767.- Eleccions 23J.-
Quedava
pendent de clarificació el vot dels residents a l’estranger. Ara podem dir que
els resultats són definitius i queda clar que la possible abstenció de Junts no
és suficient per entronitzar Sánchez. Sánchez necessita al
menys un escó de Junts que li doni el sí a la investidura. Així estan les coses.
Els
resultats ara ja són de tothom coneguts i, per tant, no cal repetir xifres. I
ens trobem que aquells que hem deixat amb
el cul escaldat al món sobiranista com a
resultat de l’abstenció, que o bé anava directament a castigar als partits o,
senzillament, a no participar en unes eleccions que munta un estat que ens està portant a la ruïna econòmica, política i
social si no hi posem remei aviat, d’aquells, Junts és qui en surt més ben
parat i es troba fent d’àrbitre en el resultat electoral. I per més capricis del destí, Puigdemont, el fugado, el fugitivo de la justícia, el
exiliado i més coses, és el cap de
files d’aquests Junts... Baños, que sol fer piulades divertides, feia aquella
en la que li deia Sánchez que agafés el falcon
i anés a Waterloo...
Em
sembla que per Catalunya hi corra un
cuquet que ens fa posar un somriure, com
a mínim irònic, en pensar que, aquell
que ha estat permanentment vilipendiat, ara serà qui podrà dirigir l’orquestra.
Però des de Catalunya i, molt especialment des del món sobiranista
abstencionista (al menys 700.000 per una o altra de les causes que com a mínim
he esmentat), continua disposat a no afluixar.
I per tant, està pendent de la decisió que pugui prendre Junts en el
moment de la votació.
Em
sembla que és el 16 d’Agost que es constitueix el Parlamento. Queda clar, si no
hi ha sorpreses per part d’ER, ben castigada per l’abstenció per segona vegada
i amb declaracions confuses i grollerament interpel·latives als votants pel seu silenci, que hem d’estar
pendents de l’actuació de junts. I més ara en que, si vol participar en la
festa socialista, ha de regalar un dels seus escons al PSOE.
I
dic d’estar a l’aguait perquè el fet de que Junts hagi sortit menys escaldat de
la contesa, no em sembla que vulgui dir
que, de comportar-se com ho han vingut fent
els partits sobiranistes en general i molt més concretament ER i les CUP fins
avui, no sigui castigat en les eleccions futures en funció de les decisions que
prengui ara.
Entenc
que Junts ho té difícil. Entenc que depengui del premi en disputa que el propi
Turull (a qui suposo sota l’ègida de Puigdemont) ens diu que ha de ser pagat
per endavant. Ells sabran que han de fer i, el què facin, serà o no del nostre
gust: la decisió serà o no serà del nostre grat, nosaltres n’assumirem les conseqüències,
però a ells també els hi caldrà assumir-les.
Per
cert, m’ha semblat llegir-escoltar que VOX entén que, sense Catalunya, ells i
el PP podrien governar Espanya... Comencen
a veure (entendre per haver-ho raonat,
no els hi és pas una norma...) que, en
contra de totes les seves imposicions, Espanya resulta ingovernable sense la
participació d’alguns catalans, botiflers o no Tenen una solució molt fàcil i
no és altra que deixar que la DUI es posi novament en marxa. L’economia és
sempre a les bambolines de la política però, a tota aquesta trepa, hi ha
quelcom que està per sobre de tota l’economia: una ideologia que tots entenem
com a feixisme, ideologia que es posarà en marxa un cop hagin guanyat les eleccions sense
Catalunya. Una ideologia amb la que tota
l’Espanya que volen estarà (política, social i
econòmicament) als seus peus. I hauran estat els espanyols
els que ho hagin decidit... No sé quin esquer els hi hem de posar, però si és
galdós, segur que hi piquen. Hi col·laboraran els de Junts...? En qualsevol
cas, nosaltres, Catalunya, se’n sortirà. I és precisament això el que els
emprenya...
Quedem
a l’espera de tot plegat.
J. Vinyeta
29
de Juliol de 2923
P.S.:
I tot això, sense saber si Aragonés aguantarà el que li queda de legislatura...
