dijous, d’abril 21, 2022

750.- Pegasus


750.- Pegasus.-

N’ha petat una altra. Un cavall amb ales,  degudament controlat fins fa pocs dies des de les entranyes  de les clavegueres, ha trencat les regnes que el manaven  i ha començat a volar per tot el món posant en evidència als serveis secrets de l’estat  espanyol. Tot el sistema de vigilància telefònica (i per què no suposar, donades les circumstàncies, que també dels sistemes informàtics domèstics, per entendre’ns)  anomenat Pegasus, ha quedat al descobert, amb pels i senyals, amb noms concrets dels que han estat espiats i que, una vegada més, en resulten ser els d’aquí. 65 polítics, activistes i periodistes considerats independentistes i familiars d’aquests, inclosos quatre  Presidents de la Generalitat (Más, Puigdemont,Torra i Aragonés) tenen totes les seves dades, converses, trucades telefòniques, etc.. totes, dades familiars incloses, emmagatzemades no saben (sabem) on i a disposició dels serveis secrets   de l’estat espanyol. Com no podia ser d’una altra manera,  el CNI i el Ministeri de Defensa, neguen rotundament la participació en aquests fets. És massa evident la qüestió per poder-la negar però, si els serveis secrets espanyols diuen que no hi estan involucrats i, com intenten insinuar, el cavall volador ha travessat subreptíciament les fronteres de l’estat espanyol, encara posa més en evidència a tots aquests serveis dits secrets que no ho deuen ser ni tant de secrets ni tant eficients  perquè  resulta que algú, de fora, se’ls hi hauria pixat a la cara.

De tot plegat sí que en sabem una i de grossa: Europa, que ja sabia que està en perill, darrera d’aquests israelites que es diuen NSO i que han infectat ja mig món amb el seu invent, Europa, repeteixo, ha descobert que Catalunya i la seva situació política, el seu procés de independència, els que l’estan portant a terme (llevat de inesperades sorpreses)  està, sense pal·liatius, en el centre de la necessitat de control de les clavegueres de l’estat espanyol. Vol dir, de forma inequívoca que, aquest estat, tem el Procés català més que el terrorisme, en qualsevol de les seves formes.  I fa que Europa, que sempre gira la cara en tot allò que la compromet,  hagi de fer-ho, en aquesta ocasió, de forma molt més discreta del que li és habitual. Sap, ara ja sense abstraccions, del tracte de l’estat espanyol a Catalunya.

L’assumpte és molt greu. I  Europa, com sempre, vol i dol. Suposa que hi ha una certa gravetat i, el Parlament europeu munta una  comissió de investigació sobre de tot plegat en la que inclou Zoido (aquell que va declarar que no sabia qui havia donat les ordres de carregar contra el votants...)   i al President Puigdemont... Però al mateix temps, Brussel·les assenyala que han de ser els estats espiats els que han de investigar[1] perquè en els estats hi ha separació de poders...

 Del sistema Pegasus s’ha detectat el seu  ús contra  Catalunya  des del 2017. És a dir, mentre governava el Sr. Rajoy. Per tant quan Sánchez arriba a la Moncloa, el sistema Pegasus ja està en marxa. Com que imagina que li anirà bé, manté el sistema que es troba muntat, calla per propiciar-se’n, tot i la seva  il·legalitat. Potser sigui per excés de confiança en la protecció que a tots nivells envolta aquest govern-estat en que ens toca viure, potser. Però, en qualsevol cas, potser per un excés de confiança o pel convenciment d’impunitat habitual, és el cas que el cavall alat li  aterra a la Moncloa...

I a qui a casa  nostra, com es rep la patacada?  La primera sorpresa ens la trobem quan ens assabentem de  que  Junqueras, no està en la llista de implicats[2]. Per què Junqueras no és a la llista? No deixa de ser una pregunta inquietant. Després, ens trobem amb la increïble, tot i que esperada,   resposta del mateix Junqueras a Brussel·les. I per arrodonir la jugada, les respostes del President Aragonés en el mateix sentit, però fent-se l’enfadat. La resposta digna i immediata hauria  d’haver posat sobre de la taula el trencament directe i instantani de les relacions polítiques que, fins avui, tant per part d’ER  com Bildu, també investigat, mantenen al PSOE en el poder, si no s’evidenciaven immediatament responsables polítics, (i econòmics, donat el cost dels sistema NSO que sobrepassa, amb escreix, la globalitat dels anomenats fons reservats) derivats de la posta en marxa i conservació del sistema. I de no fer-ho, els companys de Govern a la Generalitat, Junts, hauria d’actuar en conseqüència i portar al País, si fos necessari, a noves eleccions. És el  que hauria  de passar a l’Estat si els partits que  donen suport al govern, li retiressin aquest suport actuant en conseqüència.

ER,  impasible el ademán,  continua, a pesar de tota la parafernàlia que Pegasus posa en evidència i del dèspota despit que deixa clar com l’estat tracta Catalunya,   pagant no sabem ben bé què (tot i que ho podem imaginar), defensa una inexistent taula de diàleg   a la que hi anirà amb el cap cot, sense  onejar la possibilitat real de restablir la DUI encallada, única arma que podem esgrimir seriosament.  Hi anirà només a signar les condicions de rendició final que aquells altres ens imposaran. Dit, tot plegat, amb una certa grolleria, ER li ve preguntant al Sr. Sánchez, una  i altra  vegada, quina marca de mantega vol que  comprem... Però, per què l’hem de pagar els que no devem res...?

Restem a l’espera dels esdeveniments.

J.  Vinyeta

21 d’Abril de 2022



[1] https://www.vilaweb.cat/noticies/comissio-europea-inacceptable-espionatge-pegasus/

[2] https://www.lavanguardia.com/politica/20220418/8204295/pere-aragones-espiado-software-israeli-pegasus-2020.html

dilluns, d’abril 04, 2022

749.-Una reflexió personal

 

749.-Una reflexió personal.-

Imagino que també us passa. A vegades, em resulta tremendament  difícil parlar, sempre en el millor sentit de les expressions,  amb alguns, per aclarir  aspectes de determinades coses, però malauradament i en massa ocasions, el meu interlocutor deriva la conversa per altres qüestions que, d’alguna manera abandonen el tema inicial per abanderar altres aspectes,  paral·lelament situats als que havíem començat a parlar, però que no són  el tema principal.   No em deixa de ser curiós i preocupant que, en massa vegades, se’m vol fer veure  que la pregunta que faig no és la que hauria  de fer, no és la que el interlocutor em planteja corregint un suposat error meu, o que la meva resposta  no és la convenient i la que havia d’haver donat  és una altra. O observar que, la meva pregunta o exposició inicial té com a resposta  una corrua de preguntes paral·leles que, en cap cas i com resulta evident, no concreta  res del que jo propiciava.

El malaurat Manel Cuyàs, que ens ha deixat fa poc, en la seva columna  Vuits i Nous del diari El Punt Avui del 6 de Setembre del 2013 (ho podeu trobar a les xarxes) deixava, amb l’agudesa del que li era habitual, una observació que em sembla  molt adient: hi ha uns senyors que saben  el què, el com i el quan. Els altres, pobrets, no hi entenem i, per tant,  la nostra fidelitat a uns principis concrets i inalienables dels motius de la conversa,  ha d’estar qüestionada. Cap aportació, mal sigui històrica i coneguda, ens farà tornar al inici de la conversa perquè no va en el suposat sentit que s’havia d’haver plantejat en l’inici d’aquell parlar.  

Especialment, m’hi he trobat fent referència a la guerra d’Ucraïna. En plantejar la situació i afirmar que la invasió russa no ha estat res més que un crim de guerra, per part d’aquests dels que parlo no hi ha resposta, sinó un immediat plantejament sobre l’actuació de les  milícies i dels batallons nazis que formen, segons diuen, el cos del exèrcit ucraïnès. Un cos  que ha massacrat, diuen, durant vuit  anys la regió denominada Donbass d’Ucraïna, en guerra civil iniciada per les ajudes  de Putin als pro russos de la zona; i  també  ha provocat massacra de  no sé quants jueus amb l’ajut de  Zelenski, que ens resulta un ser jueu practicant i un antisemita compulsiu: un impulsor d’un  nou Shoá...

Ningú posseeix la veritat absoluta, llevat d’aquests que en són profetes. Però que la exposició inicial tingui com a resposta  una altra pregunta que no és més que una  filípica quasi teològica de les barbaritats dels nazis ucraïnesos, oblidant l’origen de tot plegat, no és res més que intentar  aigualir el crim de guerra de Putin. Un crim tant  greu i evident com els de Hitler o Stalin durant la segona guerra mundial.  No volen sentir  ni mencionar  la paraula Holodomor que ha condicionat la història ucraïnesa, perquè els hi trenca determinats esquemes. Però les barbaritats comeses pels nazis ucraïnesos S. Bandera i R. Shujevych, comeses durant la segona guerra mundial en la pròpia Ucraïna, tot i sent anti stalinistes impenitents i afegits als batallons alemanys invasors per lluitar contra Stalin, (morts durant la dècada dels ’50, algun suposadament en mans de la KGB, i que bàsicament havien sobreviscut  aquell desastre stalinià), son la raó que els permet considerar nazi  al poble ucraïnès  i, en conseqüència, assumeixen que la  desnazificació d’Ucraïna és la causa que justifica la invasió de Putin.

 És aleshores, que allò que haurien pogut estar aclariments enriquidors es converteix en una imposada  classe d’història doctrinària, carregada  de dades innecessàries perquè pressuposen la meva/nostra ignorància; desautoritzen les pròpies fonts de informació i deixen clar que només les seves son fiables; van sempre  amb la càrrega argumental permanent de que el que és important és  la seva exposició i el seu raonament... Els altres, no sabem ni entenem res de res...

Em pregunto, ara ja i malauradament en massa ocasions, com ampliar el meu discurs  i els meus coneixements sense haver de suportar aquests talibans del tot, en tot moment,  tots els dies,   i davant de qualsevol qüestió per elemental que sigui.

¿No és possible un diàleg formatiu, amb un somriure al llavis i que aquest somriure no hagi de ser o semblar cínic?  Hòstia, quina tristor...!

 

J.  Vinyeta

4 d’Abril de 2022