250.- D’Escòcia, de l’Estat de Dret i d’altres coses.-
Els independentistes escocesos han perdut la primera batalla seriosa (si no recordo
malament va haver-n’hi una d’anterior a finals dels ’70 en la que en ple partit es varen canviar
les regles de joc...). Però l’èxit de tot plegat ha estat clamorós. Un participació
brutal, lliure, pacífica i democràtica d’un
90% del 97% inscrit per votar,
xifra només comparable a la participació en els referèndums plantejats per
dictadures, ha donat una resposta
negativa als desitjos d’un 44,3% del poble escocès. Però han votat. Els
escocesos han guanyat la partida i tots els demòcrates d’arreu, també. La
dimissió d’en Salmond m’ha semblat generosa però, en el moment en que les
promeses fetes a última hora pels polítics anglesos, amb Cameron al davant,
sembla que comencen a trontollar, els hi recorda a tots, a uns i altres, que hi ha més vies per obtenir
l’independència d’Escòcia, a banda d’un referèndum, que no caldrà esperar una
generació, com va dir el premier anglès. Salmond se’n va, però no abandona...
Es parla molt poc d’una qüestió
capital. La famosa Llei de consultes no està publicada al DOG, el Decret de la
consulta no se signarà fins el proper dissabte però l’Estat ja té el recursos preparats, la fiscalia
General ha cridat a “consultes” als fiscals catalans i entén que la Llei serà
suspesa perquè, Sáenz de Santamaría dixit, la Llei no és constitucional. El
problema no és que ho diguin, ho venen dient
des de fa mesos. El problema que fa trontollar clarament l’Estat de Dret, del que tant cloquegen
des de sempre i en referència al “problema catalán”, és que el Constitucional
no hagi fet declaració o insinuació alguna
al respecta intentant manifestar (només manifestar...!) que la
decisió respecte als recursos que se li pensen entregar és cosa seva, del
tribunal, i de ningú més. És ben cert que la fiscalia depèn del Govern, però
que el Constitucional ni tant sols intenti defensar la seva independència i dignitat deixa en evidència allò que
ja sabíem. Però que ara, per omissió del propi tribunal, al menys
fins avui, queda corroborat. A menys que ens depari una sorpresa...
Espanya ha crescut econòmicament:
el PIB
ha augmentat de cop en més de 23.000 milions d’€. Una normativa Europea,
que alguns països no han complert (em sembla que Holanda i Suècia) fa incloure
en els càlculs del PIB la prostitució, el tràfec d’estupefaents i el conjunt
del I+D. Seria bo saber com s’ha calculat tot plegat per comprovar com un Estat
que té la prostitució prohibida, però
que la tolera, és capaç de comptabilitzar-la.
El mateix que passa amb el tema de les drogues. Em semblaria més en raó
de tot plegat que una i altra cosa és legalitzessin. I em sorprèn encara més
que, quan les denominades esquerres han tingut l’ocasió de fer-ho amb al
prostitució no ho hagin fet. Les meves llums no arriben a entendre el què realment impossibilita aquesta legalització.
Demà, la vigília de la signatura
del Decret per a la convocatòria del 9N, hi haurà la compareixença del Sr. Pujol al Parlament. Ho entenc com a una
constatació de que el tema, molt pelut i dolorós, està superat. És en la meva
opinió una demostració de que tot va endavant. Respecta de la
compareixença, en un moment en que la
corrupció es passeja pels passadissos de les seus de bona part dels partits,
què seran capaços de preguntar i qui ho farà?. La resposta, demà mateix.
Gallardón plega. O el foten fora. Però l’ordre de cessament del
ja ex ministre, enganxa a Rajoy i al Rei
fora d’Espanya i, pel que sembla, han de portar a Felip VI al consolat
de Nova York perquè signi el que li correspon. Gallardón plega després d’haver
posat en peu de guerra a molt bona part del sector judicial amb el tema de les
tasses judicials i sembla que la traca final ha estat la Llei sobre
l’avortament que pel que sembla no donava rèdits electorals. Però males
llengües sembla que assenyalen una picabaralla Rajoy (i per tant amb algun
sector del partit) i el propi Gallardón per no portar el tema Bárcenas com
calia. De fet, corren per la xarxa suposats e mails al respecte. És igual: sembla ser que ha
plegat el que ha estat considerat el pitjor ministre de justícia de les últimes
dècades... Veurem que ens ve a sobre.
J.
Vinyeta
25 de
Setembre de 2014
