184.-Comentaris.-
Italia
è diversa?.- Personalment no sé si, com diu la dita que en les
èpoques passades s’aplicava a l’Estat espanyol, Itàlia és diferent o no. Però
el què si sé és que la plantofada que han rebut Merkel i companyia ha estat
majúscula: gairebé el 55% dels electors (repartits entre Grillo i l’etern
Berlusconi) han castigat al “delegat”
Monti i s’han apuntat a un teòric
enfrontament a les polítiques dictades des d’Alemanya. En poques paraules: han dit de manera democràtica, a les urnes, que ja n’hi ha prou. És la clara conseqüència
d’haver posat pel damunt del País, com a la resta dels Estats de la UE, el que es garanteixi el retorn dels
deutes a la banca creditora, independentment de que la ciutadania, com està
passant, hi vagi deixant la pell a miques pel camí. La sorpresa no ha estat
tant la mitja derrota de Berlusconi si no la mitja victòria del Sr. Grillo, que volent
ser antisistema, ha optat aparentment per fer la guerra des del propi sistema.
El famós 15M va voler jugar fent oposició al sistema
amb la innocència utòpica de que, per
lluitar-hi en contra, era clar que el moviment hauria de ser assembleari i
sense lideratge concret. I els que ja tenim uns anys a l’esquena sabem que
sense lideratge en el grup no hi ha res a fer, perquè les decisions preses a
les assemblees han de portar-se a terme i, com ha quedat reflectit, no n’hi ha prou en
comunicar-les via SMS, facebook o twitter. Amb aquestes perspectives, la classe
mitjana ja es va abstenir majoritàriament de participar-hi. Itàlia és diferent?
Dons la veritat és que jo no ho sé. Però el que sembla és que la classe mitja
italiana ha fet seves les proclames d’un senyor, conegut a tota Itàlia i des de
fa anys, que posava en solfa un enfrontament amb el sistema amb continguts
similars i populistes a aquells del 15M, però amb la grandíssima diferència de
que aquest mateix Senyor, el Sr. Grillo, liderava el procés perquè sembla que
tenia clar que o el liderava o el procés
es quedaria en res. No seré jo qui jutgi el programa electoral d’aquest
moviment anomenat Cinc Estels, ja ho farà l’electorat. Però, vist des de fora,
em sembla que posa sobre la taula el fet de que de Srs. Grillo en poden anar
sortint perquè la situació a Europa els fa possibles. En el meu entendre, tot
el que sigui esperonar a la societat civil, és bo. Però també hem de pensar que les fórmules populistes de
menar a la societat civil comporten riscs, alguns dels quals tots sabem que
poden ser molt perillosos.
Cert és que les urnes, a Itàlia, han deixat un mapa polític
de difícil encaix però, potser per això sí que Itàlia és diferent, perquè la
inestabilitat governamental els hi ha estat
una constant des de la fi de la segona guerra mundial i se'n han anat sortint: si no recordo malament,
des de la fi de la segona guerra mundial fins ara, en 65 anys, Itàlia ha tingut
més 40 governs. Té, per tant, Pedigrí en aquests tràngols.
Tertulians.- Estan a l’ordre del dia. No hi ha
emissora de radio o televisió que no tingui la/es seva/es tertúlia/es que es
manifesten sobre temes generalment polítics d’actualitat.
Tothom es
guanya la vida com millor pot o sap i, en aquest aspecte, poc o res hi tinc a
dir. Només m’agradaria fer algunes apreciacions al respecte. Podríem entrar en
un debat sobre la Llibertat d’info rmació
de molts d’aquests tertulians però, tot i que no és el moment ara, m’agradaria exposar dues qüestions. La primera
és que tinc seriosos dubtes sobre aquella suposada llibertat d’info rmació d’aquells que formen part directe de les
plantilles dels mitjans, perquè que es deuen al mitjà des del que pontifiquen que, ho vulguin
o no, és d’una ideologia concreta i amb la que han de ser respectuosos a risc
de perdre la feina, de no ser-ho. No cal afegir res més, en aquest aspecte. L’altra qüestió és aquesta resposta quasi emblemàtica que donen
quan, per la raó que sigui, es qüestiona la seva suposada llibertat: diuen que
tenen el dret d’info rmar. I en
aquest cas, confonen els termes. Som la
resta de ciutadans els que tenim el dret a rebre la info rmació,
que el seu
deure és la de donar-nos-la i que aquesta info rmació
ha de ser, com a mínim veraç i contrastable. I per tan, quan per la raó que
sigui han de barallar-se amb qui sigui, no s’han de prendre la llibertat d’involucrar-nos
en les seves disquisicions. D’altra banda, crec
que seria bo que el periodisme en general abandonés l’àuria messiànica i
dogmàtica que a vegades l’envolta.
Exposat tot l’anterior, dir que, en el meu
entendcre, la majoria d’aquestes tertúlies no fan res més que intoxicar. Estan posicionades
i, per tan, la suposada línea info rmativa
va sempre en el mateix sentit i els comentaris del dia – del moment son sempre
en justificació d’una ideologia, en contra d’una altra o nedant i guardant la roba. I si això és netedat info rmativa i aquells participants son angelets purs,
ideològicament neutres, que baixi Déu i que ho vegi. I que m’ho faci veure a mi
de pas.
Ja sé que, per allò de la llibertat en general i de
la llibertat d’expressió en particular, ens toca ser més respectuosos amb l’existència
d’aquestes tertúlies més que, en massa casos, no ho son elles amb nosaltres. Però tinc la sensació,
per aquells dubtes que he exposat que, a vegades i pot ser que intencionadament,
més que aclarir coses el que fan és
enterbolir-les en benefici de no ens
diuen qui, tot i que podem intuir-ho. I aquest
silenci sempre és perillós.
J.Vinyeta
4 de Març de 2013
