224.- Suárez, el
Constitucional i Manos Límpias.-
L’expresident Suárez
va morir el passat cap de setmana. Vaig
viure l’època del Govern que Suárez capitanejava i per a tots nosaltres ens
presentava, després dels dubtes inicials, una possibilitat d’accés a la
llibertat a la que cap dels que varem néixer
després del 1939 i fins aquell moment encara no hi ha viem tingut accés i que,
agreujant la situació, havíem viscut la nostra vida gairebé en un estat d’excepció permanent.
És ben cert que quan esperàvem el
nomenament del nou primer ministre, després del cessament del “Carnicerito de
Màlaga”, i se’ns va dir que el nomenament pel
càrrec havia caigut en aquell que fins
aquell moment havia estat el Jefe Nacional del Movimiento a molts, moltíssim, se’ns va arrugar el melic. Però per una
iniciativa que els monàrquics entenen com a Real i altres diuen que la
iniciativa ja havia estat dissenyada per
Carrero, en qualsevol cas executada per Torcuato Fernández Miranda, les coses
varen començar ha anar d’una altra
manera quasi impensable. Va ser una època convulsa i amb una mala maror
permanent: els militars amb el sabre a punt i rumors constants de cop d’estat,
els sindicats i el país en general sacsejats per l’ultra dreta, ETA matant amb
el convenciment de que el moment era propici, la societat civil acollonida,
tot el franquisme viu... Però se’n va
sortir, li va costar la vida política, però el seu llegat era la desaparició
d’un sistema polític i l’arribada d’un altra, tot i que carregat de la ideologia del règim anterior,
però realment un sistema diferent. Descansi en pau.
El Tribunal
Constitucional no ha sorprès amb la seva sentència en la que anul·la
la Declaració del Parlament en la que es definia a Catalunya com a subjecta jurídic i polític i per tant, i com a
conseqüència, estableix la inviabilitat del referèndum del proper 9 de
Novembre, tot i que deixa oberta la porta a la possibilitat d’un referèndum
dins de la legalitat vigent o modificada d’acord amb la Constitució. És ha dir:
deixa clar que la decisió al respecta és merament política. Diran el que
voldran, però es clar que la Sentència recull les dues posicions: la del PP (el no permanent) i la del PSOE (la
tercera via). Però sigui com sigui i pel que sigui, el Tribunal actua políticament
i no de forma jurídica: ens diu, de forma insòlita, el que si i el que no podem
ni dir, jutjant uns suposats fets fins ara inexistents... No penso que això
modifiqui el full de ruta de tot plegat: el Govern ja ha dit que no el modificarà
i l’Assemblea ha emès un comunicat en el mateix sentit. A banda de tot això,
suposo que estem d’acord en què la sentència no és més que munició pel PP i
PSOE, de cara al debat del proper del 8 d’Abril sobre la cessió de les
competències del Govern Central a la Generalitat per poder fer el referèndum de
marres; i també notar que es fa la sentència abans de la recusació demanada pel
Govern català a determinats magistrats de Tribunal. En fi: res de nou, llevat
del totus revolutum que la concreció - contradicció de la sentència comporta.
Esperarem esdeveniments.
Manos límpias, aquest
sindicat del que no es coneixen delegats i que algú ha definit com l’executor
de la feina bruta que altres no volen fer, ha portat el rebuig del TSJC a la denuncia
que va presentar contra Mas al Suprem
perquè entén que la judicatura, a Catalunya, esta contaminada “...por el nacionalismo...”.
Com que no s’estan de res (i donat el preu al que el Sr.Gallardón ha posat la
justícia, han de tenir molt diners que en cap cas ens diuen d’on surten), al
mateix temps en presenta una altra denúncia
contra l’ANC per associació il·legal i, per
sedició i malversació de cabals públics, contra Carme Forcadell. Que jo sàpiga,
l’ANC no rep ni un duro de subvenció oficial. En quan al suposat delicte de
sedició assenyalar què, segons el Diccionario de la Lengua española, en el diccionario Espasa - Calpe - 2005, el
defineix com “Alzamiento colectivo y violento contra un poder establecido”[1] És cert que el nostre país
està en el que podríem anomenar un procés revolucionari (que no cal confondre
amb un cop d’Estat en el que necessàriament és necessària la presència de l’exèrcit,
violència extrema, encara que sigui com
el del anomenat dels clavells a Portugal), si no col·lectiu, si que àmpliament acceptat,
però pacífic i democràtic i, vistes les darreres manifestacions, festiu. És
evident, per tant, que hi manca la
violència necessària que implementi una sedició. Per si de cas, a l’hora de
valorar, val la pena estar a l’aguait de les sentències del Constitucional al
respecta que clarifica la definició en
el sentit exposat[2].
Que vagin fen. Des de que Carme Forcadell i l’ANC està en el punt de mira del
Sr. Bernard, cap visible de Manos Límpias, a l’Assemblea si han adscrit més de 8000
socis...
J.
Vinyeta
26 de Març de 2014
