296.-
Full de ruta[1].-
La noticia era esperada. I finalment ens arriba i
ens deixa amb una major tranquil·litat, de forma que puguem passar els dies de
vacances (tot i que només es un pont llarg) amb més bon humor. CiU, ERC, Reagrupament, ANC, AMI
i Òmnium varen signar ahir el document que es titula Full de ruta unitari pel procés sobiranista català. ICV, com
sempre, se’n desentén, EUiA en renega després de participar-hi prèviament i
pronostica la mort del Procés. Els socialistes de MES esperen la propera reunió
el 17 d’Abril per a decidir, tot i que
ja tenen un peu i mig dins del Full. Unió, resta en silenci fins el 14 de Juny.
Les CUP tenen ja el seu propi full, però hem d’esperar que s’hi afegeixin i les
declaracions d’Arrufat semblen anar en aquest sentit. Mas espera que Podem (és
veurà si son Podem o Podemos...) s’hi adjunti. I, com era d’esperar,
el PP s’irrita.
Tot l’anterior és un breu resum de la notícia. Però
penso que hem d’anar un pel més enllà i constatar el contingut del document.
En el document hi ha en el meu entendre, a banda de
dates concretes i concrecions específiques, dues coses importants. La primera està
en establir coma “indestriables” l’eix nacional i l’eix social. No podia ser d’una
altra manera. Res es podrà fer si no tenim clara la voluntat de fer un nou
Estat que ha de ser-ho de dret, social, just i, evidentment, net. Per tant les CUP s’hi poden afegir quan
vulguin perquè, a més ho sabem tots, ningú dubte de la seva qualitat independentista
i sobiranista. ICV, tot i això, decideix no ser-hi. Però es podria donar el
cas, per distanciar-se de Podemos i obtenir un millor resultat davant del desfeta
electoral les enquestes els hi vaticinen, de que acceptessin sumar-s’hi amb alguna reserva
respecta d’algun punt del document. Cal recordar que Herrera va deixar la porta
oberta a aquesta possibilitat arrel de l’últim congrés, si es comprovava que la
negociació amb l’Estat Espanyol no era possible, “impossibilitat” que podria
representar un cable de salvament a última
hora
La segona qüestió important, en la meva opinió, està en culminar el procés amb un referèndum
sobre la nova Constitució, elaborada amb pel Parlament sortit del 27 S, que en ser aprovada permetrà la Declaració de la independència, i la
convocatòria de noves eleccions ja definitives en el nou marc Constitucional. Tot
quedarà referendat pel poble de Catalunya.
De totes maneres, i sense voler aigualir el vi (que
aquesta vegada és un vi d’anyada i autèntica reserva...), hem de pensar i
creure que, a pesar de les dificultats
manifestades durant més de trenta anys en elaborar una llei electoral pròpia, aquesta,
actualment en negociació, arribarà finalment a bon port. Perquè convindrem que,
de no arribar-hi, ens haurem d’ajustar a la llei electoral general espanyola i,
és ben clar que, de no fer quelcom que ho arregli, dins d’aquell marc espanyol,
les eleccions plebiscitàries, no existeixen. Si no s’arregla el tema, és
evident que serem nosaltres, els votants, els que haurem de donar-les-hi aquest
caràcter durant el debat previ. El CATN, ja adverteix sobre d’aquest tema.
Aquest full de ruta consagra, a desgrat meu, la
llista única que tant es va debatre durant setmanes. Jo ho hagués preferit i
tinc la sensació de que els que deien que anant per separat es guanyaven vots,
s’equivoquen. Però, el debat queda tancat (al menys fins passades les municipals...i que consti que no en perdo
l’esperança de que s’hi arribi finalment, a la llista unitària) al fer que els
partits explicitin, tal com diu el full de ruta, que qui els voti sap que el seu
vot s’utilitzarà per aconseguir la independència del País.
I ara, a partir d’aquest moment, anar prenen consciència
de que el que se’ns ve a sobre és una feina feixuga i dura perquè, com diu Suso
del Toro[2],
en aquest procés, si el perdem, no hi haurà pietat per al vençut. Tinguem clar
que depèn exclusivament de nosaltres.
I el PP..., s’irrita. Alicia ens diu que el full de
ruta és paper mullat i que declarar la independència en 18 mesos, és inconstitucional. No ens
descobreix res de nou. La sorpresa hagués estat que hagués dit el contrari.
Imagino que tranquils no ho estan, tot i que Rajoy anunciava tranquil·litat...
J. Vinyeta
31 de Març de 2015
