725.- Nervis i pors.-
O al
menys m’ho sembla, perquè l’envestida que des de tots els medis unionistes
s’està portant a terme perquè no hi hagi Govern a Catalunya amb majoria
independentista, és brutal. Però, anem a
pams. Aclarir, en primer lloc, que era la meva intenció no dir res més fins que
el Govern de la Generalitat estes concretat. Però la situació es va complicant
dia a dia més i es fa difícil el silenci.
1.-
Ara estem a l’espera de la composició de Mesa del Parlament i Govern de la
Generalitat. Resulta que, havent-se muntat
unes eleccions amb uns tempos Ad hoc i per segona vegada, el món independentista ha tornat a guanyar
de forma majoritària i absoluta. I això els trau de polleguera. Només cal
observar les actuacions judicials immediatament, a l’endemà de coneguts els resultats electorals:
Hasél, contra la Mesa del Parlament, contra
la Sindicatura Electoral, etc... No son
més que venjances polítiques per intentar guanyar espúriament el que no varen poder guanyar a les urnes. Si a més hi
afegim les proclames de Foment i del Cercle d’Economia, la violència de no sabem ben bé de quins en les darreres
manifestacions pro Hasél, però que la
policia identifica i troba quan s’han passat de la ratlla; els brams dels
Comuns i la incontinència del Coscu..., entestats en formar govern amb
Illa i constituir una sucursal de Madrid al Parc de la Ciutadella; Europa que,
amb un incòmode aixecament de immunitat
parlamentària, vol mirar cap una altra
banda però que, mal siguin de reüll, vol
tenir sota control els calés que han de prestar a l’Estat espanyol de forma
immediata.. Tot plegat, els posa molts nerviosos...
2.-
El PE ha tret la immunitat als parlamentaris catalans. Era cosa sabuda però, no
per això ha deixat de ser una sorpresa que dels 705 diputats, 12 estesin
absents, 400 votessin a favor de la derogació de la immunitat, 248 votessin en contra i 45 se’n abstinguessin. Personalment em sembla que, en aquest cas com
en tants altres afers judicials, han comés un error de bulto. Els esforços de la diplomàcia espanyola, i la disciplina de vot imposada (i que els
resultats mostren que ha estat trencada en
molts casos), no han donat res més que una victòria pírrica que deixen la marca Espanya
tocada. I, en canvi, els unionistes han deixat obertes de bat a bat les portes perquè el Procés estigui més
que mai a Europa i perquè el TJUE obri el meló del problema català i hi
entengui. La venjança, una vegada més, ha estat la resposta de la justícia
espanyola amb la supressió del tercer
grau als presos polítics que havia mantingut en aquesta posició , durant tot el
procés electoral català, amb la finalitat de que ajudés als interessos electorals del PSOE per fer-li possible una victòria electoral
que, tot i haver-ho estat, no ho ha estat suficient per aconseguir la presidència de la Generalitat
i, pel que sembla que serà, ni tan sols la Presidència del Parlament. I els torna
a empresonar just en el mateix moment en que el PE fa públic el resultat de la votació del PE perquè sap que, d’haver-ho
fet abans, els resultats encara els hi haguessin anat pitjor. Els nervis hi són
evidents...
3.-
Potser com a conseqüència de tot plegat a Madrid, a Múrcia i a Castilla y León, s’ha obert la caixa dels
trons: mocions de censura en les dues darreres comunitats i
convocatòria d’eleccions a Madrid, amb
mocions de censura pel mig que s’hauran de resoldre als tribunals. Ayuso, amb el més pur
esperit nacionalista, busca el que
podríem anomenar una independència madrilenya convocant unes eleccions
que sembla impossible que perdi, i que arrodonirà amb l’ajuda de VOX. C’s es va
aproximant al PSOE i Sánchez ho aprofita per preparar unes properes eleccions
de les que en resulti la innecessària presència dels Comuns en un govern que,
dia a dia, se li va presentant al Sr. Sánchez més i més incòmode. Al mateix temps, aconseguir desfer-se del dolorós ajut que,
tot i que gratuïtament, li va proporcionant ER.
Si hi afegim que Casado porta encara els dits marcats a la cara de la
bufetada que va rebre en les eleccions
catalanes i amb l’ombra de Feijoó al darrera: que Bárcenas, mal sigui només
xerrant i amb l’ajut de Boye i del jutge del procés, ens deixa clar que M.Rajoy
és Mariano Rajoy. Amb la perspectiva de que Villarejo col·labori, durant
el procés del que serà objecta l’expolicia, en el desprestigi del PP. Sense
oblidar-nos de la Corona malbaratant el
minso prestigi que li queda amb l’emèrit en el seu Spa de luxe, amb les filles que es fan vacunar a Dubai o amb els
silencis eixordadors de Felip... Tot plegat, va creant un Totum Revolutum
amb un final que, sigui el que sigui, quedarà pendent de les decisions (sentències)
que els tribunals europeus vagin prenen sobre els afers catalans – espanyols que, pel que sembla i d’acord
a jurisprudències anteriors, no han de ser favorables per a la Justícia espanyola
i que, d’alguna manera, per allò de la visió l’Estat de Dret vist des de Luxemburg,
podrien afectar els crèdits que la UE te previst concedir a l’Estat
espanyol de forma més o menys immediata.
Per
tot plegat, nervis i pors...
J. Vinyeta
12
de Març de 2021
