574.-
Des de l’hospital
Dies de reclusió obligada que haurien
de permetre reflexionar, però que ho impedeix la velocitat a la que es van
desenvolupant els aconteixements. I les
condicions físiques en les que em trobo, que no em permeten tenir tanta quanta
informació entenc que podria ser-me necessària. De totes maneres hi he guanyat
un genoll nou del que n’espero moltes satisfaccions...
És evident que allò que ha posat les
orelles teses a tot el món indepe han estat les vagues de fam endegades per
Turull i Sánchez a la que si
afegeixen Rull i Forn. En Cuyàs es
preguntava a la seva columna de El Punt
Avui si “aquells” tindran
suficient sensibilitat davant d’aquests
fets. Personalment em sembla entendre que de l’obcecació i de la venjança
vindran les respostes “d’aquells” i, per tant i lamentablement,
només podem esperar les adients a la seva continuada i vergonyosa
actuació, que em sembla ira en augment a
mida que el dramatisme vagi fent més dolorosa la situació. Com vergonyosa em
sembla l’actitud d’ERC al respecta,
actitud de la que personalment em fa penedir d’haver-los votat. Del tema de les
vagues de fam, poca cosa a dir que no s’hagi dit ja. Per tant, serà qüestió
d’estar pendents dels aconteixements dels que en tinguem coneixença i no deixar de
recordar-ho i fer-ho notar dia a dia.
VOX ha entrat en el parlament andalús.
Els suposats deixebles de Bannon i companyia, han aconseguit premi electoral en
una de les regions espanyoles amb més atur i amb casos concrets que fan mal als
ulls només de mirar-los (El Egido, Linares, per exemple). Andalusia, agradi o
no, ha estat sostinguda pels poders de
manera que fora un graner de vots,
ascons i, en conseqüència, diner pel partit de torn. El PSOE especialment
mantenia la situació perquè amb victòria electoral a Andalusia i a Catalunya (però
les raons polític-socials d’una i altre res tenen a veure) deixava oberta la
porta a un possible triomf en les eleccions generals posteriors. Ara ja està
fet: a Andalusia el PSOE va a la baixa i el PSC fa esforços per
sobreviure...i deixa en suspens un victòria electoral del PSOE. Molts s’esquincen els vestits. La
sultana Susana gemega i té el valor de
dir-nos que si ha perdut les eleccions (tot i ser la més votada) ha estat per
no parlar (maltractar) Catalunya... Des d’aquí, com és normal, veiem les coses
de diferent manera i recordem. Recordem aquell “a por ellos” inconscient i manipulat que ara, com pensàvem, arriba
als andalusos potser sense ser
conscients de que VOX hi arriba per
quedar-s’hi i amb l’agreujant de que, així com Trump (resultat del bannonisme més florit) no pot fer tot el
què pretén perquè davant té un Estat clarament democràtic, VOX és en sí
mateix l’Estat, copartícip de l’oligarquia que mana en l’Estat en el que ens toca viure,
Estat tocat amb un dèficit democràtic
espectacular a causa d’una corrupció galopant a tots els nivells i amb una
concepció ideològica ancorada en una època colonial que els hi manté el
rellotge aturat... Per tant, si no hi ha qui ho arregli, VOX, si arriba a
governar, sí que pot comptar amb la maquinària de l’Estat per fer i desfer... Recordem també aquelles gracietes de Borrell i Iceta
afegits a les manifestacions de
la ja extrema dreta a Barcelona, desinfectant
allò que menys els hi convenia,
abraçats amb els que com ells aspiren a
una uniformitat en pensament i acció... Ara es queixen. Però aquelles gracietes
deixaven ben clar que PP, C’s, PSC PSOE
i el que ja hi havia de VOX i companys d’altres noms, anaven agafadets de la mà
per Barcelona en les manifestacions
unionistes. Ho recordem, però tot i aquesta
actitud clarament anticatalana, encara hi ha municipis en que tota aquesta
trepa participa en els governs
municipals...
Les càrregues dels Mossos a Girona i
Terrassa varen sacsejar a tot el País. És ben cert que les manifestacions han de ser només comunicades i els
Ajuntaments corresponents es donen per informats. Però també és cert que els
Ajuntaments poden conduir-les el lloc
més idoni i més, si com queda clar, els manifestants tenen més intenció de
provocar que altra cosa. PP, C’s i VOX
bramen perquè s’apliqui de nou el famós 155 i, per aconseguir-ho, un bon sistema és provocar i que els
antifeixistes hi piquin. La violència no ha estat mai
la norma per la que el món sobiranista s’ha bellugat. Però sembla que en
comptes de fer la revolució dels
somriures estiguem fent la revolució
dels hostiats. I això, cansa. Que la
prudència no ens faci traïdors deia
en Carbonell i molts ho tenen ben entès..., però s’ha de triar, ha de quedar clar que accions perquè sí no condueixen a res i, en
ocasions, deixar sols als provocadors és més efectiu que barallar-s’hi.
Quim
Torra va fer referència a la via eslovena. Un 90% de participació i un
90% de respostes positives en el referèndum corresponent, no admet discussió. La via eslovena va ser complertament pacífica.
Però la Sèrbia de Milòsevic va entendre com inamissible que Eslovènia es
separés del cos iugoslau ja desfet i amb Croàcia també apunt de plegar. I va
actuar. Només és per fer memòria i fer pensar
si entre Sèrbia i Espanya hi ha similituds.
Estem a l’espera del consell de
ministres anunciat per Sánchez a Barcelona. La provocació sembla clara i més si
tenim en compta que de les localitzacions ofertes des de Generalitat, Sánchez
ha triat la més difícil de controlar: la Llotja de Mar... El proper dia 21
penso que serà un dia notable en massa coses i, especialment, amb l’ambient que voleiarà per tota la
ciutat. No cal intentar avançar esdeveniments, però em sembla que de tranquils,
en cap cas, podrem estar-ho massa. Un cop més se’ns posarà a proba. No es pot
defallir, cert, però entenc que s’ha de
ser curos amb la tria dels objectius i només dels que donin resultats positius
pel Procés. Provocar no condueix a res que voler fer-nos volar el fantasma del 155 com amenaça
permanent.
Ara, anant posant el genoll nou al lloc de forma definitiva, no queda més remei que esperar el
desenvolupament dels esdeveniments que vagin venint.
J.
Vinyeta
Del 28 de Novembre al 13
de Desembre de 2018
