226 .- 8 d’Abril
del 2014
És evident que
en ocasions val la pena deixar passar uns dies abans de comentar determinats fets,
i així
ha estat per a referir-me al famós debat
del passat dia 8. En aquest cas
han servit per deixar evident que res ha
canviat amb el pas dels dies, tot i que tampoc esperàvem cap concessió.
Em vaig disposar a veure’l per TV
tot i sabent que el resultat final estava escrit abans de començar. Però en
vull fer notar algunes coses que em varen semblar significatives. La primera és
que vaig sentir una sensació de tristor en el mateix moment en que vaig
començar a escoltar Jordi Turull perquè em preguntava per què hem d’anar
pidolant permanentment un reconeixement nacional? Entre l’haver de demanar, les
respostes grolleres, sistemàtiques, apocalíptiques i déjà vus…, tristor i fatiga! Però tornem
al debat. Una altra cosa significativa és que el debat va posar sobre de la
taula el fet de que els discursos de l’oposició, les rèpliques i les
dúpliques desatenien el contingut del
document a debatre (la proposició tramesa des
del Parlament), per a centrar-se en el no sistemàtic i unànime a allò que, allà, no es demanava. Voleiava de
manera clara el fet electoral del proper mes. Ni el discurs d’en Duran, centrat en la proposta presentada
pel Parlament de Catalunya, ni la referència al
dret Internacional (ius
cogens) del representant del PNB, ni a la del famós Viernes crusonià d'en Bosch, ni l’última sentència del
Constitucional de quinze dies abans ja comentada en altres articles (a la que
ni tan sols hi va haver referència per part d’aquells tant
constitucionalistes...), varen amansir l’hemicicle.
Cas i menció apart mereix, en la
meva opinió, el discurs de la Sra. Rosa Díez. Pobres de tots nosaltres si algun
dia arribés al poder! La democràcia, no ho diu però se li entén, no és més que
la Llei que emana del poder sense cap altra consideració, en funció dels seus interessos i amb les institucions a les
seves ordes. I tot el que no sigui això no son més que contes a la bora del
foc. Va ser, com passa sempre amb aquesta Sra., un insult a la més elemental intel·ligència que, a més, varem
haver de suportar en silenci...
Quedava clar que, tots plegats, la
lliçó la portaven apresa, però apresa de memòria i sense saber relacionar els
capítols de la mateixa matèria: si els diputats haguessin de donar raons un a
un i per separat tinc la sensació de que repetirien una a una les raons donades
pels seus caps de files i no altra cosa. Aquesta és la democràcia parlamentaria
i moderna que s’escarrassen en voler-nos presentar com a la real i lleial opositora a les “dèries
d’una febrada d’en Mas...” Llegítima?, dons si!, no seré jo qui negui la
legitimitat d’un Parlament electe. Però si què ho és de pocs valors ètics (deixant
de banda els ja purament els estètics) i
amb un desconeixement, asseguraria que intencionat, de la realitat i
transversalitat del que està succeint a Catalunya. Allò del respecte a les minories, en aquesta democràcia, no és més
que una frase feta que no serveix de res. I com a mostra la recentralitzció
actual que va reduint les autonomies i
en especial la catalana, donat que per això es porta a terme, a meres
diputacions provincials, raó per la qual estem a l’aguait. I al final de la
sessió, amb els resultats de la votació a la pantalla, una sonada ovació
llargament victorejada amb la que ens venien a dir amb escarni: estimats
catalans (perquè de dir que ens estimen se’n fan un tip): us hem derrotat...!
A la fi de tot plegat? res per a
perdre-hi gaire més de temps; el que
havia de passar va passar i estava previst. Però em queda la sensació de
que hi ha hagut sorpresa quan el
President Mas va anunciar immediatament després de la votació a Madrid, que, a
pesar del resultat de la votació, res s’aturava i tot continuava endavant.
Potser varen començar a entendre allò de que la
Constitució, que tant diuen defensar imposant-la, no és militant tal com
diu la Sentència del Constitucional.
I no deixen de ser també sorprenents les declaracions del ministre de
l’Interior, Fernández – Díaz deixant clar de forma enigmàtica que fins
depassades les eleccions europees el Govern Central no mourà fitxa...(!)
Per nosaltres, un pas més dels que encara ens queden per fer. I
res més.
J. Vinyeta
18 d’Abril del 2014
