674.-
Es suspèn el MWC.-
El Mobile ha estat suspès per causa
major... És cert que el famós
coronavirus ens ha acollonit, especialment com a conseqüència de la magnitud
que sembla està prenent a la Xina i, com que l’estat xinès és sobradament autoritari i opac, desconeixem la
ferma realitat de la situació, els seus orígens en el temps i en la seva
causalitat. En aquestes condicions, oficialment s’ha optat per evitar l’arribada
de milers i milers d’asiàtics a Barcelona,
hipotètics portadors o no. Aquesta sembla ser la raó oficial. El que no queda
gens clar és qui haurà de pagar ara la festa suspesa i que promet ser cara...
Per l’altra banda,
les empreses que ja havien anunciat la
seva no participació, assenyalaven que l’atenció i cura del seu personal era
prioritària i, en conseqüència, no la podien posar en risc. En aquest cas, no
em deixa de sorprendre que multinacionals sense massa escrúpols es preocupin
pels que no s’han preocupat gairebé mai, donat que només tenen present res més que no sigui el
compta de resultats. Per tant, se m’acut
pensar que els directius de les multinacionals que cancel·laven la participació
el que realment temien no era a la contaminació dels seus tècnics, sinó a les
possibles demandes milionàries de que pudien haver estat objecta en cas de que algun
treballador, obligat a desplaçar-se a Barcelona, hagués resultat infectat.
Però entenc que hi ha
un altra aspecte que no es pot deixar a
banda i que, en el fons pot haver estat la real causa de tot plegat. Sense
voler, la veritat és que he començat a recordar allò del oli de colza que
tantes destrosses va arribar a consumar a l’Estat espanyol. I, es clar, allò de
que l’Estat espanyol s’estava convertint en el primer productor de colza del
món i per tant en el primer controlador de l’alimentació de la proteïna animal
(de tot el sector boví, per exemple), era una qüestió que no agradava gens als productors
de colza que anaven sent desplaçats a segones files. Les mans negres han estat una
constant en la història de la humanitat. Conflictes amb orígens poc clars bellugats des de bambolines estranyes
(qui no recorda el cas de l’enfonsament del cuirassat americà Maine fondejat a badia
de L’Havana i del que es deriva la Guerra de Cuba..., i només n’és un exemple) han estat
arreu. Sense oblidar-nos d’allò que en la novel·la negre es pregunta com allò de a qui beneficia el crim, que té la seva expressió llatina, més complexa i sofisticada, amb aquell quid pro quo... Hi ha qui n’ha
sortint guanyant amb la clausura del MWC 2020 a Barcelona...? Trump va
ser el primer en esvalotar al personal americà...
Dic això perquè, en
plena guerra tecnològica mundial (per a no centrar-la només entre les disputes USA –
Xina), ¿ no pot ser que determinats i concrets interessos hagin malmès la trobada de Barcelona en benefici d’aquells
propis interessos particulars determinats i concrets? El poeta ens diria, tot i
que en un altra context, és cert, allò de que tot es
possible...
Un avi bon amic meu,
davant de situacions que li semblaven recargolades o sospitoses, opinava, deia
el que li semblava però, al final de la xerrada, sempre afegia allò de que ..
no patiu, no cal dir res més, tot s’acaba
sabent... El problema, en el meu entendre, pot estar en que, si arribem a
saber una veritat inculpatòria, ens la prenguem amb absoluta indiferència. Com
ens ve passant, anem assimilant com a normal massa coses que no ho son, coses que, al contrari, son autèntiques barbaritats,
però que deixem passar inclús amb indiferència. Potser que ens ho rumiem.
J. Vinyeta
14 de Febrer de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada