673.- L’ARA , L’ANC i Òmnium.-
Ahir, 6 de Febrer d’enguany, el diari ARA ens posa en la cruïlla de decidir a qui hem de donar el nostre suport: Òmnium o l’ANC[1]. En llegir-lo em sembla que, com des de fa temps, es va inclinant per les tesis més continuistes, properes i propenses al diàleg tou (que no dic que estiguin malament, tot i que no son les meves preferències ni les que més resultats ens venen donant), i que em recorden les de l’ERC. Dic això perquè el diari, en l’editorial que deixo referenciada, ens proposa una amnistia com la solució al conflicte català, que és la proposta d’Òmnium, i la contraposa a la uniteralitat que defensa l’ANC.
Res estaria de més si es tractés d’un debat entre parts i opinions, si no fos que, queda clar, que el diari tendeix a les tesis en l’actitud d’Òmnium i, per demostrar la pèssima línia que porta l’ANC, comença a tergiversar les dades sobre la composició i ideologia de l’Assemblea. Fins a tal punt que l’ANC ha hagut de publicar un twiter[2] en el que esmena la plana al redactor de la columna del diari que em sembla, perquè la premsa malauradament funciona així, ha seguit instruccions directes de l’amo de la capçalera que, com queda clar, no és gens procliu a res que no sigui el que sembla anar tirant. El twiter de l’ANC, desmunta, un a un, els arguments que el redactor utilitza per menysprear, sí, així i per dir-ho suaument, l’actitud de l’ANC. Paga la pena llegir un i altra.
No sé que dirà Òmnium, però per bé de l’actitud que una i altra han anat representant en les accions en que s’han posat liderant la societat civil, Òmnium, si és que realment no combrega amb els postulats i intents demostratius del diari, hauria de fer una mínima declaració al respecta, sense haver de fer cap negació de la seva proposta d’actuació perquè és tant legítima, quan menys, que la que proposa l’ANC. Ignoro si, després de la clatellada de l’ANC, ARA rectificarà.
A la vida, per ser àrbitre s’ha de ser neutral i quan un arbitra i no ho és de neutral, se li veu el llautó quan pita penals inexistents contra de l’equip que no és el del seu cor. És evident que les capçaleres son propietat d’algú i, és per això, que la ideologia de les seves editorials segueixen la ideologia del que les paga. Sabem que és així. Però d’aquí a mentir descaradament, com ha estat aquest cas és, com vulgarment és diu, de jutjat de guàrdia..., com la premsa més fake de les espanyes
J. Vinyeta
7 de Febrer de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada