397.- Comentaris (Pacte C’s – PP)

397.- Comentaris (Pacte C’s – PP)

El pacte PP -  C’s s’ha signat[1]. Insisteixen, especialment Rivera, que és un pacte d’Investidura i res més. Destaca ja el títol del document:  150 compromisos para mejorar España, i dins del document hi ha exposades aquestes 150 qüestions que, segons C’s, han de fer-se perquè el País, Espanya, vagi millor i es regeneri política i socialmet. Ja voldria jo que l’Estat es regenerés i es convertís en un Estat democràticament homologable. Però un pacte “regeneracionista” que modifica el concepte de corrupció per evitar dimissions – expulsions - sancions de membres d’un partit  (per exemple, els defraudadors no seran “corruptes” segons aquest nou criteri),   assumit per un partit tot ell a més inculpat per corrupció, fa difícil que el que ve darrera d’aquesta nova definició pugui ser avalat per una societat per a la que diuen que s’ha fet, precisament, aquest pacte.

El Sr. Rivera no ha pogut amagar els seus orígens    i ha estat incapaç de resistir la temptació  a la destrucció de la immersió lingüística a Catalunya. Això, no és d’ara. Forma part de l’estructura ideològica amb la que va néixer el seu Partit amb aquells manifestos (Babel i companyia) que en el meu entendre, pel marcat anticatalanisme visceral (només cal recordar la traca final del Sr. Boadella dient que eren els tancs els qui haurien de solucionar el fet independentista  català...) deixaven entreveure un marcat caràcter xenòfob:  no deuen recordar el que va els hi va passar, en l’aplicació d’aquest tema, a les Balears  tot i tenint el PP un Govern i un Parlament a favor. El Pacte assenyala, inexcusablement, la unitat d’Espanya (impossibilitat de referèndums secessionistes) i quan parla d’infraestructures assenyala la necessitat de la realització del corredor del Mediterrani, però hi afegeix, tot seguit,   el de l’Atlàntic,  a més de completar els AVE a Galícia i Astúries... Tot plegat no fa més que demostrar, per enèsima vegada, que Catalunya està en el centre del debat i que aquest debat els hi és inevitable.

En tot lo altra, no cal insistir-hi massa: mesures recentralitzadores i socials de difícil execució econòmica donat que,  els que hi entenen, han  avaluat el seu cost en 25.000 milions d’€..., al mateix temps que rebaixa impostos (especialment el tram més alt del IRPF) i sabent que  hi haurà una retallada (Brussel·les dixit!) de 10.000 milions d’€ en el proper pressupost: un bon panorama!  Tot plegat també ens deixa clar  que Rivera ha perdut molts llençols, potser massa llençols en aquesta bugada, amb les permanents contradiccions personals i negatives del PP (corrupció en general, diputacions, modificacions constitucionals, per exemple...) que ha hagut d’assumir  i empassar sense immutar-se a fi només del mínim poder que tot plegat li pot representar.

Penso que valia la pena fer un comentari a tot plegat tot i que quedés clar el tarannà, d’altra banda al que ja ens hi tenen acostumats, si Rajoy torna a governar. Però assenyalar també que, donada la composició del Parlamento, legislar no li resultaria gens fàcil donades les minories majoritàries que el componen. I si la investidura de Rajoy  no és porta a terme en el propers dies, i tot fa indicar que serà així, els acords quedaran, una vegada  més, convertits en paper mullat, com ho varen estar els primigenis acords C’s – PSOE previs a la també fallida investidura de P. Sánchez. Un altra brindis al sol del Sr. Rivera.

Aquí a casa nostra,  tenim l’11 de Setembre a tocar. I hem de reconèixer que, des de Madrid ens ajuden molt. Entre la persecució  penal a Forcadell  per a la seva inhabilitació, les cartes del TC a Puigdemont i Junqueres en el mateix sentit, la amenaça d’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part d’Albiol, les dramàtiques condicions que va posant Montoro per rebre el FLA, i només son uns exemples,   queda clar que van forçant la màquina amb l’intent d’anorrear voluntats. Però em sembla inaudit que no entenguin que a cada “apretada” els ànims es van  fent més en la idea de que hem de marxar.

El curs polític de facto ja s’ha iniciat. Colau desfulla la margarida per participar  o no en la Diada, mentre es prepara per a la fundació d’un nou partit polític en el que hi participarien Podem, ICV i EUIA. Doménec es dona per integrat al grup.

Els nois d’ICV també han començat a voler-la tenir permanentment, la iniciativa. Ja ho sabem. Però aquesta vegada crec que la coordinadora general Marta Ribas ha picat molt amunt en demanar a les CUP que no donin suport a  Puigdemont en la sessió de confiança del proper 28 de  Setembre. Fora millor  que Ribas – Coscubiela – Rabell i companyia es dediquessin a pensar quin edifici o institució pensen encerclar  aquesta Diada: no seria la primera vegada que es passen la Diada ballant una sardana anticapitalista...

Ara, a esperar si Rajoy s’estavella, avaluar-ne les conseqüències. Esperar també a les eleccions basques i veure fins a quin punt el PNB necessita al PP per a governar i, en conseqüència, pactar. I veure si C’s ha  d’empassar-se un altra gripau...

J.  Vinyeta

29 d’Agost de 2016

---

[1] http://www.rtve.es/contenidos/documentos/documento_pp-cs.pdf

396.- Comentaris (Rivera, Rajoy, Sánchez)

396.-  Comentaris  (Rivera, Rajoy, Sánchez).-

Hi ha ocasions en que, volent o sense, els discursos de determinats polítics  sonen a autèntica presa de pel de la ciutadania que, per altra banda i amb la indiferència habitual, aquesta ciutadania acull com si res hagués passat. Ve tot això a  compta arrel de les actituds que van mantenint ell Srs.  Rivera i Rajoy.

El Sr. Rivera ja diu allò de que a la política si ha de venir vacunat. Però em sembla que més que vacunat hi ve amb recobriment de ciment armat amb el que aconsegueix convertir-se en una espècie de frontó de totes les pilotes que, volent o sense perquè li és igual, li van petant  a sobre. L’últim exemple està en la patacada que li fot en Rajoy dient que en la reunió del Consell Nacional del PP, no s’ha tractat de les sis condicions famoses. Amb pell i cara (dura) de Groucho, ens ve a dir que si aquestes condicions no agraden, en te unes altres. La necessitat de que no hi hagi terceres eleccions, fet que els podria deixar a la cuneta, obliga a empassar-se gripaus de totes les mides: des de pactar amb el PSOE fins a des desdir-se’n i pactar amb el PP; a posar unes condicions i canviar-les; de dir que Rajoy no podria ser President a donar-li un si rotund i empassar-se inclús la dignitat. Tot per estar a prop d’un poder del que sap que només  deixarà caure engrunes sota de la taula. Però més val una engruna, deu de pensar, que una butaca freda a la oposició sense cap futur...

Rajoy va dient que ha guanyat les eleccions  i que, per tant, ha de governar per a continuar amb la millora dels resultats que s’han obtingut durant el seu passat manament. És aleshores quan em poso a tremolar. No sé quins son el guanys “excel·lents” dels que vol presumir. Fem una aproximació a la realitat:

. El propi partit (i ell n’és el responsable principal del patit) està imputat pel  tema dels discos durs del que sembla era tota la trama del finançament il·legal

. Els temes Bárcenas i Gürtel arriben ja al judici oral amb testimonis impensables fa un any, però de “campanillas”

. La corrupció està pràcticament consolidada en tot l’Estat  (és evident que a Catalunya també hi ha corrupció, però hem de convenir que és un joc d’infants comparada amb la que hi ha a la resta de l’Estat) i València n’és l’expressió paradigmàtica

.  Una reforma Laboral que va mantenint un 20 % d’atur a tot l’Estat i que ha precaritzat fins a límits inimaginables la contractació laboral

.  Una amnistia fiscal que la família Botin, per posar un exeple, aplaudeix amb les orelles

.  Un increment del deute que sobrepassa el 100 % del PIB

.  Deixa pel Govern que vingui, sigui quin sigui,  unes retallades de 10.000 mil milions d’€  per a compensar el pressupost (això sense comptar amb la multa que, de moment, Brussel·les pensa no aplicar...) després d’una reducció d’impostos que haurem de pagar

.  I possiblement la que és mes greu que és la incapacitat de saber estar de forma políticament correcte, recordant allò que molts li venen dient de que no el faran President i, per tant, fent un pas “al costat” perquè, algun altra que sense la carrega de corrupció que porta a sobre Rajoy, pugui ser votat i triat com a President de l’Executiu...

 Podem afegir-hi moltes mes coses però, per acabar (i per no entrar en el bloc polític recentralitzador i de judialització de la vida política de l’Estat en termes tan elementals com els purament ideològics), només fer referència a com està portant el tema de la investidura, per a la segona legislatura en el que va d’any,  a tal nivell que és capaç de endarrerir  una setmana una decisió  cantada, per poder assenyalar una data de la primera sessió d’investidura de forma que, de no complir-se el seu desig, les futures eleccions coincideixin precisament en el dia de Nadal d’enguany. Tot o qualsevol cosa, de forma que la seva figura, amb tot el que porta arrossegant, torni a reeixir. Pobres de nosaltres si encara hi som...!

I al fons de tot plegat, el que és  el recull de les ires  dels mitjans i i de bona part de la ciutadania és el Sr.  Sánchez. Només em faltaria, a les meves velleses, en erigir-me com a defensor  - simpatitzant – votant del PSOE quan no ho he estat mai. Però em fa mal veure el tractament que en general es fa d’un senyor que ve dient no al Sr. Rajoy des del inici del procés electoral i que aquest no a  Rajoy generi un credo tan peculiar que tota la suposada  ortodòxia ens vulgui fer creure que la decisió del PSOE - Sánchez és l’error del segle. No vull justificar res (només em faltaria ara, ja ho he dit,  defensar al PSOE, estan com està  lluny de la meva manera de veure les coses), però pensar – entendre que el PP  no té cap responsabilitat en els endarreriments en el procés  d’investidura actual  i carregar responsabilitats en una sola de les bandes, em sembla de  poca maduresa ciutadana  i mediàtica. Si Rajoy hagués triat una altra data, reiteradament demanada per tothom, hores d’ara ni se’ns ocorreria pensar que el proper Nadal poden haver-hi eleccions generals.

Personalment entenc que qui s’ho ha de fer mirar és precisament el Sr. Rajoy, deixar de tractar-nos com a nens de teta i començar a fer camí. Però, es clar, si el camí que ha de endegar no és més que la continuació del que va deixar aturat,  gairebé fa mes de 250 dies,  que Déu ens agafi confessats...!

J.  Vinyeta

20 d’Agost de  2016

395.- De les propostes de C’s

395.-  De les propostes de C’s.-

Resulta que el PP s’ha pres temps per analitzar les propostes  de C’s. La veritat és que crec  que totes son assumibles pel PP (mal sigui per un mínim d’elegància democràtica...) i no entenc massa perquè ha de fer-se un paripé suplementari al que ja s’està fent de forma general. Només en el cas de que es vulgui donar importància a unes modificacions legislatives, que en alguns casos son incomplibles i en d’altres la pròpia actuació parlamentaria les tirarà endavant deixant clara la inutilitat d’haver signat els acords aquests, és comprensible aquesta actitud   que serà titllada per alguns com a una  autèntica impertinència tot i  estovant, al mateix temps, a la consciència d’un  PSOE imprescindible.

De totes elles, la que resulta més complicada d’acceptar pel PP és la que es refereix a la separació dels sotmesos a acció judicial fins a la resolució del cas. Alguns d’aquests, uns set o vuit,  formen part del Consell Nacional del PP i és l’orgue que ha de decidir al respecta. Sembla difícil que Rita Barberà o Martinez Pujalte i Trillo, per exemple, (implicada la primera en la famosa trama valenciana i els segons en la creació d’un parc eòlic a Castella i Lleó) puguin votar a favor d’aquest punt del pacte a signar i quedar-se sense la butaca  corresponent.  Però si arriben a quedar-se sense, sabem tots que no serà sense compensació, qüestió que, precisament, el pacta no limita només que per a la funció pública. És l’única  decisió d’obligada atenció per part del PP. Però també és cert que el PP pot firmar, no complir i que no passi res després...

Entenc que la condició en general més greu per a la ciutadania és la de la limitació de la proporcionalitat en el resultat electoral (condició que em sembla que el PP aplaudeix fins i tot amb les orelles...) perquè, donat el volum ciutadà de ciutats claus (Madrid, Barcelona,  València i Sevilla, per citar les més importants) aquestes marcaran exclusivament el resultat electoral. El que no ens diu C’s és quines limitacions de proporcionalitat proposa.  Amb quina finalitat busca C’s la modificació? Dons em sembla que ho fa per evitar la presència a l’Hemicicle del que ve a ser la mosca collonera dels pares de la pàtria: els grups nacionalistes.  Però resulta que aquesta modificació pressuposa un modificació constitucional, realitzable amb majoria dels 2/3 de la Cambra. Tot i que la modificació no li agradés al PP, pot signar-la sense necessitat de compromís i el C’s demanar-la sabent que  difícilment es podrà complir.

 El tema de la Comissió Bárcenas tampoc és res de nou perquè, si no hi té majoria absoluta (que és el que ha vingut passant fins ara), el PP no podrà oposar-s’hi i, en conseqüència, el Parlamento la tirarà endavant. Tan és així que,  avui mateix, el PSOE ha entrat en la Cambra la sol·licitud expressa de la creació d’aquesta Comissió, demostrant que no cal un acord signat amb el PP per tirar-la endavant. Hi ha hagut  l’emprenyamenta posterior de C’s mal dissimulada.

Si no vaig errat, la supressió dels aforaments també requereix modificació constitucional. Per tant, cap problema en proposar-la i cap en acceptar-la.

Acabar amb els indults: de quina manera s’impedirà al Govern de torn que exercici aquest dret exclusiu? Des de l’època de Felipe González, els governs l’han fet servir de manera diria que abusiva i sempre amb finalitats podríem dir-ne espúries. La realitat, un cop acceptada la condició, portarà al Congreso a modificar la Llei al respecta. I, és clar, que la tramitació de la modificació pot durar tota la Legislatura...

Finalment ens queda la limitació a dos mandats del president del Govern o a dues Legislatures. ¿Algú veu a Rajoy designat pel PP com el seu candidat en unes noves eleccions passades les que ens puguin venir ara a sobre? Aznar i Zapatero ja  varen plega per aquesta raó. Rajoy trencarà aquesta norma no escrita però aplicada?

Resulta evident que les propostes de C’s  ho han estat, en la meva opinió, de cara a la galeria; una espècie “d’enginyeria política” que pot donar-li “l’agraïment” del PP amb compensacions amb les que el Sr. Rivera i companyia es mantinguin en primera línia si la investidura de Rajoy arriba a bon terme, perquè si no s'hi mantenen...

La resposta, inclosa la del PSOE, la setmana que ve!

J.Vinyeta

12 d’Agost de 2016

394.- Investidura?

394.- Investidura?.-

El Sr.  Rivera ha posat sis condicions per recolzar la investidura de Rajoy[1]. Rivera ha aguantat fins que ha pogut però, ha apostat per finiquitar les seves promeses electorals i apropar-se a l’arbre que li pot donar millor ombra. Rivera manifesta que en cap cas el pacte per la investidura sigui  un pacte de formació – participació en el futur  govern. Però és clar que ha dit sempre a priori  el contrari del que vol fer o farà.

Les condicions entenc que son assumibles per tothom..., però no sé si el PP està disposat a acceptar-les, tot i que hem de deixar clar que es pot prometre i signar  tot i, posteriorment, no complir res. La política ens hi té acostumats...

És evident que, amb independència de les ambicions personal del Sr. Rivera, des del punt de vista català, en el suposat de que encara estem a Espanya i en el suposat de que aleshores els partits catalans entressin en els futur  comicis, la modificació de la Llei Electoral presenta, en qualsevol cas,  un element positiu com és la modificació de les llistes, fent-les obertes. Però la modificació de la proporcionalitat  que planteja (desconec el contingut exacta de “condició” tercera) sembla dirigida als partits nacionalistes de qualsevol comunitat a fi de modificar les “proporcionalitats” que els hi donen actualment participació en el cos Legislatiu  barrant-los-hi, amb la modificació dels mínims necessàris i "legalment" amb els resultats electorals a la mà, l'accés a l'Hemicicle. El Sr. Rivera  sabem que és un antiindependentista visceral i per tant no perdrà pistonada per intentar, a parer seu,  afeblir el Procés o intentar aturar els "conats"  de Procés que puguin anar  sorgint a l'Estat.

És evident que tot sembla empènyer al PSOE a una abstenció en el moment de la votació pro investidura. Però també és cert que, en funció de les últimes enquestes del CIS, en  cas d’unes terceres eleccions, és l’únic partit que creix, tot i que lleugerament. Per tant, a pesar de la voluntat de Felipe González, molt bona part dels barons del PSOE estan amb el no per allò de que se’ls ha votat per encapçalar l’oposició i amb el no per allò de que les enquestes els situen amb millors expectatives.  Què farà el PSOE és realment el misteri per desvetllar.

Tot i la esperada claudicació de Rivera, al Sr. Rajoy, li manquen escons. Si els meus números no fallen, em sembla que en son once escons. D’on els traurà? No crec que tingui el valor de emanar-los a PDC i/o a ERC... En altres circumstàncies m’atreviria a dir que el PNB s’hi afegiria. Però amb les eleccions ja convocades pel més de Setembre al País Basc[2] i amb la candidatura de Otegi pel mig, entenc que el PNB hauria de ser prudent. Però, ho sabem tots, si alguns han fet sempre el que els hi ha convingut han estat precisament aquests del PNB: depèn dons del que puguin arribar a pactar amb el PP. El tema del Concert els hi és  fonamental, però Rivera  no estava per aquesta feina...

Queda dons que, de moment, hi ha una investidura incerta i si aquesta incertesa es va mantenint, Rajoy ha dit que no s’hi presentarà.

D’altra banda Podemos li diu al PSOE que hi ha possibilitat d’acords per formar govern... No sé com s’ho miren perquè, per arribar als 176 escons, a banda de no sé amb  qui més, haurien de pactar amb ERC i PDC i això, al menys pel PSOE, és pitjor  que pactar amb el diable.

Veurem com acaba tot. La situació, tot el “si  vull...” de Rivera, no està resolta i serà entretingut veure aquells que com el Sr. Rivera han estat dient no, modificar les seves promeses electorals. Parodiant aquell desafortunat aforisme del director d’aquell diari (de Tarragona, si no recordo malament) referint-se al “no” de les dones,  en política sembla resultar evident que un  no sí que pot convertir-se en un potser i un potser acaba sent un sí... No és més que una altra manera de justificar allò que els ciutadans en massa ocasions entenem com injustificable.                                   

J.  Vinyeta

10 d’Agost de 2016

  

---

[1] http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/aquestes-son-les-sis-condicions-rivera-per-donar-rajoy-5315610

[2] Convocades pel dia 25/9, igual que a Galicia

393.- Comentaris (TC, Investidura)

393.- Comentaris  (TC, Investidura).-

El TC sembla que s’hagi estimat anar amb una mica de cura. Abans de suspendre idees (que no seria la primera vegada), avisa perquè aquestes idees  no es tirin endavant. En fi, res de nou que no sigui  l’amenaça contra persones concretes abans de que el propi TC decideixi d’emprar els mitjans que la nova Modificació de la LOCT li atorga.  Diuen  els entesos que no existeix  cap TC, en el món civilitzat, que sigui obertament jutge i part com és el cas de l’Estat Espanyol, disposant d’una Llei per poder  actuar d’aquesta manera. Digui el que digui el PP, aquesta famosa  modificació del article 82 de la LOTC, es fa en previsió de que a Catalunya passin coses. La fa el PP, com ha estat fins ara, per evitar-se una hipotètica negociació política que, tot i que li agradi o no serà, d’alguna manera el final d’una etapa;  i, per evitar-la,  la judicialització de qualsevol cosa que olori a procés (i en aquest cas concret, les Conclusions famoses no solament flairen...) és per a tots ells, momentàniament,  la millor via.

Una conseqüència directa de les “Conclusions”  ha estat la defenestració de PDC:  Homs i els seus han de passar al grup Mixt del Congreso de los Diputados, situació de la que ja els varen advertir de la possibilitat al Senat, del que ja n’havien sortit escaldats.  No sabrem si hi havia pacte o no amb el PP (i sembla que sí que hi era...) a raó dels famosos vots emmascarats en l’elecció de la Mesa del Parlament. El cert és que el PP abandona la votació i Girauta,  gran amic, és el que complerta amb el seu discurs la desfeta dels exconvergents. Sigui com sigui, i per la mà màgica dels Rivera Boys, capitanejats per Girauta, PDC es queda sense grup parlamentari.  Queda clar que C’s continua fent amics a Catalunya, El Sr. Rivera hauria de recordar que segons totes les fonts, el 80% de la població de Catalunya està per arribar a un referèndum vinculant i, per tant,  definitori sobre la situació catalana i que, segons enquestes, el resultat seria favorable al sí. Si es queda sense premi a Madrid i a Catalunya perd pistonada,  què faran el Sr. Rivera i Girauta i companyia?  El Senat  i  Brussel·les son sempre un recurs...

Tot plegat, no ho oblidem, no son més que conseqüències d’aquesta investidura de Rajoy que no acaba d’arribar amb garanties d’èxit. Rivera ens està demostrant que és capaç de col·ligar-se amb el dimoni més maligne per cobrir objectius si no de partit, quan menys personals. És difícil d’avaluar una actitud així. Passa del no sense fissures a Rajoy a pactar amb el PSOE després per a, finalment, pactar ara amb el PP. I si es torça, pactarà amb qui convingui. perquè li és precisa la seva presència constant “en el candelero...” perquè sino serà adsorbit per algú que el necessiti proper per absorbir-lo finalment  i llepar els ossets que hagin quedat perquè res de res positiu en quedi. I suposo que Rivera ho sap: o entra al Govern o és queda com a tercera força  en la oposició que en aquests moments està, amb  les mans més grosses del PSOE i Podemos. En qualsevol de les dues situacions haurà de fer per intentar sobreviure. Si entra en el Gobierno de Rajoy, estarà sota vigilància constant del partit, encara que li donin Administració Territorial, com a gran unionista que diu ser. Però amb els escons que té, no pot aspirar a res per si sol.  Si és queda a la oposició necessitarà totes les TVs que l’han mantingut fins ara per fer-se sentir, ofegat com serà per les veus de Sánchez i Iglésias - Errejón. Tot és mal que mata. Com ja he dit, pot ser primerament adsorbit  per acabar seguidament  i definitivament absorbit amb les greus i penoses conseqüències, per qualsevol dels grans partits als que s’acosti. Ell sabrà. Si va reblant el clau més del compte per complaure a Madrid, potser que aquí perdi bous i esquelles. I també pot passar que allà també hi deixi fins i tot la camisa. Però suposo que això ho té també comptat.

Veig al Sr. Sánchez sacsejat des de tot arreu. La Sultana calla però pensa, Felipe Gonzàlez, que millor estaria intentant descobrir al Míster X, no para de donar instruccions. Molts dels Barons  defensen la idea de facilitar la investidura de Rajoy. Tots manipulant l’opinió pública sense saber ben bé fins on aquesta manipulació pot arribar. No son de la meva corda. Però reconec que fer de Sánchez el boc expiatori  per poder anar a fer-lo responsable de la celebració d’unes terceres eleccions, si arriben a celebrar-se, no serà més que una altra manera de defensar la immobilitat de Rajoy que, per no marxar, sí que en serà l’autèntic responsable... tot i que em sembla entendre que si no marxa és perquè  Rajoy, les espera amb candeletes aquestes terceres eleccions...

I Pablo Iglésias, està de vacances? Ho dic perquè jo no el sento per en lloc...

J.  Vinyeta

4 d’agost de 2016

392.- Comentaris (Jutge Vidal, CUP, TC, Madrid)

392.- Comentaris  (Jutge Vidal, CUP, TC, Madrid)

Ha saltat la notícia. El Sr. de Alfonso ha estat reintegrat a la l’Audiència de Barcelona. Ell ho va sol·licitar immediatament que fos fulminat pel Parlament i haig d‘entendre que el reglament així ho especifica.  Però al mateix temps sona malament que al Jutge Vidal hagi estat sancionat per tres anys pel CGPJ per dedicar hores lliures a la confecció d’un model de constitució catalana i que, per conspirar en contra de determinats personatges polítics catalans, el mateix CGPJ  reintegri a de Alfonso a la judicatura.  Queda clar que aixoplugar-se en la ideologia del partit del govern central té premi i que, en canvi, posar-se en la línia de  defensa dels interessos de dos milions de catalans té càstig. Un home , de Alfonso, que el Parlament l’assenyala com a  conspirador, que dona mostres de submissió al Ministeri del Interior, incomplint també amb  el  reglament imposat al càrrec, amb aquests antecedents, exercirà la magistratura amb la independència que el càrrec pressuposa? O ho farà amb fidelitat al Ministeri de l’Interior?

Les CUP tornen a posar condicions. No n’han tingut prou amb la patacada que originà la no aprovació dels pressupostos, que ara, quan ja hi ha un nou full de ruta ocasionat per l’aprovació de les Conclusions famoses, aquest ha de modificar-se de nou  si és que Puigdemont vol tenir èxit en la qüestió de confiança.  Insisteixen en que el RUI hauria d’estar inclòs en un calendari per a celebrar-lo durant el primer semestre del proper 2017. De totes maneres, si a cada intent del que sigui hem d’elaborar un nou full de ruta,  no quedarà temps  ni per executar les accions acordades en el full anterior. Però, independentment,  entenc que amb aquest RUI  s’ha de ser curós si no es vol que es converteixi en una repetició del passat  9N. La raó per a ser curosos, en el meu entendre és clara: si es munta un referèndum en el que els del no no hi participin, no serà més que un dejà vue i amb un reconeixement internacional no gaire  vistós. La solució no sé on està i com ha de fer-se si és que finalment el Parlament (l’únic estament  que crec que pot modificar el full de ruta) decideix  portar-lo endavant. Però no veig que s’hagin de cremar els focs abans del dia de la festa...

El TC està reunit en aquests moments decidint què han de fer amb Forcadell, Puigemont, el Parlament  i el bloc de conclusions. Segons el que faci serà, com diu en Sanchis a El Punt Avui d'avui, com fotre-li  una patacada a un vesper. Esperarem a veure fins on arriba aquesta patacada, Però, independentment, PDC ja s’ha quedat sense grup parlamentari al Senat.

El Parlamento continua esperant  l’aquiescència dels partits per a que Rajoy torni a governar. En qualsevol cas, donat els tarannàs  amb que semblen mantenir-se   PSOE, C’s i Podemos, dona la sensació de que els seus plantejaments, Rajoy inclòs,  tendeixen a unes terceres eleccions que, ens agradi o no, sembla que donaran  més volada al PP. Personalment em sembla entendre, amb els números a la mà,  que, donat que la oposició és majoritària, es podria deixar governar al PP a canvi de anar-li constrenyin la governabilitat a en les votacions a l’Hemicicle, fins a deixar el Parlamento pràcticament inoperant amb un resultat, quant menys, entretingut durant un parell d’anys... En fi, ja s’ho faran.  Però  pensar que hi haurien diferències entre un govern del PP, del PSOE, o de C’s o de hipotètiques combinacions de entre els quatre, és tan inútil com discutir el sexe dels àngels. A més, qualsevol d’aquests hipotètics governs, necessitaria ineludiblement els vots catalans d’ERC i PDC i per tenir-los, aquests vots, tots aquells partits haurien de travessar unes línies que els propis interessats consideren indepassables.   És per aquesta  raó per la que no hi ha govern i per la que ja es varen repetir les eleccions, raó en la que hi tornem a estar  ara.... Tot i que no ho volen, Catalunya és el nucli del debat polític de l’Estat Espanyol.

J.  Vinyeta

1 d’Agost de 2016