687.-Comentaris des del confinament (II).-
No
és la meva intenció intentar assenyalar que l’actuació de la Generalitat ha estat
perfecta. No seria veritat. Només cal recordar
les declaracions de Joan Guix (Director
general de Salut Pública) quan ens deia que
era més important la grip que el
coronavirus que podia arrivar. Això ens ho deia el 26 de Febrer... Després,
en ha vingut el desastre en les residències d’avis[1] amb
gairebé quatra mil morts, qüestió que no es posa sobra de la taula fins que la
mortaldat ja és esfereïdora i es
decideix que les competències passin de benestar Social a Salut. Penso que amb només aquestes dues coses en tenim prou
per assenyalar que no tot s’ha fet bé a
casa nostra. I d’aquestes coses mal fetes, tot i que el President ha reconegut
errors, n’haurem de parlar després per traure’n les
conclusions necessàries i, especialment, per no tornar-les a cometre. Però
també és cert que les limitacions que l’estat d’alarma ha creat, amb la
centralització de les competències de la
Generalitat, no han ajudat gens a que es coses, a casa nostra, s’haguessin
pogut fer millor. El que si tenim clar (i el to general del ple del Parlament
d’abans d’ahir em sembla que ho corrobora) és que l’actuació de la Generalitat amb les competències
íntegres o, diguem-ho d’una altra manera, si el Govern Central hagués aplicat
les mesures que el President Torra demanava, les coses segur, repeteixo segur,
haguessin anat d’una altra manera. Preveure menys morts del que hi han hagut
aleshores és, realment, impossible
d’afirmar (Budó ho va afirmar com un
futurible, possiblement...), però, sense voler-nos enganyar,
malauradament molts creiem que, amb una confinació total en el moment en que es va demanar per part de
la Generalitat (15 dies abans de la creació de l’estat d’alarma...) sí que
creiem que hi haguessin hagut menys mors.
El
descaro d’aquesta gent, que sembla que ja no sortiran amb els militars a les
rodes de premsa (mira que els hi ha costat d’acceptar que feien un ridícul
fenomenal...!), és de traca i mocador. El President Torra va posar sobre de la taula unes franges
horàries per a la desconfinació dels menors a fi de que no hi haguessin
acumulacions pels carrers. Madrid, com sempre, va rebutjar al plantejament de
la Generalitat. Tal com la Generalitat preveia
i volia evitar, varen haver-hi
molts abusos i molta irresponsabilitat per part d’alguns pares que, en
no estar ben delimitats els temps i les edats, varen sortir al carrer
aprofitant l’amplitud de l’horari establert des de Madrid. Les imatges que es
varen poder veure donaven una certa por (per mi, la més impactant és la gentada
per la Rambla del Poble Nou) i ara, un cop passades i ser conscients del què va
passar, haurem d’esta a l’espera de si en el temps considerat adequat hi ha un
perillós repunt de la COVID, del qual en serà responsable l’Estat d’una banda,
i la ciutadania insolidària per un altra. Davant del fiasco de tot plegat, el ministre Illa
anuncia a través de TV1 que s’està
estudiant l’aplicació del desconfinament de menors seguint les franges
horàries proposades per Canàries i Andalusia...Tot sigui perquè, no fos cas que, per una vegada més, la
Generalitat deixés clar que l’actuació
del Gobierno de España, per enèsima
vegada, era equivocada.
Pel
què diuen, allargaran l’estat d’alarma quinze dies més. A vegades (però deu de ser perquè soc mal
pensat de mena...) em sembla entendre que tot i la realitat que la pandèmia
presenta i representa, hi ha segones intencions polítiques especialment
aplicables, com a mínim a Catalunya. No retornar competències a la Generalitat
no és més que una manera de tenir-li el peu posat al coll a Catalunya. De fer,
ignorant permanentment les recomanacions catalanes, que la pandèmia, a pesar
dels esforços que la sanitat catalana i que tots plegats hem fet, s’allargui a
Catalunya, o mantenint els militars a
Catalunya per sentir-nos complertament minimitzats,
No sé. Dec ser, efectivament, mal pensat de mena...
Ah!
I potser que comencem a rumiar en la
patacada econòmica que se’ns bé a sobra. En un Estat que no té ni un duro i en
el que, com s’ha fet públic avui, el 44%
de la població està, en aquests moments, cobrant directament de l’Estat,
difícilment podrà posar en pràctica allò que es proposava com a solució per
poder arrencar l’economia després de l’aturada: l’Helicopter Money[2]
i de la que Jordí Galí en feia
esment en el diari ARA[3]
J. Vinyeta
28 d’Abril
de 2020
[1] S’haurà de capgirar tot aquest sistema i recuperar concessions
en aquells casos, que em sembla seran
molts, en els que la iniciativa privada ha estat negligent davant de la
situació creada i de la que en podrien
ser-ne clarament responsables.
