777.- Reflexions nadalenques.-
Ja
fa dies que hi dono voltes. Des de fa temps que queda clar que, per no ofendre a tots
aquells nouvinguts i que ens estimen
tant, deixem que ni tant sols hagin de fer el mínim esforç per integrar-se. Som
tant bona gent que els hi diem que no cal que es preocupin, que aquí, sense la
necessitat de treballar, hi haurà subvencions suficients per entretenir-los i
mantenir-los i rebran la ciutadania per
poder votar a favor d’aquests que els hi donen tot. Estic equivocat...?
Però,
per si fos poca cosa, ja fa dies que m’esvero en sentir dir que el Nadal s’ha
denominar “ festes del solstici d’hivern...”, o que Europa parla de “...les festes d’hivern...”.
M’esvero quan sento parlar de
“la tiona”, o sento que no
es fan pessebres per a no ofendre
determinades tendències religioses (les d’aquells que estimen tant...) dels que
han arribat a un estat que es manifesta aconfessional, però que paga als
capellans de tots els ordres; o quan sembla que a les escoles catalanes es podrà
parlar àrab quan encara no s’hi donen
totes les classes en català (ni tant sols aquell 75% que ens va quedar després
de la repassada judicial que encara es manté), o quan, mal pensant, em sembla que el
següent pas, serà fer-hi classes de l’Alcorà...
Veig,
o em sembla veure, que el feminisme, que ni tant sols utilitza el masculí en
les converses, vol fer gala dels avenços aconseguits en aquests
últims anys. Però no em sembla, aquest
feminisme, massa conscient de la
misàndria que mostra i, en conseqüència,
tampoc és conscient de la misogínia que desperta i dels resultats nefastos que tal actitud pot
ocasionar en la convivència. I que no
sé com tot plegat està afectant als adolescents i aquells que ja no ho són tant.
Se’m acut pensar que, com tot allò que surt esbiaixat, no deu anar massa pel
camí ral.
Només
ha faltat que dues dones lesbianes
muntessin un pessebre vivent a Vilavenut, al Pla de l’Estany. Hi ha dues Mares
de Deu, no hi ha Sant Josep i Jesús és
una nena... Ja em direu si la misàndria
no fa estralls... Qui va autoritzar l’acte? Va ser un misogin empedreït que,
per ocultar la seva misògina, autoritza una acte de misàndria evident...? I no
val dir que no es vol ofendre res: l’inconscient és massa encobridor d’accions
teòricament inimaginables...
Per
tancar el cercle, sembla que pel Maresma (diria que és per Mataró) hi ha un
grup de marroquins (sembla que és un grup d’11
joves) que porten més de 260 denuncies per fets delictius. L’ajuntament
de torn demana la seva expulsió del País. Les CUP d’Arenys de Mar, i les CUP
del Maresme, diuen que no, que no se’ls
ha d’expulsar, si no treballar “...per
polítiques socials i redistributives per fer front a les causes estructurals de
la delinqüència”, reafirmant-se en el clar caràcter racista de la
qüestió... Deu de ser que acollir deu voler
dir entomar, pagar i callar... Tot plegat bonisme d’uns adolescents polítics de casa bona que deriva en tolerància. Tolrància que finalment els altres, els que ja ens hem
definit en contra dels malfactors de qualsevol signe, ideologia o procedència, no
ens permet de tenir el mínim d’eines per
evitar que acabi sent una autèntica i dramàtica permissivitat.
Diuen que la frase és d’Espriu. Altres insinuen
que en Salvat Papasseit ja la utilitzava. Raimón, la va cantar i diu “...quí perd els orígens, perd la
identitat...”
Personalment
tinc la sensació de que, efectivament, aquesta voluntat en deixar de banda els orígens, acabarà inevitablement en la
pèrdua la ja nostra escassa identitat...
Per
si de cas, i per no acabar sense la pròpia
identitat, respectem-nos.
Amb
el respecta que ens mereixem, un Bon Nadal per a tots.
J.
Vinyeta
24
de Desembre de 20
