551.-
La fi de la vaga de taxis.-
Corre un acudit per les
xarxes que l’entenc com molt adient. Diu així: “ En solidaritat amb els taxistes, els serveis de correus es declaren
en vaga mentre no es prohibeixin els
E-mails...” És una manera de començar:
tothom farà vaga mentre no es prohibeixi la competència respectiva i
particular.
Barcelona, que està en
l’agenda d’uns interessos concrets de cara a fomentar el desprestigi de la
ciutat de forma permanent, i des de sempre, estava mig paint una vaga
habitual de Vueling i companyia per
aquestes dates i es troba, tot seguit, amb una vaga de taxis enfrontats a Uber
i Cabify pel tema de les llicències que es donen als anomenats VTC (vehicles de transport amb
conductor). Personalment, sempre m'ha estat molt difícil creure en casualitats...
Els taxistes varen iniciar
un vaga que va durar 8 dies, envaint els carrers principals i col·lapsant
Barcelona des del primer dia (algú ens haurà d’explicar per què una vaga ha de convertir-se sistemàticament en un
segrest dels ciutadans sense cap resposta per part de l’Administració de torn corresponent). Va haver-hi vehicles destrossats, algun ferit
i algun tret de bala. Barcelona va estar
immobilitzada i sense serveis (inclosos port i aeroport) i ni tan sols serveis
mínims per malalts. Res. L’Estat es
converteix en gestor d’aquesta vaga i
calla. El silenci més absolut des de les
administracions acompanya als vaguistes, i com ja va dir Unamuno, el silenci és
normalment interpretat com aquiescència... El desprestigi afecta només a
Barcelona i això forma part d’un dels objectius permanents. Però succeeix que
altres ciutats de l’Estat secunden la vaga barcelonina i els taxis de Madrid
s’hi afegeixen, i això no formava part
dels plans. El ministeri es posa en marxa i estén un acord de mínims que fa que
els taxistes tornin al servei. El
ministeri ha trigat set dies en posar-se
en marxa i molts no dubtem de la manca
de diligència intencionada al respecta i
tenim clar que de no haver quedat col·lapsada Madrid, encara hi seriem.
Els taxistes de Barcelona,
autònoms, i inclosos en una espècie endogàmica i amb tuf mafiós, compren -
recompren – venen – lloguen les seves llicències (exactament com especulen les VTC, però amb la diferència de
que aquestes son societats mercantils i “el
taxi” és una cooperativa), emparats per sectors
que controlen massivament precisament aquestes llicències i que, en
conseqüència, monopolitzen el sector. I
molts hem entès que la possibilitat de perdre aquest control monopolístic per
l’apertura oficial de les portes del grup a la competència, competència que,
agradi o no i amb independència d’aquests trets de rebuig sonats, ha vingut per
quedar-s’hi, son en l’origen real de la vaga. I els taxistes, per perdre el
mínim que es farà necessari en l’acceptació del que ja és irreversible, tenen
només una opció: modernitzar el servei, bons cotxes, rebut sortit directament
del taxímetre o per altra forma que oficialitzi el servei donat, netedat en
tots els ordres, acabar amb les voltes innecessàries allargant recorreguts,
etc... i potser seria bo que el gremi del taxi estes controlat pel propi
taxista i no pels titulars de la majoria
de llicències. Ara ens han anunciat un
dia de servei gratuït per compensar els “danys col·laterals” soferts per la ciutadania.
¿Serà que han pres consciencia del segrest a les que han sotmès a la ciutat,
molta ciutadania de la qual ja utilitza
els serveis de les VTC?
I el final del túnel a la
vista: vehicles sense conductor... És el
futur que s’acosta i al que han
d’adaptar-s’hi com ha passat i està
passant pràcticament en tots els sectors.
Com diu la dita: renovar-se ...o morir. Ells, o millor
dit, els amos de les llicències,
decideixen.
Quan Madrid s’afegia a la
vaga, la policia va començar a fer identificacions, alguna detenció i a
instruir alguna diligència. A Madrid no podien passar aquetes coses...
Europa, finalment, ha de
unificar criteris respecta a qüestions fiscals com és el cas de l’impost de
societats. I mantenir d’home fort de la UE al que va ser el cap de govern del
més important paradís fiscal (Luxemburg), no és solament inacceptable si no que
acompanya les queixes de molts.
J. Vinyeta
5 d’Agost de 2018
