divendres, d’octubre 18, 2013

202.- 12 d'Octubre i 522 màrtirs

202.-  12 – d’Octubre    i   522 màrtirs


12 – O.- A vegades és millor deixar passar uns dies per “veure-hi  clar” sense la necessitat, com diu el poeta, d’adormir-nos. Va arribar el 12 – O i es va fer la llum. I ara que han de dir? Dons que  han passat de 65.000 participants l’any 2012 als 165.000 d’enguany, segons les seves pròpies dades. Però el propi organitzador, Pepe Domingo, potser en un moment de sinceritat, diu  “...No estem contents ..."[1] .  Per tant, poques coses més hi hem d’afegir.

La realitat és  que aquella famosa “majoria silenciosa”  que no va participar en la Via Catalana, tampoc  ara, segons el números,  s’ha manifestat. M’agradarà sentir – escoltar quina és aquesta majoria silenciosa d’avui dia en que, ni amb 70 autocars vinguts de fora (segons seves dades oficials), de la resta d’aquesta Espanya uniforme ì amb amples sectors catalanofòbics, només han estat capaços d’omplir la Plaça Catalunya de Barcelona.  On és aquesta “majoria”?   Ampar Moliner, a la seva columna del diari Ara d’ahir ironitzava quina podria ser aquesta majoria silenciosa: els de la tercera via que  encara no s’han manifestat...

Ja tenim una certa edat i com que les raons que ens volen fer passar no son tals, diem obertament que ens volen fer passar  bou per bèstia grossa: els anys ensenyen i et fan ser entenedor del que sempre hi ha entremig de les paraules. Si son tants com la Sra. Alícia ens vol fer creure, que faci cultura pel referèndum . Si no, que tingui present que sempre serà esclava de les seves paraules i mestressa dels seus silencis.

522  màrtirs.  A Tarragona, l’endemà mateix, dia 13, la Santa Mare Església beatificava a 522 laics i religiosos assassinats durant la Guerra Civil. Donat els temps que vivim, que ja han passat gairebé 75 anys de la finalització d’aquella barbàrie i gairebé 40 anys de la mort del Dictador, calia esperar que entre aquells 522 hi hagués algun assassinat per la España Nacional. Dons bé: no, cap, ni un. Ni un de sol d’aquells que va ser assassinat essent bon cristià, però que portava la “tara” de republicà, esquerrà o nacionalista “perifèric”: cap d’aquest adjectius sembla admissible per la nostra Església.

L’Arquebisbe de Tarragona va emetre una pastoral el mes de Juny passat[2] justificant el reconeixement com a màrtirs dels 522. Entre moltes coses hi diu que “...seran beatificats com a víctimes d’una persecució religiosa...[ ]...Els van matar in odium fidei, per odi a la Fe...”. I això és causa suficient per a considerar-los màrtirs. Però dels altres, ni menció. Ni tan sols menció a la Guerra Civil durant la cerimònia per cap de les Autoritats Eclesiàstiques, del Delegat papal ni en la al·locució del Papa perquè en cap cas, imagino, es volia barrejar les ovelles blanques amb les negres (que, seguin el símil papal, potser eren les que estaven “envernissades”...)

La resposta a tot aquest desori, en qualitat i en el moment oportú, ha estat donada, en la meva modesta opinió, pel Catedràtic d’Història Contemporània de la URV Josep Sánchez i Cervelló. En la seva “Carta a l’Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat”  que entenc de lectura obligada[3] li esmena la plana al Sr. Arquebisbe i li recorda que, si bé l’Església va estar víctima en aquelles circumstàncies, també en va estar botxí. Deixa clara la posició de l’Església espanyola en el decurs dels temps fent menció de la Pastoral del Cardenal Segura  de l’1 de Maig de 1931[4] i a la posterior impulsada pel Cardenal Gomá   l’1 de Juliol del 1937[5] i de la abstenció i silencis clamorosos davant els excessos i abusos del poder.

És evident que l’Església espanyola ha estat sempre al costat del poder que, d’alguna manera, li pugui garantir la unitat religiosa en el territori. El conservadorisme  ultramuntà i violent clarament manifestos  en les Pastorals del Cardenal Segura i següents, en els detalls posats en evidència pel Catedràtic Sánchez i mantinguts amb vigor pels Rouco Varela Boys (em permeto la llicència...), en més d’una ocasió em fa pensar, com en el cas d’aquestes   beatificacions, que  si per aquesta Església fos, encara estaríem físicament en guerra. I per corroborar-ho, només cal escoltar o veure les emissores de radio i TV de la COPE.



J. Vinyeta
16 d’Octubre del 2013




[1] "No estamos contentos, hemos de incorporar a toda aquella gente que se sienta española: federalistas, confederalistas, centralistas y autonomistas", ha afirmado Domingo,. La Vanguardia.com.- 12 d’Octubre.- 16:54
[2] La pastoral es titula: Els Màrtirs, testimonis suprems de l’amor al Crist.-
[3]https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=252498    o  també    http://www.mercaba.org/CEE/carta_colectiva_del_episcopado_e.htm
[4] Carta Pastoral del Cardenal Segura Arzobispo de Toledo y Cardenal  Primado al clero y fieles de la Archidiócesis, 1 de Mayo de 1931   ABC Madrid  Hemeroteca, 7 de Mayo de 1931, pgs, 35, 36 y 37

[5] Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra de Españahttp://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com.es/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html   o també es pot trobar a    http://www.mercaba.org/CEE/carta_colectiva_del_episcopado_e.htm

dimecres, d’octubre 02, 2013

201.- Comentaris

201.-Comentaris.-

Estem distrets. El nomenament del President del Constitucional, la Sra.  Espe dient que s’ha de catalanitzar Espanya i el contrari  pocs dies després, el Sr. Duran proposant oficialment una tercera  via, la Llei Wert en tràmit parlamentari, el PP pactant esmenes amb Rosa Díez per universalitzar el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’¡Estat, les declaracions de Gallardón  (“España saldrá del Euro si catalunña se independiza...”), el Sr. Rajoy demanant auxili a l’ONU pel tema de Gibraltar i demanant grandesa al Sr .Mas abans de prendre  decisions... Ofensiva centralista a tutti orchestra amb la por (el que fa entendre, aleshores, que ells en tenen molta de por, a la secessió) com a element suposadament dissuasori...  I en mig de tot plegat, el Debat de Política General al Parlament.

El debat sobre Política General no ens ha donat sorpreses llevat (i tampoc sé si realment va ser una sorpresa), el rebuig exprés  del President Mas a les terceres vies, inclosa la del Sr. Duran. CiU i ERC han donat mostres de la solidesa del seu pacte.   PP i C’s han estat els encarregats de donar vivesa al Dret de Decidir, el PSC continua fent amics amb la seva idea federal, i les notes socials anunciades pel President varen ser remarcades pel Srs.   Herrera i Fernàndez d’ICV i les CUP respectivament. Ha quedat clara la voluntat de seguir endavant en el procés per a la consulta i la  del President disposat a portar-la a terme (suposo que a Madrid arrufaven el nas mentre el President parlava), afirmant que entén que la seva carrera política ha arribat a la Llicenciatura.

 Tot va transcórrer dins del que podríem dir-ne  normalitat fins el moment de les resolucions del Debat. I, entre elles, una transaccional que, diguem-ho així, ha destapat la caixa dels trons. Per una banda el Parlament ha donat per bo  l’anomenat  Document Rigol[1] i en fa una resolució de mínims que va ser signada inclús pel PSC  i que no la varen  signar les CUP. Davant d’això, CiU, ERC, ICV i les CUP  (sense el PSC) presenten conjuntament una transaccional en la que concreten terminis i forma per a la Consulta, de fer-ne sabedors de la situació catalana a Las Cortes i  fixa com a termini fins al 31 de Desembre d’enguany (la caverna parla “d’ultimatum” ) perquè el Govern Central li doni resposta.

Jo no sé si el PSC va ser convidat a signar-la o no. El cas és que no la va signar i, en no fer-ho, per unes raons que desconec però que puc imaginar,  va titllar als signants de la resolució en general i al President Mas en particular, de trair  la  unitat parlamentaria demanada i gairebé aconseguida i, també, de trair al l’esperit de l’expresident Rigol. El propi Expresident Rigol va  desmentir aquestes últimes afirmacions del Sr. Navarro donat que, tal com va manifestar en declaracions posteriors[2], entenia que era normal limitar el temps  en el que el Govern Central hauria de manifestar-se al respecta. Per tant el Sr. Navarro es queda sense un dels arguments amb el que tant s’ha prodigat aquests últims dies.

Hi ha una noticia gairebé simultània al debat: Foment ha signat al Document Rigol tot i que no va participar en la famosa reunió del mes de Juny. L’Empresariat no vol significar-se en política (tot i que aquesta aquiescència documental ja és un  acte polític) i per això no vol participar en les reunions... però l’accepten, la resolució que en surt de la reunió, i això és equivalent a donar suport al procés. El diner s’acoquina molt aviat i una empenta d’alguna manera més o menys “garantista”, entenc que és molt important per la confiança que genera.

Els esdeveniments es van succeint. La fi d’any és a tocar i, segons aquesta resolució tan criticada pels de sempre, les coses s’han d’aclarir abans d’arribar-hi.  La pressió a la que ens sotmetrà Madrid serà dura, especialment la diplomàtica. No podem oblidar que  aquest any finalitza el mandat de Durao Barroso[3]  a la CE i per tant hi haurà eleccions. I podria passar que determinades candidatures hagin de fer declaracions més o menys sonades i favorables a les tesis espanyoles (i ja sabem, aleshores,  que diran)  a canvi de vots del Partit Popular Europeu (sector Espanya...), i que poden ser més vots  si el fantasma de la por fa feliç a l’oligarquia,  intentant acollonir-nos. Mentre tant, fem via.




J.  Vinyeta
01/10/2013





P.S.: Recomano un parell d’articles:
Admiremos a Catalunya .-  Suso del Toro .- eldiario.es,  12/09/2013
Por favor, otra canción.- Salvador Cardús.- La Vanguardia, 2/10/2013



[1] Text que resulta de le reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a sol·licitud del President Mas a l’Expresident del Parlament Sr. Rigol
[2] Al programa 8aldia. Les declaracions son a la xarxa.
[3] Si no vaig errat, les eleccions seran a l’Octubre