El Bloc de Joan Vinyeta: de juliol 2016

divendres, de juliol 29, 2016

391.- De les Conclusions

391.- De les Conclusions

Era d’esperar la resposta i la posta en marxa de quantes mesures siguin possibles per part de l’Estat per apaivagar l’aprovació per part del Parlament de les Conclusions da la Comissió del Procés Constituent. Es torna a posar en mans del TC, ara convertit en un jutjat especial amb poder executiu arrel de l’aprovació de la famosa Llei a l’efecte de l’any passat, una evident declaració política que el Govern de Rajoy, incapaç de esmenar-la políticament com seria el cas, la passa pel sedàs de la Brigada Aranzadi i que aquesta la faci arribar el TC per judicialitzar, una vegada més, qualsevol decisió que faci referència al Procés. És evident, i ho sabem per experiència, que el TC farà el que li convingui al PP. Però potser que aquesta vegada hagi d’anar amb una mica més de precaució donat que la famosa Llei que el converteix en un jutjat més, per a dir-ho d’alguna manera, està recorreguda per tota la oposició (inclosa la Generalitat de Catalunya) davant del propi TC i aquest encara no s’ha pronunciat al respecta. Fora divertit que prengués decisions emparat, el TC, en aquesta Llei i que per la raó que fos aquesta Llei resultés anticonstitucional. M’agradarà veure si tota aquella oposició a Llei recorreguda brama també com ho va fer en el moment de la seva aprovació, ara quan existeix la possibilitat de la seva aplicació pràctica. ¿PSOE i C’s fent un exercici de maduresa política ara que una Llei que consideraven inadmissible s’aplica, però en contra de Catalunya...?

El Sr. Fachin, flamant Secretari General de Podemos a Catalunya i Secretari de la Comissió del Procés Constituent, volia justificar, als micròfons de Cat Radio, el No del seu grup a les conclusions que ell mateix, com a Secretari de la Comissió va haver de redactar. El Sr. Fachin, a les preguntes al respecte del realitzador[1] de l’entrevista, responia amb llargues i alambicades frases que em recordaven aquells que permanentment entenen que tenen sempre raó, que tot el que fan els altres no porta enlloc, que si les idees no porten la seva empremta particular no serveixen per a res i si els resultats, com en el cas de la Comissió, no son els que segons el seu criteri haurien de ser, la resposta sistemàtica és no i el que s’ha de debatut no és pas el que s’havia de debatre. Sempre igual.

Un cop llegides les conclusions[2], em sembla entendre que CSQP, i per tant el Sr. Fachin, ploren per la primera de les conclusions que especifica que no hi ha possibilitat de buscar solució a la situació catalana dins de la legalitat espanyola i, posteriorment assenyala que, dit col·loquialment, s’ha de tirar pel dret. És el contrari del que Fachin i CSQP mantenen com a solució: la celebració d’un referèndum pactat, però que mai son capaços de definir. Dic que trenquen les cartes per la primera de les conclusions perquè les altres deu em sembla que les signaria el 80% de la ciutadania catalana de la que parla el propi Fachín en les seves declaracions. Però, en fi, el que deia: si ells no son els referents, res del que facin els altres els hi serà bo i acceptable.

Iceta i i els seus debaten però no voten. Continuen amb allò de la modificació constitucional que es deriva del ja famós Congrés de Granada[3], propostes que, a pesar de l’ampul·lositat que alguns hi volen donar, no condueixen tampoc a res.

PP i C's, emprenyats pel que passa sense que ells hi puguin participar, abandonen l'hemicicle. No sé si serà un admonició pel seu futur.

El que si és cert és que el nou full de ruta fa mal. És una passa endavant que, en el pitjor dels casos, serà important pel Procés. I per fer el nou full de ruta més transcendent, el Govern de Rajoy i el TC, s’encarregaran de que així sigui. Amb una Diada a tocar, com sempre, resultarà evident que ens ajuden molt.

J. Vinyeta

29 de Juliol de 2016

[1] http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio-oscar-fernandez/albano-dante-fachin-sembla-que-des-del-parlament-es-busqui-la-reaccio-del-tc/audio/929388/

[2] http://www.parlament.cat/document/actualitat/174061.pdf

[3] http://web.psoe.es/source-media/000000562000/000000562235.pdf

391.- De les Conclusions

391.- De les Conclusions

Un cop llegides les conclusions[2], em sembla entendre que CSQP, i per tant el Sr. Fachin, ploren per la primera de les conclusions que especifica que no hi ha possibilitat de buscar solució a la situació de catalana dins de la legalitat espanyola i, posteriorment assenyala que, dit col·loquialment, s’ha de tirar pel dret. És el contrari del que Fachin i CSQP mantenen com a solució: la celebració d’un referèndum pactat, però que mai son capaços de definir. Dic que trenquen les cartes per la primera de les conclusions perquè les altres deu em sembla que les signaria el 80% de la ciutadania catalana de la que parla el propi Fachín en les seves declaracions. Però, en fi, el que deia: si ells no son els referents, res del que facin els altres els hi serà bo i acceptable.

J. Vinyeta

29 de Juliol de 2016

[1] http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio-oscar-fernandez/albano-dante-fachin-sembla-que-des-del-parlament-es-busqui-la-reaccio-del-tc/audio/929388/

[2] http://www.parlament.cat/document/actualitat/174061.pdf

[3] http://web.psoe.es/source-media/000000562000/000000562235.pdf

dimecres, de juliol 27, 2016

390.- Altres coses que estan passant

390.- Altres coses que estan passant.-

Sol ser habitual que allò que és gairebé consuetudinari passi per davant de nosaltres sense donar-li importància. Però ens passa això perquè ens arrodonim dins la nostre esfera i, si el globus no es trenca, ens neguem a veure més enllà de la barbeta. Dic tot això perquè és evident que estan passant coses greus o quan menys, importants.

La situació política del l’Estat espanyol és possiblement la menys greu. La impossibilitat d’entendre el que és simplement pluralitat política que obliga a pactes està fent que, volent o sense, ens anem aproximant a una tercera cita electoral que, de realitzar-se, portarà al PP a una majoria quasi absoluta.

Mentre, aquí, a casa nostra, quedem pendents de la inclusió no en L’ordre del Dia del Ple del Parlament d’avui i la subsegüent aprovació dels resultats[1] de la Comissió del Procés Constituent, debat que va estar “marcat” pel TC, que el va senyalar com no realitzable. Les conclusions son sèries i sembla que, donat que el Parlament i els seus membres son inviolables en les seves tasques parlamentàries, entenc que es fa de manera que el Parlament, es converteixi en responsable de la qüestió. Que el TC faci allò que ningú creu possible no és ni serà res extraordinari. Seria una manera més (en cap cas acceptable, això sí, però efectiva) de fer arribar a la gent que tot plegat és dificultós, qüestió de la que molts sembla que no en tinguin consciència. Tenim l’11 de Setembre a tocar. Si el TC insisteix en les seves maneres, la Diada serà més reivindicativa. Però ha de quedar clar que, a pesar de la més que possible mobilització general, el dia 12 no serem independents. Haurem de continuar en la brega...

ANC i Òmnium han decidit descentralitzar l’acte central de la Diada d’enguany. No és una cosa que m’agradi perquè sempre he entès que una foto d’un milió de persones té molta més força que cinc de dues-centes mil cada una. Però també em sembla entendre que fer baixar sistemàticament la gent a Barcelona, tot i que sigui festivament, potser que fatigui a més d’un. Veurem com acaba tot plegat. Pot ser que el TC ajudi, com ja ho ha fet en Diades anteriors...

Però hi ha una qüestió que no podem deixar de banda: Turquia. El sistema polític turc ha estat sotmès a un cop d’estat que cada dia ens mostra uns orígens més foscos. Erdogan continua culpant al Imam Gülen, que viu a Pensylvania (EUA), de la responsabilitat, quan menys intel·lectual, del cop. Sigui qui en sigui responsable, la purga que està portant a terme Erdogan és una autèntica “neteja” de suposats opositors de forma que li deixin la via lliure per a convertir-se en l’únic valedor i executor de l’Estat turc. Europa calla i els Estats Units, conscients del valor estratègic militar de Turquia, també. La purga realitzada afecta pràcticament a tots els sectors, des del judicial, ensenyament a tots els nivells, militar, funcionariat administratiu, premsa i medis de comunicació, cap estament ha quedat lliure de sospites i tots ells han estat represaliats. I el més inquietant està en que Erdogan estudia les possibilitats d’instaurar la pena de mort i Europa només s’atreveix a dir-li que la reinstauració de la pena de mort tancarà les portes d’entrada de Turquia a la UE. Sabem que va passar aquí a casa nostra amb tots aquells que es varen oposar a una dictadura que era ja sagnant des d’un principi. Em temo que Turquia pot seguir aquell camí tot i les manifestacions diàries a les places públiques del país. Franco, Mussolini, Hitler, Ceausescu o Mao, per citar-ne alguns, també tenien manifestacions d’adhesió permanents... fins que arriben al final de la seva vida de forma més o menys dramàtica. Aleshores, les manifestacions es converteixen en manifestacions de repudi al dictador corresponent. Malauradament només ens queda la possibilitat d’observar la actuació d’Erdogan. Però pel que sembla, el camí que porta no és més que la confirmació d’allò que molts ja sospitàvem: la confirmació d’un autoritarisme molt a punt de traspassar una línia vermella que dona pas a una dictadura en tota regle. Que Deu agafi confessats als turcs i, especialment, als kurds, perquè em temo que seran l’ase dels cops més directes.

J. Vinyeta

27 de Juliol de 2016

[1]http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/991345-que-diuen-les-conclusions-de-la-comissio-del-proces-constituent.html

dilluns, de juliol 11, 2016

388.- Coses que van passant

388.- Coses que van passant .-

Guerra bruta.- Han estat tot un seguit de coses que en sembla que van posant en evidència allò que ja sabíem però que no podíem demostrar: la guerra bruta contra Catalunya i el Procés. Sabíem dels problemes creats a Mas i Tries que varen resultar una filfa però que varen afectar un procés electoral, tant que jo recordo una portada de EL Mundo que deia, sense embuts “Hemos ganado las elecciones” davant la davallada d’aquell Mas amb foto messiànica. Però vàrem tenir les famoses converses entre Fdez. Díaz i el que era Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que demostraven la clara intenció antisobiranista. Com no podia ser d’una altra manera, el Ministre va sortir fet una fúria per a dir-nos que la víctima de tot plegat era precisament ell. Després varen sortir unes declaracions d’un comissari de policia (Villarejo), davant d’un jutge, que declarava de l’existència de l’anomenada Operación Cataluña que no tenia altra finalitat que soscavar el Procés i a la seva gent tant com fora possible. També en aquest cas, i a posteriori, el propi comissari, uns dies després i fora del jutjat, ens va dir que les seves paraules havien estat mal interpretades. La Vicepresidenta Soraya reconeix l’acció diplomàtica de l’Estat en contra dels interessos catalans sobiranistes, quan ja era sabut que Margallo havia enviat a dues diplomàtiques de la seva confiança a recorre el món contrarestant les accions de Romeva i Altafaj i les sortides de Puigdemont per Europa. El TC anul·la la Llei de la Hisenda catalana, una Llei que no està feta però anul·la la suposada intenció de fer-la: el TC té molt clar fins on arriba la llibertat d’expressió... Tot plegat, no sembla allò del gat panxa enlaire?

Ada Colau te problemes seriosos. El top manta es va estenent per la ciutat i la inoperància al respecta va actuant en forma de crida. És una conseqüència del “bonisme” típic esquerrà. Els botiguers, i amb raó, estan que trauen foc pels queixals però continuen, de moment, pagant impostos...

Però des del punt de vista polític el problema més gros se’l troba en l’enfrontament amb l’Estat pel tema del CIE de la Zona Franca. Colau va tancar el centre per manca de la llicència per a convertir-se en una residència de persones, cas pel que son necessàries unes mesures de seguretat i evacuació de les que el centre no disposa. Però vet a qui que el Ministeri de l’interior es pixa sobre l’ordre municipal i reobre el centre… Jaume Asens, Tinent d’alcalde ens diu que si el CIE s’obra, cosa que ja ha passat, l’Ajuntament prendrà mesures coercitives...(?) La pregunta del milió és la de si Domènech, Colau i companyia van entenen que d’aquella “fraternitat” proposada durant el període electoral amb la resta de l’Estat, no queda ni hi ha res de res. I, com a mostra, la actuació del Ministeri en aquest cas concret. Pensen continuar anant amb un lliri a la mà o començaran a entendre què aquesta via fraternal i de convivència és impossible davant d’un Estat autoritari?. Molts ja ho hem entès, però ells continuen encara la travessia pel desert...

Colau pensa imposar un impost als pisos que es detectin buits durant més de dos anys. L’obertura de l’expedient corresponent costarà 633€ independentment de la multa que, de resultat de l’expedient, es pugui imposar al propietari del pis buit. La pregunta que em faig és la següent: com es possible que l’obertura d’un expedient costi aquests diners? Entenc que, o així m’ho sembla, que aquest expedient l’obriran i el portaran a terme funcionaris municipals. Dons, no tenen un sou? No son funcionaris precisament per a fer aquestes coses? Hauran de treballar hores extres per obrir-lo, aquest expedient? Com és possible que si son treballadors que ja paguem entre tots, s’hagi de pagar un extra per una feina que entenc forma part de les seves obligacions? D’on surten aquestes anomenades tasses i per què? Encara es funciona amb papel y timbre del Estado? Ens ho hauria d’explicar i ben explicat.

La formació de Govern a l’Estat, està donant molt que parlar. No sé quin és el seny que s’ha d’imposar, però alguna resposta definitiva hi haurà d’haver a tot plegat, la de noves eleccions inclosa. El que ens porta més distrets és el Sr. Rivera. Diuen que Romanones deia amb contundència allò de que “...cuando digo nunca jamás, estoy hablando de ahora...” Sembla que és com havíem d’haver entès a Rivera quan ens deia que ell no faria mai president a Rajoy. Però, tot i que ja ho sabíem, també es va oblidar de dir-nos que, canviar de criteri és obligat quan en mig de la tempesta es fa necessari tot i més per quedar-se aixoplugat, on sigui, amb qui sigui i a costa del que sigui. Rivera sap molt bé que si no pot entrar en una coalició de govern o no pot tenir un mínim d’influència en la oposició, el seu partit està perdut i, en conseqüència, ell haurà de marxar amb la cua entre cames. Però segons ell ara és una pura raó d’Estat que Rajoy governi. Sort que estem curats d’espants.

La Llibreria Europa ha estat clausurada. Em sembla que a Alemanya ja faria temps que ho hagués estat, de clausurada. Però voldria saber si a la resta de l’Estat hi han o no hi han llibreries, amb el mateix tarannà que continuïn obertes, o a les seus dels partits feixistes per exemple, que inexplicablement encara campen arreu, no hi ha llibres, revistes o altres tipus de publicacions com les que hi havia a la llibreria? I si hi son, no son susceptibles de ser sotmeses igualment, al menys, a l’acció policial? El propietari[1] de la Llibreria Europa ha estat encausat en varies vegades (una d’elles per un míting a Àustria) per difusió de la ideologia nazi i per enaltiment del racisme. Però això només passa a Barcelona? Honradament entenc que, de ser així, no deixa de ser curiós. Independentment, felicitem-nos perquè el Mossos hagin actuat i portin al jutjat tot allò que està molt lluny del sentir general del nostre País.

J. Vinyeta

11 de Juliol de 2016

[1] Pedro Varela és el seu propietari i la seva llibreria va ser la seu de Cedade, organització nazi fundada a Barcelona a la mitjants del segle passat i de la que va ser-ne President fins a la seva disolució/desaparició a principis dels anys ’90