669.- Glòria, el Pin Parental, la CUP i Colau.-
Ha passat la
llevantada i ha deixat rastre de tristesa i desolació. Ha esta una llevantada
més de les que solem tenir, però amb resultats molt més catastròfics. Ara, un cop passada, entenc que
s’imposa una reflexió profunda. Escoltava divendres pel matí a RAC 1 a la
tertúlia, un entès que el varen definir com a paleontòleg climàtic, que a més
era historiador. Mentre xerrava, una
classe magistral del sentí comú que demanava per actuar davant de la situació,
el silenci entre els tertulians era absolut.
Val la pena escoltar la xerrada[1] perquè
la reflexió que se’ns hi imposa cal tenir-la en compta de cara un futur que ja
el tenim a sobre. No la deixeu passar.
Vox, suposo que per
inspiració opussista, té la genial
idea de dotar als pares de la opció perquè triïn si els seus fils poden o no
poden assistir a les classes de determinades matèries que son, ras i clar, les
que fan referència a l’ensenyament de sexualitat i comportaments adients. Ja sé que son franquistes fins el moll de l’os.
I ho demostren, perquè els que vàrem
viure la dictadura recordem el tractament de idèntiques característiques al que
entre censors, capellans i polítics adeptes vàrem estar sotmesos. Recordo l’esverament
de tota aquesta trepa, quan ja la
dictadura donava certs símptomes d’incapacitat, per allò de “...la ola de libertinaje que nos invade...”
Son gent que volgudament han interpretat
el llibertinatge pejorativament i
oblidant que la filosofia dels llibertins (de la que es deriva realment
el llibertinatge) al que s’enfronten
és precisament a la intolerància religiosa (pot ser per la seva visió hedonista de la vida, tot s’ha
de dir). La finalitat de tot plegat era, com és ara, la d’amagar el creixement en el camí
de la llibertat i respecta pels altres perquè, per a tots aquells, aleshores, i
aquests ara, la llibertat els hi fa pànic. Que no ens enganyin.
La CUP té la gosadia
de demanar que la legislatura acabi dignament. No sé què vol dir amb exactitud,
però m’ho temo: que Torra plegui i es convoquin eleccions immediatament. La
CUP, com ha fet sempre, tira la pedra i amaga la mà. Son aquells que presumin
d’assembleistes, quan l’assemblea ha de decidir resulta que, curiosament, un
sorprenent empat deixa la decisió nen mans dels capitostos del partit. Ho recordeu...?
Colau ha aconseguit
aprovar els pressupostos municipals. Un acord amb ERC i PSC ha deixat els
números afinats i a punt. Però, es clar, Colau és com és i, immediatament que
els ha tingut aprovats, pren l’acord que presenten Valls i PP amb la complac ència de Collboni (PSC), de demanar que
Barcelona sigui cocapital de l’Estat
amb Madrid oblidant, arterament, que més de dos milions de catalans vàrem votar
perquè Barcelona fos la Capital de la República catalana. I deia que ella també havia votat si...!
Ara haurem d’esperar
la sessió del Parlament de demà dilluns i de l'actuació del seu President.
J. Vinyeta
26 de Gener de 2020
[1] RAC 1 a la
carta. Divendres 24 de Gener de 9 a 10
i 10 a 11.-
https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada