667.- De jutges i jutjats.-
Van guanyant
batalles, però tinc la convicció, convicció que no vull que s’interpreti ni com esperança
ni com desig, de que, com els
alemanys durant la segona guerra mundial,
tota aquesta crosta erta i erma que
envolta el podriment de l’esperit imperial, anirà de victòria en
victòria fins la espectacular explosió i derrota final. Dic això perquè em sembla que poc a poc, és cert
que amb lentitud, ens anem posant en mans de la justícia europea i, com deia
Pérez Royo, l’única arma que té Europa per a defensar-se i sobreviure és precisament la Justícia, entesa com a component
definidor precisament de la Unió Europea. No té res més.
És cert que el Parlament Europeu s’ha plegat davant d’interessos determinats. Però també és cert que aquest plegament deixa les coses, segons els
entesos, davant la resposta obligada i immediata del TJUE (posterior a la primera
instància en el Tribuna General de la UE) al tema de la immunitat Junqueras, donat
que el propi Sassoli, recomana recórrer la decisió del Parlament Europeu davant
de la justícia europea. Haurem d’esperar al proper dilluns 13, per escoltar les
explicacions que Sassoli ens doni respecta de la seva actuació en el tema.
Queda clar que el
poder judicial, perquè em sembla que l’hem de definir així, com a poder, està
proclamant un cop d’estat. Els jutges, anomenats pel PP, son majoria en tots els estaments que
composen l’àmbit judicial del País: en L’anomenat Consell General del Poder
Judicial, en el Tribunal Constitucional, en l’Audiència Nacional (Audiència que
si no recordo malament es va definir com a provisional mentre es desmantellava
aquell tribunal de trist record anomenat d’Ordre Públic...), sense deixar de
citar un orgue merament administratiu, com és la JEC. Son els que realment
controlen l’Estat, allò que ara
definiríem com a deep state i, em sembla que fan por inclús als
mateixos que els varen anomenar. En aquestes circumstàncies, i nper evitar
disgustos, és evident que PP, VOX i el que queda de C’s, no volen ni sentir
parlar de les renovacions que estan pendents des de fa més d’un any., no fos
cas... Amb l’agreujant de que, mentre aquesta situació es mantén, Lesmes
anomena als que li son més propers o que més convenen per els seus interessos
i, per tant, aquells que li deuran agraïment pel nomenament inclús quan ell ja
no hi sigui (l’ex jutge Vidal parlava de 46 nomenaments en aquesta situació
clarament anòmala).
És, en la meva
opinió, per tot aquest panorama judicial
que el PP se sentia segur quan va creure que la millor manera d’aturar el Procés era la
seva judicialització. Mal càlcul. El procés no ha estat eliminat com pretenia Rajoy, al contrari, i succeix que ara, els propis jutges han radicalitzat aquesta situació fins
l’extrem d’enfrontament directa amb la Justícia europea, comprometent la
viabilitat d’un govern, encara en bolqués,
en corejar, amb la seva independència
dependent a tots aquells que no han
paït que, tot i sent els que son en número, varen perdre les últimes eleccions
generals. I comprometen també al propi estament judicial espanyol.
Tots sabem, per dir-ho
de manera suau, que els jutges han interpretat
la llei en funció dels interessos polítics del grup al que pertanyen. I que
s’equivoquen. Però els jutges, ¿podran ser jutjats un dia per la seva actuació
que entenem, en el millor dels casos i amb forçada contenció verbal, com a
desmesurada? Aquesta pot ser, a la fi, la pregunta del milió...
J. Vinyeta
12 de Gener de 2020
P.S.: Ignorem si serà
Salvador Illa el que presentarà una nova LOAPA...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada