522.- Dia de la infàmia (parafrasejant Roosvelt)

522.-  Dia de la infàmia (parafrasejant  Roosvelt).-

Es fa difícil contenir la ràbia.  La infamant interlocutòria del jutge Llarena que, segons les opinions dels que hi  entenen, és un autèntic desastre, una “merda” (sic) segons Ekaizer, amb trampes en el tema  dels informes policials fets a deshora, segons Queralt... etc... fa, tot i la vulgaritat que sembla respirar la interlocutòria i sense valors clars jurídics, que els nostres entrin  de  nou a la presó. I això passa a l’endemà  de que l’ONU reclama de l’Estat espanyol  que es respectin els drets humans de Jordi Sánchez...

Hauran  estat, tant aquests com els que ja ho eren, uns empresonaments encara més cruels per la seva  inutilitat.  Inútils,  que demostren que Espanya (perquè els de a por ellos no son solament l’estat en sí mateix, ni la Castella imperial ella sola) té un desconeixement absolut de la realitat, inclús la històrica realitat, d’aquest País  nostre. País aquest que des de segles, ha deixat clar que la tossudesa en la supervivència ha estat una constant en sortir-se’n dels desastres imposats: a cada envit maldestre, som més. És per això que han d’arrabassar legitimitats i drets per poder compensar amb la por i els castics precisament aquest augment en les files indepes, que prové dels fins ara indiferents, però també  de les  pròpies files  unionistes de gent que és incapaç de combregar amb la disbauxa polític-jurídica amb que s’embolcalla l’Estat espanyol dia a dia més autoritari. El País continuarà en la defensa de les pròpies llibertats i això, per a molt que s’hi  entestin, no ho aturaran amb presons i inhabilitacions;  ni el dictador amb execucions  i trinxant al País fins a l’extenuació, va poder-ho aturar. I ara, tampoc s’aturarà.

Sembla mentida que després de tants anys intentant-ho no se’n hagin adonat. O potser és que només hi ha la voluntat de fer mal...

J.  Vinyeta

24 de Març  de 2018

521.- Coincidències?

521.- Coincidències?.-

Haurem de convindre que si la Generalitat està intervinguda des de mitjans de Setembre de 2017, vol dir que Montoro és qui “remena” els comptes de la Generalitat; si la interventora general de l’Estat espanyol és la germana de la jutgessa que va empresonar als “jordis” i si la intervenció general de la Generalitat està a les ordres de la interventora general de l’Estat i aquesta està a les ordres de Montoro; si Montoro, en conseqüència, té totes les dades que diu necessitar i si la intervenció certifica que no hi ha hagut despeses diguem-ne estranyes o de difícil justificació,  ¿per què es continuen fent escorcolls i registres per trobar el que Montoro ja ha de conèixer?

Soc dels que penso que les coses mai, mai, son per què sí. I com que el Procés (que sembla ha canviat el nom per a dir-se causa republicana, potser per ser  més universal...) continua sent una bona excusa, s’aprofita per  fer oblidar altres coses que estan passant a l’Estat i que creen seriosos mals de cap al govern  Rajoy.  Si hi afegim un fet luctuós i greu, com és l’assassinat de la criatura d’Almeria, convertint el fet dramàtic en un circ  vergonyós  moralment reprovable portat a terme precisament pels mitjans amics, també convindrem que ha estat una “casualitat” que ha tapat qüestions molestes... Anem  a pams, perquè passen coses que potser fora millor  que no se sabessin, i el PP actua en conseqüència.

El  passat  14 d’enguany,  varen prestar declaració al Jutjat nº 4 d’Amposta[1]  com investigats cinc guàrdies civils per les respectives actuacions al Pavelló Firal de la Ràpita durant  l’1  -  O. Les imatges son prou clares. És el primer del 27 jutjats de Catalunya en que s’ha interrogat  agents policials per la seva actuació aquell dramàtic  dia. Hi ha causes obertes   arrel de les denuncies posades per ciutadans  agredits en aquella jornada, com per exemple veïns de Barcelona (257 denuncies), denuncies conjuntes dels Ajuntaments de Girona, S. Julià de Ramis i  Aiguaviva, ciutadans de Roquetes a l’Ebre per una  banda i del propi Ajuntament per les destrosses... Tot això s’està posant en marxa i és evident que res  millor que una cortina de fum que dissimuli l’envergadura de tot plegat.

El tema de les pensions està al carrer, i cada dia. Duran el ple de les Corts de dimecres, Rajoy  va mantenir la negativa a l’augment de les pensions. Al·lega que no hi ha diners. I és cert. Però sí  hi ha diners per rescatar autopistes que mai s’haurien d’haver construït, per continuar amb l’extensió d’AVEs sense viatgers o per augmentar el pressupost de defensa que està en mans d l’OTAN... i això irrita especialment a tots i més aquells, i que son molts,  que no arriben ni a meitat de mes. Uns nou milions de pensionistes és una bossa de vots suficientment grossa  perquè els poders polítics tremolin si veuen que la poden perdre i, per tant, es fa precís que es “barregi” amb coses que mediàticament “sonin”  molt per intentar-la  camuflar.      

  

Granados presenta, casualment dijous passat, davant del tribunal que l’està jutjant, factures falses[2]  amb les que el PP d’Esperanza Aguirre va finançar les campanyes electorals. El tema de la corrupció ja forma part de la  quotidianitat, però sovint van sortint detalls que deixen clara l’actitud irregular d’un PP que, tot i traient l’aigua a cubells del seu vaixell no hi ha manera de que se’n surti, fent la via d’entrada d’aigua més grossa  amb canvis de jutges[3]  en les causes que té obertes per altres jutges  més propers... El Procés és  ideal per treure l'accent de determinades coses...

A Europa  esclata la complicitat del PP[4], en la figura de Clara Martínez Alberola, en el nomenament del nou secretari general de la Comissió  Europea, Martin Selmayr. Sembla que es va fer sense les garanties necessàries i fora de procediment, el que involucra directament  Junker, a la seva mà dreta, Clara Martínez Alberola  que substitueix precisament a Selmayr, i al propi portaveu Schinas: Brussel·les parla ja del “Selmayrgate”. Alberola és  d’absoluta confiança de Rajoy...

Si a tot això hi anem afegint les advertències de Brussel·les sobre els temes de corrupció, independència judicial o sobre la reforma  del Poder judicial[5] (Informe GRECO), o l’última rebolcada del TEDH, sobre cremar fotos de Felip VI, convindrem en la necessitat de molt, molt   de fum o en el cas dels escorcolls, i com diu Cotarelo a TV3[6], que no sigui que es fan  per “deixar-hi” unes "probes" que no hi havia  manera de trobar...

Escorcolls sense intenció? Casualitats?.  No, jo no ho crec.

J.  Vinyeta

17 de Març de 2018

---

[1] https://www.naciodigital.cat/noticia/146944/cinc/guardies/civils/investigats/primer/cop/carregues/1-o

[2] https://www.elespanol.com/espana/tribunales/20180315/granados-presenta-facturas-acreditar-presunta-financiacion-pp/292221824_0.htm

[3] https://www.elplural.com/opinion/2017/12/01/la-estrategia-del-gobierno-para-poner-jueces-afines-en-los-casos-del-pp

^[4] https://www.vilaweb.cat/noticies/lentorn-del-pp-espanyol-de-juncker-tambe-conspira-per-a-controlar-la-comissio/

^[5] http://www.elmundo.es/espana/2018/01/03/5a4bdd7e468aeb29298b463f.html

[6] http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/mes-324-16032018/video/5751658/

520.- Heil...!

520.-  Heil...!

Karl  Jacobi és un empresari alemany, amb empresa  a Alella, que va participar en un dinar  col·loqui al Círculo Eqüestre organitzat per l’empresariat alemany a Catalunya, i al que va estar convidat el President del Parlament, Roger Torrent, que en l’actualitat, donades les condicions polítiques que estem vivint, és la Primera autoritat de Catalunya.    Karl sembla que està emprenyat  amb mitja Catalunya (perquè de l’altra meitat em sembla que també se’n fot...) on resideix i durant el col·loqui,  amb una pèssima educació prepotent germànica, va demanar, sense embuts,  que volia  Torrent, la primera Autoritat de Catalunya, i a tots els indepes a la presó  perquè, segons al seu criteri, l’actuació sobiranista havia retornat al País, a l’Estat espanyol,  a l’Edat Mitjana. El més espectacular no és la manifestació grollera, barroera, en pèssim castellà després de  36 anys de viure a Espanya, símptoma inequívoc de que la seva voluntat d’integració és i ha estat nul·la (vistes i oïdes les seves paraules, no m’atreveixo ni tan sols a recordar-li que Alella està a Catalunya, que s’hi parla català  i que ell hi és  des de 1982...), el  més espectacular, repeteixo,  és l’expressió d’un autoritarisme que fa tremolar i que va ser acceptat amb aplaudiments per part de la concurrència. Els unionistes l’han convertit en icona. No sorprèn: sempre he pensat que el sector feixista d’aquest col·lectiu,  més nombrós del que ens pensem,  clama per l’existència d’un nou Führer. Nou però de velles costums, que actuï tal com aquell del segle passat ja va actuar amb els que diferien de la seva forma de pensar o que li feien nosa. I, especialment, molt especialment, per poder tornar a cridar   de nou allò, aquell  Sieg Heil...! que reunia tota l’essència de la seva ideologia. Per fi el feixisme naZional ha retrobat un  crit fantàstic i enyorat: Heil...!   Heil...Karl!!

Per arrodonir el col·loqui, una dona que també era allà, amb els empresaris alemanys i que no he pogut identificar, va dir-li a Torrent que es tragués  el llaç groc que portava perquè  ofenia a molts... És una apreciació  molt genèrica, però també autoritària i intransigent. Donat que una persona, la dona en aquest cas, assistent a un acta  clarament germanòfil (i no vull donar a aquesta paraula cap caràcter pejoratiu si no, simplement, el de recordar quin era el  públic assistent) haig de creure que, com a mínim  és  també germanòfila i potser i tot, alemanya.  Però, independentment, se’m acut preguntar-li si precisament el color groc no li recorda res del que va significar en la seva,  pel que sembla, estimada Alemanya fa no massa anys. I si, de donar-se el cas, aquella estrella groga que portava tota la comunitat jueva, també l’ofèn  només de recordar-la, si és que vol recordar-la; o, pel contrari, entén que no cal  perquè, a la fi, no era més  que el senyal premonitori del que era necessari fer.  Sigui el que sigui, és evident que el que ofèn no és el llaç si no el que significa i, en conseqüència,  sembla clar per  aquesta senyora que la justícia només és la que convé als seus interessos. I quan si o no, cal posar-se quelcom de color groc a la solapa. Heil...!

J.  Vinyeta

11 de Març de 2018

519.- Llarena, Soraya.

519.- Llarena, Soraya.-

Llarena  impedeix la presència de J. Sánchez al ple d’investidura. Torrent  ha ajornat el Ple de dilluns i diu que s’emetrà recurs davant del TEDH demanant mesures cautelars que, pel que he sentit, s’entén de poc recorregut. La premsa internacional se’n fa ressò[1].  Sigui com sigui, s’està omplint la “carpeta” que haurà d’anar finalment a Estrasburg,  que també és un objectiu.   Em sembla tenir clar que tanta arbitrarietat jurídica, que els entesos defineixen com a prevaricació, no pot quedar impune. Perquè es fa difícil d’explicar pels mateixos per què  els condemnats amb sentència ferma per l’assalt a Blanquerna, estiguin en llibertat “perquè tenen fills...(Sic.)...”, que Millet i Montull hagin  sortit ja de la presó amb fiança, o que Urdangarin estigui esquiant als Alps,  i alhora mantenir a presó als que no han assaltat res, ni han robat res i també tenen fills i no son parents de Felip VI. És qüestió de temps i potser soc molt optimista, però, com diuen a Castella “A cada cerdo le llega su San Martín...”, i sense indults... Mentre, mala peça al teler també per l’Estat espanyol, perquè la seva capacitat queda limitada a res més que a destruir per a mantenir  allò de antes roja que rota. És possible  que Catalunya quedi desfeta, els resultats de les guerres mai solen ser agradables de veure i viure, però darrera hi anirà l’Estat espanyol que perdrà el 16% de població, el 20% del PIB i el 25% de les exportacions, i amb un deute impagable del 100%  del seu PIB al que s’hi hauria d’afegir el deute de Catalunya amb el famós FLA, que també resultaria incobrable.  Catalunya, com ha demostrat durant tota la seva història, se’n sortirà. Però de l’Estat espanyol només quedaran les cendres. En aquest sentit penso que val la pena recordar els dos articles de Borja de Riquer publicats a La Vanguardia ja en el 2014 titulat   Madrid es el problema[2]  i   el 2015 titulat Madrid perderá Catalunya[3], perquè son premonitoris i presenten el problema català amb tota la senzillesa i claredat  possibles.

Mentre, Soraya s’entreté en voler-nos fer creure que la violència de l’1-O va ser un invent i que la  majoria de les imatges que s’han vist arreu del món, son un “producte” tecnològic i que han estat robotitzades. Dastis ja va intentar-ho a la BBC i li varen fer sortir els colors a la cara quan li van dir que les imatges que es veien, mentre es realitzava l’entrevista, varen ser preses pels reporters de la pròpia BBC. La vergonya per la que l’Estat espanyol ha hagut de passar  per aquelles i la resta de milers d’imatges preses per desenes de reporters professionals o  improvisats, i que varen viure en pròpia carn aquelles patacades, és de tal gruix que no els hi queda més remei que intentar desvirtuar-les. Hauran d’anar de porta en porta per tot el món  per esborrar-les... 

J.  Vinyeta

11 de  Març de 2018

P.S.:

-- L’Alt Comissionat  de Drets humans de l’ONU, ja s’ha pronunciat respecta de la violència emprada per l’Estat espanyol i sobre de la presó provisional que diu que ha d’estar l’últim recurs. El Col·lectiu  Praga denuncia davant del Consell d’Europa les vulneracions dels drets a Catalunya  (i la signen més 600  juristes). El presos  denuncien davant l’ONU el que consideren una detenció arbitrària. Puigdemont ja ha denunciat davant l’ONU la vulneració dels seus drets  i ha anunciat una querella mensual  davant dels orgues internacionals mentre duri tota aquesta    situació enverinada. Per tant, estan passant coses que tindran resposta.-

-- Fetes aquestes ratlles, els advocats de Sánchez han renunciat a la presentació del recurs al TEDH, fins esgotar les línies processals internes.-

 ---

---

[1] https://www.elnacional.cat/ca/politica/ampli-resso-internacional-veto-espanyol-jordi-sanchez_246612_102.html

[2] http://nabarralde.com/es/munduan/11975-madrid-es-el-problema

[3] http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/10/29/pagina-21/96044828/pdf.html

518.- Crisi en el Procés

518.-  Crisi en  el  Procés.-

Com deia Antoni Bassas a la seva columna de l’Ara, sembla que les CUP  vulguin llençar a la paperera de la història el procés...  i Tardà indica que convindria estendre ponts amb aquells que aspiren a un  referèndum pactat (Comúns i PSC...). Uns i altres  estan condicionant la voluntat política de dos milions de votants, amb picabaralles de pati de col·legi en la que s’hi discuteixen llocs i càrrecs en un hipotètic Govern del que el més calent encara és a l’aigüera. La vergonya aliena  i el cansament van envaint voluntats manifestades fefaent i repetidament  d’una societat civil que ha suportat la intemerata i  ara sembla que, aquestes voluntats, puguin  ser dilapidades estúpidament. Conviccions del  50% d’una ciutadania que, pel que sembla,  va cometre l’error de deixar-les en les mans dels que s’hi varen voluntàriament oferir i que vàrem triar entre  unes llistes electorals, per a conduir precisament   a bon port, tot aquell cabdal d’esperança sobre la que ha anat cavalcant des de fa anys. Ara, per enèsima vegada, significant-se més pels interessos partidistes que pels interessos dels que els vàrem votar i del País,  deixen a l’albor del que ja hauria de ser una negociació tancada des d’abans de les eleccions, un possible acord finalista que, de moment, posa en perill l’existència del propi Procés, al que uns i altres volen tornar al punt zero. 

Gràcies, senyors/es  diputats/des! Una vegada més trenqueu aquells gerros de porcellana fina, ens deixeu el cor ferit  per l’única raó de que llocs, càrrecs, conselleries..., aspiracions purament polítiques,  son més importants que les aspiracions generals del País. Partidisme en estat pur...! ERC ha anat regatejant, diria que somicant, espais que per resultats electorals no li corresponen; exigint allò que els resultats electorals no li varen donar... Les CUP  pretenen una exclusiva majoria que les urnes tampoc les hi varen donar...

Em sembla que podríem parafrasejar Espriu dient allò de “Oh  que cansat estic d’aquesta covarda, vella,  classe  política...”  que només ha sabut funcionar amb les empentes que els  hi ha donat la societat civil compromesa  amb “aquesta meva (nostra) pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”.

No oblidarem. Perquè si doloroses son les limitacions de llibertats que ens venen imposant els jutges de fora, que son els que governen l’Estat espanyol,  més, molt més doloroses ho son les que posen en perill la llibertat del País des de dintre  del propi País. Només ens ha faltat que  ERC  busqui complicitats estranyes per complir els exclusius  objectius dins del Parlament. Tampoc ho oblidarem.

I l’Església Catòlica, Apostòlica, Romana i Universal?  Dons, com deia La Trinca, nari nan... perquè el seu regne  no és d’aquest  món. Però menteixen quan ho diuen: només cal llegir (si hi ha el valor de fer-ho...) les homilies d’en Cañizares a València o escoltar  Munilla  a S.  Sebastià dient-nos que les feministes “llevan el diablo dentro...”[1]. El primer clama per una unitat física d’Espanya que mantingui la preeminència de la seva església i una clara unitat religiosa controlada. El segon clama en contra d’allò que sap que algun dia no massa llunyà li demanarà comptes terrenals donada la permanent  misogínia de la cúpula eclesial a la que pertany. Amb excuses, s’obliden de la terrenalitat dels mortals catalans als que escarneixen i  blasmen a través dels mitjans  que controlen  que sí  son d’aquest món.

Ens queda Montserrat i les seves homilies dominicals. Però gaire bé res més d’una Església que es considera plural, però  dins d’un sector clarament uniforme nascut durant la guerra del 36 i amb plena vida en aquest 2018. Tenim record d’algú que es va oposar a aquesta uniformitat i que va ser exiliat a Itàlia pel dictador: es deia Aureli  Maria Escarré i va anar al monestir benedictí de  Vidolbone, prop de Milà.  Pel mateix, un grup de monjos de Montserrat varen ser exilitats a S.  Miquel de Cuixà. Això era pel 1965, i  tal com estan les coses, sembla que va estar ahir mateix...

J.  Vinyeta.-

6 de Març de 2018

---

[1] http://www.publico.es/sociedad/obispo-san-sebastian-acusa-feministas-llevar-demonio.html