675.- El més calent...

675.- El més calent....-

La dita catalana és  prou clara: “El més calent és a l’aigüera...” Reflecteix que res és a punt, i que tot està per fer. Diuen que la dita neix de l’arribada a casa dels homes després de la feina i que les dones, per la raó que fos, no havien tingut temps de preparar la menjada. De fet, és igual l’origen: tots entenem, quan fem menció a la dita, que el que sigui va per a llarg.

Vull fer referència, amb aquesta dita, a la situació en que es troba la famosa Taula pel diàleg acordada entre ERC i el PSOE. Aquesta taula havia d’estar en marxa  quinze dies després de la investidura de Pedro Sánchez que, si no recordo malament va estar pels vols de la diada de Reis d’enguany, és a dir, si no vaig mal comptat, va ja per la setena setmana. I, com diu la dita, el més calent és a l’aigüera...

Hem anat sentint suposades condicions per l’establiment definitiu d’aquesta ja famosa Taula que ha tingut la virtut d’enervar a tiris i troians. Des del món socialista hi ha veus en contra de la més mínima diferenciació entre comunitats  que, per causa d’aquesta taula, pogués afectar positivament Catalunya (Lambán, Sánchez Paje...). Els altres, a cor amb totes les veus possibles, no diuen res de nou, però van mantenint el discurs d’altra traïció amb el que acusen a Sánchez, saben que en tenen prou amb el control judicial sobre de tot plegat. I l’esverament ha pujat de to quan des del Parlament català es demana la presència d’un relator en tots els contactes que es puguin mantenir i derivar-s’hi després.

ERC ens hauria d’explicar què pensa fer, perquè el seu silenci és eixordador I si, amb la seva actitud entén allò de sempre de que s’augmenta la base, perquè, des de fa anys, és la gran premissa que addueixen els republicans per a no fer res. Per què, corejant PSOE,  hi ha oposició  a la presència d’un relator? No s’entén que si ha d’haver-hi reunió no se’n aixequin actes per algú que res té a veure amb les parts dels acords i que es facin aquests documents públics; per què encara el més calent és a l’aigüera, sense dates?;  acceptarà, com deien alguns, que Iceta presideixi la reunió? Estarà disposada ERC a forçar al PSOE abans de l’aprovació dels pressupostos d’enguany perquè, em sembla que molts tenim la impressió de que, un cop aprovats els pressupostos, el PSOE ja haurà fet el cim...?

Els presos comencen a sortir de la presó. El Persistirem de Carme Forcadell o el permanentment recordat  Ho  tornaren a fer  de Jordi Cuixart,  i les que vindran al darrera, no han de fer res més que anar senyalant camí que, pel que sembla, no és precisament el que volen seguir els rufianboys. El persistirem, a més, ha de recordar permanentment a Torrent fins on ha d’arribar la seva talla política i, evidentment, humana. Desprestigiat després de les ordres donades al secretari del Parlament (Muro no podia actuar d’ofici en el tema de la inhabilitació parlamentaria de Torra, si no que si ho feia era per ordres directes del President del Parlament, de qui depèn jeràrquicament...), ara, més que mai, tindrà un  gra al cul permanent amb Carme Forcadell sortint de la presó unes hores durant uns dies que, sens e dir res més que el que ja ha dit, convertint-se en un dit acusador per no haver fet el que el Parlament li demanava.  Ara, com abans, també li tremolaran les cames. Perquè, si algú va fer les coses ben fetes, va ser la seva antecessora.  Torrent ho sap. No crec que pugui dormir, per tot plegat, tranquil. Potser que fins i tot tingui malsons... O pot ser té molt clar que compleix ordres. Els que així ho fan, mai fan res mal fet i, per tant,  no han de comptar cap xaiet fins que es quedin adormits...

J.  Vinyeta

17 de Febrer de 2020

674.- Es suspèn el MWC

674.- Es suspèn el MWC.-

El Mobile  ha estat suspès per  causa major...  És cert que el famós coronavirus ens ha acollonit, especialment com a conseqüència de la magnitud que sembla  està prenent a  la Xina i, com que l’estat  xinès és sobradament autoritari  i opac, desconeixem la ferma realitat de la situació, els seus orígens en el temps i en la seva causalitat. En aquestes condicions, oficialment s’ha optat per evitar l’arribada de milers i milers d’asiàtics a Barcelona,  hipotètics portadors  o no. Aquesta sembla ser la raó oficial. El que no queda gens clar és qui haurà de pagar ara la festa suspesa i  que promet ser cara...

Per l’altra banda, les empreses que ja havien  anunciat la seva no participació, assenyalaven que l’atenció i cura del seu personal era prioritària i, en conseqüència, no la podien posar en risc. En aquest cas, no em deixa de sorprendre que multinacionals sense massa escrúpols es preocupin pels que no s’han preocupat gairebé mai, donat  que només tenen present res més que no sigui el compta de resultats. Per tant, se  m’acut pensar que els directius de les multinacionals que cancel·laven la participació el que realment temien no era a la contaminació dels seus tècnics, sinó a les possibles demandes milionàries de que pudien haver estat objecta en cas de que algun treballador, obligat a desplaçar-se  a Barcelona, hagués resultat infectat.

Però entenc que hi ha un  altra aspecte que no es pot deixar a banda i que, en el fons pot haver estat la real causa de tot plegat. Sense voler, la veritat és que he començat a recordar allò del oli de colza que tantes destrosses va arribar a consumar a l’Estat espanyol. I, es clar, allò de que l’Estat espanyol s’estava convertint en el primer productor de colza del món i per tant en el primer controlador de l’alimentació de la proteïna animal (de tot el sector boví, per exemple), era una qüestió que no agradava gens als productors de colza que anaven sent desplaçats a segones files. Les mans negres  han estat una constant en la història de la humanitat. Conflictes amb orígens  poc clars bellugats des de bambolines estranyes (qui no recorda el cas de l’enfonsament del cuirassat americà Maine fondejat a badia de L’Havana i del que es deriva la Guerra de  Cuba..., i només n’és un exemple) han estat arreu. Sense oblidar-nos d’allò que en la novel·la negre es pregunta  com allò de  a qui beneficia el crim,  que té la seva expressió llatina, més complexa i sofisticada, amb aquell quid pro quo... Hi ha qui  n’ha  sortint guanyant amb la clausura del MWC 2020 a Barcelona...? Trump va ser el primer en esvalotar al personal americà...

Dic això perquè, en plena guerra tecnològica mundial (per a  no centrar-la només entre les disputes USA – Xina), ¿ no pot ser que determinats i concrets interessos hagin malmès  la trobada de Barcelona en benefici d’aquells propis interessos particulars determinats i concrets? El poeta ens diria, tot i que en un altra context, és cert, allò de que  tot es possible...

Un avi bon amic meu, davant de situacions que li semblaven recargolades o sospitoses, opinava, deia el que li semblava però, al final de la xerrada, sempre afegia allò de que  .. no patiu, no cal dir res més,  tot s’acaba sabent... El problema, en el meu entendre, pot estar en que, si arribem a saber una veritat inculpatòria, ens la prenguem amb absoluta indiferència. Com ens ve passant, anem assimilant com a normal massa coses que no ho son, coses  que, al contrari, son autèntiques barbaritats, però que deixem passar inclús amb indiferència. Potser que ens ho rumiem.

J.  Vinyeta

14  de Febrer de 2020

673.- L’ARA , L’ANC i Òmnium

673.-  L’ARA , L’ANC i Òmnium.-

Ahir, 6 de Febrer d’enguany, el diari ARA ens posa en la cruïlla de decidir a qui hem de donar el nostre suport: Òmnium o l’ANC[1]. En  llegir-lo em sembla que, com des de fa temps, es va inclinant per les tesis més continuistes, properes i propenses al diàleg tou (que no dic que estiguin malament, tot i que no son les meves preferències ni les que més resultats ens venen donant), i que em recorden les de l’ERC. Dic això perquè el diari, en l’editorial que deixo referenciada, ens proposa una amnistia com la solució al conflicte català, que és la proposta d’Òmnium,  i la contraposa a la uniteralitat que defensa l’ANC.

Res estaria de més si es tractés d’un debat entre parts i opinions, si no fos que, queda clar, que el diari tendeix a les tesis en l’actitud d’Òmnium i, per demostrar la pèssima línia que porta l’ANC, comença a tergiversar les dades sobre la composició i ideologia de l’Assemblea. Fins a tal punt que l’ANC ha hagut de publicar un twiter[2] en el que esmena la plana al redactor de la columna del diari que em sembla, perquè la premsa malauradament funciona així, ha seguit instruccions directes de l’amo de la capçalera que, com queda clar, no és gens procliu a res que no sigui el que sembla anar tirant. El twiter de l’ANC, desmunta, un a un, els arguments que el redactor utilitza per menysprear, sí, així i per dir-ho suaument, l’actitud de l’ANC. Paga la pena llegir un i altra.

No sé que dirà Òmnium, però per bé de l’actitud que una i altra han anat representant en les accions en que s’han posat liderant la societat civil, Òmnium, si és que realment no combrega amb els postulats   i intents demostratius del diari, hauria de fer una mínima declaració al respecta, sense haver de fer cap negació de la seva proposta d’actuació perquè és tant legítima, quan menys, que la que proposa l’ANC. Ignoro si, després de la clatellada de l’ANC, ARA rectificarà.

A la vida, per ser àrbitre s’ha de ser neutral i quan un  arbitra i no ho    és de  neutral, se li veu el llautó quan pita penals inexistents contra de l’equip que no és el del seu cor. És evident que les  capçaleres  son propietat d’algú i, és per això, que la ideologia de les seves editorials segueixen  la ideologia del que les paga. Sabem que és així. Però d’aquí a mentir descaradament, com ha estat aquest cas és, com vulgarment és diu, de jutjat de guàrdia..., com la premsa més fake de les espanyes

J.  Vinyeta

7 de Febrer de 2020

---

[1] https://www.ara.cat/editorial/Omnium-ANC-amnistia-unilateralitat_0_2393760799.html

[2]   https://twitter.com/assemblea/status/1225366477311807488

672.- Comentaris

672.-  Comentaris.-

La reunió de Presidents està anunciada per al mig dia. Torra rebrà Sánchez a Palau. ERC està cofoia per allò de que la reunió es farà gràcies a la seva actuació. Sánchez  ha col·locat la trobada en mig d’una mar de cites i entrevistes a fi de diluir-la perquè la trobada no tingui el mínim signe d’exclusivitat. Torra, President amb valor en alça per molt que molts s’entestin en el contrari, hi va amb la dignitat que li correspon i que nosaltres, en donar-li, li exigim. Ara serà el moment de que Sánchez se’n recordi d’allò  del 155  en que hi  va participar tant alegrement, i ens digui si ha canviat o no de criteri. Serà el moment de fer-nos-ho veure, en un sentit o altra. Serà el moment, certament. Però tot quedarà sense aclarir res més del que ja va quedar clar en aquell  moment i que perdura en el temps.

Sent sincers, em sembla que ningú n’espera res de la trobada, excepte ERC, que crec que n’espera precisament el resultat negatiu. M’explico: ERC està portant com estratègia  que Torra  es vagi esmicolant pel camí. Sap que Torra no afluixarà i la solució que intenta ERC és que les converses presidencials no funcionin, per voler-nos fer creure després que el fracàs ha estat per culpa del President Torra, que no haurà sabut pilotar la/es trobada/es. ERC sempre hi sortirà guanyant: si va bé s’apunta l’èxit, si va malament, la culpa sempre  serà de Torra i de les seves exigències  (que com tots sabem i veiem, poc o res coincideixen amb les d’ERC), el que suposadament abundarà  en el desprestigi de Torra   que és, fonamentalment, del que es tracta. Mentre, ERC és incapaç de fer complir els suposats acords d’investidura i la famosa mesa de diàleg encara no té data de convocatòria. Però està clar que això no té importància, perquè hi ha el compromís amb el govern de portar-la a terme.... si s’aproven uns pressupostos, oi...?

Llarena s’ha emportat una altra clatellada: el jutge escocès ni tan sols ha tingut en compta la demanda de retenir Ponsatí a Edimburg mentre la justícia escocesa preparava la vista d’extradició. Ponsatí, amb coneixement de les autoritats judicials escoceses, se  n’ha anat a Brussel·les i ha recollit l’acta que l’acredita com eurodiputada de la legislatura 2019 – 2024  fent oficial, de forma definitiva i incontrovertible,  la seva immunitat parlamentària, allò que el TJUE va dictaminar amb la  ja famosa Doctrina Junqueras  i que la justícia espanyola, amb  allò tan castellà de sostenella y no enmemndalla s’entesta en voler ignorar. La  JEC, que havia anul·lat la candidatura, ha rebut també, en conseqüència,  la resposta d’Europa amb el que queda clar que, per molt que es vulgui com a qüestió interna, la JEC no és ningú per posar o treure  diputats electes. El  que també ens deixa clar és que la JEC tampoc és l’arbitra neutral que necessita un procés electoral. Ara, Ponsatí, Comín i Puigdemont, estan a l’espera de la resolució del suplicatori que la justícia espanyola ha posat en marxa.

Seria bo que els lletrats del Parlament, que imagino estan sota les ordres de Torrent, fessin de lletrats i, coma tals, ens diguessin el què, el com i el quan de l’afer Torra  JEC - Diputat – President. Les contradiccions son permanents i la veritat és que no sé si volen servir a Déu o al César. El sou els hi paguem els ciutadans i, com a tals, ens mereixem, a més de la prestació corresponent al sou rebut, respecta i tracte d’adults... El que passa és que, els ciutadans,  sabem  que som el César. Ells , també ho saben. Però, tal com van,  em sembla clar que aniran a l’infern...

J.  Vinyeta

6 de Febrer de 2020