755.-
De la Diada.-
Èxit.
Aquesta em sembla que és la paraula que millor defineix una convocatòria
maleïda des dels primer dia per un error polític colossal (tal com el
defineix Partal a VilaWeb), error que ha col·laborat, i molt, en escarnir aquells que, amb les
seves prèdiques, han bellugat mig món per aconseguir que el resultat no fos el
que ha estat.
Junqueras perdia la veu davant dels seus, pocs però fidels. Pensa que els seus crits i les seves improvisacions descol·loquen tothom que el vol escoltar. Però, gargantejava esgargamellant-se per a dir-nos que són ells precisament, els hereus d’aquella República Catalana del 14 d’Abril de 1931. Suposem que tingui raó i que en siguin els hereus (ho dic en condicional perquè les distàncies entra Macià - Estat Català i Companys - ERC són tant abismals que difícilment les podríem juxtaposar). El que Junqueras ens ha deixat clar és que, si en són els hereus, són els hereus que escampen, que han escampat, dilapidant-la, tota aquella herència política amb la sola finalitat de mantenir un poder que els permeti col·laborar amb Madrid i que li garanteix la seguretat. És el contrari d’allò que fa anys, ja fa molts anys, ens vàrem creure que faria, que no era més que portar el País a recuperar la seva llibertat i a mantenir les seves essències. Tot ho ha perdut col·laborant directament amb el que ens ho nega tot i mantenint als seus fidels sota una autoritat gairebé dictatorial, que culmina amb l’enviament d’un comunicat als afiliats i simpatitzants en el que els commina a no participar en la manifestació de la Diada perquè ho és contra el Govern... I fracassa.
Tot
això no renta la cara de Junts i de la Cup. Junts veu amb claredat l’error d’ER
i se n’aprofita. Evidentment, es presenta
al Paral·lel. Però això no vol dir que pugui presumir d’haver fet els
deures durant el que portem de Legislatura perquè, és evident que no ha estat
mínimament contestatari davant les nefastes actuacions de l’equip de Junqueras.
El secretariat de Jordi Sánchez,
acompanyat dels silencis de Puigdemont, el manteniment del pactes amb ER i PSC en Diputacions i Ajuntaments...,
han acompanyat aquesta permanent indecisió de Junts per afrontar allò que
constituïa el moll de l’os de la legislatura
i que no era altra que, com a mínim, un avenç clar vers la independència. Ara es belluga, però es clar que hi ha eleccions a la vista...
La
CUP, independentista, anticapitalista, feminista i no sé quantes coses més, desconeix
una declaració del Comitè de Drets Humans
i vota en favor de la suspensió de Laura Borràs... Serà perquè
l’ONU deu de ser l’expressió sublim del
capitalisme i que aquests adolescents de casa bona volen barallar-se amb
els papàs. Que participin o no en la manifestació de la Diada, deixa de tenir cap
transcendència.
L’ANC
s’emporta els llorers. Òmniun i l’AMI, l’acompanyen. Però mentre el discurs d’Antich no sembla apartar-se de la pura
ortodòxia esquerrana (allò de la
transversalitat...), Dolors Feliu, Presidenta de l’ANC, assenyala la
possibilitat d’una llista cívica per a les properes eleccions si els partits no
es posen en marxa de forma decidida de cara a la proclamació de la
independència: independència o eleccions, concreta. I abans de presentar-se a
la reunió que Presidència havia convocat per l’endemà conjuntament amb Òmniun i
l’AMI, Feliu anuncia que la independència hauria de concretar-se el segon
semestre de l’any proper, 2023, coincidint amb la presidència espanyola d’Europa.
De la trobada posterior amb Presidència res: com si se sentís ploure...
El
cas és que la manifestació va ser un èxit. La societat civil es retroba després d’una pandèmia que als que
manen els hi ha anat molt bé per tenir soterrat
el que no ho estava. Algú ha dit
que no sabia de cap independentista que hagués deixat de ser-ho. Cert.
Jo tampoc no en sé de cap, i la manifestació ho posa sobre de la taula. Potser és per això que em ve a
la memòria aquella frase de Churchill després de la victòria en la segona
batalla d’El Alamein.[1]
Davant d’aquella primera i significant
victòria, l’aleshores primer ministre deia “...No, això no és el final, ni tant sols el principi del
final. Pot ser més aviat el final del principi...”
Potser aquesta Diada el final del principi...?
J. Vinyeta
14
de Setembre de 2022
