dimecres, de novembre 27, 2013

207.- Comentaris (Rajoy, ANC...)

207.-  Comentaris  (Rajoy, ANC...).-


Rajoy .- No és una notícia d’última hora, però sempre és bo de recordar que el Sr. Rajoy ens va demanar “seni”, amb paraules textuals, suposant que el que ens volia demanar era “seny”.  Dic que sempre és bo recordar la demanda del Sr. Rajoy perquè , al menys a mi, em deixa clar quina és la forma de respectar-nos donat que, amb un mínim de voluntat, pronunciar “señ” no és una cosa tan difícil. Però el més gruixut  de tot plegat és que demana cordura (per allò de la traducció  al castellà de la paraula) a aquells ciutadans d’un país que tenen com a divisa  allò del seny.[1] Avui dia, tot el sector unionista o assimilat, ens va demanant moderació. És una manera de demanar-nos  seny. Però aquest seny que ens demanen, no és ja prou explícit en  la nostra actitud fins ara?. Dons es veu que no i que l’única moderació, l’únic “seni” és el  d’aquells que  el què estan fent és precisament esverar el galliner. El nostre seny ha de ser el reflex de la seva voluntat. Si no, és violència nazi...

Fabra.- No he llegit la sentència però, independentment del contingut, tinc la sensació que els 20 anys de poder de la família Fabra a Castelló ha rebut  una patacada seriosa.”El abuelo del Aeropuerto”, un dels “fills predilectes” del PP, ha estat condemnat a quatre anys de presó per defraudar a hisenda. Al Capone també va ser condemnat per delicte fiscal...

Bárcenas.- El Jutge que porta el cas parla d’una segona comptabilitat  B “continuada”, fet que, evidentment, nega una  altra vegada el PP. No obstant, aquesta vegada la Sra. Cospedal diu que demanarà al fiscal que comprovi aquesta suposada comptabilitat B. La pregunta és: de qui depèn  la fiscalia?. I aquesta fiscalia, que depèn directament del govern i, en conseqüència, del PP, serà imparcial a l’hora de fer l’anàlisi corresponent? S’ho creu algú? Fa un cert tuf...!

ANC.- La coneguda Declaració de Novembre ha mantingut el to esperat. Si les circumstàncies que està vivint el País fossin les normals de qualsevol Estat Sobirà,  gosaria dir que la Declaració està fora de mida[2]: l’ANC no és qui per fixar la línea executiva que ha de seguir el Govern. Però això no equival, en cap cas, a poder sostraure-li  a l’ANC els drets a la exigència del compliment de les promeses electorals dels nostres elegits a les urnes. I això és el que fa: exigir aquest compliment en nom dels que representa, i que és una part molt i molt significativa de la ciutadania.

La situació del país és excepcional i per tan les actuacions, en general, també han de ser-ho. L’ANC, agradi o no, ens ha portat fins on som. Tinc la convicció de que si no hagués estat per les grans mobilitzacions que han portat a terme l’Òmnium en primer lloc i les posteriors, capitanejades per l’ANC, no seriem, repeteixo, on som. El President Mas va recollir la torxa que va deixar a les seves mans  la riuada de l’Onze de Setembre del 2012, riuada que es ratifica a l’any següent per les mateixes dates i que ens exhibeix a  Europa. I això és així.  I és per tot plegat que em queda clar que l’ANC, com a mínim, té  la autoritat  moral que li atorga l’èxit de  les mobilitzacions per sí mateixes i la autoritat, podríem dir-ne física,  que li atorguen els gairebé dos milions de persones presents en la Via Catalana el Setembre passat. Per tan, el que realment fa l’ANC és recordar-los-hi als polítics que han de fer la seva feina i que aquests senyors que estan al Parlament en cap cas poden tergiversar el sentit d’aquelles mobilitzacions que, amb claredat, demanaven la independència del País. Els hi diu, dit d’una altra manera, que interpretin la voluntat majoritària del poble català[3] de celebrar un referèndum per decidir-ho, voluntat expressament reflectida en els últims resultats electorals. I que no badin.

Així les coses, és ben cert que els temps  acordats donen de termini fins a fi d’any per a decidir forma, data i pregunta de la consulta en compliment del Mandat Parlamentari[4] al respecta. A tal fi, l’ANC  requereix la màxima unitat de les forces polítiques, tant unitàries i transversals com ho han estat les manifestacions  ciutadanes.

I, per què es fa necessària aquesta estirada d’orelles? Dons, senzillament: perquè l’amplíssima unitat ciutadana expressada entén que massa partits polítics no estan per la feina i van marejant la perdiu. La onada civil els va atrapar amb els pantalons al garró i, tot i que varen corre tan com varen poder per afegir-s’hi i no ofegar-s’hi, donen la sensació de que tot plegat, no a tots, és veritat,  els hi va gran. I aquesta actuació política que la  ciutadania interpreta  com d’incapacitat, de por partidista de fractura interna, d’incomoditat,  o d’indolència o de tot plegat, és el que l’ANC empeny a corregir. I és per això que, a pesar dels meu dubtes, entenc necessària, de moment,  la seva  tutela del procés.





J.  Vinyeta
26 de Novembre del 2013



[1] I la rauxa, també!, quan toca.
[2] Si el País ja fos un Estat normal, independent, l’ANC ja s’hauria dissolt
[3] Segons l’últim CEO
[4] Resolucions del Parlament de Catalunya del Setembre  d’enguany.

dimarts, de novembre 19, 2013

206.- Comentaris (PSC, Rouco,...)

206.- Comentaris  (PSC, Rouco…).-


PSC  ¿bye, bye?.-  El Sr. Navarro ha decidit, i amb el suport del 83% dels membres assistents al Consell Nacional del PSC del cap de setmana passat, dir no a la resolució del Parlament català en la que es proposarà,  al Parlament espanyol, autorització per efectuar el Referèndum que  demana la societat catalana, per la via del article 150.2 de la Constitució. ”Ens reafirmem en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el Govern de Espanya” Així, tal com sona! Queda clara que la abducció a la que ha estat sotmès el PSC en general i el propi Sr. Navarro en particular per part del PSOE i, perquè no dir-ho, per l’ombra del PP, ha estat total.  Podríem intentar traduir la frase del  Sr. Navarro dient: volem la consulta, però no es pot demanar permís per a fer-la si abans no demanem permís per a demanar permís per poder-la fer. És a dir: a la proposta de CiU, ERC, ICV i les CUP que es posarà a debat els propers dies al Parlament, el PSC ja ha dit que votarà no.    

El sector crític del PSC (Geli, Elena, Ros i pocs més, vist el resultat de la votació durant el Consell) diu que  vol  fer valdre la seva veu i que no descarta trencar la disciplina de vot en aquella votació referenciada.  Haurem de veure que passa i a la fi poder  constatar si a aquests crítics ens els podem creure o no. L’únic que ens queda clar és que el PSC diu no, no ja a la consulta si no i també a res que hi faci referència. Suposo que ara que se’n van, saben on van i que son  conscients de que algun dia hi haurà eleccions.

Rouco Varela .- Una vegada més l’Església es posa en línea amb les tesis oficials defensant la unitat de la nació espanyola  com a part principal del bé comú de la societat espanyola i demana als polítics nacionalistes que respectin la Constitució. No m’és gens estrany. Ho ha fet sempre, perquè sempre ha estat amb aquells que li garanteixen el monopoli religiós.  Ja varen actuar així davant de la possibilitat d’aprovació de l’Estatut Català  pel 2006 i el trencament polític que això podria suposar, moment en que varen fer pública una Pastoral en la que varen recomanar a les parròquies que preguessin per la unitat d’Espanya[1]. Per tant, res més afegir-hi per no repetir-me.

Duran – Lleida.- La negativa del PSC a tirar endavant amb la consulta, que evident que la famosa tercera via queda mig enterrada si no enterrada del tot: tot queda en mans del Govern d’Espanya, segons el propi Navarro. A les hores, ¿continuarà el Sr. Duran ell amb aquesta idea, defensant una tercera via que ningú pensa que pugui existir, i menys ara? En Carles Boix  te un article titulat “El veto de la minoria”[2] en el que diu textualment que UD és un partit esquizofrènic i la intenció de bloquejar la pregunta per part del Sr. Duran  un bluf.  Esquizofrènic perquè en l’àmbit local, amb contacte directe amb la ciutadania, és clarament independentista, mentre en l’àmbit nacional viu “ un paradigma polític mort i administrant una colla de rendes i favors personals. Un destí lamentable per al partit hereu de Carrasco i Formiguera”. Unió sap, segons Boix, que si  anés sola a les eleccions no trauria  més d’un 10% dels vots de la coalició. Per tan – segueix Boix - “cal concloure que Unió (i sobretot el seu líder) no té cap poder de veto real sobre els termes de la consulta”, és a dir, un bluf; per acabar  dient “ No és hora d'ajudar, des de la coalició, a tota la gent de bona voluntat d'Unió a coordinar-se perquè ells mateixos puguin forçar un canvi de direcció que permeti fer avançar tot el país cap a una pregunta clara i una consulta real? I en Carles Boix és dels que hi entén, oi?
ICV.- Defensa la consulta, però no sembla que vulgui incloure en la pregunta la paraula independència. Només ens ha faltat que el cap de files, Cayo Lara, hagi sortit a defensar una Catalunya federal, per arrodonir la “federalitat” d’ICV.  Serà què a la fi del recorregut es quedaran sols CiU (CDC), ERC i les CUP?.  Els polítics, amb poques excepcions, semblen oblidar que realment ha estat el moviment social, popular i transversal el que ja els ha depassat dues vegades, que els ha portat fins on son ara i a contrapèl de molts. Que no oblidin que aquest moviment  no té aturador i els hi va la vida, políticament parlant, perquè a nosaltres ens hi va  la llibertat.

J.  Vinyeta.-  19 de Novembre del 2013





[1] Amb el títol  “Els  bisbes i la unitat d’Espanya”  vaig penjar al bloc un article el mes de Juliol del 2006. Crec que no val la pena repetir el que allà hi vaig deixar exposat, donat que res ha canviat, que jo sàpiga, en la Doctrina de l’Església espanyola al respecta.


[2] Diaria ARA, 19 de Novembre de 2013

dimecres, de novembre 13, 2013

205.- Comentaris

205.-  Comentaris.-


Mossos.- Tinc la sensació de que el tema dels Mossos i la seva actuació al Raval de Barcelona va per mal camí. No es tracta de justificar la actuació del la policia catalana, al contrari: si hi ha hagut una mala praxis, una actuació desmesurada sancionable i/o penalment punible, dons que s’aclareixi i s’apliqui el que correspongui. I la Conselleria, que actuï amb diligència.   Però aquesta insistència permanent en la emissió de les imatges, la demonització de tot el cos policial, els problemes derivats dels informes policials, etc...em sembla que no condueix a res que no sigui  crear un desprestigi dels Mossos. Les coses no son mai perquè sí i son, sempre, el resultat  d’una  causa - efecte. I ara resulta, segons alguna font[1], que hi ha sectors que, quan necessiten ajut policial, recorren a la Guàrdia Civil...  Vagi per endavant que, a l’hora de parlar de policia, sempre he tingut la sospita de que les policies en el món democràtic, inclosa la nostra (deixant de banda aquesta qüestió en els països no democràtics, en els que aquests cossos actuen com autèntics elements repressius de la ciutadania), tenen com a primera funció, tot i que mai dita obertament, la protecció de l’Estat que els paga dels suposats enemics externs i interns. I a mostra d’exemple, la actuació de la Policia Nacional en la sèrie de fets escaiguts aquí   a casa, a Catalunya (l’enemic intern), tant durant l’últim procés electoral com en el famós cas “Camarga”. A partir d’aquí, que cada un  s’ho miri com millor li sembli.

València.- El PP, a través del Sr. Fabra, ha tancat la RTVV. No és una sorpresa.  Vicent Sanchís, bon coneixedor del País Valencià té un article titulat La fallida total del “model d’èxit[2] en el que explica la correlació de fets que han portat al tancament de la RTVV. Vist el text, poques coses queden per dir. Però no vull que se’m quedi al pap una qüestió: els treballadors ara estan en vaga i critiquen  el que entenen que ha estat una gestió nefasta, una censura gairebé permanent i, per tant, la absència de llibertat informativa en l'ens. Sembla que tot és cert. Entenc que, des del començament  de la crisi, denunciar el que es pogués considerar com una anomalia dins de la pròpia empresa és gairebé un suïcidi laboral, però aquestes situacions d’irregularitat de la RTVV, ¿mai han pogut ser denunciades per tots aquests que diuen que les han patit? RTVV va ser creada el 1989, és a dir fa vint - i - quatre anys,  ¿ni en aquells  anys de triomfalisme econòmic (que malauradament ens ha portat fins a la situació actual) era possible una crítica? Les queixes d’ara,  potser ens serviran per entendre més i millor el per què de tot plegat. Però potser també que arriben un pel tard. Per què no abans? Necessitaríem resposta.

La doctrina Parot.- Es van mantenint les crítiques a la sentència del tribunal d’Estrasburg i les demandes de justícia  és refermen a cada nou alliberat per  causa de la famosa sentència, especialment dels condemnats per terrorisme. Vagi per endavant que en cap cas pretenc justificar a aquesta gent que anaven per la vida matant i fotent bombes: no tenen justificació. Però  per altra banda, entenc que aquesta gent ja va ser jutjada i els tribunals es varen pronunciar amb sentències concretes que ens podien agradar o no, però sobre ells  en stricto sensu, ja s’havia fet justícia. ¿Quina justícia demanen dons les Associacions  de víctimes del terrorisme i quina demanaran ara quant el propi Tribunal Suprem[3] ha hagut d’autoimmolar-se anul·lant la retroactivitat de la seva pròpia doctrina?. Hi ha vegades en que aquella recta línea vermella que separa la justícia de la venjança, sembla que no ho sigui tant, de recte...


Uns breus comentaris sobre el Sr. Navarro i el Sr. Montoro. En el primer cas, fer constar que tinc la sensació de que el líder del PSC ens ha tornat absolutament abduït pels seus companys del PSOE, després de la trobada el darrer cap de setmana a Madrid. Desgraciadament temo que no trigarem a corroborar-ho. El Sr. Montoro, en declaracions a TV3, va i ens diu que Espanya està sortint de la crisi gràcies a les exportacions de Catalunya. Les interpretacions del que diu és evident que en  poden ser moltes, però ¿no està dient que no ens deixaran anar perquè sense nosaltres no se’n sortiran...? És un reconeixement tàcit de que som imprescindibles?





J. Vinyeta
13 de Novembre del 2013



[1] Milian Mestre a 8tv
[2] Diari El Punt Avui.- 9 de Novembre, pàg. 18
[3] La pressió mediàtica i política  davant del que es considerava tebior en la aplicació de la Llei  als condemnats per terrorisme, empeny al Suprem a buscar una drecera per endurir-les suprimint els beneficis penitenciaris que establia la Llei per aquells penats. Pel que s’ha vist, la mesura va ser  més populista  que justada a dret.

dijous, de novembre 07, 2013

204.- Moviments?

204.-  Moviments?.- 


A Madrid.- Diuen que el Sr. Rajoy ha donat ordres de que els ministres i executius del PP moderin les seves declaracions i actituds respecta del “tema catalán”.  No sé fins a quin punt podem considerar-ho una possibilitat real de apaivagament. Tampoc  sé si el Sr. Rajoy té permís de l’oligarquia que el controla, de la FAES que el deu assessorar  o directament del Sr. Aznar que sembla que és el que el mana,  per tirar endavant una iniciativa d’aquest tipus i per tant, haurem d’esperar veure – sentir si hi ha una certa calma després de la tempesta, o no ha estat més que un oreig passatger  que per breus moments semblava que s’emportava la tempesta.  Benvinguda sigui si és certa, aquesta iniciativa, més que res per no haver de vomitar diàriament en sentir bramar a l’esfera nuclear madrilenya. Si això és cert, haig d’entendre, i m’agradaria poder-ho  corroborar, que una part de la intel·lectualitat de la capital potser també quedarà alliberada de determinats compromisos que podem imaginar i potser que els sentim opinar sobre  una senzilla manifestació democràtica, clarament assimilable per qualsevol amb un mínim de llums, cosa que fins avui sembla que tinguin prohibida.

També pot haver passat que hagin estès alguna mirada més enllà de l’altiplà i hagin començat a entendre que, a cada  exabrupte, menyspreu o negació, augmentava exponencialment el nombre de secessionistes. Però si ha estat per aquesta última raó, potser arriben un pel tard. ¿O serà perquè comencen a entendre que el problema neix d’una societat civil que, prenen força dia a dia, arriba per sobrepassar la  classe política que, per pura supervivència,  ha de posar-se a la cresta de la onada? Tan de bo fos per això  últim. Voldria dir que comencen a entendre  l’origen del problema. De totes maneres, aquest possible canvi en les formes no crec jo que sigui sinònim de modificació, al menys de cara en fora, del no permanent a que estem sotmesos. Aparentar no vol dir ser.

Els Bisbes.- Tots els Bisbes de Catalunya, llevat del Bisbe de San Feliu (no  s’han indicat el motius de l’absència del Prelat) reunits en la que és la  reunió  Nº 208 de la Conferència Episcopal Tarraconense[1], ha seguit les passes marcades per un grup d’intel·lectuals cristians catalans[2] primer i del Bisbe F. Pardo de Girona després i, amb data 31 d’Octubre, han emès un comunicat en el que denuncien davant de la Conferencia Episcopal Española el que  “[...]  creiem que produeix un greu escàndol a molts membres [...] de les nostres Diòcesis i també a nosaltres, el fet de que Canal de televisió 13tv [...] en alguns dels seus informatius i tertúlies, opti pel menyspreu, la desqualificació i fins i tot l’insult. Demanem [...] sigui sempre factor de comprensió i diàleg responsable.”

L’article dels intel·lectuals catalans és més dur en contingut i, després d’una argumentació en la necessitat de diàleg  diu, entre moltes altres coses: “[En determinats programes] L’insult,, la desqualificació personal, la utilització de la fal·làcia i la demagògia [...] son les actituds que regnen en aquests programes...” I afegeixen: “Aquest tipus de programes escandalitzen no solament cristians, si no també agnòstics i ateus  [...]  perplexos davant la intoxicació mediàtica...”

“És especialment dolorós i difícilment comprensible que alguns programes d’aquesta tipologia tinguin acollida en els mitjans de comunicació, la participació majoritària dels quals pertany a la Conferència Episcopal Espanyola [...] programes que entren en col·lisió frontal [...] amb l’ ètica de l’Evangeli...”

  “La recerca de l’audiència valent-se de la confrontació, l’insult, la violència verbal, la paraula feridora i grollera no es pot justificar en cap cas i, encara  menys, si es tracta d’una cadena que sosté en gran part la Conferencia Episcopal Espanyola i que hauria de ser, per això mateix, exemple de pacificació, de diàleg i de recerca de la convivència harmònica entre tots els ciutadans”

Dons bé, així estan les coses. No sé  si els Rouco Varela Boys entraran a considerar la actitud dels seus subordinats, clarament fora de les més elementals normes de convivència i generadora d’odi  racial vers un col·lectiu molt concret, i tindran en compte les recomanacions dels seus propis companys i dels signants del document, gent de gran significació en el món cristià català.  Només recordar que ja fa anys varen haver de despatxar a algú que anava pel mateix camí i sobre el que varen ploure queixes molt i molt similars[3]. Veurem que passa.



J.  Vinyeta
6 d’octubre de 2013





[2] L’article es titula:  13 TV o la destrucció del diàleg.--- http://catalunyareligio.cat/articles/47228
[3] Federico Jiménez  Losantos, a la COPE

divendres, de novembre 01, 2013

203.- Coses que van passant

203.- Coses que van passant.-


 Strassbourg.- Cueja, i va per  llarg, la sentència del Tribunal dels drets Humans posant fi a  la  famosa Doctrina Parot. He demanat la opinió  a un bon amic meu, jurista de professió,  i em diu que la sentència és, des del punt de vista jurídic, impecable.[1] Però, dit això, afegeix que la sentència  deixa en llibertat a gent que no es reintegrarà de nou en la societat que els va condemnar, amb les conseqüències d’interpretació moral que això comporta.

Les anomenades Associacions de Víctimes del terrorisme han posat el crit al cel per la immediata alliberació d’una de les condemnades de més història delictiva terrorista i per la que sembla imminent alliberació de tots els terroristes penats amb la doctrina Parot. Però aquestes associacions, que varen estar manipulades pel PP per uns vots, a les que el PP  va encendre l’esperit de venjança davant del que hauria d’haver estat senzillament el de justícia i que es varen creure al Partit Popular, ara s’hi manifesten en contra per sentir-se traïts. Pot ser que aquestes associacions no fossin sabedores  de que el propi Govern que la va legislar i els jutges que aplicaven la llei si sabien que el que ha passat a Strasbourg, podia passar. I la Llei de Murphy, sol ser inexorable..

Tal com em deia el meu amic jurista, potser és ara el moment d’iniciar un debat seriós sobre les penes a imposar pels delictes, augmentar la duresa d’aquestes penes per alguns d’aquests delictes i que aquest debat, seriós, ens porti de nou a decidir sobre  la  aplicació de la cadena perpètua (personalment  penso que en cap cas, repeteixo, en cap cas, ens pot portar a pensar en reinstaurar la pena de mort). Però també em deia que un debat d’aquesta mena es fa difícil en un País en que les faltes menors (el no pagament del bitllet del metro o l’autobús, com a més  comuns i freqüents...) son gairebé beneïdes per bona part d’¡aquesta societat. Aquest debat ens pot portar, per allò de la “Llei del pèndul” de la permissivitat comentada  a la rigidesa més  intransigent que podria  fer-se realitat de forma perillosa. Tot té risc, però em sembla evident que és un debat que ha portar-se a terme.

ANC.- Em sembla bé el planteig que feia la Sa. Forcadell en un intent de blindar al President Mas en el tema de les protestes per les famoses retallades, demanant que aquestes protestes es traslladin a Madrid que, al cap i a la fi, és qui realment disposa del mitjans i poder decisori suficients per  a poder-les corregir. Em sembla bé. Però entenc que l’Administració, sabedora del que pensa i creu molt bona part de la societat civil, s’hauria de regenerar   i aprimar-se. I no precisament dels funcionaris dels serveis bàsics (metges, mestres, bombers, policia...) si no d’aquells que fan que, per exemple, obrir – instal·lar – emprendre un negoci estigui en  uns nivells de país subdesenvolupat i sigui un autèntic  Via Crucis. Sempre ens queda la sensació de que la quantitat de burocràcia necessària per endegar els processos assenyalats no és més que el resultat  de tenir plantilles  innecessàries d’una sèrie de funcionaris (sense entrar en el tema de la designació d’aquests funcionaris) que han de cobrir un expedient que justifiqui la seva presencia en l’Administració. Dit d’una  altra manera: si la administració fos més prima, els tràmits serien més curts. Seria bo de veritat. I la societat civil entenc que ho interpretaria  com a un acte de solidaritat.

El Bisbe de Girona.-  Monsenyor  Francesc Pardo, en l’homilia en  la Catedral amb motiu de les festes de San Narcís, ha demanat públicament perdó "pels insults i els menyspreus d'una televisió vinculada als Bisbes"  en clara referència a 13TV propietat majoritària de la Conferència Episcopàl Española. I recorda ahir, insistint, el paper de l’Església en la defensa dels drets fonamentals del ciutadans. Els bisbes catalans ja es varen desprendre de les accions de la cadena en qüestió i per tant, teòricament no en son responsables per acció. Però em sembla que el Bisbe Pardo és conscient de que ell i els seus companys dels bisbats de Catalunya, formen part de la Conferècia Episcopal esmentada i, al menys fins avui, no han observat bel·ligerància expressa des de la trona o en els fulls dominicals, a les emissores de la Cope. I suposo que demana perdó per haver pecat en conseqüència per omissió en aquest assumpte. Ha estat un primer pas important. Però ara n’han de venir més de passes en aquest sentit. Personalment m’agradaria sentir demanant perdó pel mateix a l’actual Bisbe de Solsona. Seria bo,oi?

Per “amanir” la situació, ja només ens faltava  que el diari ABC ens demonitzés a Roca Junyent. Serà perquè això del Halloween els afecta...?

J.  Vinyeta
31 d’octubre de 2013



[1] El canvi del codi penal, si no recordo malament es realitza l’any 1995. Mentre, s’aplicava el Codi Penal de 1973. Sobre les sentències fermes d’abans del 95, no era aplicable el que s’ha vingut en nominar la Doctrina Parot,  que  és la que  el Tribunal d’Strasbourg   declara no ajustada a dret. En cap cas l’aplicació de penes pot ser retroactiva.