760.- Evidències.-
És
ben cert que aquell 1 d’Octubre, va
trasbalsar el País i l’Estat. I d’aquells fets, que l’Estat espanyol
no ha pogut pair, ve la deriva política general d’avui dia. D’aquell A por ellos..., pensant que tot estava ben
encerclat per la convicció de la força,
Espanya s’ha anat situant en una
posició desbocada i directament assenyalada per la justícia europea. Perquè, tot i que és ben cert que molts de nosaltres tampoc hi vàrem
comptar perquè Europa se’ns va girar d’esquena, l’exili dels que varen marxar a
Brussel·les comença a ser decisiu en tot
plegat.
Espanya,
que compta amb la judicatura tant polititzada com l’Estat que més a tota la
UE, tampoc va pensar, i molt menys
creure i imaginar, que les seves
decisions judicials sobre dels fets d’aquell 1 d’Octubre, tindrien, tard o
d’hora, resposta des de l’ONU, des d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Itàlia... i,
finalment, i contra tot pronòstic de les files polítiques i judicials de l’Estat
espanyol, des de Luxemburg. L’última sentència del TJUE ha estat una
patacada seriosa que assenyala, i deixa
en entredit, la judicatura de l’Estat
espanyol en tot el que fa referència a l’actuació, encarnada en aquell
president de tribunal, Marchena, davant els
fets d’Octubre del 2017. Sentència que, a més, facilita les properes decisions del TDHE.
Marchena,
imagino que ferit i dolgut, planifica la
seva venjança i explica i aplica la llei derivada de la supressió del delicte de sedició. Però no podem oblidar que,
la venjança, si pot venir, és perquè ha
estat propiciada per unes modificacions legals sobre del dret penal que s’han
pogut portar a terme, mai hem d’oblidar-ho, amb el recolzament de Junqueras i
companyia. Perquè Junqueras, aspirant etern a la Presidència de la Generalitat,
va embolicar i facilitar al PSOE tot el que legalment entenia com a possible per, d’una banda, facilitar
l’empresonament dels exiliats i eliminar entrebancs a les seves aspiracions, i d’altra, restaurar
la seva inhabilitació per poder presentar-se a les properes eleccions.
Però Marchena
interpreta la llei, que ha quedat modificada, en sentit contrari dels interessos dels que la
varen propiciar en benefici propi, i fa entendre que Junqueras i companyia han de
continuar inhabilitats. Hores d’ara, Junqueras no podrà presentar-se a les
properes eleccions i, el que és pitjor derivat de la llum de Marchena: els més de 4000 inculpats en les accions
recurrents d’aquell referèndum, veuran les demandes fiscals ampliades com a
conseqüència de les modificacions legals propiciades per l’ER de Junqueras,
Rufián, Tardá, Huguet, Sol i companyia. Jové i Salvadó són el primer exemple
del què pot propiciar el canvi de llei.
Seria
interessant saber qui ha marcat aquesta estratègia tant adient que acaba
perjudicant als propis pels que va ser dissenyada.
I al mig de tots plegats, el MHP Aragonés que
només fa que repetir-se afirmant que els objectius del Govern continuen sent el
mateixos que ens ve repetint, però que difícilment ja no ens son creïbles i sona, tot plegat, a pur
sarcasme... O, en el pitjor dels casos, a cinisme junquerià habitual.
Ara,
quan ER ha quedat en evidència i i particularment ferida, encara té el cinisme
(insisteixo, habitual) de voler fer-nos combregar amb rodes molí dient-nos que
els canvis propiciats per la nova llei, afavoriran a les generacions futures
(Rufián dixit...). Deurà ser a les mateixes generacions fins a les que ER a
ajornat parlar de independència... El que dèiem.
J.
Vinyeta
18
de Febrer de 2023