius  a la llista única. Tot el sector esquerrà,  que ho vulgui o no serà comptat com a resposta negativa el proper 27S, continua sent  molt poc expressiu en les explicacions de les seves  carències.  Concreta i específicament, si continuen ancorats a l’Estat Espanyol, no aclareix amb rotunditat com pensa afrontar les despeses del seu programa social, programa que  molts, per a no dir tots,  signaríem, però difícil d’aplicar amb una Generalitat amb la caixa buida; i, d’altra banda, com pensen trampejar les constants interferències del Govern Central en la legislació social de la Generalitat, interferències que no tenen altre opció que mantenir l’ofec econòmic dels ciutadans de Catalunya i, ensems, el desprestigi del Govern en general i de Mas en particular. Personalment no puc oblidar que mentre ICV formava part del Govern de la Generalitat, es varen iniciar les retallades que Europa va imposar Zapatero.

En tot aquest batibull de les esquerres, sembla que el PSC, que d’anar sol  no   albira un bon èxit electoral (el mateix que li passaria a ICV si no hagués buscat aliances), s’aproxima al grup que han format ICV EUiA i Podem de forma que pugui tenir  aixopluc sota un paraigües de pastor.  Els paraigües de pastor son de gran  diàmetre i estan fets de manera que el pastor, el que cuida de les ovelles, pugui mantenir  la muntura del paraigües repenjat a l’espatlla mentre que , al mateix temps, el protegeix de la pluja. Això sí: el pastor no es mulla, però les ovelles, si... Iceta s’aproxima a ICV però em sembla que les perilloses amistats del President del seu grup l’Alcalde  Ros amb  C’s, no seran, en cap cas,  una bona carta de presentació. Queda per definir si en aquest grup d’ esquerres si afegirà el grup de Forcades i Oliveres, tot i que li han ofert a Oliveres encapçalar la llista. No sabem si Compromís acabarà entrant en el grup o no. Si hi entra,  serà l’únic component del grup que defensa la independència de Catalunya i la pregunta és fins a quin punt la podrà defensar un cop dintre... Si no hi entra, i el grup va sol a les eleccions del 27S,  tindrà com a rival directa a les CUP. Tot plegat no deixa de ser complicat, tant que hauran de meditar on hi ha més possibilitats de sobreviure un cop depassat el 27S.

Unió ha definit el seu candidat: per si hi ha patacada electoral, el Sr. Duran ha  estimat més que sigui Espadaler qui en rebi les esquitxades que ocasiona un mal resultat, i el fa cap de llista electoral del partit. I de moment, seguint el seu format habitual, no es cansen ni Duran ni Espadaler de plantejar incerteses i dubtes sobre el Procés.

Queda el PP per triar el seu candidat i sembla que al partit li costa decidir-se per la Sra. Alícia. Hi haurà sorpreses?

El que sí ha quedat constituïda oficialment és la llista unitària que anirà a la contesa electoral amb el nom de “Junts pel sí”. L’acte ha estat, en la meva opinió, un “adéu” a la Comunitat Autònoma Catalana  que es dona per acabada. En l’acte institucional, el parlament del cap de llista R. Romeva, ha estat meditat, d’alt contingut social  ben consensuat i políticament   prou clar: anem a totes – diu -  i si el Govern Central vol impedir l’acció del Govern o del Parlament, s’optarà  per una DUI. Dons és prou clar i em sembla que a Madrid no haurà caigut gens bé. Però estem en una situació excepcional i, en conseqüència, les respostes també ho han de ser. Potser també, per aquesta excepcionalitat, a Madrid estan preparant la nova Llei de Seguretat Nacional...  Es comencen a saber noms de la candidatura per Barcelona: si hi ha afegit la del Sr. Reyes, Cap de Súmate i que arrossega a la comunitat castellano parlant independentista; i la sorpresa d’última hora ha estat l’afegit de Guardiola tancant la llista, el que  dona idea de la qualitat a la que pot arribar el global de la mateixa, composició de la qual   suposo ens aniran ampliant dia a dia amb noms   d’alta qualitat i contrastada. Penso que estratègicament  serà millor així.

Ara queda per definir que passarà amb els partits escindits MES, Demòcrates de Catalunya  o els que s’hi vagin afegint: penso que s’hauria  de ser generosos amb ells. Però d’això haurem de parlar-ne un altra dia.

J.  Vinyeta

20 de Juliol del 2015

dimecres, de juliol 15, 2015

319.- Acord.-

319.-  Acord.-

A manca de tancar serrells, els independentistes han concretat un acord i a una velocitat inesperada. Jo diria que l’esbufegada de satisfacció i distensió de molt bona part del País (en el pitjor del casos, del 47% del cens), ha bellugat les fulles dels arbres de molts recons de l’Estat i d’Europa especialment amb  la presentació, pràcticament simultània a Brussel·les, de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent feta per part dels Eurodiputats catalans. El comunicat oficial de l’acord, amb les dades ja concretes, sembla que no es farà de forma immediata donada la complexitat de tot plegat, tot i que no sabem si Mas vol anar a la visita a la Zarzuela de divendres amb concrecions a les mans;  per tant, poca cosa a dir i, quan arribi el moment i tinguem el comunicat a la vista, tampoc haurem d’afegir gran cosa donat que gairebé tot serà ja del coneixement de tothom, inclòs el full de ruta clar a partir del 28S.

Personalment, entenc que hi ha  coses a comentar. El primer que se’m acut és allò que diu: “ Roda el món i torna al Born”. Dic això perquè el que s’ha acabat acordant  no és gaire diferent (per a no dir gens) del que el President va proposar el  passat i ja famós 25 de Novembre i que va topar amb la oposició de Junqueras, una oposició  que ara, avui, per les raons que siguin (potser la sortida d’en Duran ha propiciat una entesa millor), s’ha desfet, de moment, com el sucre en el cafè. Per aquesta qüestió se’m acut, sense voler justificar-lo perquè m’és quasi impossible justificar l’actitud d’ERC i del seu cap de files, que el Sr. Junqueras te realment seria oposició dins del seu partit en el que podríem definir com a col·laboració amb CDC de cara al 27S. Dic  això perquè se sap que ja en les converses entre Mas i Junqueras per unificar llistes de cara a les europees, Junqueres no va poder mantenir els compromisos acordats al respecta: Vicent Partal[1] i Pere Martí[2] coincideixen, sense variacions o dubtes, en que l’acord per a les europees  era un fet (amb Bel, Terricabras i Tremosa) i que aquest acord tancat  va estar rebutjat pel partit de Junqueras. Si això va passar en les europees, què no havia de passar en les catalanes del 27S?  Ahir mateix, mentre CDC aprovava  l’acord sobiranista  en poc més de mitja hora, ERC  va necessitar fins a mitja nit perquè en Junqueras en sortís amb l’acord del partit, tot i  pel que ha transcendit, amb sèries veus opositores en la reunió. Esperem que aquesta oposició interna  no torni a esquerdar “la porcellana fina...” perquè els hi sembli als Republicans que estan fent de camàlics...

Romeva va de Cap de Llista per Barcelona. Ja hem vist que a Coscubiela no li ha fet cap gràcia i m’agrada pensar que ha Herrera, tampoc. Suposo que ha estat triat, Romeva, amb tota la intenció per deixar clar que l’esquerra lidera la llista de Barcelona i que, a més,   aporta tot un sector independentista escindit d’ICV, sector que no se’l podrà titllar de poc sensible als afers socials realment necessaris però conscients, tan ell com els que l’acompanyen, de que res no és possible si no es disposa de les eines necessàries que només dona un Estat. De les qualitats de Forcadell i Casals, tampoc hem de discutir-hi res, donat que son prou sabudes i conegudes.

I les CUP? Arrufat ha dit que les sensibilitats de Catalunya no caben en una sola llista. Si hi fossin ells, seria una llista complerta. Però, no sé si ha estat calculat o ha sortit així, em sembla un encert que es quedin fora de la llista unitària, perquè és el recurs       que podran fer servir tots aquells, que hi son, que entenen que el seu ideari independentista  el troba inclòs en l’ideari de les CUP. Per tant, tots aquells que necessitaven d’una esquerra nacionalista, radical, anticapitalista però ferma defensora de la independència de Catalunya, tenen  el seu lloc on dipositar el seu “Si-Si”, gent del País que en cap cas donarien un vot a una llista en que hi haguessin Mas i Junqueras, però que donar el vot a ICV, Podemos o a Procés Constituent tampoc els hi feia gràcia, tot i que pot ser ho haguessin hagut  de fer per falta d’opcions. Personalment, m’agradarà veure  Forcades cap on tira, perquè el batibull de les esquerres amb les que va fent amistats és gros  i  no sé si li resultaran, realment, unes amistats perilloses. Ella sabrà perquè, a més,suposo que és conscient que el tema de les vacunes li ha fet mal.

Ara ens toca esperar fins que tot plegat quedi acordat, llistes fetes i full de ruta clar. Hem de ser conscients de que se’ns venen a sobra temps difícils, però amb un final que ens promet llibertat i prosperitat.  Les coses s’han de fer ben fetes, especialment de forma que l’Estat no pugui impugnar res abans d’arribar al punt de trencament amb la legalitat espanyola. Mentre, aferrem-nos els matxos perquè haurem d’aguantar molt, molt...

J.  Vinyeta
15 de Juliol de 2015



[1] Vicent Partal.-   9-N Desclassificat, història secreta d’una votació revolucionaria.-  RBA  La Magrana.-  Març de 2015

[2] Pere Marti .-  Escac a l’Estat, la trama secreta del  9 – N i la represa del Procés.- Raval Edicions SLU, Pórtic.-  Abril de 2015

dimarts, de juliol 14, 2015

318.- Comentaris (Llista única, PSC).-

318.- Comentaris (Llista única, PSC).-


En Mas, arrel del ja famós discurs de Molins de Rei, ha causat, amb el discurs, un terratrèmol del que fins avui desconeixem les conseqüències. ANC, Òmnium i AMI s’hi varen apuntar  immediatament a la llista “amb el President”, però, després de les preguntes corresponents als afiliats i deliberacions posteriors, analitzada la proposta de les CUP i l’afegitó posterior d’ERC a la proposta, sembla que, aquesta llista unitària,  haurà de fer-se  sense polítics “en actiu” (no sabem realment que vol dir això de “polítics en actiu”), però entenem que vol  dir: sense Mas, Junqueras i Fernàndez. Reunions bilaterals durant aquest cap de setmana passat seran  el preludi a la trobada que convocarà el President els propers dies i de la que haurà de sortir-ne un acord, el que sigui, però que tanqui definitivament l’especulació que ha estat el pa de cada dia de l’independentisme des de fa una setmana. Acord necessari perquè el que ja és evident  és que no podem perdre gens de temps del poc que ens queda sense concretar. 

Personalment no em va sorprendre aquest nou plantejament de  “sense  polítics” perquè és evident que tota la fracció esquerrana sigui sobiranista o federalista, ha considerat que el President és l’ànima de totes les  desgràcies que el País ha sofert arrel de la  crisi (en cap cas se’ls hi ha ocorregut anar a protestar directament a la Moncloa...). Davant  la impossibilitat tècnica de que Mas no fos el cap de llista  de Convergència, la millor idea ha estat aquesta de  que “ens apartem tots” i així el president tampoc hi serà. Donat que Mas no es tornarà a presentar, en sembla entendre tot i això, que  Junqueras vol el camí aplanat i les CUP li faciliten. ANC, ÒMNIUM i AMI secunden, fins avui, aquest planteig.

iAxí les coses, els de a peu, ens trobem en una situació  que se’ns fa difícil de pair però en la que no podem fer res més que el que ens imposin, en agradi o no. Però sigui el que sigui el resultat de tot plegat (tot i creient, amb impostura de bona fe,  que tot el que es faci amb sentit unitari, es farà a fi de bé), votaré a favor de la llista única que em proposin perquè, amb el vot de tots, serà l’única manera, a pesar de tot, de  poder sortir-nos-en  si dins del Parlament tenim majoria. En aquesta ocasió, seguiré  el que em diu el cap i deixaré la rauxa a banda. No sempre hem de sortir amb la nostra perquè, evidentment no estem en possessió de la veritat,  però convindrem tots plegats que les exclusions, en la situació difícil i complicada en que ens trobem, son sobreres. 

Tot plegat, ha estat una sotragada, grossa, molt grossa, que ha tornat a posar en guàrdia a tot el procés i això sol ja és molt positiu.

De totes maneres, jo recordo a Junqueras plorant a Catalunya Radio perquè les coses no anaven com ell volia, i plorava de sentiment. Si arribat el 28S resulta que no hem anat fins on  desitjàvem arribar per una flagrant manca d’unitat, serem molts els que plorarem. Però plorarem de ràbia (no m’atreveixo a parlar d’odi...) i maleirem a tots aquells que   es varen estimar més mirar-se el melic que no pas pensar en el País i els seus ciutadans  Els hi ha de quedar clar que els nostres plors no ens deixaran oblidar els seus noms mentre visquem, mai.

El PSC va  volent omplir els espais  buits que l’envolten i que evidencien la seva soledat. S’acosta a ICV  volent deixar clar que son un partit d’esquerres. Però  sol passar que, quan les paraules son gairebé l’únic bagatge polític, les contradiccions es fan patents. I resulta que el seu President i Alcalde de Lleida, el Sr.  Ros, pacta amb C’s,   per a poder governar, a un preu d'escàndol: que el bilingüisme sigui efectiu, des del punt de vista de C’s evidentment, en tota la Paeria i que, amb aquest acord, s’impossibiliti també que l’Ajuntament Lleida pugui adherir-se a la AMI... No és nou: suposo que tots recordem al Sr. Navarro brindant amb cava amb la Delegada del Govern Central a Catalunya. I el Sr. Iceta que vagi volent-nos fer creure en la catalanitat del PSC quan la  línia vermella de la llengua es depassada pel  propi President del partit...


J.  Vinyeta
13 de Juliol de 2015


P.S.: Mentre redactava aquestes línies, es fa l’anunci de que el President Mas ha iniciat les converses amb el món Sobiranista que, en principi, havien de ser a mitjans de setmana.  Sánchez ens diu que la reunió ha estat molt positiva i que no hi hauran més comunicats fins a la fi de les trobades. Recordo que durant els meus anys en col·legi de capellans, ens feien cantar allò “Veni creator spiritus, mentes tuorum visita...”  Dons això: que algú els il·lumini a tots plegats i arribem a bon port. Ens ho mereixem.
----


dimecres, de juliol 01, 2015

317.- Comentaris (La societat civil i el 27S, Grècia)


317.-  Comentaris (La societat civil i el 27S, Grècia).-

La proposta de Mas (allò de la llista “amb el President”) no ha caigut en un pedregar evangèlic estèril. Immediatament finalitzada la reunió del plenari del Secretariat de l’ANC de  divendres passat en la que es discutia el tema, repicaven els mòbils (més enllà de la mitja nit) amb la pregunta que l’ANC farà divendres i dissabte  propers als seus membres de ple dret i en la que, sense definir-se a favor de la llista Mas, que quedi clar, s'hi pregunta, tot i que d’una forma potser massa alambicada, si l’ANC ha de involucrar-se més (la paraula emprada és “complicitats”) amb la finalitat de que les eleccions del 27S siguin plenament plebiscitàries. Òmnium accepta el repte de Mas sense que això representi, en cap cas (Muriel dixit), un detriment del suport a les altres candidatures independentistes. 

L’ANC, com a tal i si no es canvien els estatuts fundacionals, no pot presentar una llista pròpia per anar a unes eleccions a la manera dels patits polítics. Però sí que pot buscar “complicitats” per a que les coses vagin més bé. Personalment, de sempre que m’ha preocupat la possible pèrdua de neutralitat política que qualsevol acció, com és la d’aquest cas, pugui ocasionar a l’ANC; com també que es perdés la transversalitat de la que sempre n’ha pogut fer gala. Però estem en una situació extraordinària que, per bé o per mal, necessita també (tot i que és un tòpic, però real en aquest cas) d’accions extraordinàries. A partir d’aquest punt, tot allò que permeti apuntalar més el resultat electoral plebiscitari, em sembla bo. Pel referèndum de dissabte de l’ANC, el cap em diu que potser hauria de votar no. Però el cor em diu que voti sí, i a la meva edat i  a  la meva salut  em sembla que els hi anirà molt bé que, al menys per aquesta vegada, sigui clarament arrauxat. Es tracta, en la meva opinió,   de que la societat civil doni avisos seriosos a navegants de que no estem per a no guanyar la majoria parlamentària necessària de cara al 27S.

Pregunto jo: Si l’ANC no ha de perdre ni apartidisme ni transversalitat ¿no pot participar en  una llista  o crear-la amb aquestes característiques? Si com pretén l’ANC, el 28S ha d’estar clara la governabilitat, ¿per què no proposar una llista en la que pugui haver-hi implícit un Govern diguem-ne de concentració, clarament apartidista i de transversalitat contrastada?. Tot això, tenint tots clar que, com sap tothom, l’ANC també a la fi haurà de “mullar-se” perdent apartidisme i transversalitat donat que, si les coses van com volem l’ANC haurà de dissoldre’s pocs mesos més enllà...

Grècia manté, al menys sobre el paper, un enfrontament amb la resta d’Europa. Tot i que aparentment la discussió és econòmica, em sembla que a ningú se li escapa que en el fons de tot plegat el que s’hi discuteix és si els diferents “Podemos” europeus han de poder arribar al poder  o no i, cas d’arribar-hi, deixar clar que l’oligarquia imposarà les seves normes.  De totes maneres que Tsipras vulgui posar un impost del 12% sobre els beneficis de les grans societats i el FMI s’hi oposi, no deixa de donar una idea dels interessos de la troika. Sembla gairebé impossible que un senyor luxemburguès, Junker, que feia mans i mànegues perquè les empreses ubicades en el seu territori, mentre ell era el  primer ministre, eludissin pagaments d’impostos, o que una senyora, sota sospita judicial, encara sigui cap del FMI, i que siguin bàsicament aquests dos els que imposin austeritat més que luterana als que no son de la seva corda.  I que ho facin, per més INRI, a un País que ja va entrar a la UE i a la zona Euro amb uns balanços sabudament impresentables i, en última instància, auditats i aprovats per Goldman&Sachs, empresa  de pèssim record per a tothom menys per aquells que, a partir de la seva caiguda, varen començar a anar d’allò més bé. És per això  que quan es diu que Grècia no pot ni podrà pagar el deute penso que hem de tenir clar que, en aquest afaire, hi ha responsabilitats  compartides.

Xina està controlant, pel que diuen, el 85% dels port grecs, Rússia està a l’aguait, es demana la privatització dels aeroports grecs i els alemanys estan a la espera, Rajoy és dels que demana l’augment de  la data de jubilació quan a Espanya, avui dia encara hi ha prejubilacions, els creditors, que son els Estats, exigeixen el pagament del deute que era privat (bàsicament bancari) i que els propis Estats varen assumir i transformar en deute públic amb els diners de UE... I amb tot això diumenge, si no hi ha qui ho arregli abans, Grècia  farà un referèndum que tothom entén  com a expressió de la voluntat grega de seguir o no en la zona Euro i la UE ho entén també coma a sortida  o no de la pròpia UE...

Queda clar allò de que una multinacional com  és la UE no pot funcionar amb 28 directors generals. Grècia és una pedra (una roca!) a la sabata de la UE. Treure-la, la roca, requereix prudència si es vol, (insisteixo en lo de voler, perquè no sabem quants dels que hi son voldrien no ser-hi) que tot plegat no quedi més esquerdat del que ja està. D’altra banda els grecs  també ens han de dir si volen anar sols I a partir d’aquí uns i altres han d’aclarir de forma fefaent la seva posició, actuar en conseqüència i assolir les responsabilitats que corresponguin que, en qualsevol cas i per totes les parts, seran doloroses. 

I en tot plegat,  la posició geo-estratègico-política de Grècia amb Obama i Putin volent assegurar els seus  interessos voleiant pel mig. I i que la solució de tot plegat no vingui precisament per aquest aspecte del problema...

De totes maneres va semblant evident que allò que ens diuen des de Madrid de que serem expulsats irremissiblement de la UE i del euro, vistes les coses que estan passant a Grècia, no ens ha d’espantar massa... 

J.  Vinyeta

1 de juliol de 2015