310.- Eleccions (i II).-
Catalunya.- Poca cosa a dir: CiU guanya les eleccions per segona vegada consecutiva
tot i que perd cent mil vots. ERC creix fins a situar-se com a
tercera força i les CUP creixen tant com creix C’s, però és obligada, en aquest
cas, fer una distinció: C’s ha tingut
oberts els platós de TV a tot l’Estat mentre que les CUP no han disposat ni
d’espais institucionals per a fer-se sentir. El PSC es mantén com a segona
força però confirma el declivi perdent gairebé dos-cents mil vots. I com a nota
destacada assenyalar que el sobiranisme creix sis punts (del 39 fins al 45%),
amb un 67% d’alcaldes i regidors sobiranistes davant dels 52% dels que es
disposava el 2011.
Aquest últim punt ha irritat a més d’un i, com a
mostra, el parany que ens “prepara” 8TV quan diu i exposa un quadre en el que
assenyala que la suma de CiU, ERC i CUP en aquestes eleccions és inferior al
total de votants Sí – Sí del 9N. I és
veritat. Però 8TV s’oblida, i no penso pas que sigui un descuit involuntari, de
mencionar que gent del PSC, ICV, Guanyem
Barcelona, Procés Constituent o d’altres forces que no tenen representació a
cap consistori, també varen votar Sí-Sí
en aquella ocasió (Ada Colau inclosa), i no dir-ho tot és faltar a la veritat.
Posar paranys amb dades a mitges en benefici propi, ha estat sempre una forma usual
de plantejar coses per aquells als que, tot i que no els hi agradi, anomenem
demagogs.
Barcelona.- Però Barcelona ha donat, si pot dir-se així, la sorpresa. Potser ha
estat la vegada en que les enquestes han “afinat” més perquè anunciaven un frec
a frec entre Trias i Colau, i així ha
estat. Tant, que la diferència entre la llista més votada i la segona llista ha
estat d’un sol regidor: Colau[1] 11 regidors i Trias 10.
Al Cap i Casal el tomb a l’esquerra ha estat clar
i, en la meva opinió, la retirada de Trias
de forma immediata la mateixa nit electoral, una sorpresa: un regidor de
diferència, no és, en la meva opinió, una diferència aclaparadora per renunciar al joc polític posterior a unes
eleccions. El fet és que Colau, ERC, PSC i les CUP sumen 23 regidors, dos més
dels necessaris per una majoria absoluta dins dels Consistori: però això no vol
dir que ERC i les CUP estiguin disposats a formar grup homogeni de govern amb
els altres donat el clar sentit
independentista d’ERC i CUP en front del dret a decidir a seques, fins avui,
d’ICV, PSC, Podemos (que n’ha deixat de parlar) i del sector diguem-ne
particular de Colau (Guanyem Barcelona) que no sabem amb claredat si està o no, ara, avui, per la independència del
País. A més i també, al mig, Procés Constituent, clarament
independentista, amb Teresa Forcades[2]
postulant-se per abanderar una Catalunya Comú, tot i el comunicat del grup[3]
del més d’Abril en el que assenyalen que Procés no té decisions preses de cara
al 27S i que no ho farà fins l’Assemblea Extraordinària convocada pel 14 de
Juny proper (data que coincideix també amb l’Assemblea d’Unió per definir-se
també davant del 27S) i que qualsevol actuació individual respon únicament a
això, a decisions individuals.
El PP a Barcelona
pràcticament es converteix en un partit residual, de forma que comptant amb la maquinària de
l’Estat central i la publicitat institucional al seu favor, obté el mateixos
resultats que unes CUP que, per no disposar, no han pogut aparèixer ni un sol
segon en les TVs (com ja he assenyalat[4]) i perd 6 dels 9 regidors de que disposava i
dels que C’s n’arreplega 5 d’aquests
regidors perduts. La realitat és tossuda i, encara que no li agradi al Sr. Rivera, queda
clar que tot i el seu suposat radicalisme, C’s no fa res més que ocupar el lloc
que van perdent els populars, sense més ampliació del seu vano de
possibilitats, a Barcelona, a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Realment és molt poc el temps transcorregut des de
la nit de Diumenge fins avui. I és per això que
res es pot aventurar. Des d’un punt de vista personal la formació d’un
Govern Municipal amb Colau d’alcaldessa,
em planteja un parell de dubtes que no
tenen relació amb el gir social que preveiem tots que es realitzarà dins dels
límits que permetin la governabilitat i els acords pactats. Son més de caire
polític. Un és que dins de la coalició les baralles hi siguin per “evidenciar”
qui és més d’esquerres (i en aquest aspecte ICV és mestre). I l’altra està en
el fet de que un gir social profund, com el que correspon i suposo que la
coalició pretén, només és possible en un
País lliure, mai en una colònia subjecta, com és el nostre cas, a les
decisions i capricis de la metròpoli, aspecte que s’ha de tenir molt clar. Tot
lo altra, incloses les pressions ja manifestes dels poders econòmics son, en el
meu entendre, propis de la sotragada que els resultats electorals ha provocat
però que de moment no poden anar més
enllà, perquè ara el que toca és esperar i veure.
Així les coses,
en venen al cap en aquest moment dues frases que han fet història: “Tot està per fer i tot es possible...”
de Martí i Pol, molt aplicable a la situació del consistori barceloní, i la
d’Heribert Barrera, quan ens deia allò de
“Tenim pressa, molta pressa...”
que em fa recordar que el 27S està a tocar.
És evident que hem d’esperar al 13 de Juny que és
el dia de formació (si no erro) dels Consistoris i a que el nostre Ajuntament
es posi en marxa. Però del 13 de Juny a l’11 de Setembre (inici e la campanya
electoral) hi van exactament tres mesos, amb el d’Agost pel mig. Per tant no sé si hi haurà temps per donar
els famosos cent dies de crèdit al nou consistori. I la resposta al tema
independentista haurà de ser immediata, per la senzilla raó de que el
temps de indefinició s’acaba.
Mentrestant, sembla que a Madrid el PP s’esmicola i parlen d’avançar
les eleccions generals pel Setembre. Ells sabran.
J. Vinyeta
28 de Maig de 2015
[1] Inclou Guayem Barcelona, ICV, Podemos i Procés Constituent
[2] Teresa Forcades s’ha presentat
conjuntament amb les CUP en alguns municipis, com Vic si no reordo malament
[3]http://www.procesconstituent.cat/ca/blog/item/comunicat-d-aclariment-a-l-ara-cat
[4] També cal assenyalar que Colau ha disposat
dels espais institucionals que
corresponien a ICV, que els hi ha cedit
