divendres, d’agost 25, 2023

770.- Tupinada?.-

 

770.-  Tupinada?.-

Direu que soc mal pensat de mena. Però el fet de que Felip VI proposi Feijoo per a la creació del nou Gobierno espanyol, et fot mala espina. Dit de manera més sua, si la política és art i l’estètica relaciona l’art i la bellesa, diré que, segons la meva apreciació, la actuació de Felip VI no ha estat precisament  esteticament bella...

Tots recordem el discurs de Felip VI aquell 3 d’Octubre del 2017. Sabem sobradament l’al·lèrgia que experimenta Felip VI amb els republicans a prop i que és  “urticariosament” insuportable si, a més, son els catalans que volen una Catalunya  republicana, independent i lliure. La pregunta és si aquesta actuació, d’un suposat valedor de la definició del que entenem com a moral, és o no acceptable perquè, per a molt que Felip VI intenti una neutralitat que oficialment li correspon,  tots sabem que,  als independentistes, ni aigua...

Així les coses, quan precisament els independentistes, per més escarni, a les ordres de Puigdemont..., tenen a les mans la legislatura i la possibilitat de fer-la   fallida, Felip VI avança una suposada candidatura que, sobre el paper, és una candidatura sense possibilitats de triomf.

Sense possibilitats, es clar. Però, amb la sensació de que Felip VI vol que guanyi. Què fa falta perquè guanyi? Feijoo ha dit clarament que està a 4 escons pel nomenament. I, com que soc mal pensat de mena, se m’acut que trobar quatre “tamayazos” ben alliçonats des de La Zarzuela, i amb totes les benediccions de Felipe González, Guerra i  la companyia de molts dels  barons del PSOE clarament monàrquics, potser no és tant difícil aquell objectiu.

Si això anés així, no parlaríem de tupinada: parlaríem directament de cop d’estat, un més de la família Borbó ajudat per tots aquells que, presumint de demòcrates, no són més que dictadors, ara miniaturitzats  per la impossibilitat d’exercir com a tals.  I, sí és així, serà perquè la monarquia té por del seu futur si el PP i VOX no governen.  Ara ens queda per definir si, aquesta actuació, és moralment acceptable, o no. I personalment, enténc que no.

Col·laborant amb el criteri que exposo, el PP ha començat a fer una crida als diputats descontents amb les direccions dels partits respectius perquè donin vida al PP. La crida la fa estesa també, directament,  al PSOE a fi de què, per raons d’estat, secundi la candidatura de Feijoo.

Sigui com sigui, que Felip  VI prengui part, i amb la rapidesa amb que ho ha fet, no deixa de ser-me, moralment, inquietant. Honradament i parafrasejant Hamlet, em sembla que hi ha quelcom que pot començar a fer pudor a podrit en el regne d’Espanya...

Tant de bo tot plegat no siguin més que les elucubracions d’un mal pensat empedreït... Però, independentment, entrem en una situació moralment inacceptable, o no?

 

J.  Vinyeta

24 d’Agost de 2023

dissabte, d’agost 19, 2023

769.- Dies d’espera.

 

769.- Dies d’espera.-

Sembla que els ànims es van temperant. La decisió de junts de  apostar pel català a Europa ha revoltat l’ambient. Junts, que havia demanat fets i no promeses,  ens ha sorprès amb la carta  que el ministre d’exteriors ha enviat al Consell Europeu  apostant per la incorporació del català, basc i gallec, com a llengües de ple dret dins de la Comunitat Europea. És la primera vegada que l’Estat  espanyol insta que Europa tingui aquestes realitats en el seu catàleg lingüístic. La decisió queda ara en mans de Brussel·les que haurà de parlar-ne en el ple del Consell del proper dia 19 de Setembre. La resposta està allà. Però sigui quina sigui la resposta, en el dubtós cas de que sigui d’entrada rebutjada, sempre, a partir d’aquell moment, ens deix la porta oberta davant del TJUE per les accions que siguin necessàries.

L’esverament ha estat per a totes bandes. Però qui han estat més actius han esta el d’ER, que després de no sé ja quants anys pactant gratuïtament amb el PSOE, ha convocat a tots els seus (trolls inclosos) a vilipendiar l’acord que ells havien estat incapaços d’exigir en cap de les moltíssimes negociacions que han efectuat en seu parlamentària.

Molts tampoc  no han entès que, si a la fi s’han de repetir eleccions, el primer pas era iniciar la Legislatura amb la elecció de la Mesa. I que aquesta elecció havia de comportar els primers fets exigits per Junts. Armengol guanya de carrer, reduint, amb els resultat, les ja poques possibilitats de Feijoo. Armengol immediatament anuncia que permetrà l’ús de català, euskar i gallec  a partir d’aquell mateix moment. Potser per a confirmar-ho Armengol  ens recita uns versos d’Espriu molt adients: “...Recorda sempre això, Sepharad...”  Un cop fet  el primer pas, ara quedem a l’espera del que ha de venir.

Per tant, entenc que no cal cap esverament. Amb  aquest primer pas, els que ho compten tot ens diuen que el 19/9 d’enguany, Sánchez encara no haurà estat investit i que, en conseqüència, la retirada  o  la interrupció de la qüestió plantejada a Europa, serà ja el primer motiu per defenestrar Sánchez i anar a noves eleccions. També, per sorpresa, ha resultat que hi havia  mala maror entre PP i VOX  i que ha quedat manifesta en les eleccions als components de la Mesa en la que VOX, per obra i gràcia del propi PP, no hi està representat.

S’iniciarà la negociació per a la investidura de Sánchez. Estan per veure quines condicions exigiran Junts i ER, ara convertida gairebé en comparsa en la negociació. El resultat és absolutament desconegut i les condicions  que s’han fet públiques són amnistia i autodeterminació. El que no sé és, en cas de ser acceptades, com es pot garantir el seu compliment per part del investit. Personalment, potser posaria davant l’amnistia: hi ha 4500 represaliats  que han de quedar fora, tant ràpidament com sigui possible, de la influència nefasta de la justícia espanyola...

Hem d’esperar. Personalment no em posaré la bena abans de la ferida perquè desconec, com tots, com es resoldrà el futur que ens inquieta... Però no vull dir amb això que no em preocupi aquest final. Em preocupa  i molt recaure en un nou dejà vu que seria nefast  pels interessos del País.

En cas de noves eleccions, és evident que el pactat fins avui, llevat del tema europeu, decaurà. 

I haurem de tornar-hi.

J.  Vinyeta.- 

19 d’Agost de 2023

 

dijous, d’agost 03, 2023

768.- ER vol ser independentista

768.- ER vol ser independentista.-

ER, que ha participat activa i positivament en les mocions parlamentàries que han estat  favorables del PSOE, durant anys,  aprovant-los-hi  posteriorment els pressupostos generals a canvi de res, que ha participat obertament en decisions del Govern Central negatives pel nostre País, que ens ha arribat a  anomenar suposats acords favorables a la catalanitat que mai s’han complert; que ha anat perden suport electoral per la seva pèssima actuació en la defensa dels interessos independentista i dels possibles favorables globalment a Catalunya, com seria el tema de l’expoli que patim tots els catalans, que ha interposat sempre els seus interessos partidistes i els egos d’alguns dels seus dirigents als interessos de la ciutadania catalana, que trenca un govern per poder ser encara més del PSOE...., ara, aquesta ER castigada en les dues conteses anteriors, perduts sis escons a Madrid, i no sé quants municipis amb la pèrdua econòmica que es fa sentir, que després de demonitzar   la DIBA si hi afegeix per recuperar un mínim de la participació econòmica perduda, ara, quan ja no li queda ni esma i està fent equilibris per mantenir-se en un govern amb minoria, ara és quan demana auxili per portar endavant allò que tantes vegades li ha demanat la societat civil i al que sempre si ha negat al·legant la existència una suposada taula de negociació  que ni tan sols s’ha reunit mai, o perquè ha demanat un acord de claredat, elaquell de funestes conseqüències pels interessos quebequesos... Ara, quant ja ho té tot perdut i ens surt dient que ha estat la  guanyadora d’unes eleccions[1] que  en realitat l’han  deixada tocada de mort, ara, vol estendre la  mà, amb bona fe, ens diu, a tots aquells que ha deixat durant anys  penjats. Ara proposa la  unitat del món independentista. I, ara, també  vol que ens la creiem

Em ve a la memòria un sonet  de Lope de Vega   que fa  referència als constants dubtes de S. Francesc d’Assis i que em va caure en un examen de Literatura castellana  --  Interpretación de textos ja fa un munt d’anys. És  aquell que comença dient   allò  de   Qué tengo yo que mi amistat procuras...?

Se’m acut pensar que els senyors de Junts s’estan fent la mateixa pregunta. La resposta em  sembla senzilla: tenen  els sis escons que ER ha perdut... La història de la resposta a la proposta d’ER està, evidentment, per escriure-la. Personalment m’agradaria que acabés  de la mateixa manera que acaba aquell sonet, dient:

Mañana le abriremos, para lo mismo responder mañana

J.  Vinyeta

3 d’Agost de 2023