divendres, de febrer 26, 2021

724.- Espanya, grinyola.-

 

724.-  Espanya, grinyola.-

Hi ha massa  simultaneïtat, massa temes coincidents, que em fan pensar que hi quelcom que fa grinyolar l’Estat. I em sembla que la  ventada que belluga les branques i fa que, com deia Pujol, caiguin nius, ve d’Europa.

Només a faltat la trobada de les converses entre comandaments de la guàrdia civil comentant la mort de Miquel Zabalza  ...se les ha ido la mano...[1], per acompanyar el tema Bárcenas. La presó de Hasél i les manifestacions de suport, que es produeixen  en un moment en que el Parlament Europeu ha de decidir, si els exiliats i parlamentaris catalans han de perdre la immunitat i han de ser retornats a un Estat que es passa el dret d’expressió, i molts d’altres, pel forro. Manifestacions que mostren amés els crits d’angoixa d’un jovent que camina vers un futur  absolutament  incert en un Estat descavalcat de la realitat.

Les eleccions catalanes i el triomf del independentisme, que imposa a l’Estat  la necessitat d’escoltar Catalunya. 

Amb l’emèrit fugit i refugiat en un Spa d’or que paga el Patrimoni Nacional i que ens va enganyar quan, en la detenció del gendre, ens deia que tots som iguals davant la llei.  Amb els jutges, que mantenint un poder inimaginable en un estat democràtic, amb una dependència flagrant de l’anomenat Deep State i de la seva concepció de l’Estat, es dediquen constantment a fer política  i a cercar permanentment el blindatge de les seves decisions, generalment perverses, en el suport  del Tribunal Constitucional (com a passat amb  el recurs de Meritxell Borràs), tot i rebent constants avisos des d’Europa i del TJDH de que aquest autoritarisme que exerceixen ha de ser corregit des de l’executiu i el legislatiu, i amb urgència.

 Amb l’extrema dreta feixista campant amb immunitat fefaent, a tal extrem que l’Estat d’Israel i la ambaixada alemanya  han alçat la  veu per les manifestacions antisemítiques expressades en un acte feixista per homenatjar  aquella División Azul  hitleriana, amb una suposada investigació dels fets, oberta per la fiscalia, de la que no en sabem res més. Un Estat que commemora els 40 anys d’un cop d’estat militar, amb el clar intent de blanquejar una monarquia que s’esmicola  perquè està sota la sospita de la seva participació directa en aquells fets. Per enrarir encara més l’assumpte, la Ministra Robles manté la classificació de la documentació dels fets succeïts (recordem allò del silenci i l’aquiescència, que deia Unamuno...?).

Per si fora poc, a aquesta corrupció generalitzada s’hi suma el volum impagable del dèficit de l’Estat que ha rebut la patacada de la covid -19 amb les arques buides, creant una crisis socioeconòmica sense precedents i amb l’urgent necessitat de que Europa les hi ompli per poder fer alguna cosa més que prometre la lluna. És evident que l’Estat   està en fallida. Econòmica i política. Un Estat en el que la corrupció hi cavalca,  però que necessita l’oxigen  que pot fer-li arribar la UE per sobreviure.

En aquesta situació, Europa ha de posar a disposició de l’Estat espanyol 140.000 milions d’euros per tapar forats i demana garanties i reformes que converteixin l’Estat espanyol en un estat amb crèdit, al menys polític, suficient. Europa voldrà cobrar. I per fer-ho, ha de comptar amb aquells que puguin pagar.  Per cobrar, Europa sap que hi ha regions, Nacions sense Estat, amb suficient capacitat per assumir, acceptar i retornar el deute que els hi pugui correspondre, com és el cas de Catalunya. Entenc que potser és el moment en que Catalunya aixequi el dit i digui, obertament, que està disposada i és receptiva a participar en  la solució del problema econòmic que pot acuitar  Europa, en relació a la qualitat i possibilitats deutores que en aquest moments pugui presentar l’Estat espanyol.

Plantejades així les coses, qui vulgui entendre ho té molt senzill. La UE,  intentarà garantir els seus crèdits amb bons fiadors. Des de fa anys, Catalunya,  reconeguda per l’ONU  com a Minoria Nacional[2], i que representa  el 20% del PIB de l’Estat espanyol, és una bona garantia. Val la pena recordar aquella dita que diu, més o menys, allò de ajuda’m i t’ajudaré. Potser és el moment històric de que la UE, recordi que Catalunya existeix i pot ser un bon aliat. Perquè, evidentment, Espanya, grinyola.

J.  Vinyeta

26 de Febrer de 2021

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, de febrer 22, 2021

723.-Els carrers, cremen

 

723.-Els carrers, cremen

Mentre els partits negocien, amb una Jéssica   Albiach que no para de bramar, sense voler entendre que, si els catalans voléssim que manés, li haguéssim donant quelcom més que els minsos escons que ha tret, els carrers tornen a cremar. L’espurna ha estat l’empresonament del  rapper Hasél,  perfectament orquestrada per l’AN  a l’endemà de la jornada electoral, que no abans, sabedora de la influència que tal execució hagués pogut tenir en el resultat electoral. Estem habituats  a que els jutges marquin l’agenda política a les seves conveniències o a  aquelles dels que els paguen.  Per tant, tot i haver vençut el termini voluntari d’ingrés el divendres 11/02, els jutges, amb un criteri polític afinat, decideixin muntar el ciri al dilluns següent, dia 15.

Així les coses, amb el convenciment de que la sentència és injusta, el jovent es llença als carrers el mateix dia. El que està passant ens l’expliquen periodistes i mitjans de comunicació, amb detalls gaire bé pornogràfics, de les accions que uns, el jovent, i altres, els Mossos, van posant en marxa. I aquesta exposició ho és, de pornogràfica, perquè és  la que convé a algú, qui sigui i que, com la dita, fa mirar  el dit que assenyala la lluna. Perquè és cert que l’empresonament de Hasél pels tuïts o cançons és un abús més dels que controlen aquest deep State, i una negativa exprés de la  llibertat d’expressió. Però, aquells informadors, per molt que ens diguin que reben trets de bales de foam, suposo que atemorits, ells sabran perquè tot i que podem imaginar-ho, van oblidant la realitat que està vivint aquests jovent, amb més d’un 40% d’atur juvenil, amb contractes, els que els tenen, precaris i amb sous minsos, lloguers inabastables, en front a una crisi econòmica i social sense precedents, en una situació, en resum, que els té sense present i els  deixa pràcticament sense futur   i esperances. Si aquí hi afegim la constant pèrdua de drets i llibertats que ens fan assumir, la immunitat de la que gaudeixen els sectors ultres davant de la mateixa Brimo, entre altres moltes coses... entendrem que potser no és solament l’empresonament de Hasél el que fa que el jovent surti al carrer. I em sembla que no costa tant de entendre i fer-ho públic a través del mitja que representen.

Se’n obliden aquests mitjans, dit ras i curt,  de plantejar-se i dir-nos si la violència al carrer no vindrà produïda per una violència  que neix de la ineficàcia consolidada en els despatxos, de la ineptitud d’aquells que diuen ser el govern mes progressista de la història i que repeteixen com lloros que estem en una democràcia plena.... que empresona per tuïts, cançons o per titelles que no agraden.     I se’n obliden, potser menyspreant i traint el seu  codi deontològic, de que entre la seva feina, hi ha la de mostrar-nos les vergonyes del sistema, entre las que s’hi troba precisament,  l’abandó a la seva sort de les generacions que venen darrera nostra. Si jo tingués vint anys, possiblement també hi seria. I no cometem l’error de confondre una manifestació més o menys virulenta que protesta contra la manca de llibertats, amb una actitud asocial clarament delictiva d’uns individus saquejadors que, ja sé que és una apreciació personal, em nego a creure que son els mateixos que demanen llibertat amb totes les lletres de la paraula. La presència d’infiltrats i provocadors, inclús  de la pròpia policia, sempre ha estat una constant. Ni de culpar de la violència al món independentista, perquè aquest món ha demostrat abastament que és absolutament pacífic: és una qüestió d’ADN!

Del Mossos, se’n ha de parlar, i molt.  D’entrada, i això ens mostra que les accions semblen dirigides  a condicionar els pactes parlamentaris, s’ha de deixar clar que és inadmissible que els mossos ens vinguin a dir que o manen ells o es convertiran en ingovernables. Aquesta inadmissibilitat ha de fer-se patent amb cessaments immediats: és un soroll  de sabres - porres que, malauradament, molts encara recordem. Els Mossos, com qualsevol altra individu o corporació és criticable. Posar-nos a tots en la tessitura de que recolzem uns fets que no ens agraden o que si  no ho fem ens diuen que  encara es convertiran en més ingovernables és, repeteixo, absolutament inadmissible. Qui sap si,  aprofundim en aquesta advertència dels Mossos, potser fins i tot trobaríem una voluntat moguda des de no sabem on (L’estrella de la mort, d’en  Baños....?) per fer fracassar la formació de Govern i repetir eleccions.

Estem en un període postelectoral que, com en tots els casos i més per la pluralitat política catalana, son complicats. Per això, a banda de tot l’esmentat que està en el rovell del problema, no deixa d’estranyar-me que la resposta dels manifestants, augmenta a mida que la contundència policial apuja la intensitat repressora. La pregunta, aleshores és qui provoca a qui... L’aplicació d’allò que  semblava oblidat, després dels aldarulls contra la sentència dels Marchena boys, que s’anomenava La síndrome de Sherwood[1], torna  estar d’actualitat. En vàrem tenir la mostra en l’encapsulament que agents de la Brimo varen fer a un grup de manifestants a Gràcia el passat dia 20[2], que en veure’s cercats, varen aixecar les mans  inútilment. Aquesta violència, què persegueix?. A qui serveix? Aquests Mossos, campen sols?

Com a mínim, cal revisar ja protocols, seguir les denuncies presentades  i que els que han i estan actuant amb males praxis, siguin depurats. Deixar clar que una gorra, uns galons i una porra no es poden donar a qui no n’estigui plenament capacitat  per portar-los. És per tot plegat, que em sembla entendre que es fa necessària una purificació del cos de Mossos. És la feina  urgent que haurà de fer el Conseller que accepti el càrrec.  Per cert, la CUP acceptaria el càrrec de Conseller de Interior...?

 

J.  Vinyeta.-

22 de Febrer de 2021

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, de febrer 21, 2021

722.- Dels resultats electorals (I).-

 

722.-  Dels resultats electorals (I).-

He trigat dies en posar-m’hi perquè, potser il·lusòriament, esperava que la formació de govern comencés a prendre cos. Perquè hi ha una qüestió incontrovertible i és que l’independentisme ha guanyat aquestes eleccions en número de vots i en número d’escons. Per tant, semblava relativament propera la confecció d’un Govern adient amb els resultats electorals. Però no sembla que vagi per aquí.

El resultat independentista ha esverat al govern central.   I al Deep State perquè, posant la data de les eleccions a la seva conveniència,  havent posat tots els impediments possible, inclòs la supressió dels que anomenaríem drets electorals, a pesar de pandèmies  amb les pors creades i imposades al respecta, a pesar de tots els pesars,  Laura, és a dir Puigdemont,  s’emporta 32 escons, un menys que ER que ha comptat amb l’aquiescència i el favor de tot l’entramat mediàtic, inclosa TV3. Per ampliar l’emprenyamenta de l’Estat, tot el món ha destacat la victòria independentista i Europa, que està a les portes de decidir sobre la immunitat de  Puigdemont, Comin i Ponsatí, ha rebut també el missatge. Podrà mirar cap un altra cantó. Però no podrà negar l’evidència.

No podré oblidar, em sembla que mai, l’error del President Mas que, escudant-se en una suposada inoperància, ha bellugat els fils del PDCAT, exigint uns drets electorals que, si bé li corresponien, en cap cas hauria d’haver-ne exigit la pèrdua corresponent dels drets electorals del Junts (qüestió que va fer molt feliç a la JEC...). Han estat quasi 80.000 vots perduts (si hi sumem l’altra desfeta de la inconscient Marta Pascal) que, tot i que son vots independentistes, han estat la  causa de que  Laura Borrás no s’alcés, a més, amb la victòria absoluta en número d’escons. Ha estat  per tal causa  que Junts va sortit a la contesa electoral talment com si fos un nou partit, és a dir, com a partit absolutament inexistent fins el moment, per tant amb cero escons en el Parlament, i en conseqüència, sense cap dels suports econòmics o publicitaris dels corresponents als partits diem-ne consagrats en el Parlament. Pot ser que per això, precisament, la victòria independentista encara ressona més.

El que l’Estat veuria amb bons  ulls,  ara que haurà de començar a implementar les exigències que li marcarà Europa, condicionant el crèdits a cedir per la covid-19, seria un Govern  de la Generalitat presidit per Illa  amb la col·laboració del Comuns de forma que les mesures, especialment econòmiques, que ens imposarà, tinguin la resposta política menys crítica possible a Catalunya, és a dir: voldria muntar a la Generalitat una sucursal del govern central amb Illa pràcticament instal·lat a la Moncloa, qüestió que el propi Illa va notificar que faria, mantenint els Comuns  d’escolanets. Però, al  menys a vista grossa, els números no donen si ER no es distreu...

I per a no distreure’s,  ER haurà de mullar-se. Volent o sense voler  haurà de decidir el què i quines relacions vol tenir amb qui i en quin grau, tot i que   pot ser que ER, en llençar-se a la piscina, perdi la vestimenta i en surti complertament nua, ensenyant-nos les vergonyes que avui dia ja li son un mal son. Sap, com sabem tots, que pot haver-hi una segona volta parlamentària d’elecció al President i sap que, d’arribar-hi, l’abstenció pot comptar tant com vots efectius.

En qualsevol cas, el que serà absolutament necessari per dur a terme qualsevol votació en el Parlament, ha de ser  que la Presidència i la Mesa del Parlament estiguin  plenament operatives (suposo que hi haurà suficient enteniment perquè VOX, C’s o PP, no hi siguin presents...). Aquesta Presidència és una figura també cabdal. Només cal recordar que Carme Forcadell està a la presó per ser-ne la Presidenta i deixar que el Parlament debatés sobre de coses que no agradaven Madrid. O, al contrari, que per feblesa de l’Actual President Torrent (aquell que deia amb eufòria allò de ...qui tingui dubtes, que s’aparti...)[1], el President Quim Torra va perdre el seu escó...

Per a més suspense, L’Oficina Antifrau ha iniciat una investigació al contracte de Salut amb Ferroser  (Ferrovial)[2] en relació al contracte de seguiment  i rastreig  de la covid-19  fet a dit per Vergés com a Consellera de Salut.  Junqueras  deia que si  Laura Borrás fos d’ER, ja hagués estat suspesa de militància. Doncs, apa Sr. Junqueras... Desconeixem de quina manera pot condicionar, si aquesta circumstància  ho fa, l’actuació d’ER en la constitució del proper Govern.  En qualsevol cas, no ens queda més remei que esperar.

 

J.  Vinyeta

20de Febrer de 2021

Publicat per a Cap comentari:

dijous, de febrer 11, 2021

721.- A l’endemà de les eleccions

 

721.-  A l’endemà  de les eleccions.-

Hem de reconèixer que, aquest endemà, no sabem si   serà el dilluns 15, el dimecres 17 o, apurant el resultat i en funció d’aquest,  tampoc sabem si aquestes eleccions, per qualsevol excusa, seran anul·lades. En qualsevol cas, hi haurà un endemà electoral. I em preocupa.

Entenc que hi ha dos qüestions cabdals. La primera és el resultat electoral en sí mateix. El País, el nostre, en funció d’aquest resultat i/o de les coalicions per a formar govern que en puguin sortir, pot continuar colonitzat. Però d’això en parlarem, vagi com vagi, passades les eleccions.Però la segona, en la meva opinió, és tant o més preocupant que la primera. L’explico.

És  un fet que la UE comença a mirar Espanya. Els exiliats catalans s’ocupen diàriament al Parlament Europeu d’assenyalar les febleses d’un Estat en el que  el conjunt democràtic sobre el que se sustenta, presenta greus esquerdes. Però és que, a més, és la pròpia UE la que ha de deixar a l’Estat espanyol centenars de milions d’€s i, com és natural, els voldrà cobrar. Per fer-ho, comença a indicar les solucions que la UE vol que s’apliquin. Des del punt de vista polític, va estrenyent el cercle  al desastre judicial de l’Estat espanyol.  I és en aquest sentit que insisteix en la reforma judicial necessària, col·lapsada des de fa oficialment gairebé tres anys però que sabem que en realitat en cap cas, des de la mort del dictador fins  ara, ha estat reformada amb esperit democràtic (el canvi de nom del Tribunal de Orden Público franquista convertint-lo en Audiencia Nacional, sembla que ha estat l’únic  canvi important...).  Per reforçar la demanda d’aquesta reforma, des de la UE, van arribant a Espanya avisos, sentències, recusacions, comunicacions de jutges i fiscals, admissió a tràmit de la denuncia sobre els defectes en que cau la CNMV, per exemple. L’estat espanyol respon tímidament amb moviments respecta de la modificació del Dret Penal sobre la llibertat d’expressió, la rebel·lió i sedició, suposades accions considerades terroristes, parla d’indult o amnistia dels presos, exiliats i imputats pels fets del 1 O etc...,etc...  Tots aquests intents aparents  de modificació de la llei  no son  precisament voluntat graciosa d’un govern progressista d’esquerres, si no que son respostes a les condicions que es van imposant per rebre  els préstecs que s’han de començar a repartir.

 Però, i aquesta és la qüestió que em fa més por, com que l’estat espanyol està en fallida, la UE exigeix modificacions en el sector econòmic que afectaran  tota la societat, per poder garantir el retorn del préstec. La UE  apressa al Govern central perquè efectuï modificacions en els contractes laborals i en les pensions. Dit d’una altra manera: la UE vol cobrar, però Espanya, per poder pagar, ha de reduir despeses i augmentar  ingressos.  El que equival a retallades, reduir pensions, augmentar la data de jubilació, reduir, en general totes les despeses socials, re centralitzant serveis i, en conseqüència, fer ballar les que disposen d’aquests serveis transferits: les autonomies. I quan això passi, ja sabem que les classes mitges i, especialment, les més desfavorides, acabaran reben les clatellades. Els bancs, ja anuncien pèrdues. Per tot plegat, el que sembla que se’ns presenta no és més que un rescat encobert que se’m acut molt dolorós. Aleshores, mal que sigui sense desitjar-ho, recordo Grècia. Em sembla també clar que de tot aquest cúmul  de incidències, especialment les econòmiques,  se’n parlarà a partir l’endemà de les eleccions.  Per això temo aquest endemà...

I, és clar: no puc deixar de banda que Catalunya, en les mateixes condicions, però sense el llast que representa Espanya per la nostra economia,  se’n sortiria inclús amb una certa (que no vol dir poc costosa, però acceptable)  facilitat. Això, ningú ho posa en dubta.

No puc evitar de pensar en les properes eleccions. No  podem evadir-nos, oblidar o deixar de banda el fet de que ningú dubta de que, inclús en pitjor situació de la que se’ns planteja, sols, sense llast, ens en sortiríem. Des del punt de vista electoral doncs, tinguem-ho en compta  i actuem en conseqüència. Si continuem sent una colònia, la metròpoli, amb el rescat encobert,  serà encara més extractiva. Em resulta evident que ens hi va la pell. 

 

J.  Vinyeta

11 de Febrer de 2021

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, de febrer 06, 2021

720.- Campanya


720.-  Campanya.-

La campanya electoral de cara al 14 de Febrer, està en marxa.  Els jutges varen  decidir que les eleccions se celebraran el 14 del proper Febrer. Em vaig equivocar creient-me’ls   quan varen dir que la decisió  al respecta la prendrien el proper dia 8, perquè em semblava que el dia 7 hi hauria una enquesta del CIS... No obstant, per animar el cotarro, van sortint enquestes exprés en les que, amb un 50% de indecisos, donen la victòria electoral a  l’ínclit ex ministre de sanitat. Pel cas, és exactament igual: la decisió és, en qualsevol cas,  la seva, la dels jutges,  i no la que volia la Generalitat.  La pandèmia no existeix si la causa els hi convé.

És ben clar que, des del Deep State, s’havia de triar una data  propera perquè el candidat del Govern Central aprofités l’onada de mitja eufòria que, el nomenament d’Illa ha creat en el món unionista. Però el candidat, que té més aspecte d’enterrador de film western (vista la seva imatge, potser que només li trobi a faltar el barret de copa..) està en mans d’uns publicistes que li fan més mal que bé.  Perquè les frases  “Catalunya per Illa”  o “President Illa” llegides amb un mínim de  voluntat sorneguera, deixen pocs dubtes... Si hi afegim aquella frase de que anirà molt a Madrid per poder governar millor Catalunya, tampoc queden gaires dubtes: ens deixa clara la seva voluntat colonialista. Per arreglar-ho, ens diu allò de que hem de passar pàgina..., oblidar inclús les hòsties...

Queda clar que l’enemic a batre, per tots plegats i alhora, és  Laura Borràs. D’entre tots els que la volen fora, a part del Deep State que ens la té en el punt de mira per inhabilitar-la a la primera ocasió..., qui més s’hi aplica és el mossèn i la seva colla. Marta Rovira hi col·labora,  amb vídeos manipulats, directament. I Junqueras no té millor acudit que dir que hi ha informes que impliquen a la candidata.  Tot i que el mossèn sembla últimament de llàgrima fàcil, oblida que ell mateix està empresonat pels mateixos que han redactat aquests informes i condemnat per la mateixa justícia que imputa Laura. Com a bon  mossèn, hauria de recordar aquell fragment evangèlic que parla de la palla i la biga. Per cert: si Romeva, Forcadell, ni ell mateix, per exemple, no formen part de les llistes,  per què ER els hi fa propaganda amb cartells penjats arreu? Serà perquè no té noms que  sonin amb suficient veu en les seves llistes...? No és un clar intent de manipular a l’electorat que  no llegirà llistes, però votarà pensant que Forcadell, Romeva, Junqueras..., hi son inclosos?

En aquest esperit de desprestigi de Laura Borràs, TV3 hi participa amb eufòria: els Soler  boys, grans defensors dels que els paguen, s’hi acarnissen al Polònia... Ja sabem que l’humor és càustic, però entenc que no s’ha de confondre la paròdia amb l’insult.

Dels altres, poca cosa a dir. El seu discurs és el mateix de sempre, agreujat per la presència de Vox que obliga als  PPs i C’s a augmentar el to per a no quedar-se endarrerits.  Del PDCat, lamentar que Más no hagi sabut estar a l’alçada. Va ser ell qui va posar a Puigdemont i  es ell el que ara li vol  fer la competència. Convergència va morir el mateix dia que Pujol es va manifestar com a defraudador. Pensava que Más en seria  conscient.  Veig que no. Veurem com li va.

Del Comuns? Res, mentre Colau sigui alcaldessa amb l’ajut de Valls...

Les CUP?, dons com sempre: ara sí, potser no, no, si, empat a l’assemblea. Com diu un bon  amic, no son més que adolescents polítics... amb el comportament inherent de l’adolescència...

Espanya continua  guanyant punts i sembla que la UE li comença a posar l’ull a sobre. Només ha faltat la denúncia a la CNMV[1] per posar l’UE  amb orelles teses. Per si faltava poc,  Borrell torna de Rússia amb una plantofada amb els cinc  dits de la mà del ministre rus d’exteriors marcats  a la cara. Els índex de ineficàcia en la resolució de la crisi creada per la covid-19, junt amb el deute galopant que presenta l’Estat espanyol,  alerten a la UE de la dificultat de retornar crèdits...Tot això, acompanyat pel fet de que des del Parlament Europeu, per primera vegada, Espanya  sigui assimilada a Polònia i Hongria, no diu res més que per Europa s’expandeix un cert tuf que els d’aquest estat ja fa dies que olorem. L’acció exterior catalana, funciona[2].

Les eleccions son d’aquí a pocs dies. Si volem que Europa ens acabi de creure, la solució està en les nostres mans. Hem de voler deixar de ser colònia  i això hem d’expressar-ho a les urnes amb claredat. Les urnes poden ser la manifestació  inequívoca de la nostra voluntat, i per això mateix tots els unionistes  i els que els hi son fidels, tenen por.  Depèn de  nosaltres.  Si anem a comprar, als bars i restaurants durant les hores d’obertura, si passegem..., no podem anar a votar?

 

J.  Vinyeta

6 de Febrer de 2021

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)