dijous, de març 23, 2023

762.- Preguntes.-

762.-  Preguntes.-

Estem en una situació polític-social perillosa. Perillosa perquè des del poder català  no hi ha concreció  i, en conseqüència, la situació social (inclosa l’agreujament de la exclusió social, en sí mateixa, i que està a punt de trencar costures, si no ho ha fet ja...) tremola per manca de d’aquesta concreció que, des de qualsevol vol punt amb autoritat, ha de mantenir-se. Si no es fa, el desastre és a la cantonada.

Voldria respostes a una sèrie de preguntes, que faig a continuació, i que penso que no són a mi sol a qui preocupen. En faré sobre de dos temes concrets, però n’hi ha centenars per plantejar: ocupes-vivenda social, la salut del català, sanitat, educació, immigració, renovables, llibertat i llibertats, espoli fiscal, ferrocarrils..., que algun dia farem.

Estem rebent, amb massa assiduïtat, informacions de violacions comeses per menors inimputables. Qui són els responsables d’aquests indefinibles? Perquè he arribat a sentir que la societat ha de protegir (Tània Verge dixit[1]) al violadors de Badalona. Si estan, com sembla que es va dir, escolaritzats, hi ha pares-tutors, i per tant responsables de la minoria d’edat d’aquests? Podem carregar de responsabilitats el sistema educatiu com es pretén i quedar sense actuacions davant dels pares-tutors d’aquests inimputables? Quan passen aquestes coses (com en el cas dels anomenats crims masclistes), per què no es donen les nacionalitats dels protagonistes de les accions? L’Administració deu pensar que, de ser immigrants, si és que ho són,  acabaríem per criminalitzar a determinats sectors i ens deixa en el dubte, podent caure en l’error de identificació. Si hi caiem, per manca de informació, no criminalitzarem una/es ètnia/es concreta/es sense  raó? O serà que no ens equivoquem tant i la repercussió política que tot plegat pot tenir, de saber-se la veritat, fa massa por davant  uns futurs resultats electorals? De tot plegat, no en diríem bonisme-llirisme-permisivitat?

Estem en sequera, Estem en un País amb sequeres habituals referenciades   des del segle XVI[2]. Quina és la raó per la que, en aquestes circumstàncies, augmenten les produccions de regadiu? Per què es permeten les tècniques de regadiu per inundació que pressuposen, encara que només sigui per l’evaporació natural, pèrdua de milers de metres cúbics d’aigua?  Segons la Fundación Aquae[3]  la producció d’un quilo d’arròs, necessita de 5000 litres d’aigua. Si l’agricultura consumeix un 70%[4]  del global de l’aigua, a quin preu paga l’aigua l’agricultura? Els adobs que utilitza, son fàcilment reciclables i inofensius a les aigües subterrànies? La ramaderia només en consumeix, segons les mateixes fonts, el 2%. Però,  en el sector ramader porcí (sembla que Osona n’és la gran víctima  aturant les plantes d’eliminació dels purins)[5]  [6], per què es tolera que els  purins destrossin les aigües  subàlvies? Quin control hi ha sobre d’aquestes dues activitats que consumeixen el 72% del total de l’aigua amb greus conseqüències pel medi ambient?  Per arrodonir, ens consta a tots que les elèctriques varen buidar els pantans per a produir electricitat hidràulica  que nosaltres vàrem pagar a preu de gas. Els Governs, no tenen mitjans  i autoritat pel control d’un bé que tots sabem escàs...? Quines compensacions s’han exigit a Iberdrola, Endesa[7], etc...al respecta? Serà per allò de les portes giratòries famoses que no es demanin responsabilitats, ara que més de 200 municipis catalans estan directament afectats per la manca d’aigua? Per  cert, que diu ara tota aquella cridòria, els del no permanent ajudats i empesos  per la oposició política del moment,  quan un Govern va decidir construir dessalinitzadores que ara ens resulten vitals...? Què faran els Governs per respondre a les properes sequeres, ja endèmiques...? Si no se’ns diu altra cosa, el cost global de l’aigua l’han de continuar  pagant exclusivament/majoritàriament el consum domèstic (19%) i el consum industrial (9%)?

He fet preguntes que no tindran  respostes. Però manifestar  inquietuds i  posar-les sobre de la taula entenc que és una exigència personal, i ensems general i necessària, per esgrimir els mínims drets que ens estan deixant a la ciutadania. Però estem en un País socialment i políticament sense concreció, embargat per la necessitat gairebé malaltissa de poder, sense el mínim interès general d’aquest Poder en el lloc i hora que li toca viure. Però el què  sí vol aquest  Poder,  és que aquest País nostre  sigui  la seva finca particular...

Estic clamant en el desert...?

J. Vinyeta.-  23 de Març de 2023

Publicat per a Cap comentari:
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, de març 07, 2023

761.- El dit i la lluna.-


761.-  El dit i la lluna.-

Em sembla que estan passant coses que fan veure més el dit que no pas a la lluna que aquest dit assenyala.

Ha corregut per les xarxes unes declaracions d’una joveneta gaditana, que exerceix d’infermera a la Vall d’Hebron, fotent a parir allò, en paraules textuals, del puto C1 o nivell mínim de català exigible al treballadors i funcionaris dels serveis públics  de Catalunya. I la Vall d’Hebron és un servei públic de Catalunya, i per tant aquest puto C1 ha de ser exigible a tots els que allí hi treballin.

Les declaracions eixelebrades d’aquesta noia són, no podem obviar-lo, greus. No ja per la negació que presenta  de fer servir  un idioma obligatori quan presta els serveis pels que ha estat contractada, sinó per la ridiculització de la llengua nostra de la que en fa gala. No sé si a més, el fer-ho en hores de treball, sense el cabell recollit i sense mascareta, obligatòries per pura asèpsia en un hospital, donat que desconec si hi ha regulació la boral especifica, agreuja la falta comesa.

El vídeo va ser immediatament respòs a les xarxes, i potser com diuen a Castella ...con indignacion justa y digna de loa... El cas és que el clam generalitzat ha mogut fitxa i s’ha obert l’expedient corresponent a unes declaracions  fetes amés  amb una xuleria que puc considerar , sent comprensiu, infantilesca, però que si és així, com en qualsevol malifeta greu  d’una criatura, mereix un correctiu sever. La noia, que ara es queixa d’assetjament permanent i de tenir pors de sortir al carrer, aquesta noia ara ha d’assumir les conseqüències que li estan ocasions unes declaracions no rumiades i grotescament expressades. Ella sola n’és responsable perquè, pel què sembla i irresponsablement, no sap que tots els nostres actes tenen conseqüències i, en alguns casos, com del que en parlem, greus.

Però entenc que fins ara, en tot l’expressat, només ens hem entretingut en mirar el dit i no la lluna que assenyala. Perquè això esdevingui, i és manifest en els hospitals i centres sanitaris de Catalunya, es fa necessària una passivitat i descontrol general i per tant negligències comeses en la Consellería de Sanitat de la Generalitat. Un descontrol negligent en contractació de personal sanitari en tots el nivells de personal forà per pures raons econòmiques, sense les exigències que la determinada contractació imposa i que van encarades, aquestes exigències, a respectar el nostre dret a ser atesos en la llengua que ens és pròpia. Dret dels ciutadans  que inexcusablement té l’obligació de fer respectar el Govern de Catalunya   I si això no es porta a terme, la responsabilitat de que no s’exigeixi el que s’ha d’exigir és responsabilitat, en última instància  si  mirem la lluna i no el dit, del propi President per no controlar en profunditat els seus consellers i, en aquest cas concret, al Conseller de Sanitat.   Infermeres i metges titulats a Catalunya i amb capacitat suficient, abandonen Catalunya en recerca de millors retribucions fora de les nostres fronteres. Per tant sabem la causa, que resulta  purament econòmica, de que els d’aquí ens marxin. I si no hi ha diners,  si no hi ha el valor necessari per resoldre definitivament  el que aquests diners que marxen (20.000.000 € anuals) no marxin, o si ni tan sols es té el valor de reclamar els que ja han marxat  i no tornen, es pot començar per fer calaix suprimint dobles sous i jubilacions anticipades, o prebendes   de determinats funcionaris o serveis i de medis propagandístics de la bondat del Pares de la Pàtria... O controlar el nepotisme i l’amiguisme partidista, que no són més que premis a la fidelitat o mostres del nepotisme familiar més decarnat i que sempre costen molts diners, qüestions que sembla que  l’Administració en vulgui fer gala de forma permanent. És aquesta Administració, encapçalada pel President de la Generalitat,  la que s’ha de posar en marxa per solventar de forma immediata les negligències que fins ara van quedant paleses en la defensa dels dret de la ciutadania.

Perquè la societat civil ha decidit mirar la lluna tot i que molts, molts dits s’estan entossudits en que no la puguem veure, la lluna.  Però ja ha après aquesta societat Civil que, per veure la lluna, s’ha d’apartar dels que ens la volen enganyosament assenyalar amb el dit...

 

J,  Vinyeta

6 de Març de 2023

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)