719.- Conspiracions?.-
Els
que creiem que les coses son reals i no fantasmagòriques, ens trobem una mica molt fotuts quan observem que, des del pervers
món polític (tot i sabent que els mals polítics van com els voltors al
voltant dels carronyaires interessos partidistes...), ens volen fer combregar
amb rodes de molí. O així ens ho sembla, malauradament, creant-nos pocs dubtes
de que tinguem la raó...
Dic
això per l’embolic en que la judicatura ens ha posat en la data de les
eleccions catalanes. Serà la data que havia
determinat el Parlament o no, o inclús la mateixa. Però ho serà
quan aquesta judicatura hi doni el vist
i plau.
Això no
deixa de sorprendrem donat que, aquesta mateixa judicatura, diu que serà el dia
8 de Febrer quan farà l’anunci de la
nova – vella data per a la celebració dels comicis.
Quan aquesta judicatura espera les dades de
l’enquesta electoral que es faran públiques el dia 7 de Febrer per a decidir la data de
les eleccions, haig de creure, en
suposades teories conspiratòries...? Perquè, es clar, si aquestes dades, tot i
que provinguin del CIS, entre les quals hi ha un 50% de indecisos i un 10% dels
enquestats que a més no manifesten el seu vot, donen una victòria a la
supremacia unionista (PSC, ER,
Comuns) susceptibles de, amb els vots de
VOX i PP de formar govern a Catalunya, no tinc cap dubte de que les eleccions
es realitzaran immediatament. Si
pel contrari, les enquestes del dia 7
donen suficient marge a JxC, i als
partits independentistes, les eleccions es suspendran fins que els interessos
del Depp State, garantits per una judicatura que ens exigeix que la crèiem
independent, però que es comporta com a qualsevol altra amb el cul llogat i que per tant no seu quan vol, i ens doni
la data que els hi sigui convenient.
Ja
sé que ens ho posen difícil. Però la
realitat, malauradament, ens fa creure en fantasmes que tenen noms concrets. No
es tracta de creure en teories conspiratives. És que ens ho posen a punt per
que puguem auto confirmar-nos en que, les teories conspiracionistes no son tals sinó que son
actuacions reals dels que entenen que les voluntats col·lectives només en
son les seves.
Després, passa el que passa. I en comptes de reaccionar, ens sorprenem davant
determinats silencis, sense pensar que son silencis que s’afirmen en el fals
sil·logisme conspiratori que estableix, com a primera premissa, la llibertat
judicial. I com a segona, la que suposa que tots els jutges estan en capacitat
de decidir lliurament en qüestions
clarament polítiques. Ja sabem que tot plegat és fals, no hi ha teories
conspiratives. El que hi ha son claríssimes conspiracions en contra dels que
volem decidir en llibertat i per la llibertat, que s’expressen en repressions
en tots els ordres.
Ara,
un cop rellegides les quatre ratlles anteriors, em sembla que he estat molt
generós, perquè potser hauríem de dir que les suposades conspiracions no son res
més que imposicions de determinats criteris autoritaris que fan que les
llibertats no siguin més que quimeres inabastables perquè, aquestes llibertats
(entre elles la de poder dir quin dia anirem a votar...) no son més que
aplicables quan uns, aquests suposats instigadors permanents, ens les deixen
aplicar. És a dir: mai.
Però, el que aquests instigadors no poden combatre
és la presència dels votants el dia que, tot i que pels seus interessos, ens triïn per anar a votar. I sembla estrany
que, a pesar de tots els inconvenients, no recordin el que va passar aquell
Desembre del 2017. Haurien de recordar-ho.
Em sembla que se’ls hi fa necessari un miracle controlador: que no serà res més
que una repressió dissimulada creant el més elemental pànic pandèmic que, en qualsevol cas, ens tempti de
quedar-nos a casa. La resposta serà
nostra, i de ningú més. Tinguem-ho en
compta....
J. Vinyeta
25
de Gener de 2021