543.- Tarragona 2018

543.-  Tarragona  2018.-

Han passat uns dies des de la inauguració, i allò que ens pensàvem que havia passat s’ha  anat confirmant: Ballesteros, i per tant el PSC, havien muntat els Jocs, i especialment l’acte inaugural, pensant en Espanya  (i en Tabàrnia...) i en Felip VI. El PSC, tenia clar que en la cerimònia de Inauguració dels Jocs, havia de fer tot els possibles perquè la presència de republicans fos mínima i, per contrari, màxima  la presència d’acòlits de la monarquia: Felip VI tornava a la terra en la que massa gent recordem aquell discurs del 3-10 de l’any passat, i els hi era necessari muntar un  acte de desgreuge.  Era evident que Catalunya no hauria de comptar per res (ni les federacions o organitzacions esportives o culturals catalanes hi varen ser convidades...) i així va anar: en terra de Castellers, i només és un exemple que evidència tot plegat, ni un sol castell...

Han passat els dies i va quedant clar que l’organització tenia uns objectius que varen quedar assolits amb la distribució de les entrades a l’acte inaugural, majoritàriament en mans de SCC i VOX  que arriben a portar gent de fora de Catalunya en autocars i, segons quines fonts, amb bandereta espanyola inclosa.  El Nacional ens fa un bon resum[1] de tot plegat amb clara referència al  tercer tinent d’alcalde de Tarragona i Comissionat pels jocs 2018, Javier Villamayor, i les seves relacions amb els grup unionistes radicals, amb els resultats de tots coneguts.

Han passat els dies i l’Alcalde Ballesteros es va mostrant cofoi amb els suposats èxits  de tot plegat. S’oblida de petits detalls com la manca de públic durant l’acte inaugural o durant l’execució de les diferents disciplines (llevat d’algunes concretes, com  la natació, per exemple), o el d’un auditori que s’enfonsa i impedeix la celebració d'un partit de basquet, o de la pèrdua d’unes claus que impedeixen obrir un pavelló per efectuar-hi les competicions, o el fet de que Ona Carbonell, cansada d’esperar a qui tocava fer-ho i que no apareixia, reparteixi ella les medalles al podi... Com diu Ballesteros, no son més que nimietats...

Han volgut que els Jocs es fessin a Espanya, no a Catalunya. Potser els hi haurem de donar les gràcies: son ells, i en especial el PSC, els que s’han posat en evidència.  Però, tot i així, ens ompla de tristor...

J.  Vinyeta

28 de Juny de 2018

---

[1] https://www.elnacional.cat/es/politica/vinculo-comisionado-juegos-mediterraneos-scc_282549_102.html

542.- I ara, què?

542.-  I  ara, què?-

Un País com el nostre, amb un ADN clarament indepe  que es va mantenint com a tal des de la invasió borbònica del passat S XVIII, sembla que ara estigui adormit. Sé que no és veritat, que està despert i aspectant..., però la direcció política de tot plegat sembla més disposada (a pesar del trencament de relacions protocol·làries amb la casa reial) a confraternitzar que no pas  altra cosa amb el Govern de Pedro Sánchez, tot i  sabent que res farà per atendre les demandes de pràcticament el 50% de la població catalana. No sé com a definir-ho, però sembla  allò que durant la segona guerra mundial es va denominar   la drôle de guerre: l’estranya guerra que hi havia a França però  que els alemanys, més preocupats per altres coses,  no la feien efectiva envaint-la   de forma definitiva..., que se sabia com  a guerra real  però que de moment semblava, sense ser veritat, aturada.  

 És realment aquesta la  nostra situació? Mes de dos  milions de persones  es vàrem trencar la cara  i alguna cosa més, demostrant al món que estàvem a l’alçada de la importància del moment i disposats anar tant lluny com fos necessari, hi hagués hagut o no trucada de Merkel a Rajoy dient-li que s‘havia passat deu pobles... Vàrem guanyar unes eleccions muntades per perdre-les,  tot i l’actitud d’ERC  que primava més pel propi partit  que per la República i que, una vegada amb els resultats a la mà, ha continuat amb la mateixa actitud, fins que les pròpies bases l’han posat a puesto, posant la República per davant dels presos. Sembla que tot anés encarat, i no per a res més, que en voler que presos i exiliats tornin a casa. Però, per si algú no ho veia clar, amb l’alliberament dels presos de La manada, ens venen a dir que la decisió de reparació de presos i exiliats està exclusivament en mans d’aquells que els varen empresonar o obligar a l’exili buscant empara en la Justícia i no en la revenja (també hi ha qui diu que és un clar  avís al nou govern del  PSOE per part dels jutges, assenyalant que la seva guerra és només seva...)  Dit d’una altra manera:  per molts esforços que hi esmercem en aquest assumpte, aquells que tenen la clau de les cel·les, no les utilitzaran fins que  a ells els hi convingui, qüestió aquesta que, en la meva opinió i malauradament, hem de tenir clara com l’aigua, tot i  que hem de continuar considerant la situació com aberrant i injusta. Però els arbres no ens han de tapar el bosc... Ens hem posat sempre a les ordres del President, però ara la pregunta de rigor, i que necessita resposta, és:  Què fem, President, per la República?

J.  Vinyeta.-    23 de Juny de 2018

541.- De C’s

541.- De C’s.-

Carrizosa, el portaveu del grup capitanejat per Inés Arrimades, ha estat reprès per la junta de portaveus del parlament Català. Carrizosa sap que té un paper difícil perquè, quan no s’aporta raons suficients per arribar a acords, no li queda més remei que atiar la bronca i les amenaces. Els juristes del Parlament en tenen la pipa plena i en més d’una ocasió ja han expressat el seu malestar per les males formes  de qui no tenint res per oferir, es dedica, mal educadament i amb prepotència, segons els mateixos juristes, a importunar i amenaçar  per fer-se notar. En la última reunió de portaveus, va actuar com sempre però, aquesta vegada, inclòs el portaveu del PP, varen dir-li que ja n’hi  a prou. Ignoro si Carrizosa serà capaç de acceptar el “consell” i començar a caminar, encara que no li agradi, amb la trista convicció de que, per molta força que hi imposi, la seva minoria és la que és i que no li dona per a res mes que per a ser el nen mal educat que és. I que, tot i que per pura obediència fa el paper que fa, és ben  cert que, mal sigui per pura relació social, necessita millorar...  Difícil.

C’s necessita fer un tomb. La caiguda del PP, qüestió de la que  en desconeixem per ara el que podríem dir-ne resultat a mig – llarg termini, és evident que ha descol·locat a Rivera.  El hombre del odio, com tant bé ha estat definit des de les columnes del GARA del 24 passat de Maig, ha de continuar odiant per a intentar  guanyar al PP en la oposició al Parlamento.  I això obliga a Arrimades, aquí, a Catalunya,  a mantenir el discurs caduc habitual i a Carrizosa, fidel  a la que el paga, a ser tant estúpid i tant mal educat com se li permeti. Però, tot plegat, passa perquè alguna cosa els hi va anant malament a tots ells: les enquestes ens diuen que Arrimades va perdent pistonada entre els seus. Ha estat una constant des del mateix dia 21 D en què, amb tot a favor,  es va quedar a les calces, tot i havent  inflat enquestes per allò de que la gent s’afegeix sempre al carro guanyador, i va aconseguir que “els dolents” suméssim més. Ara, amb el 155 desarborat i amb un PSOE que insisteix en parlar (tot i que en principi des d’aquí entenem que parlar no és sinònim de moure’s...), a Rivera i als seus només els hi  queda l’odi i l’oposició  permanent.

Però el Sr.  Rivera hauria de recordar aquell capellà D’Arnes que, l’any  1936  des de la trona deia allò de “Azaña,Azaña...Dios tiene una  caña muy larga... Y si  no te pega hoy, te pegarà mañana...”[1] No sé si tots plegats son creients o no (si ho son, la manca de caritat cristiana és evident i l’infern està garantit...), però, amb aquest odi que arrosseguen i que és l’única “qualitat” que saben presentar, els hi podríem parafrasejar el dit del Capellà d’Arnes, oi? Rivera, Girauta, Arrimadas, Carrizosa, Cañas..., sabran que han de fer, especialment ara en que han quedat un xic desconcertats... i que s’han anat guanyant antipaties arreu?

J.  Vinyeta

10 de Juny de 2018

---

[1] Carta de Josep Sánchez Cervelló a l’Arquebisbe de Tarragona i Primat.- https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=252498

540.- Del nou Govern PSOE i de qüestions jurídiques

540.- Del  nou Govern   PSOE i de qüestions jurídiques.-

VolÍa parlar el Govern del PSOE. Però un cop vist, m`ha semblat que les millors definicions ja hi son  a tweter. Algú deia que és un Govern  que va del cel a les clavegueres. Un altra, deia allò de que és un Govern que ha agradat més  al PP i a C’s que a la resta del País (i la resta  en som uns quants...). I la definició clau: Sánchez ha oblidat que els que el varen votar ho varen fer per fer fora al PP..., però no perquè muntés un Govern que ens confirmés que el moll de  l’os de l’Estat està a les mateixes mans, sigui quin sigui el color del Govern que es formi.  Des d’un punt de vista personal, un Govern amb Borrell (de clara oposició a tot el que flairi a  Catalunya...), amb Calvo  (negociadora del 155 amb el PP i C’s...), amb Grande Marlasca  (de bon record al País Basc en general, per a Bildu en particular i per   a la resta de l’Estat...), amb un ministre florero enamorat dels pits de AnaRosa, o amb un minsitre de valencià Foment (Abalos) que no sembla recordar de la necessitat de les infraestructures catalanes (que fins ara rebutjava...) i que son amb  les que han de donar sortida a tota la economia espanyola, poca cosa hi podem dir.  Si alguna cosa té real intenció de fer aquest Govern respecta de Catalunya, ja ho veurem i penso de de forma immediata. Per tant, em sembla més important parlar de coses que poden tenir efectes de major transcendència.

Em sembla que el més important del que està passant, és la querella que s’ha muntat contra Llarena. Una querella que resulta aplicable arrel  d’unes declaracions a Astúries sobre la politització  de determinats delictes pels que  manté empresonats als Jordis i companyia.  Llarena està citat el dia 4 de Setembre a declarar a Bélgica. Tal com van les coses, amb l’emprenyada de l’imperi davant d’una citació que segur que considera ignominiosa i inacceptable, afegint-hi la denúncia per prevaricació signada ara per més de 2000 republicans  (que es deriva de les declaracions de Pérez  Royo sobre la vulneració dels drets dels votants de Catalunya...), em fa pensar que tot plegat pot acabar, en el millor dels sentits, com el rosari de l’Aurora, amb tota la trepa de presoners i exiliats,  al carrer i tornats a casa, amb la nul·litat de tot el procés judicial.

L’Estat espanyol pot posar, davant de tot plegat, tota l’artilleria que vulgui. Però, potser perquè soc mal pensat, se’m acut imaginar que, si arrel de tot aquest merdé jurídic, l’Estat espanyol veu la sortida per no haver d’anar a parar al Tribunal d’Estrasburg i estalviar-se tot el que li caurà a sobre un cop posat allà, encara que no sigui de forma immediata, però segura en un futur, em semblaria normal que arrel de les querelles, desamparés a Llarena i Lamela i acceptés la nul·litat de les causes que, en acceptar-les, li trauria un greu problema de sobra.  No es tracta d’imaginar: es tracta tan sols d’observar una realitat que sembla que es va imposant i de saber que, de la independència judicial d’aquest País, poc o res se’n espera: qui paga  mana....

Tot plegat em sembla molt més important que la formació d’un Govern del que, si no hi ha miracles, res podem esperar.  Esperem a veure com progressa tot el tema jurídic perquè em sembla que, si no va per on he comentat, malauradament, no té altra sortida  possible.

J.  Vinyeta

8 de Juny de 2018

539.- Arriba el PSOE (PSC) i Rajoy se’n va

539.-  Arriba el PSOE (PSC) i Rajoy se’n va.-

La moció  guanyada per  Pedro Sánchez ja està en marxa. Personalment, i tal com vaig  dir, no em va fer cap gràcia que els grups catalans hi donessin suport perquè entenc que, no solament PSOE i Cia no son de fiar sinó que, sota la mirada venjativa del PP i de C’s,  qualsevol puça sobre del seu cos i especialment qualsevol puça deixada en el cos republicà català, en seran bous que arrossegaran el barco socialista fins ha fer-lo embarrancar i a nosaltres encara ens complicarà més la vida. Rivera vol eleccions, tot i que no sembla ser la primera voluntat del PP, perquè entenc que el PP sí que ara  està massa  atrafegat  per tirar  endavant  definint lideratge, però sí que voldrà al PSOE  a la deriva i contra les roques.   Cal recordar que tant al C’s com al  PP, ara compten amb l’ombra d’Aznar que, tot i que sempre ha estat present, ara ho fa intentant assegurar-se el lideratge i reconstrucció del que ell anomena el centro derecha nacional... Serà un nou partit o refondrà PP i C’s o tot quedarà en res perquè les sentències judicials que han de venir potser que no li deixin espais o no li donin opcions per fer  res o perquè Rivera i el successor de Rajoy  s'hi possin de cul...? Tornant a la moció, tal com també  vaig dir assumeixo els fets.  És per tot plegat que també espero que, a les primeres excuses sobre del incipient diàleg promès de Sánchez o del buit del seu contingut,  a pesar de tots el pesars, se li retiri el suport donat. La societat civil catalana ha acceptat tot plegat, perquè s’omple de satisfacció i baveja veient marxar Rajoy i tots els seus. Però no s’han de confondre les coses.

El primer nomenament va caure en mans de Borrell en Afers exteriors. Hi ha una piulada  de Sala-Martin que  ens recorda el passat boirós  de l’actual ministre. El record del seus amics a la Hisenda  a Barcelona, el seu pas fraudulent per la Universitat de Florència, la fallida d’Abengoa..., no auguren massa cosses bones per aquest ministre donat que, en la memòria de tots, son temes que no s’obliden. I des del punt de vista indepe, aquella desinfecció necessària o les seves participacions en les manifestacions unionistes més ultres (acompanyat d’Iceta, no ho oblidem), fan que només podem esperar un recorregut pel món i en especial per Europa, glossant el pèssim estat econòmic de Catalunya, la incapacitat per a transformar-se en Estat  i el rosari de la inexistència del dèficit fiscal de Catalunya respecta de l’Estat espanyol: mentides que justifiquin una actuació com mínim dialècticament violenta. Diuen que hi ha miracles... Em sembla que el que toca fer és estar amatents perquè sent com és una mica bocamoll, per les seves paraules haurem de imposar-li  la penitència...

De la sortida de Rajoy, val pena llegir el comiat que d’ell fa Milian Mestre a la pàgina 5 de El Punt Avui, amb el títol de Adéu, Mariano en l’edició d’ahir  dia 4.  Milian és un home ben informat que es vol situar per sobre del bé i del mal i que, en conseqüència és el que té la raó permanent.  Però val la pena saber de la fundació del PP de Fraga a Catalunya i de la catilinària,  mai tan ben dit, contra Mariano, al que acusa de destrossar el partit en perdre  uns objectius claus inicials. Catilinària perquè, com Ciceró a Catilina,   Milian li diu  a Mariano allò de   ... fins quan penses abusar de la nostra paciència?

Imagino que avui es farà públic  el nou Govern, donada la visita protocol·lària de Sánchez a Felip VI que se suposa amb aquest  fi.  Mirarem de llegir els currículums i, posteriorment, en parlarem.

J.  Vinyeta

6 de Juny de 2018

538.- Guanyadors i vençuts

538.- Guanyadors i vençuts.-

A  pesar de les meves reticències, Sánchez s’ha fet, amb tota la legalitat i sense dubtes de cap mena,  amb el Govern de l’Estat espanyol. Però les meves reticències, continuen: se’m fa molt difícil de creure  en aquells que fins ahir aplaudien, fins i tot amb les orelles, el 155; creure en aquells que han secundat amb alegria i contundència totes i cada una de les accions que el PP i C’s han anant creant per reduir a Catalunya a un pur nucli antropològic;  creure ara en els que ens ha insultat tant o més que el propi  PP; creure en  aquells que han  tractat al recentment elegit President de la Generalitat de nazi, xenòfob , racista... sense haver-ne llegit ni una línea de la seva literatura i haver ferit, amb la sola voluntat de fer mal, a la seva família de la forma més irracional i grotesca; amb el ferro del partit (Felipe, Guerra, Bono, Ibarra, Lambán...) aferrats a una unitat pàtria extractiva i colonialista i a una  Catalunya que els hi salva econòmicament massa coses...  En tota aquesta colla hem de creure? Amb un Iceta que participa en manifestacions acompanyat d’ultres...o un Borrell que entén que se’ns ha de fumigar...? No li podem donar a Sánchez els famosos cent dies de coll. Com a molt, el temps de reunir-se el primer consell de ministres. Ni un dia més de coll per demostrar-nos aquell diàleg anunciat, amb els presos i exiliats  sobre de la taula.

Però em sembla que el gran guanyador ha estat el PNV. Amb la “finura” habitual ha fet l’escac i mat a Rajoy, sortint-ne  de l’operació amb els diners  obtinguts arrel dels PGE i amb la garantia de Sánchez de no moure fitxa en el tema de les eleccions. Ens pot agradar o no, però em sembla que amb cinc escons tenir la clau de volta de tot el Parlamento, és digne d’admiració. Son més llestos, és cert. Però també els més temuts  (el record  d’ETA...?)

Rajoy se’n va cap a casa. El pecat portava implícita la penitència i només ha calgut esperar el moment que s’ha considerat oportú per obrir-li la porta i fer-lo fora de la casa. Tenia els meus dubtes sobre si dimitiria o  no. Perquè la dimissió portava implícita la possibilitat de mantenir-se com a cap de Govern en funcions durant alguns mesos, donar temps als barons per resituar-se, fer que els lideratges  dels diferents sectors, especialment les línies Cospedal – Soraya  poguessin avenir-se, i, sent mal pensat, tenir temps per a destruir els “nous” discs  durs i la  paperassa que podria ser inoportunament trobada...   No ha estat així: más vale la honra que los barcos... I amb aquesta “gallardia” castellanoimperial, abandona el poder de que disposava amb l’etiqueta de  haver presidit el govern i partit més corruptes d’Europa... La honra, la honra, encara que faci pudor!

Entenc que el gran derrotat, ha esta Rivera. Empenyia per a unes eleccions immediates i fer efectiva la majoria de unes suposades enquestes, que en massa vegades ell mateix s’ha  encarregat d’inflar, li confiaven. No tindrà aquestes eleccions. I el que és el pitjor de tot és que, al mateix temps, ha perdut la possibilitat de ser, com fins ara, el cap  real de la oposició. El PP, que fins ara tenia l’alè de Rivera al clatell, serà qui  exercirà d’oposició  a tot el que convingui. El PP guanyarà protagonisme amb Rajoy o amb el que el  partit designi  (tot dependrà de com i amb qui vulgui encarar el partit les properes eleccions) i Rivera anirà perdent protagonisme perquè, fins i tot, el PP serà el seu opositor.

 Podemos i tots els grups integrats suposo que alguna osa pensen traure de tot plegat (en princii varen entrar a la moció sense condicions...). Però entenc que quan més tard arribin les  eleccions, més temps tenen per resituar-se, acopanyar al PSOE i enterbolir la imatge de Rivera.

I dels grups catalans? Teòricament deuen d’estar contents.  Però en la meva opinió han d’estar atents a les actuacions de Sánchez i retirar-li el  suport al primer indici d’incompliment de l’incipient  diàleg promès. Qüestió, aquesta última, que em embla que ERC no estarà disposada a complir.

La ciutadania, està expectant i a punt i no crec que la confiança amb els socialistes siguin extraordinària.  Els polítics indepes tenen el suport de la Cambra si les coses amb Comín queden definitivament aclarides i les CUP no fan el tonto. Però saben de l’exigència de la societat civil que recolzarà el que convingui per seguir avançant en el Procés, i que si convé tirarà sola endavant deixant-los, als polítics, amb el cul enlaire, sense miraments.

Per definir i concretar més, em sembla que és  qüestió d’hores...

J.  Vinyeta

2 de Juny de 2018