696.-
Dels Rebrots i de Junqueras.-
La situació es complicada. La Covid-19 va creixent però, curiosament,
creix intensament el
número de contaminacions a Catalunya mentre que el número
d’hospitalitzacions on creix més és a Madrid... Algú que hi entengui ens hauria
d’explicar com passa això. O com és que no té importància que un equip de
futbol madrileny (El Fuenlabrada, sent Fuenlabrada
una Gran Ciutat de la Comunitat de Madrid amb gairebé 200.000 habitants...) hagi
quedat confinat a Galicia perquè bona part del jugadors estiguin contaminats. Si
no s’explica, no ens quedarà més remei a que, des d’aquí, comencem a creure en
alguna estranya teoria conspirativa... Tot i això, no vull
donar a entendre que les coses aquí s’hagin fet bé. En la meva modesta opinió,
s’ha anat tard suposo que intentant fer coincidir el que és quasi impossible de
fer coincidir en situacions pandèmiques: salut i economia. D’altra banda, se
sabia de l’arribada dels temporers i de les pèssimes condicions de vida en que
es trobarien, que ha quedat evident que
no s’ havien millorat. Com ha vingut passant sempre (amb l’única singularitat
de que, aquest any, desenes de sense papers han travessat tota la
península sense cap impediment, la qual
cosa fa pensar de nou en teories
conspiratives...), la manca d’allotjaments adequats, l’amuntegament evident
amb els seus problemes derivats de higiene i salubritat, tot plegat ha ajudat a
la propagació de la pandèmia, sense saber, a pesar de tot amb certesa, si
realment han estat aquests temporers els autèntics causants dels rebrots de la
pandèmia, tot i que no deixa de tenir una certa eloqüència explícita al
respecta, el fet de que els brots greus i inicials es creïn en les zones
d’Aragó i Catalunya on i quan s’inicien
les anomenades campanyes de la fruita.
No sembla que els ajuntaments, per sí mateixos, hagin fet gran cosa per
evitar la situació del emigrants arribats. Entre els alcaldes i alcaldesses, qui
s’ha emportat la Palma D’Or ha estat la inefable Colau buscant l’enfrontament
constant amb la Generalitat i entrant, perquè
és poc curosa, en constants
contradiccions que l’han deixat en evidència, oblidant, d’una
banda, per quins vots és alcaldessa i,
per l’altra més interessant i
interessada, que son els seus els que
governen a Madrid. Però ja se sap: con tal de poder sortir, ho arrabassa tot.
No sap governar, i molt menys fer-ho amb
un mínim de discreció.
De totes maneres, el que ha aixecat la llebre ha estat la compareixença
de Junqueras a TV3, La Seva... Havíem escoltat a Jordi Cuixart, Josep Rull i
Raúl Romeva el dia abans. Varen ser xerrades assenyades, especialment, i com
sempre, la d’en Jordi Cuixart. Però ens arriba el Sr. Junqueras i es dedica a
fer un panegíric d’auto complaença en bondat i qualitats humanes de primeríssim
ordre i presentant-se com autèntic màrtir. Però la realitat és tossuda i deixa clar que, com sol fer sempre, Junqueras no va
respondre amb concreció cap de les preguntes que el director de TV3, Vicent
Sanchís, li anava plantejant. Ni tan sols va ser capaç d’una certa
discreció davant de la pregunta sobre el número de vots que serien necessàris (tots sabem per a què ...) i va
girar-se aïradament quan se li va insinuar que no definir aquest número de vots
podria semblar una excusa (ja sabem allò d’anar eixamplant la base que fa una
eternitat que dura...) Sí que va quedar
clar en l’entrevista que mentre el
Govern de Puigdemont es reunia en moments dramàtics, el 27 d’Octubre del 2017, ell no hi era present perquè “...estava treballant...”[1]
Potser és l’article de Bernat Dedéu[2]
(tot i que l’autor no és, en general, sant de la meva devoció) el que millor defineix
l’actuació de l’exvicepresident. En
qualsevol cas, el silenci d’ERC a tot plegat, m’ha semblat eixordador. Em
sembla que Junqueras s’hi va jugar, en l’entrevista, el seu futur
polític. Com deia un per radio, fa molts anys, “... el tiempo da y quita razones...” D’altra banda, el President
Puigdemont també s’explica...
Esperarem.
J.
Vinyeta
22 de Juliol de 2020
